El meu periple per terres castellonenques va tocant al seu fi. En la penúltima etapa em trobaré el tram segurament més espectacular del GR 7 per aquestes contrades, a la sortida de Montanejos. Després d'acostar-me als afores de Montán, hauré de superar la Sierra de la Espina per anar a dormir al Mas de Noguera (o del Limpiabotas, segons els mapes), un alberg situat ben bé al mig del no-res però que representa l'única possibilitat d'allotjament
Cliqueu a sobre per a ampliar
Track a Wikiloc
Perfil i més dades
L'etapa anterior, tot i no ser gaire llarga, em va deixar baldat; per això, avui no tinc pressa en aixecar-me del llit. Començo caminant per la carretera de Montán però en quant deixo enrere el poble torço per un carrer que puja a la dreta, passant per sobre les últimes cases que de mica en mica van quedant a sota. Al darrere passa el riu Millars
El carrer es transforma en pista i aquesta en un camí molt agradable que va pujant per una carena envoltat de pins
Quan el bosc s'obre puc endevinar cap al nord les muntanyes per les que vaig baixar el dia anterior, i per sota també es comença a veure un barranc tancat...
I conforme avanço, la cosa es va posant interessant
El corriol es converteix ara en un impressionant mirador sobre el barranc de la Maimona
(cliqueu sobre les panos per a ampliar-les)
Suposo que aquestes parets han convertit Montanejos en un referent nacional de l'escalada
Per sota, el curs del torrent també és un atractiu per als qui s'inicien en al barranquisme. Al darrere, la Peña de la Salve
El sender va pràcticament planer entre mig de l'espadat, podent contemplar també la muralla rocallosa que cau just a sobre
Però sens dubte el que més crida l'atenció són els estimballs que envolten el riu...
...sense desmerèixer els que vénen a caure just a tocar del camí
De mica en mica el GR va deixant enrere la Maimona...
...i arriba a una pista al cap d'1h15 de sortir de Montanejos, Per la dreta es pot arribar gairebé a l'inici del barranc, però el GR 7 la segueix a l'esquerra, en pujada i enmig del bosc. L'únic punt que destaca una mica en aquest tram és l'anomenat Pou de la Paulina, ara per ara sec del tot
I així tot pujant, en una mitja hora s'arriba a un coll (890 m.) des del que es pot veure la serra de Javalambre, cada cop més propera
Cap al nord, rere les primeres parets -més modestes- del barranc de la Maimona, una altra serra que m'atreviria a identificar com la de Gúdar, a Terol, tot i que no estic gaire segur
Al sud, la Serra de l'Espina, que hauré de travessar per arribar al Mas de Noguera
Entre els arbres també s'endevina la vila de Montán i la seva vall
El GR va baixant per la pista, fent algun petit rodeig per un corriol proper; les oliveres i els ametllers van guanyant terreny als pins. A la dreta queda l'Alt de la Torralbilla, un dels contraforts de la Serra de l'Espina
Finalment arribo al Coll de la Reina (685 m.) on hi ha una cruilla de pistes: la de més a la dreta porta a Fuente la Reina; la segona per la dreta me la retrobaré en una estona, en la pujada al Collado del Zurdo, i de fet em faria guanyar temps. Agafo el trencall asfaltat de l'esquerra, que baixa en direcció a Montán
Poc abans d'arribar-hi vaig a sortir a l'àrea recreativa de la Fuente de la Tejería (3h), únic punt fiable amb aigua de tota l'etapa
I parlant d'aigua, aquest cobert em va venir de meravella, ja que només d'entrar-hi va començar a caure el primer ruixat del dia, poqueta cosa. Aprofito per treure el dinar
La pista asfaltada continua a l'esquerra cap a Montán, a mig km. escàs. Continuo per la de la dreta, sense agafar el desviament que creua el barranc. Vaig pujant suaument, molt a prop de la torrentera...
...mentre que començo a intuir que el plogim que ha caigut abans no serà l'únic del dia: cap a l'est, els núvols fan molt mala pinta
De moment, el cel aguanta mig tapat en la direcció que porto. En uns 20 minuts el GR deixa la pista i puja per un corriol a l'esquerra
Per desgràcia en aquest tram em trobo un panorama molt semblant al del dia anterior durant la pujada del barranc de Palos. Al menys, no tinc que sortejar desenes de branques caigudes: "només" un munt de petits pins que han vingut a créixer al mig del camí
Per això deia que era millor seguir la pista anterior, que tornaré a trobar aquí dalt, una vegada superat aquest tram penós
Ja deixo a sota el barranc que acabo de remuntar, només 1 km. que m'ha costat mitja hora ben bona, i alguna esgarrapada a les cames
Però he sortit del foc per caure a les brases: un nou ruixat m'obliga a treure la capelina durant el que em queda de pujada fins al Collado del Zurdo. I encara sort, sembla que pel Maestrat de Terol s'està liant una bona
Arribo mig remullat al Collado del Zurdo (937 m. - 4h). Pensava que havia de continuar al front, cap al Collado Miguel, però no...
De seguida trobo un trencall a l'esquerra que segueix pujant, permetent una bona vista del barranc del Pinar
En un quart d'hora arribo a un nou coll (1.105 m.), amb quatre arbres raquítics. Aquest serà el panorama a partir d'ara
Cap al nord, els núvols no milloren gaire; no arribo a veure ni el Penyagolosa
Cap al sud, m'espera una vall molt més àrida, el barranc del Pi del Rei. Cal baixar fins als prats i després tornar a pujar al coll que es veu enfront, sota les penyes; a l'altra banda d'aquest es troba el Mas de Noguera
Com d'altres vegades, no sé si es millor seguir la pista o el GR, es veu que té simpatia pels matolls i no para de ficar-s'hi al mig
Fins arribar al fons del barranc, gairebé m'hi deixo les cames... i el que no són les cames, també. Per acabar-ho de rematar, es veu que avui m'havia de ploure per tots els dies anteriors i em cau el tercer ruixat del dia
Al final apareix un camí més decent que acabarà sortint a la pista
Aquesta segueix baixant fins trobar la unió dels dos barrancs (815 m.), on cal tombar del tot a la dreta per tornar a pujar
Ara ja surto del barranc del Pi del Rei...
...per pujar entre els camps del Mas de la Bomba, que tinc just al davant. Al fons, l'Alt de Pina, cim culminant de la Serra de l'Espina
La pujada fins al següent coll es fa tota per pista. Enfront, unes cingleres coronades per un parc eòlic tanquen el barranc del Mas de la Bomba
Ja em vaig acostant al coll de mica en mica...
...on deixo enrere aquesta vall; he trigat 1h10 des del coll anterior, a la dreta
En aquest coll (950 m.), situat entre la Peña Roya al darrere meu i el Cerro de la Mina al davant
(dreta), es continua pel límit entre els ametllers i el camp. Tot i això, si es trobés llaurat, es pot seguir per la següent pista a l'esquerra, que va a parar al mateix lloc
Després de tant de terreny feréstec, de matolls, de pluja... aquesta última baixada em sap a glòria
I és que en un quart d'hora arribo finalment al Mas de Noguera, on passaré la meva última nit -de moment- seguint el GR7 a Castelló
I per acabar, encara tinc temps abans de sopar per anar a veure els núvols, que no acaben de marxar
Per l'endemà hi havia previsió de vent fort... alguns nuvolets ja començaven a agafar forma
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada