No sé quants anys feia que no em posava els trastos de ferrada... Ja tornava a tenir ganes, i més després de que la passada primavera es reobrís la de la Cala del Molí, que ha estat tancada des de 2005 pels problemes arran d'un accident mortal. Sempre havia sentit parlar de la bellesa dels seus paisatges, per ser l'única ferrada del món penjada sobre el mar; té 480 m. de llargada i es troba dividida en dos trams, fàcil el primer i de dificultat mitjana el segon, però amb una via d'escapament entremig. En una hora es pot fer sobradament, sempre que no ho impedeixi les habituals aglomeracions.
Per arribar-hi, des del port de Sant Feliu de Guíxols s'ha de seguir la carretera de Sant Pol; en el primer revolt tancat a l'esquerra, enfront d'un hotel, s'agafa el carrer Sicília a la dreta uns 100 m. fins al Mirador de les Triadores (el carrer termina poc després). Aquí ens vam trobar amb el Joan, l'Àngels i el Jaume i la seva filla Irene, l'Eulogio i els seus fills David i Ivan, vinguts tots de terres tarragonines per a l'ocasió. Des d'aquí baixen unes escales a l'esquerra fins a l'inici de la via, uns 50 m. per sota. No crec que calgui recordar el material obligatori: arnés, dissipadora, casc, guants (gràcies a Joan, que me'ls vaig oblidar), baga de seguretat i calçat adequat
Comencem doncs... Rètol explicatiu a l'inici
(algunes fotos són de l''Eulogio)
Primer tram de baixada entre els pins...
...per començar de seguida amb la feina. De moment veiem que tenim gent per endavant
Per començar, la ferrada dóna la volta a aquest grup de roques situades a la dreta. Es pot saltar aquest tram, però perdria bona part de la gràcia
Primer flanqueig. Cal dir que en reequipar la via s'ha posat uns graons d'acer inoxidable que poden resultar una mica lliscants, no se si hauria estat millor seguir amb les clàssiques "grapes"
Joan i jo vam anar de primers, els altres ens veien així
Després cal travessar un tronc a mode de pont i de seguida, el primer tibetà (o nepalí, no m'aclareixo mai...)
Aquí estic en plena feinada...
Un cop travessats els dos, mirada enrere, on l'Eulogio acaba de passar el tronc i s'abraça a terra ferma; encara li queda el nepalí
Donem la volta, encetem el següent flanqueig per la cara posterior de les roques
Darrere meu també hi ha moviment
Joan canvia de vessant...
...mentre la resta del grup passa pel segon pont...
...i continuen flanquejant; a sobre nostre hi ha el tram de l'entrada
Ara canvio jo també de vessant i deixem enrere les primeres roques
Joan s'ho pren amb calma, i és que hi ha cua... El següent tram és evident per on segueix, no?
Però abans cal ficar-se en una nova entrada i travessar un tercer pont
La resta de la colla
Justament aquí sobre es troba la via d'escapament. Suposo que, pel davant nostre, algú no se'n devia adonar i va haver d'aturar-se, ja que vam estar com vint minuts sense moure'ns... Al menys vam trobar un bon lloc per a descansar
Al cap d'una bona estona, ens tornem a posar en marxa de mica en mica per afrontar el següent flanqueig
Aquest serà segurament el pitjor tram, ascendent amb un petit extraplom que ens va posar algunes dificultats
Res que no pugui superar-se amb temps i paciència
Tornem a trobar un entrant i un nou pont
No gaire llarg, com tots ells
La paret que acabo de travessar
Un cop passat el pont, els companys al darrere
Encara queden uns metres, però això ja s'acaba. L'ambient és totalment mediterrani...
Encarem l'última paret...
...que ens reserva una última sorpresa, i no es tracta de l'Eulogio fent l'indiu
Un canvi de paret en una mena de xemeneia que se supera sense més
Mira'l com xala...
L'anterior xemeneia vista des de més lluny...
I des d'aquí a la via de sortida, que ens deixarà novament a les escales del mirador de les Triadores. Una ferrada facilona i curteta amb uns preciosos paisatges marítims gens habituals...
Per terminar, una inclassificable... Més que res, que no recordo on me la van fer. Però queda xula
Quina sorpresa, aquesta l'he fet 2 cops, m'ho vaig passar molt bé tot i que vaig tenir un petit bloqueig en el extraplom que tu anomenes, tenint en compte que al matí vaig fer la de Gorgues de Saleny i a la tarda Cala Molí, ja un pel cansada, però si és cert que és una meravella de ferrada sobre el mar. A veure si aquest cop et puc ajudar una mica, crec que el pont tibetà és el que fa una mena de triangle amb cablejat (un als peus i un a cada mà), el nepalí crec que només són dos cables (un als peus i l'altre a les mans).
ResponElimina