Una de les àrees que més he visitat des de fa anys és el nord del Ripollès, en especial la vall de Ribes i la Serra de Montgrony; la sortida d'avui és una idea per barrejar ambdues zones travessant la serra sencera. La veritat, en sortir de Toses no tenia aquesta idea al cap, sino que havia pensat de pujar pels cims veïns del Costa Pubilla (que ja vaig pujar fa uns anys amb David -aquí- i a finals dels 80 amb els companys de la UEC). Però veient que la part més alta de la serra estava ennuvolada, vaig repetir i millorar una altra excursió que als anys 90 vaig fer en dos dies de Toses al refugi lliure de la Covil el primer, i d'aquí a Campdevànol el segon. Per sort, aquesta vegada no em vaig perdre a la baixada com llavors, i vaig conèixer uns boscos sensacionals que hauré de tornar a visitar a la tardor
La primera part de la ruta és relativament senzilla: anar flanquejant el vessant nord de Montgrony entre els 1600 i els 1700 m., aproximadament, ascendint l'ultima punta de la serra, la Berruga, com a sostre de la jornada. A partir d'aquí, canvi de vessant i baixada pronunciada per corriols que no sempre estan prou clars, passant per diversos colls abans d'arribar de nou al fons de la vall. Té l'avantatge de que es pot arribar en tren tant a l'inici com al final
La primera part de la ruta és relativament senzilla: anar flanquejant el vessant nord de Montgrony entre els 1600 i els 1700 m., aproximadament, ascendint l'ultima punta de la serra, la Berruga, com a sostre de la jornada. A partir d'aquí, canvi de vessant i baixada pronunciada per corriols que no sempre estan prou clars, passant per diversos colls abans d'arribar de nou al fons de la vall. Té l'avantatge de que es pot arribar en tren tant a l'inici com al final
Cliqueu a sobre per a ampliar
Track a Wikiloc
Deixo Toses per la carretera de la Collada, travessant el nou pont sobre la via del tren
Als 700 m. una pista surt a la dreta, canviant de direcció al sud-est. La Vall de Toses o del Rigard va quedant per sota
Al darrere ja es veu la Collada de Toses, pas històric entre el Ripollès i la Cerdanya
I més cap a l'oest, la falda del Puigllançada al fons del barranc
Durant un primer tram es puja per pista, sense cap complicació. Entre els arbres es deixa veure algun dels cims de la serra
I per l'altra banda van apareixent els cims que envolten la vall
No sé si hi ha una autopista aèria o si volien fer una estelada...
La pista termina cap als 1.750 m (1h20'), el Montgrony es va allargant i al fons ja treu el nas el Costa Pubilla i la Covil al darrere. La idea era pujar al primer i tornar enrere per la carena, però aquests núvols alts s'acabaran compactant i sense arribar a descarregar, si que m'espatllaran les vistes
En canvi, a la falda del Puigmal el cel aguantarà ben net tot el dia...
(cliqueu a sobre per a ampliar)
...tot i que alguns núvols s'enganxen a la falda, cosa de la humitat
La Collada ja queda llunyana, i al darrere s'arriba a veure la zona del Puigpedrós i Tossa Plana, a la Cerdanya
Entre aquests prats el terreny és bastant planer, però cal anar amb compte de no perdre el corriol ja que es va desdibuixant; o millor dit, són les vaques les que van dibuixant el camí
En qualsevol cas, s'ha de prendre com a referència un primer collet, a sota mateix del Costa Pubilla i a uns 1.750 m.; al darrere hi ha el Coll de Prat de Jou, més arbrat, i al fons el Taga
Encara planejant amb el camí mig perdut fins al Coll Roig...
De fet el coll queda una mica per sota; es creua una portella en una tanca per a vaques i s'ha de baixar a buscar una pista uns 50 m. més avall, entre els arbres
Mentrestant, els cims més occidentals de la Serra de Montgrony es van allunyant
I al davant apareix ben clar el següent punt de referència, el Coll de Prat de Jou
Una vegada a la pista, torna el bosc
Al Coll de Prat de Jou (1.685 m.) per l'esquerra s'arriba a Campelles, cal remuntar pel trencall de la dreta, des d'on es pot veure el Coll Roig enrere
La pista puja fort i arriba a noves pastures
Al mig d'aquestes es troba el refugi lliure de la Covil (1.780 m. - 3h), sota el pic del mateix nom, 200 m. per sobre
Hi ha una part per al ramat i una altra habilitada com a refugi amb 4 places en lliteres de fusta, en estat acceptable, tot i que no li aniria malament una repassada
Un centenar de metres més endavant es deixa un corriol que baixa cap a un altre refugi lliure, el del Pla de Prats, situat a peu de la pista que ve de Campelles
Després d'esmorzar, en deu minuts arribo al Coll Pan (1.765 m.), dalt de la carena de la Serra de Montgrony; i comprovo que he fet bé de no pujar als cims ja que estan tot tapats. De fet, tinc els núvols gairebé per sobre
Aquí termina la pista, continuo per la carena seguint unes marques taronges i en deu minuts més em planto a la Berruga (1.795 m.), únic cim del dia
Més que res, es tracta de l'última elevació de la serra de Montgrony abans d'anar a caure sobre la vall de Ribes. M'estalvio les fotos des del cim, ja que entre els arbres i els núvols no es veia absolutament res.
