Ja feia temps que havia sentit parlar d'aquesta ruta als peus de la Serra d'Ensija, a cavall entre el Llobregat i el Pedraforca. Senyalitzada com a PR C-128, permet fer un còmode passeig tot resseguint el vessant oriental de la cinglera que envolta la petita localitat de Vallcebre, al Berguedà, formant com una petita conca rodejada de penya-segats per una i altra banda. Encara així, la part occidental (serres de Conangle i Mata-redona), més elevada i més propera a la Serra d'Ensija, no té (que jo sàpiga) cap itinerari per que la recorri; en canvi, sí que hi ha una atractiva i facileta via ferrata per les Roques de l'Empalomar
Cliqueu a sobre per a ampliar-lo
Track a Wikiloc
Perfil i més dades
En aquesta ocasió vam anar amb els amics de Singles. Després d'alguns problemes per trobar-nos, arribem a Vallcebre ben entrat el matí. Un cop al mig del poble, al devant de la parada del bus, comencem a buscar les marques blanques i grogues; seguim la carretera que en direcció a Fumanya fins a les últimes cases, que deixem enrere per una pista a l'esquerra. Al darrere, últimes vistes (de moment) sobre la població i primeres sobre la Serra de Gisclareny i més al fons les Penyes Altes, la Tossa d'Alp i el Puigllançada, que ens acompanyaran durant bona part del camí
En un primer moment anem pujant per pista molt suaument, entre mig dels prats
Passem per sota del mas de Belians, situat sota la muralla de les Roques de l'Empalomar, als peus de la Serra d'Ensija
A partir d'aquí deixarem la pista i els camps per seguir pujant per un corriol al mig del bosc...
...fins arribar a l'ermita de Santa Magdalena (s. XVII), situada al costat d'una font seca
Aquí, primer reagrupament i ràpid pica-pica
Seguim pujant pel bosc fins que en un quart d'hora (1h des de Vallcebre) assolim la carena pel Grau de la Mola (1.345 m.), un tres dels passos per on es pot travessar la muralla de pedra. Des d'aquí ja comencem a gaudir de les panoràmiques que ens oferirà el passeig: el Barranc de Fumanya, tancat per la serra de la Tossella a l'altra banda
(cliqueu a sobre per a ampliar)
A l'esquerra, ja comença a aparèixer la Vall del Llobregat, i la cinglera que anirem resseguint a partir d'ara; enfront el Sobrepuny
Vista enrere quan ja portem uns metres per sobre del cingle: el Serrat Voltor, un dels cims principals d'Ensija, domina la zona. Llàstima de la torre elèctrica...
El corriol va baixant sense cap dificultat; a l'esquerra (N) tenim aquesta bonica panoràmica sobre Vallcebre amb el Comabona i bona part del Cadí-Moixeró al darrere
Poc abans d'arribar a la Collada apareix el Puigmal nevat, amb el Puigllançada i la serra de Montgrony pel davant
A la Collada (1.270 m.) vé a morir una pista provinent de Vallcebre, que es pot fer servir com a escapada
Enfront, el Cap del Portet corona el petit Serrat de Sant Joan
Continuem sobrevolant el penya-segat, i encara que no ho sembli, feia fred. En ple migdia, aquest raig d'aigua encara anava glaçat
A mesura que voltem cap al nord, podem gaudir de les vistes de la Vall del Llobregat i l'embassament de la Baells. Molt dissimuladament s'intueix Montserrat al fons
Poc després de la Collada deixem una nova desviació a l'esquerra cap a Vallcebre i de seguida passem pel mas de Cal Menut...
...una de les poques masies de la zona que encara avui dia desenvolupen activitat ramadera. Trobem una reunió dels vigilants de la casa
I sempre vora l'estimball, anem tombant de mica en mica cap al Nord: Coll de Pal i Puigllançada per sobre, a sota comença a aparèixer Guardiola de Berguedà
I novament una ràpida mirada enrere cap al Grau del Jou, el Llobregat i el Pantà de la Baells
Aquí apareix clarament Guardiola al fons de la vall amb el Puigllançada a sobre i la Tossa d'Alp una mica a l'esquerra
Ara sense la filera de singles, una mica més avall apareix l'església de Sant Climent de la Torre de Foix...
... que dóna nom al proper Grau de Sant Climents (7 km - 3h), un altre dels pocs passos que permeten superar la cinglera; però just abans ens aturarem una estona per omplir els estómacs...
...i recuperar forces, que a algú ja li convé
A partir d'ara canviarem de direcció cap a l'Est, on ja comença a aparèixer l'estrella de la jornada, el Pedraforca. Al costat seu el Comabona tancant la serra del Cadí, els cims del Moixeró mig tapats per la serra de Gisclareny i la Tossa i el Puigllançada a la dreta de tot
(cliqueu a sobre per a ampliar-la)
Aprofitant que tenim una de les muntanyes més boniques del país a la vista, ens hi fem la foto de grup
Però la volta encara no s'ha acabat, encara ens queda el que possiblement sigui el tram més espectacular...
...des d'on guanyarem bones vistes de la vall de Saldes, amb el minúscul poble de Gisclareny encaixat entre els barrancs
Un curt tram de baixada fins anar a creuar el Torrent de Bonsoms, que recull les aigües del petit "circ", per dir-ho d'alguna manera, que envolta Vallcebre
La veritat és que el pas pel pont metàl·lic ja mereix una visita, tot i que la carretera de Saldes passa només uns metres per sota
A partir del pont tornem a pujar, una mirada enrere permet veure com els camps i les pastures arriben fins al mateix límit del precipici
Aquesta curta pujada és bastant entretinguda, cal anar seguint les marques i les traces de camí...
...i a sobre anem trobant formacions rocoses bastant capritxoses
Finalment arribem a creuar la carretera d'accés a Vallcebre (9,86 km - unes 4h); just enfront trobarem una pista que ens allunya definitivament dels cingles...
...però que ens porta en un suau ascens per un paisatge agrícola encantador
No triguem gaire en travessar el veïnat de la Barceloneta, quatre cases mal comptades
...des d'on ens podem acomiadar de les valls del riu Saldes, sota el Moixeró i amb el Montgrony com a teló de fons
Només ens quedarà seguir continuar per la pista durant una mitja horeta...
...per tornar al punt d'origen i poder compartir les vivències i emocions del dia amb la companyia d'un bon cafè, o cervesa o el que s'escaigui...
