Nova sortida per la Garrotxa més salvatge amb els companys de Singles; en aquesta ocasió visitarem l'extrem meridional de la Vall d'en Bas, pujant per l'antic Camí Ral de Vic a Olot fins assolir els plans que envolten Falgars, a tocar del coll de Pruit (i entrant a la veïna Osona durant un curt tram), i baixarem per un empinat corriol que ressegueix el Torrrent d'en Puig, disfrutant amb tots els gorgs i salts d'aigua que forma aquest afluent del Fluvià enmig de precioses fagedes.
Cliqueu a sobre per a ampliar
Track a Wikiloc
Perfil i més dades
Deixarem els cotxes als Hostalets d'en Bas, un dels nuclis que formen el municipi de la Vall d'en Bas. Després de prendre el cafè reglamentari, comencem a caminar davant de l'església de Santa Maria en direcció sud, per una pista entremig dels camps, amb els cingles de Falgars a la nostra dreta, molt semblants als que baixarem en unes hores
En deu minuts ja creuem el Fluvià, que neix uns metres més amunt en la unió de la Riera de Falgars amb el Torrent del Puig. Just abans hem trobat a la dreta la pista per on tornarem...
...i just després tombem també a la dreta per un viarany a la vora del sembrat que es dirigeix cap als cingles
Abans, però, sortirem a una pista a tocar del Molí Vell; creuem el riu i en arribar al bosc deixem la pista i comencem a pujar per l'antic Camí Ral de Vic a Olot. Encara és bastant suau fins al Coll de la Cirera, però després la pujada no dóna treva. Això sí, com es pot veure, és una preciositat; no només pel bosc que l'envolta i pel paisatge en sí, sinó també per l'antic empedrat que encara es conserva des de fa tres segles, tot i que restaurat la passada dècada
Per aquí havien de passar cavalleries i carros, així que es va haver de fer aquestes marrades per a superar el desnivell
En una d'aquestes, precisament, la Font de les Marrades
I just abans d'arribar al Grau d'Olot, un desviament d'un centenar de metres per conèixer la Mina del Bandoler
Una curiosa trinxera natural oberta entre les roques, és de suposar que aquí s'amagaven els bandolers que assaltaven els viatgers del Camí Ral
Sortim de seguida al Grau d'Olot, pas natural i estratègic entre la Garrotxa i Osona, que dóna accés al Pla del Grau
(Un bon apunt sobre les marrades del Camí Ral aquí)
Al costat, l'Hostal del Grau, del que ja es té notícies al s. XIV; molt restaurat, actualment es destina al turisme rural
A partir d'aquí ja caminem pel Pla del Grau...
...tot i que per un moment el Camí Ral baixa uns metres per ficar-se de nou en el bosc...
...on retrobem l'empedrat enmig d'una magnífica roureda que comença a despertar de la seva letargia hivernal
Caldria tornar-hi en plena tardor, perquè s'hi pot endevinar un espectacle de colors. Aquí i a tot el camí
Finalment creuem el Torrent del Grau per anar a trobar la pista asfaltada que puja de Pruit
Aquí dalt el paisatge canvia del tot: prats, pastures, masies...
...i els turons que ens envolten: la Serra d'Aiats a la dreta i la de Mateus a l'esquerra
Seguim a la dreta uns 10 minuts fins que trobem el Torrrent del Puig; es pot seguir per la carretera, però per evitar l'asfalt baixem pel costat del riuet i continuem una mica camp a través; una mica per sota es troba el Sallent (salt) de Betrans, que visitarem de tornada
De moment encara gaudim d'aquests paratges de camps i vaques... i el Pla d'Aiats traient el nas pel darrere
Passem per una mena de collet, sense seguir cap camí evident; al fons el Cingle de Rocafeliu, sobre el qual se situa el llogaret de Falgars d'en Bas
No triguem gaire en retrobar la carretera, però ens desviarem ràpidament a la dreta en arribar a la petita presa de la Coromina...
...que retén les aigües del torrent del mateix nom, abans d'encaixar-se entre les parets del cingle...
...i d'anar a vessar bastants metres per sota, en el seu camí cap al curs del Fluvià al mig de la Vall d'en Bas
Però dalt del salt no podem apreciar la caiguda d'aigua; reprenem la carretereta i avancem 300 m. fins que, ara sí, tenim un mirador bestial...
...tant del Salt de la Coromina com de tot el cingle
A sota la Vall d'en Bas, on vessen tots aquests barrancs
Aquí donem la volta i desfem les nostres passes; tornem a travessar els camps fins al collet anterior, a partir del qual ens anirem acostant a l'esquerra, buscant la petita carena que separa el prat del penya-segat. Entrarem novament al bosc, i entre pedres i matolls baixarem a trobar novament el Torrent del Puig...
...tot just abans de precipitar-se també al fons del barranc...
...a través del Sallent de Betrans; no s'aprecia des d'aquí, però la caiguda també era considerable
De tornada al prat parem a dinar, i reprenem la marxa per un corriol que ara sí, comença a baixar vertiginosament. En algun punt s'ha hagut de ficar un graó metàl·lic
Els arbres oculten la cascada del Sallent de Bertrans, tot i així es pot apreciar entre les branques
Quan s'acaba el descens més pronunciat i el camí planeja a l'esquerra, ens desviem en direcció contrària per anar gairebé a la base del salt; queda ocult entre les branques, però l'aigua baixa igualment formant cascades més petites per sota
Novament al camí principal, aquest fa un revolt i torna en direcció al barranc; ara sí que veiem el Sallent de Betrans a la dreta, mentre que a l'esquerra apareix el Sallent del Grau, per on baixa el torrent del mateix nom (i que havíem creuat abans d'arribar a la pista de Prruit a Falgars)
Trobem el curs d'aigua un altre cop, ara el creuarem...
...en un indret on es podia endevinar la presència de gnoms, elfs i fades... Fins i tot algú va veure algun barrufet
Aquí el curs d'aigua torna a precipitar-se, és la part superior de la cascada més espectacular
Per arribar a la part inferior ens hem de desviar per un trencall que baixa a l'esquerra fins al Gorg de l'Olla
Senzillament espectacular
(cliqueu a sobre per a ampliar)
De costat
(cliqueu a sobre per a ampliar)
L'"olla" en qüestió; venien ganes de fer-hi una capbussada
Des d'aquí vam intentar baixar seguint el riu, però entre l'aigua que hi baixava i la malesa que hi havia no ho vam veure clar; vam haver de pujar el que havíem baixat per enllaçar amb el camí principal, que continua planejant i es dirigeix cap al Camí Ral, però al cap d'uns 300 metres tombarem a l'esquerra per davallar de nou al torrent...
...que ens espera amb les seves millors gales
Haurem de creuar-lo per últim cop...
...però en comptes seguir baixant pel camí, resseguirem la riba dreta (esquerra hidrogràfica, si no m'equivoco... no m'aclareixo mai), sense corriol, evitant branques, pedres i arrels, per poder contemplar tota la força de l'aigua a les Gorgues de les Fogoses...
...amb una mena de graons que no arriben a cascades però que no perden espectacularitat
Una mica més amunt desaigua el Gorg de l'Olla
Tornem definitivament al camí, intentar no ficar la pota
Ara ja deixarem de banda el torrent...
...i seguirem pel bosc, que també s'acabarà aviat
De seguida sortim al mas de la Cirera...
...porta d'entrada a la Vall d'en Bas...
...encaixada per les parets de Falgars i el Puigsacalm
I amb les últimes vistes sobre el Canigó nevat, ben llunyà, tornem a la pista per la que hem sortir dels Hostalets al matí
