Portava molt de temps sense visitar la Serra del Boix, uns quants anys després de recórrer aquest tram del GR 192 tot pujant al Cabrafreixet; és una de les muntanyes tarragonines que més m'atrau, tant per la seva fesomia com pel fet de ser molt poc coneguda i encara menys transitada.
En aquesta ocasió, amb la companyia de Marta i Pere i un bon grup de caminants que no coneixia, l'objectiu principal no era fer el cim sino conèixer algun dels barrancs de la cara posterior de la serra, la que dóna a la vall de l'Ebre, i descobrir alguns dels tresors que s'hi amaga
En aquesta ocasió, amb la companyia de Marta i Pere i un bon grup de caminants que no coneixia, l'objectiu principal no era fer el cim sino conèixer algun dels barrancs de la cara posterior de la serra, la que dóna a la vall de l'Ebre, i descobrir alguns dels tresors que s'hi amaga
Hem quedat a l'aparcament de sota les coves; s'hi accedeix per un trencall prop del km. 7 de la carretera del Perelló a Rasquera. A la sortida agafem el camí que comença planejant pel fons de la vall, deixant a la dreta el que condueix a les coves. El primer tram ja l'he fet unes quantes vegades: el Morral de les Nines tapat pels núvols de primera hora del matí...
...i el Morral de Cabrafreixet, al nord, no presenta millor aspecte
Una altra visió tètrica del Morral de les Nines; un munt de taques marrons i groguenques delaten l'època de l'any en la que estem
Quan encara no hem pujat 300 m., arribem a un desviament; el Barranc de les Nines o de Cabrafreixet queda a sota, al darrere el Pla del Burgar i els parcs eòlics del Burgar i de les Colladetes, i al fons el mar
En aquesta cruïlla agafem el trencall de la dreta; en comptes de pujar directament al Cabrafreixet, el voltejarem per sota
Aquí agafem una nova visió del Barranc de les Nines...
..i quan comencen a escampar els núvols apareix el Delta de l'Ebre rera les muntanyes
Tot seguit passem sota mateix del Morral de Cabrafreixet, vist així sembla inaccesible
Aquí canviem de vessant i en arribar a la Bassa del Morral sortim a la pista (tallada al trànsit) que puja des de l'accés a l'aparcament. Per desgràcia, ens trobem amb un paisatge desolador: el terrible incendi de maig de 2012 va arrasar el Barranc de Xeta o de la Victòria, quan encara no s'havia recuperat de l'anterior del 1995
Per alegrar una mica la vista durant aquest tram, ens hem de fixar en imatges més llunyanes: el Pla del Burgar, les Serres de Tivissa i el Montsant al fons
Seguim per la pista, bastant planera, tot descobrint un vessant d'aquestes serres que m'era totalment desconegut, com per exemple una roca foradada a la dreta
Després d'uns 20 minuts arribem a la Bassa de Xeta, on deixem ja enrere l'enorme mola de Cabrafreixet (esq) i la veïna Foradada a la dreta
Encara uns 5 minuts per pista i arribem al Pouet de l'Andreu, on assolim la carena. Els barrancs de l'altre costat davallen cap a la Vall de l'Ebre
La pista marxa a l'esquerra cap a la Bassa de la Carrasca; nosaltres continuem per un corriol carener, deixant enrere de moment la zona de Cabrafreixet...
