Anterior:
Refugi l'Illa - Puigcerdà
Sembla mentida, després de 12 anys, però el GR 11 es va acostant al seu fi. El camí més exigent va quedant enrere, les collades més elevades i els passos més complicats ja comencen a ser en el record (tot i que encara em falta arribar al punt més alt del recorregut). Però a l'igual que al seu inici al costat del Cantàbric, les últimes etapes no desmereixen en absolut.
Dins de la duresa d'una travessa com aquesta, la jornada d'avui té un perfil més amable, amb un desnivell inicial "només" d'uns 800 m. i en bona part per pista. En canvi pot resultar més llarga de l'habitual, ja que no hi ha cap població d'importància entremig; només Dòrria, agregat de Toses, ofereix algun allotjament rural i poca cosa més.
Track sobre mapa "Puigmal-Costabona" de Rando Ed.
Cliqueu a sobre per a ampliar
Track a Wikiloc
Perfil i més dades
El GR 11 surt de la capital de la Cerdanya (1.180 m.) per la carretera d'Age, on es creua amb el GR 4
A la banda sud de la vall del Segre s'alcen les serres del Cadí i el Moixeró, coronada aquesta per la Tosa d'Alp. Cap allà es dirigeix el GR 4
De seguida travesso el Segre, columna vertebral de la comarca...
...i continuo per la petita carretera, gairebé sense trànsit, amb antigues masies a banda i banda
Enfront ja apareix la propera destinació: la muntanya de Saltèguet, avantsala del Coll de la Creu de Meians
Però primer cal passar per Age, situat al peu del Puigmal, senyor d'aquestes muntanyes
Va ser municipi independent fins al 1857, quan es va incorporar a Puigcerdà. No hi ha cap servei...
...però té l'atractiu de l'església de Sant Julià, originalment romànica i transformada al s. XVIII
Sortint d'Age es deixa la carretera que de seguida entra a França i se segueix un trencall a la dreta, arribant a Vilallobent (40'), un altre agregat de Puigcerdà; tampoc té cap servei. El GR travessa una zona residencial, el nucli està a l'esquerra. El Puigmal ja treu el nas al darrere
A Vilallobent termina la plana de la Cerdanya, quedant ja per sota. Al darrere de Puigcerdà s'alça el Pirineu, solcat per la vall del Querol al mig. A l'esquerra d'aquest hi ha el massís del Puigpedrós, per on baixa l'etapa anterior; i a l'esquerra el del Carlit
Clique sobre les panos per a ampliar-les
A partir d'aquí s'acaba doncs el terreny pla; el GR deixa enrere el poble per una pista que de seguida es bifurca, a l'esquerra puja un camí ramader que permet estalviar uns quants revolts, però que torna a enllaçar més amunt
La pista puja una llarga estona per la carena de la serra de Montagut pel mig d'un bosc tancat; només amb alguna mirada cap a la Cerdanya francesa
Després d'una hora la pista s'acosta al fons del barranc. Als 1.650 m. un corriol es desvia a la dreta, creuar el torrent a la dreta segueix pujant. Es va obrint alguna clariana...
...i acaba sortint al Pla de les Forques (1.720 m. - 2h15'), cruïlla de pistes on hi ha una bona panoràmica de la Tossa d'Alp i el Puigllançada
Hi ha unes quantes pistes que travessen aquestes serres, en les que em vaig trobant un munt de buscadors de bolets; encara sort que no és cap de setmana... En tot cas, cal estar ben atents a les marques i no equivocar-se de camí. Faig una aturada per recarregar l'estómac i surto novament per pista, que s'acosta ara al barranc de Coma Tavernera...
...i que deixaré en arribar al torrent del mateix nom, resseguint-lo a l'esquerra i guanyant gairebé un centenar de metres...
...per arribar al Coll de Marcer (1.965 m. - 3h15'), al mig d'un prat enorme
Aquí hi ha bona vista de la Collada de Toses a l'esquerra amb la Serra de Montgrony al darrere, i el Puigllançada a la dreta que s'escapa per ben poc dels núvols
D'altra banda la vall del Segre ja queda molt per sota; allà al fons, el riu entra a l'Alt Urgell
El GR agafa pista novament, en direcció al Coll de la Creu de Meians, que ja és a la vista
Cal parar atenció en no seguir unes roderes que pugen per la carena; la pista, que en aquest tram fa de frontera, segueix planera entre el bosc, tot i que més endavant perdrà alçada per recuperar-la poc després
Mentrestant, al darrere, la Tossa i el Puigllançada s'estan cobrint de núvols que espero no m'acabin agafant
Després de creuar un parell de torrents, l'última pujada...
...per arribar finalment al Coll de la Creu de Meians (.995 m. - 4h10'), lloc històric de pas entre la Cerdanya i el Ripollès
Com a mostra, es troben aquí un munt d'itineraris; entre ells, el que vaig fer un any i escaig abans per acabar l'olla de Núria (aquí). De fet, per aquí passava el Camí Ral de Barcelona a Puigcerdà, anomenat també Camí dels Carlins, fins que a principis del s. XX es va construir la carretera de la Collada de Toses
Així doncs, m'acomiado de la Cerdanya; però aquí també es deixa enrere la conca del Segre i amb aquesta la de l'Ebre, que el GR 11 ve seguint des de Quinto Real, a Navarra... Què lluny que queda ara!
En canvi la conca del Ter durarà ben poquet, un parell d'etapes. Les muntanyes que van apareixent em són cada cop més conegudes: Serra de Montgrony a la dreta i el Taga a l'esquerra
Gaudeixo d'un bon descans i em torno a posar en marxa. Només començar a seguir un corriol cap al sud-est, repeteixo el mateix error que en la tornada del Puigmal l'any passat: se'm passa el trencall que baixa pel torrent a la dreta. La veritat, no és que sigui gaire evident
El torrent desemboca en una pista que flanqueja a l'esquerra; en arribar a la següent cruïlla el GR baixa per un corriol pocs metres per sota, sempre en direcció est. La veritat, per no complicar-se la vida, és més senzill seguir la pista, ja que al corriol es perd la traça en més d'una ocasió
Després de creuar el Torrent Llarg se surt uns metres a la pista per deixar-la de seguida per la dreta... i tornar a enganxar-la en menys de deu minuts
Per sota passa la carretera de la Collada, la N-260; la Serra de Montgrony al davant
Després d'un tram bastant pelat el GR torna al bosc, per sobre el Puigmal es resisteix a deixar-se veure
Però per sota sí que apareix ja el petit nucli de Dòrria i més lluny, el final de l'etapa a Planoles, al fons de la vall del Rigart
Llevat de cases boniques (i alguna de turisme rural), no hi ha cap servei a Dòrria (1.530 m.), on arribo en dues hores des de la Creu de Meians
El que sí que hi ha és la bonica església de Sant Víctor, romànica del s. X
Llàstima del cable que li passa pel davant dels nassos, però està prou bé
Surto de Dòrria pel vial que hi accedeix des de la carretera nacional, i de seguida em desvio a l'esquerra cap al fons del barranc...
...on s'hi arriba per un corriol envoltat de vegetació
Es travessen dos torrents gairebé seguits: el Torrent Petit i el Torrent Gros. Uns noms molt originals
El camí torna a flanquejar, deixant Dòrria per sobre i la vall del Rigard per sota. La carretera de la Collada passa uns 100 m. més avall
I entre els arbres, Planoles es va acostant
A l'altra costat de la vall hi ha Nevà, un altre agregat de Toses, com Dòrria
En poc més d'una hora des de Dòrria s'arriba a una cruilla on el GR es bifurca: per l'esquerra es dirigeix al Càmping Can Fosses, una possibilitat per a allotjar-se. D'aquesta manera s'evitaria la baixada al poble, on s'hi arriba per la pista cimentada de la dreta, qua baixa tot passant per un búnquer
Ràpidament travesso la carretera nacional i entro a Planès, el segon nucli del municipi de Planoles, amb una altra preciosa església romànica, Sant Marcel (s. XI)
Ja tinc a tocar el final de l'etapa, cal baixar per unes escales a mà esquerra...
...i seguir uns pocs metres per un camí empedrat i il·luminat...
...per arribar a Planoles (1.150 m.) gairebé de nit, després de nou hores de ruta
