Els amics de Singles em van brindar l'oportunitat de fer una ullada a una zona que tinc molt oblidada i que es va vestir dels seus millors colors tot i la tardor una mica estranya que hem tingut aquest any passat. A cavall entre la Garrotxa i Osona, el Coll de Bracons és conegut sobretot per ser l'inici de l'itinerari més conegut per pujar al Puigsacalm; però al vessant oposat s'alça la petita Serra de Llancers, més modesta i solitària, que amaga a la seva falda alguns racons de conte de fades, com la Fageda de la Grevolosa o el barranc del riu Fornés.
La idea serà recórrer primer el vessant sud de la serra, baixant per la Grevolosa, i remuntar prop del riu Fornés fins al Coll del Pedró; després d'acostar-nos a Sant Miquel de Castelló (visita que entrava als plans inicials però que vam haver de retallar) canviarem momentàniament a la cara nord, per encetar l'últim tram novament orientats al sud però molt a prop de la carena, amb unes vistes sensacionals tant per una banda com per l'altra
La idea serà recórrer primer el vessant sud de la serra, baixant per la Grevolosa, i remuntar prop del riu Fornés fins al Coll del Pedró; després d'acostar-nos a Sant Miquel de Castelló (visita que entrava als plans inicials però que vam haver de retallar) canviarem momentàniament a la cara nord, per encetar l'últim tram novament orientats al sud però molt a prop de la carena, amb unes vistes sensacionals tant per una banda com per l'altra
Cliqueu a sobre per a ampliar
Track a Wikiloc
Perfil i més dades
La Collada de Bracons es troba a la petita carretera que uneix la Vall d'en Bas amb Sant Pere de Torelló; la nova C-37 permet estalviar-se uns quants kms. de revolts sortint per Sant Andreu de la Vola, just abans del túnel de Bracons. Potser vam arribar en dia i hora punta perquè estava tota la carretera abarrotada de cotxes a una banda i una altra, vam haver de deixar-lo un bon tros més avall. El gruix de la processó se'n va pel camí que puja al Puigsacalm per la Roca del Corb
Nosaltres en canvi acompanyem a la part més reduïda de la multitud (que no deixa de ser multitud) i després d'una primera pujada, en la que trobarem per l'esquerra el camí per on tornarem més tard, comencem a baixar dins l'espectacular fageda de la Grevolosa
En uns 20 minuts arribem a la Font de la Grevolosa, on hi ha una cruïlla de camins; per la dreta també es pot baixar cap al riu Fornés, però teníem previst de passar per l'ermita de Sant Nazari, així que després de dubtar uns moments vam seguir pel camí de l'esquerra...
...no sense contemplar abans un petit pessebre curiosament ubicat...
...o alguns exemplars monumentals de faig, que poden arribar als 40 metres d'alçada
La pena és que de moment la tardor es resisteix a entrar... A principis de novembre, encara alguns anàvem en màniga curta
Anem baixant al costat d'un torrent, fent alguna aturada "artística"...
...fins trobar l'ermita de Sant Nazari, restaurada entre 2008 i 2011, tot i que l'original data del s. XIV
Seguint cap avall, trobem primer un camí més ample i poc després ja apareix a sota la vall del riu Fornés
Una mirada enrere des de la vall la Serra de Curull a l'esquerra, el Coll de Bracons amagat rere el Serrat de la Punxa, a la dreta, i ja gairebé fora de la foto, la carena de la Serra de Llancers, per on tornarem
Sortim a una pista que planeja prop del riu, primer passem per mas del Güell...
...i continuem entre prats, a l'ombra del Puig d'Eugassa, avantsala de la Serra de Cabrera
Així arribem al mas del Prat de la Vola, on acaba la pista
Aquí ja comencem a tenir algun problema d'orientació, hem de passar entre els dos edificis i buscar un corriol que durant uns 300 m. anirà per sobre dels prats
I no ens adonem, però just abans de creuar el riu hi ha un desviament a l'esquerra que crec (tampoc estic gaire segur) que hauríem d'haver seguit... No ens portarà més problema que un curt tram de zarzing, i al menys podem gaudir del paisatge que hi ha a tocar del llit del riu, una autèntica delícia
En principi no hem de ficar-hi la gamba i no hi ha cap problema per creuar-lo (a menys que baixi crescut, que no va ser el cas)
Hi trobem té alguna banyereta a la que ja miraré de fer-hi una escapada en ple estiu...
...tot i que ara, en plena tardor (astronòmica, que no meteorològica) tampoc ens podem queixar
Només alguna branca d'algun faig recorda una mica el color que hauria de tenir tot el bosc a aquestes alçades
Hi ha un tram on no es pot seguir el riu, llavors ens fiquem enmig del bosc seguint alguna cosa semblant a un corriol, al vessant dret en sentit de la marxa; no ho veiem clar i tornem a sortir al riu uns metres més endavant, intentem seguir-lo però ja veiem que no serà possible sense descalçar-nos... Després d'una estona vagant sense saber del tot cap a on anar, pugem ara cap a l'esquerra prop del llit d'una torrentera i trobem finalment el corriol que ens havíem passat abans. Ara sí el seguim a la dreta, sempre pel mig d'un bosc fabulós i tenint el riu uns metres per sota, fins que arribem a creuar-lo ja per últim cop (si no ens haguéssim equivocat, només l'hauríem creuat aquí)
Aquí deixem ja el fons del barranc per encarar un tram de forta pujada, guanyem de seguida 100 m. de desnivell per sortir a una antiga pista que seguim a l'esquerra més o menys planejant i envoltats pels arbres, durant uns deu minuts, fins que trobem una cruïlla on, després d'una pausa per dinar, tombarem a l'esquerra. El camí comença a pujar suaument, i el bosc comença per fi a obrir-se
Arribem als plans de Porxiugues, ocupats pels seus habitants bovins
El camí es desdibuixa entre les pastures, hem de seguir prop del torrent que més avall es converteix en el riu Fornés
Quan s'acaben els prats tronem a trobar un camí més ample, el seguim a l'esquerra, en pujada
No triga gaire en tornar-se a obrir, i ja tenim a la vista el següent punt clau del dia
El Coll del Pedró (1.185 m.), a l'igual que el de Bracons, separa les comarques d'Osona, que deixem enrere...
...i de la Garrotxa, de la qual de moment només veiem entre els arbres el Santuari de Falgars
El paisatge de la baixada no es diferencia gaire del de la pujada...
...excepte durant uns pocs metres on sembla que hi hagi hagut un campionat d'aitzkolaris
Al fons treu el nas la Serra d'Aiats, sota la qual s'enmarca el veïnat de Falgars d'en Bas
Novament ens fiquem dins la fageda...
...i en deu minuts arribem a una cruïlla en una clariana amb bones vistes sobre el Pirineu més oriental, amb el Roc de la Frausa com a cim més elevat, ja a l'Empordà
Un camí baixa cap a l'ermita de Sant Miquel de Castelló, malauradament no tenim temps de desviar-nos ja que no ens queda massa estona de sol. Aquí passarem per una estona a la cara nord de la Serra de Llancers
Així que fem una última mirada cap a Falgars i Aiats...
I seguim pujant entre el bosc de la Serra de Llancers, però ara de tant en tant trobam algun mirador en el qual gaudim d'una immensa panoràmica sobre la Garrotxa, amb Olot a la dreta, i el Pirineu: Costabona, Canigó, Comanegra o Bassegoda com a cims principals, d'esquerra a dreta
(cliqueu sobre les panos per a ampliar-les)
Però si alguna muntanya destaca entre totes les que tenim al voltant, sens dubte és la mola del Puigsacalm, amb la Vall d'en Bas a la dreta i el Coll de Bracons cap a l'esquerra
Molt més llunyà, el Bassegoda sembla dominar la capital de la Garrotxa
Des d'aquest segon mirador, ja només ens falten uns pocs metres per arribar al Coll de Llancers, sempre envoltats de faigs...
...i en quant tornem al vessant sud, podem gaudir de les vistes sobre Cabrera que no hem contemplat unes hores abans, quan anàvem pel fons de la vall
La fageda de la cara sud no desmereix en absolut
És més, potser en estar més alts que quan anàvem al costat del riu, o potser perquè el dia ja s'acaba, diria que aquí els colors de la tardor ja han entrat una mica més
En aquesta part de la serra també anem trobant algun mirador: Cabrera i el Collsacabra en primer pla i el Montseny al fons
Ja va bé arribar a aquestes hores alguna vegada, ja que podem trobar uns contrallums brutals...
...tot i que el camí no s'acaba encara; arribem gairebé a tocar de la carena, però de seguida iniciem, ara sí, l'últim descens
...quan ja el sol es posa rere la Serra del Curull...
...donant-nos encara temps per arribar finalment a la Collada de Bracons...
...on gaudirem amb les últimes vistes sobre la Serra de Llancers i la Vall d'en Bas
Encara que no ho sembli, ens va anar de poquet...
