Queralbs - Núria
El GR 11 assoleix la seva màxima alçada en l'última etapa d'alta muntanya; la travessa de Núria a Ulldeter també és una de les clàssiques de l'excursionisme català, passant a tocar de quatre cims sobre els 2.800 m., però -en mala hora- vaig haver d'allargar-la fins a Setcases sota una pluja infernal. Tot i això, abans que el cel quedés cobert, em vaig dur una grata sorpresa que em va donar encara més forces per acabar aquesta interminable travessa
En la pujada vaig voler introduir una variant i vaig remuntar la Coma de Noucreus. Aquest era el traçat antic (no se en quin any es va modificar però no fa gaire), que sempre m'havia semblat una tonteria i una pèrdua de temps. Però l'actual itinerari, més lògic, més curt i amb menys desnivell, puja per la Coma de les Molleres, que ja havia recorregut quan vaig fer la segona part de l'Olla de Núria (aquí), així que vaig voler conèixer un nou barranc dels que formen aquesta vall. Veient la que em va caure a sobre més tard, m'ho podria haver estalviat
En la pujada vaig voler introduir una variant i vaig remuntar la Coma de Noucreus. Aquest era el traçat antic (no se en quin any es va modificar però no fa gaire), que sempre m'havia semblat una tonteria i una pèrdua de temps. Però l'actual itinerari, més lògic, més curt i amb menys desnivell, puja per la Coma de les Molleres, que ja havia recorregut quan vaig fer la segona part de l'Olla de Núria (aquí), així que vaig voler conèixer un nou barranc dels que formen aquesta vall. Veient la que em va caure a sobre més tard, m'ho podria haver estalviat
Cliqueu a sobre per a ampliar
Track a Wikiloc
Perfil i més dades
Arribo a la Vall de Núria amb el primer cremallera i no trigo gens en posar-me en marxa, deixant enrere les instal·lacions del Santuari i l'hotel
Començo remuntant la Coma de les Molleres, que puja cap al Coll de Noucreus...
...i ràpidament vaig deixant a sota la vall
En mitja hora arribo al Pont de l'Escuder, on el camí creua el torrent. Una mica més amunt els dos barrancs se separen
Aquesta vegada aniré pel de l'esquerra, a diferència de fa cinc anys. Insisteixo que no té cap lògica per qui vulgui fer el recorregut "normal" del GR (per veure la pujada per la Coma de Noucreus o de Molleres, aquí)
El sol ja despunta sobre el Fontnegra, a la Serra del Mig
Les primeres rampes pel barranc de Noufonts són ben dures i guanyo alçada ràpidament
Més endavant, en entrar a la "coma" el pendent se suavitza i vaig trobant alguns residents d'aquestes muntanyes. Aquesta ben al mig del camí...
Però n'hi ha més, no tan accessibles. No seran els únics isards del dia
Al fons de la coma on passegen les vaques ja apareix el Coll de Noufonts, mig a l'ombra
(clicar sobre les panos per a ampliar-les)
Passades les pastures el camí s'enfila pel vessant dret i va agafant alçada...
...i assoleixo el Coll de Noufonts (2.650 m. - 2h), on la vall de Carançà comença a intuir-se sota els Pics del Racó
Una mirada enrere cap a la vall que acabo de recórrer, amb el Puigmal de fons, el Pic del Segre al seu costat, el Finestrelles més al mig i el Noufonts a sobre, a la dreta de tot
Encara em queda una bona rampa fins al Noucreus, pel camí que vaig fer servir de baixada en fer la segona part de l'Olla
De seguida passo per la Cabana de Noufonts, en estat bastant precari
Uns 150 m. de desnivell em separen encara del següent objectiu
Mirada enrere cap al Noufonts, el coll queda amagat a sota
Arribo a la plataforma cimera en mitja hora des del coll; aquí dalt m'adono de la presència d'uns pocs núvols, res important de moment
A l'esquerra queda el Coll de Noucreus, on tornaré a enllaçar amb el GR. Enfront, la Serra del Mig
Però abans, el cim del Noucreus (2.799 m.)
Igual que l'últim cop, no se quin dels bonys que formen el cim pot ser considerat com el més alt. Segons el meu GPS, és el que es troba situat més al nord-est; he mirat de contrastar-ho amb l'ICC, però cada un dels seus mapes (5k, 10k, 25k i 50k) el situa en un lloc diferent i amb diferent alçada. Anem bé...
Tal i com recordava, unes vistes sensacionals cap al Circ de Carançà; els Pics del Racó (gros i petit) a l'esquerra i els de Comamitjana a la dreta
Ràpidament arribo al Coll de Noucreus, on enllaço amb l'itinerari "oficial". Una mirada ràpida a la Coma de les Molleres i a la Vall de Núria, que es comença a omplir de núvols
Juntament amb el Collado Tebarray, aquest és el punt més alt del que porto de GR 11, encara que el superaré en poca estona. El camí es desvia a l'esquerra entrant uns metres en territori francès. Però ja que el tinc a tocar...
...m'acosto a pujar novament el pic de la Fossa del Gegant (2.811 m.), ara sí que puc gaudir-lo i no com l'altra vegada que una mica més i m'aterra a sobre un helicòpter...
Cap enrere, el Noucreus en primer terme, amb el Noufonts al darrere (dreta) i el Finestrelles a l'esquerra
I cap al davant, el següent capítol: baixar primer al Coll de Carançà i pujar després pel fil de la carena fins a tocar dels Pics de la Vaca (dreta). Més llunyà, el Pic de l'Infern i el Bacivers ja comencen a estar envoltats pels núvols
A sota, la Coma de Vaca encara aguanta amb sol, però per poca estona
En poca estona baixo fins al coll, la cara sud de la Fossa del Gegant és més escarpada
Del Coll de Carançà em separen escassament 100 m. de desnivell fins al Pic Superior de la Vaca. Hi ha un moment en la pujada en que desvio la mirada cap a la carena que uneix el Pic de l'Infern amb el Comamitjana; al darrere s'aprecia una línia difuminada que separa dues tonalitats de blau i que feia tretze anys que desitjava veure... La Mediterrània apareix tímidament entre els núvols i les muntanyes, gairebé m'arriba l'olor de la sal i el trencar de les onades
En acostar-me al Pic Superior de la Vaca, el camí passa pel vessant dret; tot just abans de pujar al cim miro el GPS que marca 2.815 metres, punt més alt de tot el GR 11
Només vuit metres per sobre, el Pic Superior de la Vaca (2.823 m.)
El GR es dirigeix primer al Coll de la Vaca, entre els dos pics del mateix nom. i després al Coll de Tirapits, al centre
Des de la primera collada, una panoràmica excepcional del circ de Carançà
En canvi, la Coma de Vaca està cada cop més coberta
El Coll de la Vaca i el de Tirapits estan pràcticament a la mateixa alçada, el sender és gairebé planer
Abans d'aquest últim m'escapo un moment al Pic Inferior de la Vaca (2.820 m.)
Enrere queden el Pic Superior (dreta) i la Serra del Mig a l'esquerra, gairebé tapada del tot
A aquestes alçades del dia ja començo a tenir clar que acabaré remullat, així que a partir d'ara intentaré accelerar tot el que pugui. Sense perdre el temps, em dirigeixo ara sí al Coll de Tirapits, rere el qual apareixen les dues punxes dels dos Gra de Fajol
Un cop al coll, una mirada sobre el Pic de l'Infern; no m'hauria importat pujar-lo en altres circumstàncies
El camí baixa ara a tocar del Torrent de les Barraques, per on acabaré trobant-me amb els núvols
Uns 50 m. sota el coll hi ha la Cabana de Tirapits, que a més de refugi d'urgència té una emissora d'emergències en contacte amb el 112
Durant el primer tram de la baixada encara arribo a veure el Coll de la Marrana a l'esquerra del Gra de Fajol Gran, a la dreta el Coll de la Coma de l'Orri
Mentre vaig baixant i quan encara veig alguna cosa, em creuo novament amb algun dels residents de les muntanyes
Poques vegades m'havia passat, per no dir ni una, de trobar-me dos grups diferents el mateix dia; però és que aquí em vaig trobar la família sencera, al costat del camí...
I més encara, passant jo pel costat a escassos 5 metres, ni tant sols s'immutaven; o estan massa acostumats a veure humans (que no m'estranyaria gens), o no n'han vist mai cap. Només em faltava donar-los de menjar...
Quan els deixo enrere, faig una mirada als Pics de l'Infern (centre) i del Freser (dreta)... Algun dia vindré per ells
Em vaig separant del Torrent de les Barraques per acostar-me al naixement del Freser
Ara ja m'agafen els núvols i tindré ben poca visibilitat; per sort, encara aguantaré una estona sense pluja
Poc després travesso un altre torrent que dedueixo que és el Freser, acabat de néixer. Aquí comença -o termina- la variant GR 11.7 que va a Núria per la Coma del Freser i el Camí dels Enginyers
Des d'aquí el camí puja uns 100 m. cap al Coll de la Marrana
El Freser baixa per la dreta, entre els núvols
Un minúscul estanyol en la pujada
De tant en tant se m'obre el cel, ara tinc a la vista tant el Coll com el Gra de Fajol Gran a la seva dreta
Arribo al Coll de la Marrana (2.540 m.), últim port de més de 2.000 metres del GR 11, en 5h30 des de Núria; a la seva dreta, el Gra de Fajol és una altra de les assignatures pendents que tinc en aquesta zona
A partir d'aquí el GR baixa cap a Ulldeter per les instal·lacions de l'estació d'esquí de Vallter. Segurament el temps va contribuir a que no em trobés ningú en tot el descens; crec que és la primera vegada que em passa, ja que aquest circ també és un dels més freqüentats del Pirineu català. Com a mostra, només cal observar l'amplada del camí, provocada per l'erosió de milers d'excursionistes cada any
Una alternativa seria dirigir-se al proper Coll de la Coma de l'Orri i baixar pel barranc del mateix nom, més curt i no tant conegut. En tot cas, quan començo a perdre alçada sota el Coll de la Marrana, m'agafen les primeres gotes de pluja, que ja no em deixaran fins a Setcases. Així que a partir d'ara, poques fotos (aquí la pujada per la Coma de l'Orri i la baixada pel GR sense tants núvols); intento endevinar el Coll de la Geganta, al nord....
...i si fa una estona passava sota el naixement del Freser, ara em trobo amb les fonts del Ter. Tots dos s'ajunten aigües avall, a Ripoll
Després de deixar una desviació a l'esquerra que condueix a l'estació d'esquí, arribo al Refugi d'Ulldeter i aprofito que la part lliure és oberta per parar a dinar. Si l'hagués trobat guardat, potser em quedava a passar la nit
Però com que no tinc res per sopar ni per esmorzar al dia següent, no tinc més remei que seguir baixant malgrat la que està caient...
En un quart d'hora surto a la carretera, el GR va tallant els revolts...
...fins un gran aparcament a tocar d'un hostal; per a desgràcia meva, també tancat. M'estic prop d'una hora aixoplugat a l'entrada, a veure si per casualitat escampa, però no hi ha sort. Torno a la carretera, al final del pàrking el GR es desvia a la dreta per un ample camí, seguint el riu i una línia elèctrica
En tres quarts d'hora torno a sortit a la carretera, ara ja no hi ha cap secret... Gairebé 4 km. d'asfalt fins Setcases, on arribo més xop que un cargol de mar
Següent:
Setcases - Beget
Setcases - Beget
