Prades - Montblanc
Una etapa de transició entre les Muntanyes de Prades i la Serra del Tallat, que coincideix en part amb la Ruta del Císter o GR 175. La jornada es pot escurçar si es prescindeix del pas pel Monestir de Poblet. Com que ja ni me'n recordava de la meva visita fa gairebé 25 anys vaig entrar a fer-hi una ullada tot i que no li vaig poder dedicar el temps que es mereixeria. També és recomanable una visita més detallada de les tres poblacions: Montblanc sobretot, l'Espluga i Vimbodí (que s'acaba ràpid)
Cliqueu a sobre per a ampliar
Track a Wikiloc
Arribo a primera hora a la capital de la Conca de Barberà i mentre busco la sortida del GR, en direcció nord-oest, passejo una estona pels seus carrers i per sota la muralla de Pere III
Surto pel Portal de Sant Antoni, una de les entrades principals a la vila, i vaig passejant per l'exterior del recinte murallat més ben conservat de Catalunya
Continuo pel així fins al portal de Sant Marçal, on surt un carreró a la dreta per on veig les primeres marques, també del GR 175
D'es d'aquí ja se surt de la població tot passant sota l'antic aqüeducte de les Arcades
Durant un curt tram la pista fa una rasa, suposo que es va fer així per facilitar el pas de l'aqüeducte per sobre
Vaig pujant suaument en direcció a les muntanyes, deixant a sota el pla de la Conca; al darrere, coberta pels núvols, la Serra Carbonera i la Muntanya d'en Jordà
En un quart d'hora des de Sant Marçal arribo a una bifurcació on la Ruta del Císter s'enfila cap a les ermites de Sant Joan i de la Santíssima Trinitat; en canvi el GR 171 segueix a la dreta planejant al límit entre les Muntanyes de Prades i la Conca de Barberà
En vint minuts més es deixa un camí cap a l'Espluga per la dreta; segurament és el més directe, però el GR continua per la falda del Tossal del Sègol...
...per anar a creuar el Barranc de l'Ermita (1h) on ja s'intueix la part alta de la serra
Aquí agafo la pista que baixa de l'ermita de la Trinitat i arribo de seguida a l'oratori de Sant Miquel (460 m.)
Amb bones vistes sobre la comarca, l'Espluga ja apareix entre els camps
Ara el camí deixa la falda de la muntanya i es fica entre vinyes...
...i va perdent alçada per arribar a l'Espluga de Francolí (1h30' - 414 m.)
Després d'una breu passada pel centre em dirigeixo a la sortida direcció les Masies i Poblet, trobo un petit parc on m'aturo una estona a esmorzar i continuo la marxa; igual que a la sortida de Montblanc, ara sembla un altre cop com si hagués d'enfilar-me dalt de les muntanyes, però aquella vall amaga un tresor...
...i no són les oliveres que flanquegen les Muntanyes de Prades...
...ni les vistes que es van agafant, a mesura que el camí va guanyant alçada, sobre la Conca de Barberà i les muntanyes que l'envolten, ara ja lliures de núvols...
...sinó que a la sortida del barranc s'alça un dels principals conjunts monàstics d'Europa i del món
Per arribar-hi cal sortir a la carretera de l'Espluga a les Masies, el petit nucli on es troba el monestir; el camí surt just al davant de l'alberg de joventut Jaume I, i també hi ha altres hotels i fins i tot un balneari
Pujo per la carretera que gira a la dreta per acostar-se a Poblet, en un dels revolts connecta la variant GR 171.4 que vé del refugi Cogullons; una mica més endavant, ara en baixada, passo per la Font del l'Abat Siscar...
...i mentre que els plans de l'esquerra s'omplen de vinyes...
...a la dreta ja m'acosto a l'entrada del Reial Monestir de Santa Maria de Poblet
Em vaig limitar a visitar només l'àrea oberta al públic i sense pagar entrada; ja em va saber greu, però no volia arriscar-me a perdre el tren. Entrant per la Porta Daurada, al costat de la Capella de Sant Jordi...
...es passa a la Plaça Major on es troba la botiga i el restaurant (edifici modern) i l'hostatgeria al darrere. Al centre, la façana barroca del temple
A la seva dreta, la Porta Reial
Aquesta dóna accés a les estances interiors, com el refetor, el dormitori dels conversos, el dormitori, la sala capitular i el claustre. M'hi hauria quedat de bona gana a visitar-lo, però em vaig quedar només a l'entrada, fent una ullada al Palau de Martí l'Humà, últim rei del Casal de Barcelona, que va morir sense veure acabada l'obra; el costat esquerre (est) dóna al sobreclaustre i el dret (oest) a la muralla interior
Com tot el conjunt, va ser saquejat i espoliat a partir de la desamortització (1835), fins que va ser reconstruit a la dècada dels 60 del segle passat
Després passo a gaudir del plat fort... l'església de Santa Maria
Començant per la seva façana barroca, afegida posteriorment a la construcció del conjunt
Un cop a dins, la nau lateral dreta o de l'Epístola (sud), gòtica...
...la nau nord o de l'Evangeli, romànica...
...i la nau central, també romànica, mirant cap al vitrall de l'entrada
Rere la reixa que separa la zona dels fidels de la zona dels monjos (actualment diríem la zona gratuita i la zona de pagament), es troba a banda i banda el conjunt de seients de fusta dels monjos, el panteó reial al darrere el meravellós retaule de pedra...
...dedicat a Santa Maria i construït entre 1527 i 1529
També hi ha altres sepulcres de nobles de l'època a les naus laterals
Acabada ja la breu visita, surto de l'església novament a la Plaça Major o de la Corona d'Aragó, en direcció a la Porta Daurada i passant per la Creu de l'Abat Joan de Guimerà i per l'església de Santa Caterina, que destaca al costat del mamotreto que han fet a l'hostatgeria
El GR 71 segueix avall la carretera de Vimbodí, a tocar de la muralla exterior del recinte
Als 200 m. en una cruilla es desvia una altra carretera cap a l'Espluga, que s'intueix rere les vinyes al bell mig de la Conca de Barberà
Abans de creuar el riu Sec deixo la carretera i tombo per un camí ample a la dreta com si anés direcció a l'Espluga...
...mentre que al peu de les muntanyes de Prades, el Monestir de Poblet s'allunya
Poc abans de sortir a l'ermita de Sant Bernat (just al costat de l'anterior carretera de l'Espluga) giro a l'esquerra per una nova pista que, ara sí, travessa el riu i es dirigeix cap al Castell de Milmanda
La primera referència consta de l'any 1148, però poc després va passar a poder del monestir fins la desamortització. A partir de llavors va anar caient en l'oblit fins que el va restaurar una coneguda bodega de vins
A partir d'aquí ja es veu de ben a prop el final de l'etapa
Però poc després del castell encara cal agafar un corriol a ma dreta que, pel mig d'un bosc de pins i al costat mateix d'un incipient riu Francolí...
...va a sortir a l'ermita de la Mare de Déu dels Torrents (s. XVIII), a tocar del barranc dels Torrents, un dels braços del Francolí
A partir d'aquí segueixo uns metres la carretera de Poblet per desviar-me de seguida per una pista que baixa a creuar el riu de Milans (l'altre braç), a l'entrada ja de Vimbodí, on només em queda anar a trobar l'estació de tren
Entre els molts atractius d'aquest poble, una curiositat: el carrer de les Abraçades, de només 94 cm. d'amplada, un dels més estrets de Catalunya i de tot l'estat. S'anomena així perquè no poden creuar-se dues persones si no s'abracen
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada