L'any passat per aquestes dates ja vam fer una travessa ben completa pel Montseny a la que no va poder venir l'Àngel. Aquest any volia treure's l'espina i va organitzar ell solet una ascensió als dos cims més elevats del massís; van venir amb l'inseparable Pep i ni tant sols em va deixar preparar-la...Però per mala sort no la vam poder terminar com l'havíem previst.
El primer tram de pujada fins Santa Fe ja l'havia fet anys enrere amb el Javi; a partir d'aquí vam dirigir-nos al Convent, al Pla de l'Espinal, per agafar un dels camins tradicionals d'ascens a les Agudes i el Turó de l'Home. Tornant a Santa Fe pel Pou del Comte i la Font de Passavets, encara vam tenir forces per assolir l'Esquei de Morou, però a partir d'aquí ja se'ns va fer fosc i abans d'enredar-nos per camins que no coneixíem (i que no vam saber trobar), vam preferir tornar pel mateix camí de pujada, que tampoc va estar gens malament
El primer tram de pujada fins Santa Fe ja l'havia fet anys enrere amb el Javi; a partir d'aquí vam dirigir-nos al Convent, al Pla de l'Espinal, per agafar un dels camins tradicionals d'ascens a les Agudes i el Turó de l'Home. Tornant a Santa Fe pel Pou del Comte i la Font de Passavets, encara vam tenir forces per assolir l'Esquei de Morou, però a partir d'aquí ja se'ns va fer fosc i abans d'enredar-nos per camins que no coneixíem (i que no vam saber trobar), vam preferir tornar pel mateix camí de pujada, que tampoc va estar gens malament
Cliqueu a sobre per a ampliar
Track a Wikiloc
Perfil i més dades
Ens trobem a la sortida de l'autopista, després de tres hores de cotxe per part seva (jo m'acabava d'aixecar, com qui diu) i fem cap a Riells, on l'església de Sant Martí ens rep amb les primeres llums del dia
La sortida des d'aquí no la tenim gens clara. Comencem per la pista direcció a Gualba, però de seguida agafem un trencall a la dreta, primer entre el bosc per sortir després a uns camps enfront de Can Nadeu; i aquí s'acaba el camí: hem de seguir camp a través a tocar del filat per arribar a una pista
La seguim a la dreta i encara donem una volta tonta abans de trobar el camí correcte: un ample camí obert per a l'extracció de llenya que puja a tocar del torrent del Llobater
En aquest primer tram podem gaudir dels primers raigs de sol sobre el mar, darrere el Montnegre
Ràpidament el camí s'estreny i comença a pujar de valent; està marcat amb pintura vermella i ben fitat en gairebé tota la pujada. Els arbres ja ens envolten: d'un bonic bosc de ribera...
...passem a l'alzinar a mesura que guanyem alçada
En alguna clariana apareix a l'esquerra el Portell del Bisbe, cap a on ens dirigim
Més amunt ja trobem algun magnífic exemplar de faig
Ens creuarem amb un parell de trencalls, sempre hem d'agafar el camí que més puja
A mesura que anem ascendint, els faigs van agafant més colors de tardor...
Cap als 1.000 m. deixem un nou desviament a la dreta, a partir d'aquí el nostre corriol tomba a l'esquerra i la pujada es fa una mica més suau
Així arribem al Portell del Bisbe (1.100 m.), un pas entre una mena de roques dentegades
És difícil pujar-hi per sota, millor seguir el camí (deixant un nou trencall a l'esquerra) i accedir-hi per la part superior. Així de fàcil
Ara sí que comencem a tenir vistes: la vall d'Arbúcies i la Selva, les Gavarres a la dreta, molt lluny...
(cliqueu sobre les panos per a ampliar-les)
Més cap a llevant, el tram final de la Tordera i el massís de l'Ardenya difuminat per la boirina que se'ns va tirant a sobre
Entre el poc que deixen veure els arbres, el Vallès més oriental, a tocar de la Selva, amb la Serra del Montnegre al darrere
Fins i tot s'arriba a veure el meu poble allà al fons...
El camí ja gairebé planeja i poc després sortim a una pista
Deixem a la dreta el camí per on tornarem, sense saber-ho, i més endavant el que puja als Empedrats de Morou; després d'un suau descens sortim al pantà de Santa Fe
Va ser construit entre 1920 i 1935 per abastir d'aigua i de llum a les instal·lacions hoteleres de Santa Fe, substituint el primitiu embassament (l'Estanyol, aigües amunt) que en poc temps es va mostrar insuficient. Després de molts anys d'abandonament, a principis dels 90 va es van fer nombroses reparacions per rehabilitar-lo. La veritat, tot i que no és un estany natural, es troba ben integrat en l'entorn
Les restes del primitiu Estanyol es trobem a la cua del pantà, una mica per sobre
Ara només hem de seguir la riera aigües amunt...
...i de seguida sortim a la pista (tancada per a vehicles) que baixa a Riells; per un corriol a l'esquerra travessem el torrent i en un parell de minuts ja som a l'ermita de Santa Fe, adjunta a l'hotel. Se'n té constància ja al s. XIII i va ser ampliada i reformada al XVIII
L'edifici de l'hotel-restaurant és de principis del s. XX,, es va fer tot amb granit de la mateixa vall
Aquí completem el primer bucle del "8" i fem el primer avituallament; es pot tornar a la pista anterior i continuar la direcció que dúiem, però vam preferir fer un volt per la vall, contemplant les enormes sequoies...
...o gaudint de la tranquil·litat de la Font del Frare
Creuem novament la riera...
...i sortim a una cruïlla de pistes, on agafem un sender a l'esquerra que va pujant al mig de la fageda
Està preciosa, però encara li falta una mica per a l'explosió de colors de la tardor
En uns vint minuts arribem al Convent, una residència d'estiu de les Escoles Cristianes construït cap al 1.930
Creuem la carretera i encetem la pujada a les Agudes. A mesura que guanyem alçada, el bosc també va guanyant color
Avancem per un ample camí ben senyalitzat com a PR C-208; tot i això hi ha diverses cruïlles, ja que anys enrere es van obrir moltes pistes per a treure fusta
Alguns racons espectaculars
En una de les poques clarianes que ens permet la fageda ja albirem el Turó de l'Home a la dreta; al mig, el Puigsesolles amb la seva antena
Però ens deixarem el sostre per al final; a la Font de Briançó el camí es bifurca: deixem a l'esquerra el que es dirigeix al Coll Sesbasses i al Turó, i seguim pujant a la dreta envoltats pel mateix ambient de tardor
Aquí també trobem alguna clariana en la que se'ns obre Santa Fe a la dreta, amb el Turó de Morou més al mig, i la vall d'Arbúcies i la Selva a l'esquerra. I sobretot, en aquests trams comencem a notar cada cop més aire...
El vent bufarà cada cop més fort, a punt estem de sortir volant en arribar al Coll de les Agudes (1.650 m.). Ja tenim el cim a tocar, però el poc que ens falta el treballarem de valent
Només de treure el nas a la carena, una ventada brutal, amb prou feines ens podíem estar dempeus. El barranc de la Tordera per sota i el Pla de la Calma més lluny
Els últims metres costen...
Però finalment l'Àngel pot coronar el seu primer cim del Montseny: les Agudes (1.706 m.)
La pena és que entre el vent i els núvols, no podem gaudir de les vistes: cap a la cara est, amb Santa Fe a la dreta i Arbúcies al centre; més lluny, les muntanyes de la Selva i el pla de Girona
Però abans de sortir volant, millor baixem cap al coll a fer les fotos, una mica més arrecerats, tot i que ens espera gairebé íntegra la carena fins al Turó de l'Home
Per a l'Àngel, el Matagalls quedarà per una propera ocasió... Pep i jo ja el tenim al currículum
El primer tram encara ens molesta bastant l'aire, ja que anem pel cantó occidental. En quant canviem de vessant, la mateixa carena ens protegeix. Enrere queden les Agudes (esq.) i el Puig Sacarbassa, un bony a tocar mateix del camí al que no he pujat mai. No era el millor dia per estrenar-me
Ens queda una mitja hora fins al següent objectiu per terreny ja conegut
Però encara tenim temps d'enfilar-nos Pep i jo a un altre bony d'aquells que gairebé no surt ni als mapes: el Turó de l'Home Mort (1.683 m.); més que res, per variar en alguna cosa el camí de l'any anterior
Des d'aquí, baixem novament al camí principal que seguim fins a Coll Sesbasses i assolim el Turó de l'Home (1.712 m.) en set hores des de Riells
El vent ja havia amainat una mica, però encara ens vam haver de refugiar rera la caseta de l'observatori per dinar. Malauradament, les vistes no acompanyaven gaire... Únicament cap a la vall de la Tordera, amb el Matagalls a la dreta i el Pla de la Calma al fons; a l'esquerra el Vallès, molt emboirat; i molt llunyana, la muntanya de Montserrat
Acabats de dinar, baixem del cim cap a Coll Pregon (sud)
Sembla que cap a les Guilleries vol sortir el sol; deixem a l'esquerra el camí que baixa pel fons del barranc de Passavets...
...i continuem per la dreta (sud-est), endinsant-nos aviat en la fageda; passem pel Pou del Comte, antic pou de gel que ha estat recentment restaurat per la Diputació; un dels més grans de la zona, amb un diàmetre de 9 metres
Seguim avall fent ziga-zagues pel camí...
...i gaudint dels colors de la tardor, tot i que li costa d'entrar
En una hora des del Turó arribem a la riera de Passavets, d'on surt el camí més freqüentat per ascendir al cim
Un altre indret deliciós especialment en aquesta època
Aquí agafem la carretera i als 200 m. trobem un camí desdibuixat a la fageda que ens estalvia un tram d'asfalt. Poc abans de a Santa Fe baixem a l'esquerra i sortim a la mateixa cruïlla per la que havíem passat unes hores abans, tancant així el segon "bucle" del vuit. Ara seguirem a la dreta la pista de Riells, que deixarem en arribar a Can Lleonart, escola de natura de la Diputació
Hem deixat de banda Santa Fe ja que comencem a veure clar que no arribarem de dia. Encara ens queda la pujada a l'Esquei de Morou, que a aquestes alçades es fa pesada, tot i l'escàs desnivell -poc més de 150 m.- i la fageda que ens envolta, que continua alegrant-nos la vista
Seguim en un primer moment el camí de l'Empedrat de Morou, però de seguida ens desviem a l'esquerra en suau ascens, deixant de banda algun trencall. El sol està a punt d'acomiadar-se...
...però encara ens queden els últims metres...
...abans d'arribar a l'Esquei de Morou; només Pep tenia encara prou energies per a enfilar-se dalt de tot
Tot i això des de la base també hi ha molt bones vistes: la fageda que hem travessat des de Santa Fe, amb les Agudes al darrere...
...o la Vall d'Arbúcies, amb les Guilleries il·luminades pels últims raigs de sol
Des d'aquí hi ha un altre corriol que puja dalt del Turó de Morou, pocs metres per sobre; però ja no estem per a romanços, tornem uns metres enrere i seguint el track i algunes fites, aconseguim trobar una traça que fa la volta per la cara nord de l'Esquei
A partir d'aquí ja no tenim llum per trobar el corriol per on volíem baixar en direcció al Gorg Negre, a la riera de Riells; no coneixem el camí i ja tenim la nit a sobre, així que prenem la sàvia decisió de tornar pel mateix itinerari de pujada
Continuem uns metres planejant sota el Morou, passant pel Coll de la Mosquera...
...fins que pràcticament a les fosques, enllacem amb el camí de baixada
Passem novament pel Portell del Bisbe, però ara ja no ens queden ganes per pujar-hi
Encara arribem a veure les llums d'Arbúcies al fons de la vall
Vam fer la resta del descens totalment a les fosques, amb els frontals, arribant finalment a Riells després de dotze hores d'activitat
Genial!!! Hi he estat fa poc per tota la zona tot i que, ja saps perquè, no ho he pogut fer tot caminant ni pas tot el mateix dia!!! Petonets!!
ResponElimina