Última etapa de l'última variant que em falta del GR 92, per les últimes estribacions de les muntanyes del Garraf. De fet, la comarca del mateix nom ja queda enrere a meitat del recorregut, a partir del Turó de les Tres Partions; i el que es considera tradicionalment com a Massís del Garraf quedaria restringit, a molt estirar, cap a l'est de la riera de Canyelles, tot i que l'àmbit del parc natural només abarca la part central de la serra. A l'oest d'Olèrdola i de Canyelles resten unes modestes elevacions: la Serra de la Cogulla, la de Bonaire, la Muntanya de Sant Pau entre d'altres, que van perdent alçada i es van omplint d'urbanitzacions a mesura que s'acosten a la plana del Baix Penedès per acabar gairebé enfonsant-se al mar a tocar de Calafell i el Vendrell, on es pot considerar que neix -o mor- la Serralada Litoral Catalana.
Per arribar a Olèrdola hi ha una línia d'autobús (Autocars Plana) que enllaça Vilafranca i Vilanova; tot i això prefereixo arribar-me a Vilafranca en tren i començar a caminar a la capital de l'Alt Penedès; des d'aquí tindré uns 2,6 kms. fins a trobar les marques blanques i vermelles a la rotonda de la carretera C-15. A partir d'aquí el GR puja cap al Castell d'Olèrdola i segueix la carena, travessant una urbanització, cap al Puig de l'Àliga i el Turó de les Tres Partions, per baixar després cap a Torrelletes. Des d'aquí allargaré l'etapa fins a l'Arboç per agafar el tren de tornada.
Per arribar a Olèrdola hi ha una línia d'autobús (Autocars Plana) que enllaça Vilafranca i Vilanova; tot i això prefereixo arribar-me a Vilafranca en tren i començar a caminar a la capital de l'Alt Penedès; des d'aquí tindré uns 2,6 kms. fins a trobar les marques blanques i vermelles a la rotonda de la carretera C-15. A partir d'aquí el GR puja cap al Castell d'Olèrdola i segueix la carena, travessant una urbanització, cap al Puig de l'Àliga i el Turó de les Tres Partions, per baixar després cap a Torrelletes. Des d'aquí allargaré l'etapa fins a l'Arboç per agafar el tren de tornada.
Cliqueu a sobre per a ampliar-lo
Track a Wikiloc
Perfil i més dades
Des de l'estació de Vilafranca començo a caminar pel carrer de la Mare Ràfols, que després de creuar la N-340 porta al convent del mateix nom, situat al barri del Molí d'en Rovira, ja als afores de la ciutat. Començo doncs a caminar per la terra de la vinya i el vi, en un matí que de seguida s'endevina mig ennuvolat
Poc després travesso l'autopista per un pont i la nova C-15 per un pas inferior, havent de desviar-me un centenar de metres. Torno enrere al costat de la carretera i començo a pujar suaument a l'esquerra per una pista en direcció a la Serreta, un petit agregat de quatre masies mal comptades. Des d'aquí, vistes cap a Sant Cugat Sesgarrigues amb la Mola de Sant Llorenç del Munt al fons, cap al nord
De seguida arribo a una cruilla i continuo pel dret, en direcció a la Penya del Papiol, que ja vaig pujar l'última vegada i que vaig haver de baixar gairebé corrent...
...mentre que cap a la dreta va apareixent el primer objectiu del dia, Olèrdola amb el seu castell dalt de la muntanya
Però abans passo davant de l'església del Sant Sepulcre, una de les poques esgésies romàniques de planta circular que hi ha a Catalunya, documentada ja al s. XI. Actualment és de propietat privada i s'ha de demanar permís per visitar-la
Segueixo per una pista baixant al costat de la Riera de Sant Marçal, que després passarà a ser la de Canyelles, fins arribar a la rotonda d'accés a Olèrdola, sobre la carretera de Vilanova a Vilafranca; aquí baixo uns metres a l'esquerra per trobar l'accés a la pedrera, on retrobo el GR 92-3. Continuo encara uns 500 m. per la carretera del castell, i de seguida després de creuar la C-15 apareix una pista a la dreta que remonta suaument pel barranc del Fondo de la Vall; enrere queda la pedrera i la Penya del Papiol
Al cap de mig quilòmetre es deixa la pista i es puja per un nou barranc a l'esquerra, amb algunes restes d'antigues construccions agrícoles. Quan augmenta el desnivell, se surt a una nova pista que cal seguir uns pocs metres a la dreta per desviar-se novament per un corriol, encara en pujada i envoltat d'una frondosa vegetació
De seguida apareixo a la carretera, i tot i que el GR puja per unes escales i es desvia a l'esquerra, seria un pecat no acostar-se a fer-li una ullada al Conjunt d'Olèrdola
Els primers jaciments daten de l'edat del bronze; més tard, van haver-hi diversos assentaments íbers i romans. De l'època medieval daten tant la muralla com l'església de Sant Miquel, dins el recinte, construits cap al S. X per ordre del Comte de Barcelona
Es tracta d'un enclau privilegiat i estratègic que domina el litoral del Garraf i bona part de la plana del Penedès, amb el Fondo de la Vall en primer pla...
...i unes muntanyes nevades molt llunyanes, molt més enllà de Vilafranca
Una pena que no pogués accedir-hi, tot i que, segons els panells informatius, vaig arribar en horari de visita, però el recinte continuava tancat. Em vaig haver de conformar fent-hi una ràpida ullada per fora. Torno al camí, que tomba a l'esquerra per accedir a un collet des d'on es pot accedir a les restes de l'església de Santa Maria i la necròpoli del Pla dels Albats. Aquí el GR fa la volta tot canviant de vessant, passant per sota de l'església de Sant Miquel, a la que no vaig poder acostar-m'hi
Ara al vessant marítim, cap a enrere s'endevina bona part de l'etapa anterior; a sota queda el barranc de Canyelles i més lluny el massís del Garraf
El corriol va flanquejant i passa sota les penyes on se situa el castell
De seguida s'arriba a un collet (315 m.), des d'on es pot comprovar les bones vistes de què gaudien els pobladors d'aquestes contrades: a baix queda el Fondo de la Vall, enrere la plana del Penedès i al fons la silueta de Montserrat; a la dreta de tot, el campanar de Sant Miquel
Tant és així, que actualment també ha vingut molta gent a estiuejar i a viure aquí dalt... S'ha de resseguir més o menys la carena per arribar a la urbanització Daltmar; a sobre queda la Penya de l'Escofet i a la dreta el Puig de l'Àliga
No trigo gaire en travessar-la; al final de la urbanització segueixo per una pista que passa sota la Penya de l'Escofet per a acostar-se al sostre del dia
La pista passa per sota del cim i arriba a un coll, s'ha de tornar uns pocs metres enrere per la carena
Puig de l'Àliga, 465 m. Un altre dels 100 Cims a la motxil·la
No sé si els íbers i els romans tenien bones vistes des d'Olèrdola, però d'aquí dalt no puc queixar-me, llàstima que tot està bastant més urbanitzat que en aquella època: cap a la banda de mar, tota la comarca del Garraf als meus peus; a la dreta Vilanova i la Geltrú, més a l'esquerra Canyelles, i al fons les muntanyes del Parc Natural
Cap a l'interior, la plana del Penedès i a l'altra banda les serres del Sistema Prelitoral Central...
...on destaca la Talaia del Montmell, cim més alt del Baix Penedès
I de l'extrem sud del país, el Montsià, gairebé desdibuixat...
...cap a l'extrem nord, el Pirineu nevat; al mig hi ha Vilafranca
Menció especial per a Montserrat...
...i la Mola de Sant Llorenç del Munt; cap a la dreta el Montseny (no es veu, però hi era)
Després d'esmorzar torno a la pista i continuo la marxa, sempre per la carena; a uns 400 m. deixo una pista a la dreta (que també pot servir per baixar) i de seguida, en la següent bifurcació, em separo novament del GR per acostar-me a un altre cim, el Turó de les Tres Partions (445 m.), corresponents als termes de Canyelles, Olèrdola i Castellet i la Gornal
No té res d'especial, unes antenes li treuen bastant d'encant; només que des d'aquí ja es veu el pantà de Foix per sota...
...i la zona de la Serra de Bonaire, per on passa l'itinerari principal del GR 92 i que malauradament va cremar l'estiu de 2012
Una mirada enrere, el Puig de l'Àliga a la dreta...
...i torno a la cruilla anterior per començar el descens, ara per corriol, ara per pista, ara per corriol... A dalt queden els dos cims aconseguits
A l'altra banda del Barranc de la Bovera apareix la Casa Alta, punt de pas del GR 92, que queda molt a prop. Més al fons, la costa del Baix Penedès i el Vendrell a l'esquerra
Segueixo baixant, alternant bosc de pins i matolls, fins arribar al Fondo de la Bovera, on hi ha espai per al conreu (lògicament, de vinyes; no hem deixat la terra del vi)
A partir d'aquí ja se segueix la pista durant un bon tros, al costat del llit del barranc
Quan els arbres ho permeten, les Coves de la Bovera apareixen dalt de la serra
La pista segueix baixant fins que arriba al Barranc de les Bruixes; aquí fa un gir a l'esquerra i remonta fins arribar al Figueral, cruilla de camins on un pal indicador fa aparèixer una suposada nova variant del GR 92, indicada com a GR 92-5 o Camí dels Castells i que no figura al registre de la web de la FEEC, suposo que degut a la falta de coordinació habitual en aquests àmbits. A més a més es creua el PR C-148, amb recorreguts diferents segons les webs que es consultin (per exemple, aquí i aquí). En fi, havent guanyat una mica d'alçada, es pot veure el Barranc de la Bovera cap a la dreta, per on acabo de baixar; a sobre queden les penyes on hi ha les coves
Ara el camí planeja al límit entre els camps i els oliverars per una banda i el Barranc de la Bovera per una altra...
...fins que en pocs metres ve a sortir a Torrelletes, un dels nuclis del municipi de Castellet i la Gornal
No vaig passejar gaire, però diria que ni tant sols té bar. Quatre carrers i una parada d'autobús de la línia de Vilafranca a Clariana, amb un interval de pas que deixa molt que desitjar. Continuo uns 250 m. per la carretera a la dreta, en direcció a les Masuques, fins trobar un caminet a mà esquerra que baixa pel bosc i acaba sortint a una pista envoltada de vinyes. Aquí ja es veu ben a prop la població de l'Arboç, amb la seva Giralda, final del trajecte
Tot i així, el final de l'etapa pròpiament dita es troba més al sud; a l'altra banda dels camps s'alcen les muralles de Castellet
Vaig fer una volta una mica tonta ja que vaig perdre les marques, només cal seguir la pista i travessar la carretera de Clariana a Torrelletes per retrobar l'itinerari principal del GR 92 uns metres abans de l'església de Sant Pere...
...porta d'entrada a Castellet, població que juntament amb la Gornal dóna nom al municipi, i on val la pena aturar-se i gaudir del seu aire medieval
A l'igual que Olèrdola, també hi ha constància de presència humana més o menys ininterrompuda des de l'època dels íbers; el castell que dóna nom a la població ja consta al s. X, i actualment és la seu d'una fundació. Està situada en un marc incomparable amb el pantà del Foix justament a sota
Des d'aquí, ja només queda baixar a creuar el Foix, deixant la carretera de l'Arboç a l'esquerra i la de Torrelletes a la dreta....
...i seguir pel traçat del GR 92 cap a l'Arboç, final de la jornada
Següent: l'Arboç - Ferran