Torno uns 300 m. enrere a buscar les marques de pintura, però no estan gens clares. Al final decideixo seguir el track que portava de quan vam pujar amb David, bosc a través, fins que als 200 m. torno a veure les senyals taronges i una traça de corriol: dedueixo que aquest seguia per la carena i comença a baixar pel bosc per sota del cim de la Berruga
Gairebé tot el camí de baixada es fa per un tancat bosc; encara i així, es troba alguna clariana des de la que es pot contemplar el vessant sud de la serra, espatllat per la calitja i els núvols
En algun tram es fa difícil seguir el camí, però és espectacular...
...envoltat de boix i de fageda...
Cap als 1.630 m., just abans d'un collet, es desvia a la dreta el camí de Montgrony, per on vam venir al 2008. A partir d'aquí, la baixada es fa encara més perdedora i s'ha d'anar buscant una fita rere una altra fins arribar a una meravellosa clariana (1.540 m.), on no m'estranyaria veure-hi algun hobbit, algun elf o altres éssers del bosc
El camí segueix avall entre els arbres, ara a l'ombra d'unes penyes. Segons el mapa de l'Alpina (i algun track de Wikiloc ho confirma), hi hauria d'haver un camí que pugés al Coll de Galobran, a la dreta; però no el vaig saber trobar
El corriol no deixa de ser força perdedor, però preciós
Als 1.300 m. començo a a planejar i s'obren les vistes cap al Barranc de Grats, amb la Serra de Sant Marc al davant
I així, sota l'atenta mirada del Puig del Cuàs...
...vaig acostant-me al Coll de Grats (1.265 m. - 5h), cruilla de camins on apareixen les marques del GR 3 i d'alguns recorreguts d'Itinnerània
Qualsevol diria que estem en plena primavera... Una catifa de flors de tots colors em serveix per dinar i fer una becaineta
A partir d'aquí seguiré el GR 3, rodejant el Cuàs per la dreta (oest). Al cap d'1 km. es troba un camí més ample, que segueix per la cara sud fins que baixa a trobar un esplèndid mirador sobre la vall del Merdàs al centre i la dreta, amb les serres de Tubau i Sant Marc al darrere, i la del Freser a l'esquerra, intuint-se ja el final del recorregut
També es veu més proper el següent punt de pas, l'ermita de Sant Pere d'Auria dalt d'un turonet
En aquesta balconada deixo el GR (es pot seguir, que també porta cap a Sant Pere) i tombo a l'esquerra per un petit grau que salva aquesta faixa rocallosa
Baixo una altra estona pel bosc fins que ja tinc Sant Pere a tocar de ma
En el coll que hi ha just abans es torna a creuar el GR; cap a ponent hi ha una bona vista de la vall del Merdàs, amb els Rasos de Tubau a la dreta, el Catllaràs al darrere i el Pedraforca mig ocult per la boirina
Del collet es puja de seguida a l'ermita de Sant Pere d'Aüria, romànica del s. XII (1.120 m. - 6h)
(cliqueu a sobre per a ampliar)
Situada en un turonet, seria un magnífic mirador sobre bona part de la comarca si no fos per la vegetació que l'envolta
(cliqueu a sobre per a ampliar)
Entre els núvols i els arbres, només puc gaudir de les vistes sobre el Taga i el seu veí Sant Amanç
Pel darrere de l'ermita, un nou corriol baixa en un quart d'hora cap al Coll de la Batalla (965 m.)
M'hauria agradat fer el segon cim del dia, el Puig de la Batalla, situat només 85 m. per sobre del coll; però el llarg descens m'ha tocat els genolls, i tampoc tinc gaire clar el camí de baixada. Així doncs, l'últim tram serà per pista, uns 4 kms. una mica monòtons fins arribar a tocar del Freser
Des d'aquí ja només queda un passeig per arribar a Campdevànol, final de la jornada
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada