Amb la companyia -de luxe- de Montse i Manuel, avui farem una sortideta no gaire exigent per a dos amics no gaire iniciats en camins, muntanyes i rius. El punt d'inici i de retorn és a Farena, agregat de Mont-ral, al Baix Camp, i es divideix en dues parts ben clares: anada fins al Pinetell per boscos de pins, i retorn per la vora del riu Brugent, visitant els seus molins en runes. Atenció perquè, com vam poder comprovar un parell de mesos més tard, el tram pel riu es torna impracticable i força perillós en cas de crescuda
Cliqueu a sobre per a ampliar
Track a Wikiloc
Perfil i més dades
Comencem a caminar pel corriol que, des de l'entrada del poble, surt cap al nord-est (PR C-20); en deu minuts surt a l'esquerra el trencall que vam fer servir fa un parell d'anys per pujar la Mola d'Estat (aquí). I no gaire més tard, deixem el PR per un desviament a la dreta que pot passar desapercebut
Des d'aquí anirem flanquejant, la vall del Brugent queda per sota i enfront les muntanyes que envolten la població de Mont-ral, que s'alça dalt d'un turó a la dreta, gairebé imperceptible
Seguim avançant per terreny planer, al fons queden els cingles dels Motllats
Creuem la carretera, el Barranc del Mas de Tous i un altre cop la carretera; aquí deixem una pista que puja a l'esquerra i trobem un antic camí empredrat
El Barranc del Mas de Tous baixa cap al Brugent, en unes hores caminarem pel fons de la vall
De moment encara seguim per terreny planer i amable, normalment envoltats per la pineda....
Després de creuar una altra vegada la carretera, els pins deixen pas a les oliveres
A sobre tenim el Serrat dels Avencs, un dels molts turons de les Muntanyes de Prades
Encara falta un altre tram per un bosc de pins i alzines...
...abans d'arribar al Pinetell (610 m. - 1h15'), llogarret del municipi de Rojals
No hi ha gens de vida, la majoria dels edificis estan enrunats
Només algunes demostren que hi resideix algú, tot i que no sé si de forma permanent o només de cap de setmana
Curiosament, la part més visible, la que dóna a l'entrada al poble des de la carretera, sembla més descuidada, mentre la cara posterior sembla més arregladeta
Des d'aquí baixarem a trobar el riu per una pista que davalla...
...però que més aviat sembla una rasa oberta per una conducció d'aigua
En la baixada ja anem intuint els cingles que envolten la vall
Anem a sortit a una pista més ampla al costat de la carretera per la qual arribarem al Molí del Pinetell (450 m.)
Ubicat a tocar del riu Brugent, que creuem per la pista
Aquí comença la segona part de l'excursió, la més entretinguda: deixarem la pista que puja cap als masos situats a l'altra banda del riu, i ja no ens separarem d'aquest fins poc abans de tornar a Farena. Anem pujant per un corrriol en el que queda encara alguna marca de l'antic traçat del GR7, que es va desviar per dalt de la serra arran dels aiguats de 1.994.
Per començar trobem un bonic exemplar de "pi de les tres branques"
I de seguida ens dirigim a tocar del riu, els cingles ens envolten per la banda dreta
Per sota, un bosc de ribera cobreix la llera, haurem de tornar a la primavera o a la tardor ja que ara no el veiem en plenitud de colors
El corriol va en un principi pel marge esquerre en sentit de pujada
Tot i que en ocasions es fica gairebé a dins de l'aigua
En algun pas s'ha de parar atenció per trepar o destrepar algunes roques, el camí no és molt evident però es troba més o menys ben indicat
A partir d'aquí comencem a gaudir de l'espectacle de l'aigua
(cliqueu sobre les panos per a ampliar-les)
El riu va formant petites piscines naturals...
...i lògicament, l'aigua passa per on li ve de gust
En algun toll venen ganes de fer-hi una capbussada... Potser a l'estiu
Per sobre els nostres caps, les cingleres segueixen vigilant-nos
Alguna de les roques no va acabar de caure del tot... n'estava a punt
Aquest primer tram de riu és el més entretingut i més atractiu, a partir d'aquí ja es va suavitzant
Trobem les runes del Molí del Castellà, el sender passa pel mig
I seguim a tocar del riu, ara ja a l'altra banda
Ja no hi hem de caminar gairebé per sobre...
...però encara el tenim a tocar
La pena és que aquests boscos en una altra època han d'estar sensacionals...
Però tampoc ens queixarem, que ara també fan goig
Creuem el riu Sec (continuació de l'anterior barranc del Mas d'en Pou) i trobem el Molí d'en Po o d'en Cristi, enrunat com gairebé tots
Tot seguit el Molí d'en Vilalta, el camí passa pel darrere
Al cantó esquerre també s'alcen cingleres, si bé no tan verticals com les anteriors
Tot seguit, tornem a creuar per una nova passera....
...que tot just un mes després gairebé se l'emporta l'aigua
Per sort en aquesta primera visita ens vam trobar la llera ben plàcida, com una bassa d'oli...
...tot i que a partir d'aquí comença a retorçar-se
Ara el corriol puja durant uns metres envoltat d'un frondós arbrat, en alguna clariana es veu a l'altra banda el Molí del Borrós
I el Molí d'en Fort, l'últim que trobarem i el més restaurat
Aquí també creuem el riu per última vegada...
...i ens dirigim, ara ja per pista, cap a aquella roca ben tallada
En arribar-hi just a sota la pista comença a pujar
Al costat hi ha una altra roca amb curiosa forma de gat
Ara ja anem deixant el riu al fons de la vall
Però encara seguirem un altre corriol a l'esquerra quan comencem a veure entre els arbres el final del recorregut...
...on arribem després d'un nou tram entre el bosc. No ens entretindrem gaire ja que la taula ens espera
