Bonica sorpresa la que ens tenia preparada el Montseny el novembre passat. Al fòrum de Mendiak vam organitzar una mini-KDD amb l'objectiu d'anar a conèixer el vessant nord del Matagalls, sovint oblidat en detriment de les rutes habituals des de Coll Formic i Sant Marçal. Ja fa un parell d'anys vam descobrir la pujada des de Viladrau, molt menys concorreguda que les anteriors, també amb ocasió d'una KDD Mendiak. Ara, amb l'organització de Xevi (Mega) i la companyia de Joan (Turronero) coneixerem una altra combinació des de l'Alzina de la Sala, al costat de la masia del mateix nom; a més a més vam tenir la sort d'enganxar els castanyers i les fagedes en el seu màxim apogeu de colors... Una delícia, vaja
Cliqueu a sobre per a ampliar
Track a Wikiloc
Perfil i més dades
Per arribar al punt d'inici hem d'agafar la carretera de St. Miquel de Balenyà a Seva i Viladrau; passat el km. 5 i abans del desviament a Osormort, una pista a la dreta s'acosta a les intal·lacions del Club de Polo Sant Antoni. Deixant-les a l'esquerra, continuem per la pista sense creuar la riera, fins que al cap d'1,5 km., al costat de la gran alzina de la Sala (720 m.), el camí es torna impracticable i hem de deixar el cotxe.
Creuem la riera de la Sala i de bones a primeres ens trobem el cim del Matagalls tapat pels núvols; esperem que la previsió l'encerti i que vagi millorant al llarg del matí. Però també s'intueix una interessant gamma de colors al mig del bosc
En acabar la primera rampa arribem a la imponent masia de la Sala (s. XII), coneguda per haver vist néixer al 1.594 el bandoler Joan Sala i Ferrer, més conegut com a Serrallonga. Es tracta d'un magnífic exemplar de masia fortificada amb torre de defensa
Aquí trobem la pista principal que vé del club de polo; la seguim pujant uns metres per passar davant de la Sala Nova, on més recentment va viure el poeta Jaume Novellas de Molins
A partir d'aquí s'acaba la pista i seguim amunt per un camí al mig del bosc; poc després passem a pocs metres d'un altre important masia, la de Cal Gat (810 m.); potser sense tanta història però també ben antiga, tot i que s'hi va afegir un edifici més modern a principis del s. XX
Tornem al nostre camí i seguim pujant, per arribar en pocs minuts a l'ermita de la Mare de Déu de l'Erola (880 m.), del s. XVI. Curiosament no té forma de construcció religiosa, sino que en un principi es va fer servir per que els monjos del monestir de Sant Segimon vinguessin a passar l'hivern
I és que allà dalt no deu ser gaire còmode de viure-hi... Igual que l'altra vegada, ens haurem de conformar veient-li la teulada, des de Sant Miquel dels Barretons; però aixó serà de baixada
A l'Erola ens creuem el camí pel que vam pujar fa un parell d'anys des de Viladrau cap a Sant Segimon; el seguim uns pocs metres a l'esquerra per trobar un corriol que segueix pujant en la mateixa direcció que veníem, molt a prop del Torrent de l'Erola. I a partir d'aquí, comença l'espectacle
Per tot arreu on mirem, una autèntica explosió de colors
I a sobre, un recorregut totalment solitari; en una paraula, idíl·lic
Sembla un bosc de trolls i hobbits... ara no sé quin és quin
No cal comentar res, senzillament gaudir d'aquesta meravella
Perquè aquesta gamma de coloraines dura molts pocs dies a l'any
Només el fressar de l'aigua destorba el silenci dels arbres
Els ulls gaudeixen com poques vegades, i les càmeres no paren quietes
A més a més, alguns castanyers (majoritaris en aquesta àrea) són monumentals i agafen formes inversemblants
Vam batejar aquest com "el solitari"
I aquest, evidentment, "Alf de perfil"
Arribats a Coll d'Àligues (1.105 m.), sembla que sortim d'aquest bosc de conte de fades, però no encara; un caminet es desvia a l'esquerra cap al Corral del Pujol
Nosaltres seguirem a la dreta per un corriol bastant perdut, sempre pujant enmig dels arbres. A vegades no saps per on s'ha de pujar, però nosaltres seguíem al Xevi i així si ens perdíem li podíem carregar les culpes
En dues paraules: im pressionant
(cliqueu sobre les panos per a ampliar-les)
A partir del l Pla de Malataup (1.168 m.) ja sortirem del bosc i canvia el paisatge, sense desmerèixer per res
I també comença a pujar com una mala cosa. La primera rampa és la pitjor, uns 100 m. de cop; després el corriol es dirigeix cap a la dreta, a buscar el fons del barranc. Mentrestant, com que les copes dels arbres ja queden sota nostre, anem gaudint per primer cop d'unes vistes que comencen a aclarir-se: el barranc de la Sala travessa en diagonal, d'esquerra a dreta; venim més o menys dels prats que es veuen al centre. Al fons s'endevina la ciutat de Vic
Viladrau als nostres peus, els cims de les Guilleries estan tapats
Colors per tot arreu
Ara ens dirigirem a creuar el Sot de les Cordes, amagat a l'esquerra, avantsala del que serà després la Riera de l'Erola
Quan ja el teníem a tocar, resulta que no podem travessar-lo i hem de superar un ressalt bastant empinat, fent servir les mans en més d'una ocasió
Finalment podem creuar el curs d'aigua, ens ha costat una mica remuntar els últims metres però de seguida tornem al camí. Imagino que aquí en ple hivern es deuen formar boniques cascades de gel
Una vegada travessat el Sot, la pujada se suavitza, gairebé flanquejant; a baix a l'esquerra, al mig de la pedrera, s'endevina la traça del corriol que venim seguint
Una mirada cap a la llunyania, sobre els núvols baixos treuen el cap els cims del Pirineu, que comencen a rebre les primeres nevades de la temporada
Encara ens queda una petita pujada per arribar al Coll d'Ordials...
...en la que tornem a internar-nos al bosc; ara toca fageda
Per fi al Coll d'Ordials (1.476 m.), en tres hores des de la Sala, encara que no se li ha de fer gaire cas a l'horari ja que vam pujar molt al nostre aire, gaudint de l'espectacle... A partir d'aquí caldrà encara remuntar per una de les carenes que conformen aquest vessant del Matagalls, la Serra dels Salaverds
Ara Sant Segimon ja queda més avall, i Sant Miquel dels Barretons just a sobre, al final de la veïna carena
Encara ens queda un tram de bosc magnífic, potser amb menys full que no el que hem anat travessant fins ara; imagino que en trobar-se a més alçada, el full caurà abans, dic jo...
Acabats de passar per aquest curt tram entre la fageda, sortim ara sí al cordal; tenim molt a prop el mateix Sot de les Cordes que hem travessat mitja hora abans. A baix de tot s'endevinen els afores de Viladrau, i les Guilleries envaïdes pels núvols
Allà dalt tenim l'objectiu del dia
Vista del mateix torrent des d'una mica més amunt; sembla mentida com pot haver-hi tanta aigua a aquesta alçada, a pocs metres del cim... L'última part del barranc la fem una mica al nostre aire, prescindint bastant del corriol i passant al costat de la Font del Prat Xic, on neix el Sot de les Cordes, que després serà la Riera de l'Erola, que vessarà les seves aigües a la Riera Major i aquesta al Ter, a l'embassament de Sau; en resum, una de les principals conques del Montseny
Finalment sortim al camí que puja de Sant Segimon, pel qual tornarem...
...un dels principals accessos al cim que ja tenim a tocar
Matagalls, 1.696 m.
És la sisena vegada que hi pujo però no em cansaré mai de les vistes des d'aquí dalt, i menys amb la catifa de coloraines que tenim avui: el Sui i Puig Drau a l'esquerra, Collformic quedaria al mig, i al darrera ens hem d'imaginar tot el Vallès, el Bertí, la Mola i Montserrat sota un preciós mar de núvols
Cap al nord, els núvols segueixen cobrint les Guilleries, però s'endevinen al darrere els cims pirinencs; Viladrau a l'Esquerra, al mig el Coll de Borduriol, a la carretera de St. Celoni a Viladrau, i a la dreta de tot, les Agudes i el Turó de l'Home. Molt més lluny, al darrere, s'endevinen les muntanyes de l'Ardenya i les Gavarres
Catifa multicolor als nostres peus
Per tornar cap a la Sala repetirem una mica la jugada, però al revés i per un altre lloc: començarem baixant suaument per la carena de Sant Segimon per davallar després cap al Torrent dels Rentadors; davant tenim la seva capçalera, anomenada aquí el Sot de la Fagetona
Continuem carena avall, apareixen tímidament els primers arbres
En primer terme s'amaga el Sot de la Fagetona, al darrera el Turó d'en Besa, sobre Collformic, i al fons de tot... Osti tú!!! El meu barri!!!! No és conya, allò és el port de Barcelona i les Torres de la Vila Olímpica, de poc que no veig casa meva, no ho hauria dit mai...
Cap a l'altra banda (nord), el Coll d'Ordials per on hem pujat, i el Turó del Mig a sobre
Ja tenim a la vista la modesta capella de Sant Miquel dels Barretons, construida per un ermità al s.XVI...
...just sobre el cingle que corona el Santuari de Sant Segimon, construït entre el XVII i el XIX i actualment tancat al públic, en fase de restauració
Des d'aquí una ràpida baixada cap al Coll de les Tres Creus (1.230 m.), on trobam la pista que vé de Collformic; enfront tenim la Baga de Santandreu, a sobre el Turó dels Esqueis i a sota el Torrent dels Rentadors, per on tornarem cap a la Sala. Ja des d'aquí dalt fa molt bona pinta...
...així que no perdem temps i anem a deleitar-nos amb un altre espectacle de colors
El primer tram de la baixada ens porta a creuar el torrent...
...a partir del qual ens tornem a introduir al mig de l'espectacular fageda
Sense paraules
Mirada enlaire
Conforme anem baixant apareixen també alguns roures de talla XXXL
Més coloraines
I encara més, a l'altra banda del barranc
N'hi havia per fer-li una foto a cada arbre, paraula
Una mirada enrere en una de les poques clarianes que ens ofereix el bosc
I una altra cap a endavant, enfront tenim Cal Gat i a l'esquerra ja es deixa veure la Sala. Sembla que els núvols ja han marxat de les Guilleries
Abans de sortir a la plana, el Montseny ens tenia preparada una última sorpresa en forma de salt d'aigua: el Gorg Negre (855 m.)
Aquí parem a dinar, ja només ens queda uns pocs metres de descens fins als prats de Can Gat i de la Sala, des d'on podem fer-nos una idea de la ruta d'avui: pujada per l'esquerra, baixada per la dreta.
Ens acomiadem dels Sants Miquel i Segimon, que vigilen aquestes valls des de les alçades...
...i només ens quedarà seguir la riera uns poc centenars de metres per tornar a trobar el cotxe junt a l'Alzina de la Sala
