Amb més d'un any de retard per a vergonya meva, penjo una de les excursions més profitoses que he fet pels Ports i a més a més per una zona que desconeixia totalment. Els Tigres del Maestrat Àngel i Pep ens van preparar una bona volta pels voltants del Barranc de la Fou, a la capçalera del Pantà d'Ulldecona, per recórrer els seus indrets més peculiars: les coves dels Bous, dels Cirers i dels Àngels; les vistes espectaculars des de la Mola dels Conills, arbres monumentals com el Pi Gros. el Faig Pare o lo Teixet, i sobretot una explosió de colors en passar per la Fageda del Retaule. Tot això amanit amb una companyia excepcional, riures, bon ambient, licor bicolor... i molt de renkor.
Ens trobem a l'Àrea de la Fou provenint des de diversos racons de la geografia catalana; alguns hem passat la nit aquí mateix. Els presumptes culpables, minuts abans del crim
Sortim de l'Àrea de la Fou (620 m.) per un corriol que puja a l'esquerra; deixem un parell de trencalls i seguirem més o menys paral·lels al torrent, però bastant per sobre. Enfront tenim les parets que envolten el Racó dels Àngels, per on tornarem després de vàries hores de travessa
En tot moment tenim bones vistes de la fondalada. al mig se situa l'Àrea de la Fou
Des d'un mirador es veu a l'altra banda el Racó dels Àngels, al centre, que visitarem de baixada; a l'esquerra de tot la Punta de la Puça, el camí passa just per sota
Però abans d'avançar esdeveniments, seguim per sobre del Barranc de la Fou; la pista passa per sota, a dalt ja es mostra la Mola del Catinell i entremig, un munt d'agulles rocalloses que semblen sortir del no-res
En uns 40 minuts arribem a la Font dels Hortets, amb un curiós tronc buidat que serveix de conducció d'aigua. Ens hem de desviar una mica del camí per trobar-la
De seguida arribem a un collet des d'on es divisa el Barranc del Racó de l'Avellanar, un dels afluents del de la Fou. En unes hores estarem allà dalt de tot
Les formacions rocoses, o agulles o com es diguin, són de les que deixen amb la boca oberta
I tot pujant, en una horeta arribem al primer punt clau del dia...
...la Cova dels Bous (830 m.); no és gens profunda, però es troba ubicada en un indret de gran bellesa
Continuem pel mateix camí, l'ambient no canvia: la zona de les agulles que acabem de travessar...
...i enfront el Catinell, amb el Barranc del Racó de l'Avellaner al darrere
En arribar a la seva capçalera, el Barranc de la Fou es divideix: la branca principal és el Barranc del Retaule, a sota les roques, per on pujarem més endavant
Uns 40 minuts després de la cova, el camí surt a una antiga pista...
...de la que ens desviem un quart d'hora més tard per arribar a una preciosa explanada, el Pla dels Cirers
Hi tornarem en uns minuts, però primer anem a descobrir un d'aquells tresors dels Ports que no són gaire coneguts. Per començar, el camí que ens hi porta ja és encisador
I és que en escassos 300 m., el bosc que ens envolta dóna molt de sí...
...amb canvis de vegetació que provoquen també canvis de colors i la típica policromia de la tardor, que mai no cansa
I així, al mig del bosc apareix la Cova dels Cirers, de la que emergeixen estranyes criatures
Tornant cap al pla anem tocant el torrent dels Cirers...
...trobant un racó de comte de fades, tot i que li hagués calgut una mica més d'humitat
Ens desviem uns metres per anar a veure el Bassis de la Font dels Cirers, també sense aigua, per desgràcia
I d'aquí tornem al Pla dels Cirers, on esmorzem sota l'atenta mirada de la Roca dels Cirers
Tornem a la pista anterior, que en uns 200 m. va a sortir a una altra més àmplia; és la pista principal, tallada al trànsit, que arriba des de la Fou i que connecta amb la Fageda del Retaule, el Refugi de Font Ferrera, el de Caro i Besseit. A aquesta alçada la fageda ja comença a dominar el bosc en detriment del pi i de l'alzina...
...i en aquestes dates, hem tingut l'encert d'agafar-les en el seu esclat anual de colors
Després d'uns 20 minuts de pista trobem el trencall que ve de l'Àrea de la Fou; és el camí més normal per pujar i per tant, aquí ja comencem a trobar excursionistes que pugen a la fageda. En 10 minuts més arribem a la Font del Retaule, on agafem una curta desviació a la dreta...
...que ens condueix a l'impressionant Pi Gros del Retaule
Amb una edat aproximada de 700 anys, es la pinassa (pi negre) més alt de Catalunya i el de diàmetre més gran de la Península; de fet, es fa difícil atisbar la copa des del terra
Foto parcial de grup a les seves arrels
Tornem a la pista, vora la Font del Retaule; els arbres que l'envolten ja ens anuncien que l'espectacle està començant
I és que a partir d'aquí entrem de ple a la Fageda del Retaule
Es tracta de la fageda més meridional d'Europa, d'extensió limitada però ben consolidada, envoltada per pins, avellaners, teixos, boixos i grèvols
Gairebé tots els exemplars estan en el seu punt
I si la zona ja és bonica de per sí, en destaca per sobre de tots el Faig Pare, l'exemplar més destacable de tot el conjunt, amb uns 250 anys; i per tant és el més visitat; hi ha cua per fer-se foto a les seves arrels
Tot i així encara vaig aconseguir fer-li una foto sense públic i en tota la seva immensitat
Continuem encara una estona per pista, gaudint de les coloraines...
...i al cap de deu minuts la deixem per una nova pista a l'esquerra, més desgastada, i tot seguit, per un corriol que la va retallant. Ens dirigim a la base d'aquelles roques, però fent una mica de volta
Anem a sortir novament a la pista, creuem el torrent del Retaule i encara remuntem uns metres pel vessant oposat. Més endavant haurem de tornar a creuar i rodejar aquelles roques per la dreta
La pista termina al Mas de Pataques (1.185 m. - 5h30), que es pot utilitzar com a refugi precari
Continuem remuntant uns metres per un ample camí entre boixos, que va a trobar la capçalera de la fondalada...
...i poc abans d'assolir la Portella de Calça (el coll que separa el Barranc de la Fou del de la Vall), tombem a dreta canviant de direcció, seguint ara les marques del PR-C-82; el barranc queda ara a sota
Encara trobem una altra font, la de Pataques, en un raconet encisador
Poc després el PR baixa cap al sud i nosaltres girem a l'esquerra per superar un ressalt rocallós...
...que ens deixa dalt de les roques que vèiem des del petit refugi, a l'altra banda, just a sota la divisòria principal d'aigües del Massís dels Ports
Des d'aquí ja només ens queda un passeig per arribar a les Mirandes, un impressionant mirador sobre la cara sud del Caro, que ara no es deixa veure...
...i encara més impressionant, sobre la paret de la Mola dels Conills, el nostre proper objectiu
Remuntem l'estimball per la seva dreta fins arribar dalt de la Mola (1.340 m.), a sota queda el collet on hem parat abans, entre els arbres
Des d'aquí, encara millor panoràmica sobre el Barranc de la Vall i el Caro, que ara sí treu el cap entre els núvols
Més lluny i a l'altre extrem del massís, el Tossal dels Tres Reis
Baixant de la Mola, una de les canals que davallen cap a la Vall; tot i que n'hi ha alguna de transitable, és evident que aquesta no ho és
A partir d'aquí comencem el descens per un corriol enmig d'una bonica pineda de pi roig...
...i així arribem al Mas de Vallcaneres Altes (1.255 m. - 7h), on parem a dinar i alguns a intentar fer una becaina
Després del descans seguim cap a l'esquerra la pista que hi arriba, que s'acaba al cap d'un km. i continuem per una nova sendera que passa per un altre arbre monumental, lo Teixet
A partir d'aquí tornem a agafar el PR un tram, fins al collet que queda a l'esquerra de la Punta de la Puça, en primer terme
En la baixada el bosc es va obrint, però queden alguns exemplars de pins espectaculars
Una aturada per reagrupar-nos; aquí es veu millor el coll, a l'esquerra de la Puça
Per arribar-hi hem de travessar els Plans de Valldebous, deixant enrere ja la zona de les Moles
Passat el Povet dels Plans el PR baixa cap a la Sènia per la carena; nosaltres ens dirigim cap al collet per la via més curta, sortint del camí, i després d'un moment de dubtes, ens decidim a flanquejar la Punta de la Puça pel seu vessant sud
L'altre opció era baixar pel Barranc del Racó del Tabac, també senyalitzat com a PR-C-95 i que també ens tornaria a l'Àrea de la Fou...
Aquest camí és una mica perdedor, bastant aeri i molt espectacular
Ens guiem per unes fites que ens condueixen cap a la carena. Un cop aquí passem a l'altra banda...
...i ens endinsem novament al bosc pel vessant nord, on ja tornem a tenir a la vista el Barranc de la Fou
En passar per sota d'un gran mur de pedra comença a planejar una mica...
...i a partir d'aquí s'eixampla i arriba a un trencall a mà esquerra que puja uns metres fins la meravellosa Cova dels Àngels (tot i que aquí hi apareix un dimoniet)
Val la pena ficar-se una mica per les seves cavitats i entremig de les seves columnes
Té com dues estades, inferior i superior...
La de dalt té una altra entrada més petita i poc accessible...
...i un petit llac interior que no arriba ni a banyera
El pis inferior està envoltat de columnes i de vegetació
Sens dubte, la guinda que corona el pastís
I és que a partir d'aquí ja només ens queda atansar-nos a la caseta forestal, on arriba una antiga pista...
...que baixa a creuar el Barranc de la Fou...
...i que ens torna, gairebé de nit, al lloc d'inici després de més de onze hores de ruta, havent conegut una mica més les joies que ens amaga el Massís dels Ports
Bona crónica i bona tria d'imatges Carles.
ResponEliminaA veure quant ens tornem a divertir junts.
Em sembla que en aquestes èpoques ja ens tocaria, no?
EliminaUna abraçada campeón