Un altre de la llista dels 100 Cims es troba a l'extrem nord de la serra de Cardó, quan aquesta perd ja el seu nom baixant cap a Rasquera. La inclusió del Coll de Pins en la selecció de cims de la FEEC no tindria gaire sentit si no fos per la seva condició de punt estratègic durant la Batalla de l'Ebre a la Guerra Civil, ja que encara s'hi conserva les restes d'un refugi del que va ser l'Observatori de Lister, nom amb el qual se'l coneix popularment.
La pujada des de Rasquera és un passeig que amb prou feines arriba a una hora de pujada, així que vaig voler allargar-la seguint la carena fins al Portell de Cosp, però en no trobar el camí que m'havia de conduir al cim de les Picossies, vaig haver de rodejar-lo pel seu vessant oriental fins trobar el barranc de Cosp, tornant a Rasquera pel Coll de Monredons i l'antic Camí dels Frares
La pujada des de Rasquera és un passeig que amb prou feines arriba a una hora de pujada, així que vaig voler allargar-la seguint la carena fins al Portell de Cosp, però en no trobar el camí que m'havia de conduir al cim de les Picossies, vaig haver de rodejar-lo pel seu vessant oriental fins trobar el barranc de Cosp, tornant a Rasquera pel Coll de Monredons i l'antic Camí dels Frares
Cliqueu a sobre per a ampliar
Track a Wikiloc
Perfil i més dades
Cliqueu sobre les fotos per a ampliar-les
Començo doncs a Rasquera (170 m.), capital dels pastissets, de l'oli de full de salze i de la cabra blanca, a primera hora del matí, seguint el vial que puja a l'ermita de Sant Domingo
Ràpidament ja començo a agafar vistes sobre la població i la vall de l'Ebre
Abans de l'ermita hi ha una esplanada amb la figura d'un Sagrat Cor
I poc després, l'ermita de Sant Domènec de Guzmán (249 m.), del s. XVIII, popularment coneguda com Sant Domingo
Les vistes van en augment: la cubeta de Móra a l'esquerra, el Montsant al darrere, i el Pla del Burgar a la dreta, tancat per les muntanyes de Tivissa
No trigo gaire en deixar l'ermita, seguint amunt per la carena
De mica en mica va apareixent a l'esquerra el Pla del Burgar o dels Burgans
A les planes dels Burgans, durant la campanya de l'Ebre, s'hi allotjaren els gairebé 40.000 soldats que formaven el Vè Cos de l'exèrcit republicà; en concret, les Divisions 11, 46 i la 45 Divisió Internacional, integrada per les Brigades Internacionals Marsellesa i Garibaldi. Per proporcionar-los els serveis necessaris es creà una xarxa d'infraestructures aprofitant els masos i les edificacions agrícoles existents. Fins i tot el Balneari de Cardó va emprar-se com a hospital de les Brigades Internacionals.
Només en el terme de Rasquera s'habilitaren tres hospitals, un polvorí, un espai de transmissions, una estafeta de correus, tallers mecànics, magatzems de roba i provisions, a més de diverses cuines i presons.
Els rasquerans van ser evacuats i la població va conviure amb les tropes disseminades per les finques, la qual cosa va deixar Rasquera totalment deserta
(panell informatiu al puig de la Talaia)
I és que la ubicació d'aquestes posicions estava ben buscada: des d'aquesta serra es domina bona part del terreny on es va desenvolupar la Batalla de l'Ebre. Els escenaris principals, a les serres de Pàndols i Cavalls, queden una mica amagats darrere la Talaia de Gaspar; el riu baixa pel mig
Aquí dalt hi ha una altra Talaia, tot i que no apareix com a cim a l'ICC. Des d'aquesta, vistes sobre Rasquera i bona part de la Ribera d'Ebre, amb el Montsant de fons i la Picossa a l'esquerra
Els Ports van apareixent al davant, enllà de l'Ebre; més a prop, la Tossa i el Coll de Llevant, i a l'esquerra la Punta de l'Agulla
Mentrestant el meu camí segueix amunt entre els boscos de pins, i ja s'albira ben proper la primera cota del dia, amagada a la dreta per un petit pi
El Coll de Cante o Tossalet del Càntir (445 m.), segons un mapa o un altre
El següent cim és ben a prop
Durant la pujada, una ullada cap al Cante o Càntir o com es digui...
...i en deu minutets, el Coll de Pins (495 m.), en una horeta des de Rasquera
Des d'aquí sí que es domina àmpliament tota la zona, especialment del Pla del Burgar, amb la Roca de la Penauba al davant, les muntanyes de Tivissa al darrere i encara més lluny la Serra de la Mar
Enfront, la Serra de Cardó: la Punta de les Ortigues a l'esquerra, al mig s'intueix la fondalada on es troba el Portell de Cosp, i les Picossies a l'altre costat. El camí seguirà cap a la Punta de Terracuques, més propera, a la dreta
"El cim de coll de Pins va erigir-se en una posició estratègica en l'ofensiva republicana. D'una banda, servia al tinent coronel Líster per estudiar els moviments de tropes gràcies a l'excel·lent perspectiva sobre les serres de Pàndols i Cavalls i també dels passos sobre l'Ebre; de l'altra, fou talaia dels observadors encarregats de proporcionar les coordenades per al foc de l'artilleria que bombardejava les línies enemigues des de Rasquera".
No puc arribar a imaginar-me aquestes muntanyes en flames, sota el martiri de les bombes...
De fet tota la Ribera va ser assetjada per la cruesa de la batalla; poques poblacions, per no dir ni una, van quedar intactes. La cubeta de Móra, amb el Montsant al fons i les Muntanyes de Prades a l'esquerra
Potser la zona dels Ports va quedar una mica més apartada...
A sota, el Castell i el poble de Miravet queden al davant de l'epicentre de la batalla; al fons, la Picossa a l'esquerra i la serra de lo Tormo a la dreta
Al Pla del Burgar s'agrupava la reraguarda de l'exèrcit republicà; en primer terme la Mola de Penauba i al fons la Serra de la Mar, amb la Punta de la Barra al mig
"A més del niu-trinxera, a escassos metres es va excavar a la roca un refugi de 7 m2 per protegir les tropes de possibles atacs aeris". Actualment només en queden les restes del que va ser l'Observatori de Lister
Deixo les restes de la història i continuo ara baixant un curt tram fins al següent coll, on em trobo un altre itinerari que puja de Rasquera per la dreta. A l'esquerra, el Barranc de Coll de Pins i la Roca de la Penauba
El camí s'aparta una mica de la carena i en 15 minuts assoleixo la Punta de Terracuques (565 m.); malgrat tenir-ne previst algun més, va ser l'últim cim del dia
Està envoltat d'arbres, sobretot al vessant oriental, però al costat mateix ja es pot gaudir d'una bona vista dels Ports, per la zona de la Mola Grossa, el Tossal d'Engrilló, la Punta de l'Aigua, el Joan Gran, etc., amb l'Ebre a sota
El següent punt havia de ser l'ascensió al cim de les Picossies; en tot cas, per continuar carenejant cal superar aquest graó, potser per aquesta canal que es veu més propera sobre els pins?
Doncs no, cal passar a l'altra banda de la divisòria i pujar per lo Grau enmig dels arbres, sense cap complicació
Un cop a dalt, el Barranc de Terracuques i les Serres de Mestral sempre a llevant...
...mentre que pel davant ja s'acosten els primers cims "importants" de les muntanyes de Cardó. Concretament el primer que tenia pensat pujar era el de les Picossies, al centre, però acabaré flanquejant-lo per sota des del Coll de les Llacunes (dreta) per passar després al Barranc de Cosp, que s'intueix al darrere a l'esquerra
El camí inicia un suau i curt descens al Coll de les Llacunes (2h15'-530 m.), on hi ha les restes del Mas del Garrupo
I aquí va ser on no vaig veure clar com continuar, ja que el track que portava seguia més o menys la carena pel mig del bosc i sense cap camí; en canvi sí que hi havia un parell de corriols (un al mateix coll i l'altre una mica més endavant) que se n'anaven massa a l'esquerra per al meu gust; i pel que he vist després, són els que hauria d'haver seguit per pujar a les Picossies. Després d'una estona d'exploració, i com que no ho tenia gaire clar, vaig decidir flanquejar el vessant nord del cim per arribar-me després al Barranc de Cosp
Es nota que ara travesso la cara nord: els pins han deixat el lloc a l'alzinar, molt més humit
Només en alguna clariana arribo a entreveure el camí de baixada al Coll de les Llacunes (esq), des de la sortida de lo Grau (dreta)
Poc abans de canviar novament de vessant trobo unes runes, no sé si restes d'instal·lacions militars o construccions agrícoles d'algun mas proper
Abans d'arribar al següent coll hi ha una forta rampa...
...i un cop a dalt ja encaro el barranc de Cosp. El Portell queda amagat rere les roques del mig, amb la Punta de les Ortigues a l'esquerra
Després baixaré per aquella pista fins al Coll de Montredons, el més proper. Més lluny, el Pla del Burgar, la Serra de la Mar i la Punta de la Barra
I un cop aquí, pensava que havia de ser un passeig, però no és gens fàcil
Es tracta d'anar seguint les marques vermelles, tot vigilant de no ficar la pota entre les roques i de no estimbar-se daltabaix de la paret. Fins i tot hi ha un pas amb una cadena (al centre, sobre la marca vermella) que ajuda bastant
El corriol arriba finalment a la masia del Cosp de Múrria, sota el Portell de Cosp
En sortir al camí que baixa del Portell em trobo la Font de Múria o Bassot del Gaitano (455 m.), ben arregladeta
Ara hauré de baixar per la pista que hi arriba de la carretera de Rasquera al Perelló, senyalitzada (a estones) com a PR C-80.1; aniré primer cap al Coll de Montredons, a la dreta
El Cosp de Múrria queda ja al vessant contrari, a la dreta hi ha el pas per on he vingut del Coll de les Llacunes; el camí passa més o menys per allà al mig entre les pedres
A partir d'aquí ja s'ha acabat el terreny dificultós; vaig avançant pel Barranc de Cosp, amb el Portell a la dreta, a sota seu la teixeda i a l'altre costat el vessant sud de les Picossies, molt més abrupte del que es veia des de les Terracuques
Ara intento endevinar la traça que he seguit a la baixada. Hi ha algun tram de desgrimpada entre les roques que té tela...
Però un cop aquí, pau i glòria: el barranc es desvia per sota a l'esquerra, cap a la Moleta Rodona...
...i de seguida arribo al coll, on faig unaúltima mirada cap a les Picossies i la Punta de la Barca...
...mentre gaudeixo d'una altra visió d'aquest extrem de Cardó: la Roca del Mal Temps (dreta) i la Portella (al mig)
Finalment vaig allunyant-me del Barranc de Cosp, ara ja per pista asfaltada...
...mentre em vaig acostant al Pla del Burgar; torna a aparèixer el Montsant de fons
Després d'una mitja hora entre oliveres i garrofers, cal parar atenció a un trencall a l'esquerra, l'anomenat Camí dels Frares, que feien servir els monjos carmelitans per accedir al monestir de Cardó. Per sobre, la Roca de la Penauba i el Coll de Pins
Un cop creuat el Barranc de la Pedraleta, continuació del de Cosp, passo pel Mas del Valero i a partir d'ara ja vaig planejant amb el Pla del Burgar a la dreta. Malauradament, també es veu els efectes de l'incendi de l'estiu de l'any passat a les Muntanyes de Tivissa
Un altre petit barranc, aquest sota la Roca de la Penauba...
...i una última vista a la carena recorreguda hores abans...
...i finalment acabo entrant a Rasquera per la carretera, a tocar del molí d'oli, on tornaré després de dinar per proveïr-me d'or líquid, com diu l'Arguiñano
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada