Una d'aquelles que portava al cap feia molt de temps... Ja havia fet més d'una incursió per la Serra de Llaberia, que vaig començar a descobrir en fer el GR 7 al 2006; vaig repetir poc després, en ocasió d'una KDD Mendiak al Mont-redon i la Miranda per les Crestes de la Seda, i encara una altra vegada al mateix any, pel barranc de la Dòvia i el Camí de la Forestal amb els companys de la Picossa.
Doncs em sembla que va ser per aquelles alçades, ja fa set llargs anys, que se'm va acudir aquesta animalada, i ara he pogut fer-la realitat gràcies a la companyia i la santa paciència dels amics de Camins i Senders, que segurament no sabien per on els hi estava ficant...
Doncs em sembla que va ser per aquelles alçades, ja fa set llargs anys, que se'm va acudir aquesta animalada, i ara he pogut fer-la realitat gràcies a la companyia i la santa paciència dels amics de Camins i Senders, que segurament no sabien per on els hi estava ficant...
Cliqueu a sobre per a ampliar
Track a Wikiloc
Perfil i més dades
De moment ja vam tenir problemes per establir l'hora de sortida: que si a les 8, que si a les 7... Al final ni per a tú ni per a mí, quedem a dos quarts de vuit a l'entrada de Pratdip (230 m.). Entre que arriben tots, salutacions, presentacions i algun retard, poc abans de les 8h ens posem en marxa
Pràcticament encara de nit, però per sobre dels nostres caps els primers raigs de sol ja il·luminaven els Cingles de la Brancada, a la paret sud del barranc de la Dòvia. Per allà tornarem d'aquí a unes quantes hores
Des de la carretera seguim en principi el PR-C 196 i el GR 192, que de seguida se'n va cap a Mont-roig; de moment caminem per pista, fins arribar a les Fonts, on el PR es desvia cap a Colldejou. A partir d'aqui ja comencem a notar una bona pujada en direcció a les Crestes de la Seda, segurament el tram més espectacular del dia
En quan assolim el fil de la carena ja gaudim de bones vistes cap al Camp de Tarragona
Gairebé sense adonar-nos ens plantem al Coll de la Seda (566 m.), i a partir d'aquí deixem per una bona estona el terreny "amable", per dir-ho d'alguna manera
Mentre que Pratdip, la Serra de Santa Marina i els Dedals de Vandellòs van quedant enrere...
...això tira cada cop més amunt
En principi per aquí no hi ha passos complicats, però si aeris; només es tracta de trepar i prou. Això sí, no val a badar
Superada aquesta primera cresta, tenim una treva molt breu, a la dreta de tot ja s'endevina la segona trepada, on ens espera el Pas dels Siscus, portal d'accés a la mola del Mont-redon. Més al mig, a l'altra banda del Barranc de la Dòvia, s'alcen les parets i les faixes que recorre el Camí de la Forestal, per on tornarem a Pratdip (esq.) ja al final del dia
(Cliqueu sobre les panos per a ampliar-les)
En deu minuts arribem al Pas dels Siscus (685 m., 1h30'), una curta trepada equipada amb cadenes. Per qui no li agradi la verticalitat, es pot evitar per l'esquerra
Vist des d'una altra perspectiva, amb el menda en plena feina. Darrera apareix un esgarrifós exemplar de dip, gossos vampirs que, segons la llegenda, poblaven aquestes serres i dels que Pratdip ha agafat el seu nom
(foto de Miquel)
Superat aquest pas, encara ens quedarà una segona trepada per accedir a la plana cimera, res de l'altre mon. Continuem per la cresta, que va alternant trams més amplis i més estrets
Mirada enrere des de les alçades: les Crestes de la Seda en primer terme, esquerra; darrere el Cabrafiga. Al mig Pratdip i més enllà la Serra de Santa Marina i les Muntanyes de Vandellòs
Cap als costats, la veritat és que aquestes parets impressionen...
...però superem ràpidament les últimes dificultats (de moment) i arribem al peu del nostre primer objectiu, mentre que pel darrere a la dreta ja n'apareix el segon
Es pot evitar la seva ascensió, com va fer el José Luis, per un corriol a la dreta cap a la Font de l'Àliga; i una mica abans també hi ha un desviament a l'esquerra que ressegueix la cinglera. Però nosaltres continuem amunt cap al nostre primer cim d'avui, el Mont-redon (865 m., 2h)
Amb vistes grandioses cap a tot arreu; destaca la silueta del Caro darrera de Cardó...
...el Montsià enmig de la boirina...
...o les serres de Cavalls i Pàndols, a l'altra banda de la Ribera d'Ebre
El Mont-redon és la primera elevació de la serra, i per tant des d'aquí podem contemplar la resta de cims que ens esperen: el primer el Cavall Bernat, a la dreta; la Punta de Fornells (on pujaré jo sol) al mig; a la seva esquerra la Creu de Llaberia i al costat, amb la "bola" del radar meteorològic, la Miranda de Llaberia, sostre de la serra
Baixem al següent coll, on deixem la carena cap a la dreta, i una miqueta avall trobem el caminet per on el José Luis ha evitat el cim. No ens ha esperat per l'esmorzar i s'ha aturat en una bauma uns metres més enrere. No el deixarem sol, tal com arribem anem agafant posicions i fem el primer àpat de la jornada.
Continuem la marxa més o menys flanquejant cap a la base del nostre següent objectiu...
...mentre observem, cap enrere, com el Mont-redon és igualment espectacular per aquesta banda
Ens anem acostant al Cavall Bernat, des d'aquí sembla bastant vertical...
En arribar al peu de la canal deixem les motxilles, ara veurem que no té cap complicació, tot i que puja força
En quant les primeres alzines queden a sota, s'ha de flanquejar a la dreta per la roca; no hi ha gaire pèrdua ja que és pràcticament l'únic pas possible
Seguint amunt uns metres, una altra petita trepada...
...i ens trobem tots dalt del cim del Cavall Bernat (840 m.)
Des d'aquí se'ns amplien les panoràmiques sobre el Baix Camp, la Serra de l'Argentera, les fumeroles de la petroquímica...
...i la Mola de Colldejou darrere de tres monstres de les muntanyes tarragonines: Balanyà, Eulogio i José Luis
Iniciem la baixada, al davant se'ns va dibuixant el perfil de la Serra de Llaberia
Amb un pel d'atenció, cap problema en la destrepada
I en quant recollim les motxilles, tornem a pujar; ara deixem el camí pel que hem vingut des del Mont-redon i ens enfilem novament a la carena...
...passant primer pel Portell de la Roca Mitjanera, per on es pot baixar cap a Colldejou, amb la Serra de l'Argentera al darrere i les Muntanyes de Prades al fons
Des d'aquí el Cavall Bernat sembla inaccessible
Els que van al davant tirant del carro han seguit el camí que flanqueja pel vessant nord-est... Jo veig que hi ha un cim entremig al que no em resisteixo de pujar, sense cap complicació: la Punta de Fornells (860 m.)
Aquesta petita elevació es troba situada ben bé al mig de la serra i per tant gaudeix d'unes vistes brutals: Mont-redon a l'esquerra, Barranc i Portell de la Dòvia al centre, Montalt a la dreta, Serres de Tivissa, Cardó i els Ports, Montsià...
...i enfront, les últimes rampes de la primera part de l'excursió: la pujada a la Creu de Llaberia, que oculta la Miranda al darrere, de la qual només es veu el radar. A l'esquerra queda el Tossal Gran, únic cim dels voltants de Llaberia que ens deixem per una millor ocasió
El vessant occidental de la Punta de Fornells és totalment vertical
Al Portell de Madrocs retrobo el camí i el furgó de cua del grup, pugem cap a la Creu gairebé pel fil de la seva escarpada paret oest
No te res d'envejar als penya-segats que vèiem des de les Crestes de la Seda
Les últimes rampes són més suaus, ja estem a tocar... Encara i així el José Luis deserta, ens esperarà a Llaberia.
Creu de Llaberia, 905 m.
Per mí és el quart cim del dia, el primer ja comença a quedar llunyà
El següent serà el més alt, la Miranda, bastant espatllada pel radar. Al darrere, la Mola de Colldejou ajuda a suavitzar l'estropici; molt més llunyà, el Montsant
No té gaire més secret que baixar fins al següent coll...
...i tornar a pujar (passant primer pel davant del mamotreto del radar, no hi ha més remei) fins al sostre de la serra i de la jornada, la Miranda de Llaberia (920 m.)
Des d'aquí hi ha millors vistes cap a Colldejou, l'Argentera, Escornalbou, el Camp i fins a la Talaia del Montmell
No ens entretenim gaire ja que portem quatre hores caminant i ens queda encara més de la meitat de la travessa, així que intentarem anar apretant el pas. Des d'aquí el més lògic hauria estat baixar per la pista que hi arriba del poble fins un trencall que condueix cap al Portell (al mig de les dues puntes)
Però no ens volíem perdre una curiositat natural, així que vam seguir arran de la carena per visitar la Foradada, una finestra natural sobre la Mola de Colldejou i el Coll del Guix. Està comprovat que aguanta al menys el pes de tres persones a sobre
La progressió gairebé pel fil de la carena és penosa, ja que no hi ha un corriol ben definit i hem d'anar sortejant matolls, roques i esquerdes. Aquest tram ens serveix una mica d'entrenament pel que ens espera entre el Portell del Grauet i el de la Punta, a l'altre extrem de la serra (que ja comença a veure's a la dreta de tot). De moment només hem de seguir en direcció al Portell de Llaberia, a sota nostre el païsatge ha canviat molt, tenim el primer tram del Barranc de la Cova o de Llaberia, que es converteix després en el del Tortó i baixa en direcció a Capçanes
Arribem al Portell de Llaberia després de 4h45' de marxa. Seria el punt més lògic per emprendre la tornada, ja que ens creuem amb el GR 7 que baixa cap a Llaberia, però aquí només podem donar per acabada la primera part de l'excursió, el sector principal (i el més conegut) de la serra. Encara ens falta pràcticament dos terços de l'itinerari. Tenim una vista immillorable de la Mola de Colldejou (la foto és d'una setmana abans, quan vam venir amb José Luis a inspeccionar el terreny)
En principi es pot seguir la carena, però tal i com veníem fent, sense camí, buscant els millors passos entre les pedres i els matolls, cosa que ens hauria endarrerit encara més. Baixant un parell de revolts pel GR en direcció al Coll del Guix, ja veiem que l'entorn canvia
En cinc minuts deixem el GR i seguim un corriol a l'esquerra pel mig d'un bosc ben tancat, tot i que amb alguna clariana que permet una panoràmica del Coll del Guix i el Barranc de Massanes, la Mola de Colldejou treu el nas al costat
En un quart d'hora ens acostem novament a la carena i trobem el desviament que puja al Pas de les Cabres, una altra escapatòria per baixar cap a Llaberia. Continuem tot flanquejant, ara les vistes dónen sobre la comarca del Priorat amb el Montsant al fons
El camí recorrerà pràcticament el peu de la cinglera fins arribar al Grauet, l'únic pujador d'aquesta banda, que s'intueix abans de la punta de la Desenrocada
Durant aquest tram el camí se segueix més o menys bé (marques blaves) però caminem totalment endinsats en la selva verge, la vegetació ho cobreix tot. Cal parar atenció en arribar a la vertical del Grauet, on es desvia el camí que baixa cap al Mas de Cosme; aquí tombem a l'esquerra per pujar fort per una tartera...
...i de seguida després d'un curt tram de bosc al peu del cingle arribem al Grauet, segon pas equipat del dia
Cap dificultat més que s'ha de pujar amb les mans, i parant atenció de no caure. Potser el primer tram una mica estret...
Al mig hi ha un arbre que impedeix la pujada, cal fer una petita marrada cap a la dreta per tornar a sortir gairebé al damunt de la canal uns metres més amunt
A partir d'aquí ja no cal fer servir les mans, però encara puja...
Finalment apareixem de nou a la carena; aquí hi ha una nova oportunitat per baixar a Llaberia, seguint un corriol molt desdibuixat senyalat amb marques blaves. Nosaltres continuem a la dreta, pel que sembla un camí que flanqueja, però de seguida tornarem a pujar pel dret en direcció a l'últim cim del dia...
...la Desenrocada (765 m.) o Punta del Grau, segurament el més desconegut de la Serra de Llaberia. A falta de foto de cim "oficial" agafo aquesta d'en J.M. Balanyà on sortim tots (menys ell), encara que bastant desperdigats
Des d'aquí tenim una panoràmica de la Serra de Llaberia molt diferent a la que hem contemplat a primera hora del matí: el Montalt darrere del Barranc del Tortó, a la dreta; Tossal Gran al centre i la Miranda a l'esquerra;
Priorat i Montsant a l'esquerra; a la dreta la Mola de Colldejou al darrere, la Miranda i la cinglera que hem resseguit per sota. Sobre aquesta, entre el Portell de Llaberia i el Pas de les Cabres, hi ha una elevació de 825 m. sense nom
I darrera nostre, el Priorat, la Ribera d'Ebre, el pantà dels Guiamets més o menys al mig, al fons les serres de Pàndols, Cavalls, Cardó, els Ports, etc.
Deixem la Desenrocada i seguim avançant a tocar del fil de la carena, fins arribar a un altre indret característic de la serra, tot i que per desgràcia gens "natural". Aquesta avioneta va accidentar-se aquí al març de 1.994, van morir els seus tres ocupants. També en aquestes muntanyes es va estavellar al 1939 una altra avioneta on viatjava el coronel nazi Von Scheelen, fundador de la legió condor (més info)
Bastant aliens a totes aquestes històries d'accidents, parem aquí a dinar mentre contemplem tant les restes reconvertides en ferralla, com les vistes sobre el Priorat i la vall de l'Ebre; Móra i Móra la Nova s'amaguen a l'esquerra entre la boirina
A partir d'aquí sí que començarem a notar el cansament acumulat; l'avioneta se situa en la meitat del recorregut i ara trobarem el tram més incòmode del dia, una llarga desfilada entre matolls i esquerdes, al fil de la cresta, sense res que s'assembli a un camí i sense perdre de vista el tall que cau en vertical cap al vessant nord. No hi ha cap punt perillós, però no és difícil d'entrebancar-se. Per compensar, bones vistes sobre la Mola de Genessies al darrere
Aquesta carena se'ns fa prou pesada a tots, triguem mitja hora en recórrer el kilòmetre escàs que hi ha entre l'Avioneta i el Portell de la Punta, on ara sí, enllacem amb un camí bastant clar que puja de Capçanes pel Mas de l'Olla. Des d'aquí haurem de baixar a l'esquerra a buscar el Barranc d'en Jover per enllaçar després amb el GR7 en direcció a Llaberia, que s´intueix sota el Tossal Gran. Com es pot veure, la baixada "normal" des de la Miranda fins al poble és una passejadeta...
Ara ja sense complicacions, baixem ràpidament a creuar el barranc, perdent uns 150 m. de desnivell que recuperarem més tard. El bosc torna a fer acte de presència
Ja tenim a prop les cases de Llaberia, a l'esquerra es dibuixa l'església de Sant Joan Degollat
El camí s'eixampla i quan trobem la Barraca de la Font de la Plana...
...és senyal de que ja tenim el GR7 a tocar; l'enganxem a l'esquerra en la següent cruïlla, pujant suaument per un bonic camí enmig dels arbres
No triguem en arribar a la Font de l'Horta, des d'aquí un passeig gairebé tot per pista ens condueix a Llaberia, nucli pràcticament deshabitat pertanyent al terme de Tivissa, que conserva encara un aire medieval en els seus comptats carrerons
Ens reagrupem a la plaça, mentre alguns van a recarregar aigua a la Font del Poble (per sota de l'arc), uns altres descansem tirats de qualsevol manera. De poc que no cau una becaina per part meva...
Però són gairebé les quatre de la tarda i ens queda la tercera part de la ruta; no ens podem distreure si volem arribar de dia
Sortim per la carretera, de seguida la deixem per un corriol, primer en pujada i després més planer. El bosc és molt tancat i només quan ens acostem al Coll de la Bassa de les Fonts tenim bones vistes cap al Montalt i la Serra de Tivissa
Però en quant passem el coll se'ns apareix la muntanya del Mont-redon en tota la seva immensitat, ja fa unes quantes hores que caminàvem per sobre d'aquells cims
Ara continuarem per sobre de les cingleres que vèiem al matí. Per baixar d'una faixa a una altra hi trobem primer el Portell de la Dòvia, i un quart d'hora més tard el Portell del Carreter, on hem de desgrimpar el grau del mateix nom. Una corda fixa pot servir d'ajuda en el tram més complicat
Baixant per la canal prenem consciència de la verticalitat de les parets del Mont-redon, potser aquest matí en estar-hi a sobre no s'apreciaven del tot
Però en fi, un cop havent superat el Grau del Carreter emprenem l'anomenat Camí de la Forestal, que ja de bones a primeres es mostra espectacular...
...recorrent la base dels Cingles de la Brancana...
Al fons del barranc ja s'entreveu Pratdip, després de moltes hores
Però a banda del recorregut del Camí de la forestal, també son sensacionals les panoràmiques que ens ofereix sobre els cims conquerits al matí
Passem algun tram de conte de fades...
...fins trobar la següent bifurcació on hem de prendre una decisió: si bé la idea original era continuar per la Forestal i baixar per un camí molt empinat i encara amb un altre pas equipat (el Grau de l'Estudiant), la prudència, l'estat en què ens trobem després de gairebé deu hores i la foscor que amenaça d'envair-nos en poca estona ens aconsellen baixar des d'aquest punt per la drecera de Cal Zenon, per anar a sortir a la pista que ens portarà finalment a Pratdip
Una altra vegada el Mont-redon, amb els últims llums del dia... Jo és que no puc deixar de mirar-lo
Apareixem a la pista després de perdre uns 200 m. gairebé de cop; la seguirem a la dreta en paral·lel al Barranc de la Dòvia, ara per terreny planer. Ja tocava una mica de camí "normal"
I per fi a la carretera, una última mirada cap al barranc i els cingles que l'envolten...
...abans de tornar als cotxes a l'entrada de Pratdip, gairebé en l'últim moment en què podem gaudir d'il·luminació natural