...i entrant a la Serra del Boix, avantsala de la de Cardó, coronada aquesta pel Xàquera (o Creu de Santos) que no aconsegueix treure's de sobre l'últim núvol. A la seva dreta la Punta de Viamar, i a sota el Barranc del Boix, cap a on ens dirigim. La Mola del Boix quedaria a la dreta de la foto
Uns 10 minuts després del Pouet trobem una bifurcació, deixem la carena i comencem a baixar per un caminet que es va endinsant al barranc
Aquesta part de la serra també s'ha vist afectada per nombrosos incendis, i malgrat tenir un aire tètric, no perd el seu encant
Una mica més avall ja comença a aparèixer el bosc i uns quants masos disseminats. Al fons, els Ports encara tapats pels núvols
Trobem una altra cruïlla poc abans d'arribar al Barranc del Boix; seguim a l'esquerra i passem aviat davant del Mas de Casteles
La llera del barranc queda una mica per sota; a l'altra banda s'alça la Punta del Capello i el Coll de Serra Mala, molt propers al Xàquera (que quedaria a la dreta)
Anem flanquejant per acostar-nos al Barranc dels Perets, tributari del Boix; la Punta de la Buinaca ja treu el cap pel darrere
En creuar el torrent fem una ràpida visita a les runes del Mas de Perdigot, un dels molts que esquitxen aquestes valls
A partir d'aquí tenim una curta pujada cap al collet sota el Paller del Bueno (485 m.); es tracta del modest cim que hi ha situat uns 20 metres per sobre, i que suposo agafa el nom de la caseta enrunada que ens hi trobem al lloc, un antic paller
Vistes des d'aquí cap a la Mola del Boix al mig, per sota hi baixa el barranc del mateix nom
Perdem uns quants metres per arribar al Coll de Bomba, des d'on veiem la petita mola del cim del Paller del Bueno
El camí de front segueix cap a una pista que ve de Tivenys; nosaltres tombem a la dreta per començar la pujada que ens tornarà cap a Cabrafreixet, però abans ens desviem a l'esquerra per anar a veure la Font del Quinxà, on parem a dinar. Tenim bones vistes de les Moles, per on passa el GR 192, i de la Serra de Gaviots; al fons s'entreveu els molins del parc eòlic del Baix Ebre
Després d'un descans tornem al camí anterior, que va donant mostres de que porta aquí molts anys entre marges i murs de pedra; la pena és que tots aquests conreus (ametlla i oliva, principalment) també porten abandonats molt de temps
No triguem en arribar a un collet des del que tenim una bona panoràmica del Barranc dels Perets, la Serra del Boix i el Xàquera a l'esquerra
Cap a l'altre costat. les Moles a la dreta i el Barranc de la Buinaca per sota
Aquí comencem a pujar i canviem momentàniament de vessant, passant al costat que dóna als Perets, fins al Collet de la Buinaca (485 m.), on tornem a contemplar aquest altre barranc. Ara sí que es veu la Punta de la Buinaca, al centre
El corriol planeja una estona per anar a creuar una altra torrentera i passa tot seguit pel mig de les penyes...
...formant un bonic mirador sobre el barranc, i si no fos pels núvols també sobre els Ports
Després d'una rampa forta trobem un trencall a l'esquerra, que descartem, i en menys de deu minuts un altre a la dreta, per on baixem a conèixer una de les joies d'aquestes muntanyes... Ja s'intueix a sota entre els pins
El Pont de la Buinaca, o Pont d'Orient
Una enorme llosa de pedra que enllaça ambdues parets de l'estimball
Encara que no fos per aquesta curiositat natural, el lloc en sí ja és força espectacular i justifica la visita; llàstima que per aquestes torrenteres no acostuma a caure ni gota d'aigua
Aquí es veu el pont des de sota del que seria la cascada, per on també es pot creuar d'una banda a l'altra
Quan cau aigua, aquesta passa per sota; crec que es pot baixar a la part inferior però és força complicat
Un cop visitat, tornem al camí principal, tot contemplant el barranc...
...i els núvols que encara estan presents a l'altra banda de l'Ebre, oferint-nos bonics contrallums
En arribar de nou el camí ens espera una forta pujada; ara estem al vessant oposat de Cabrafreixet, tenim a l'esquerra la foradada que vèiem des de la pista al matí
Tot i que el paisatge és desolador, té el seu encant... Sobretot per les formes de les roques
Després d'un curt tram més planer, ens espera l'última rampa per assolir la carena
Al menys ens ha quedat una tarda ben assolellada, els cims de les Moles ja no retenen els núvols i ara s'aprecien perfectament
Això sí, no recomano aquesta zona en èpoques de més calor, ha de ser un infern! I més amb aquest mantell d'argelaga que es va clavant a les cames...
Per fi, després de tres quarts d'hora de fatigosa pujada, arribem a la divisòria. Ens dirigirem al coll sota el Cabrafreixet, a l'esquerra; a la dreta al fons, el Morral de les Nines
Per poc no agafarem la posta de sol des d'aquí dalt, una llàstima... Remuntarem uns metres la carena per donar la volta a la capçalera del barranc
Un cop al coll, baixarem cap a la dreta pel camí habitual, llàstima que aquesta vegada no tenim temps de fer cim
Ara ens hem d'anar acomiadant d'aquestes serres...
I per part meva, ben content per haver pogut conèixer-les una mica més, tot i que la Mola del Boix (dreta) quedarà per una propera ocasió
També em queda pendent el Morral de les Nines, rere el qual torna a aparèixer el Delta de l'Ebre
Fins i tot a última hora torna a venir la boira per acomiadar-se
I després de 8 hores de travessa tornem al punt de partida, poc abans de que ens agafi la nit
Gràcies a tot el grup -i en especial a Marta i Pere- per la companyia
Xeic!!! Si vols companyia avisa quan baixis!!! M'encanten les teves panos!!!
ResponEliminaGràcies pel piropo, et prenc la paraula i t'amenaço amb no trigar gaire...
ResponElimina