Track total sobre mapa ICC
Cliqueu a sobre per a ampliar
Track (2a part) a Wikiloc
Perfil i més dades (2a part)
En un principi recorreré un tram del GR 172 molt a prop de la carena de la Serra d'Ancosa. M'havia plantejat també el Puig de Formigosa, rere les branques del pi de la dreta, com a possible objectiu, però sent més realista vaig pensar millor de deixar-ho per un altre dia...
Per baixar faig servir el mateix camí fins al GR, que segueixo a l'esquerra, deixant enrere l'església i el Montagut
El següent tram és per pista i envoltat per un espès bosc mediterrani, si bé al cap d'uns 20 minuts apareix entre els pins, a la dreta, una mena de bassa, l'Estany de Montagut o de Formigosa. Tot i ser artificial (es va construir per abastir d'aigua les urbanitzacions situades al peu de la serra), s'ha convertit en un important enclavament biològic
En cinc minuts arribo a les Cases Noves de Formigosa, antics corrals ara enrunats sota un imponent roure; el GR segueix per la pista sense canviar de direcció
La pista rodeja el Puig de Formigosa pel seu vessant sud-est, més endavant trobarem la Font de Jovany, amb un raig no gaire generós
Alguna clariana entre els arbres permet una bona panoràmica cap a la Talaia del Montmell, a la dreta de tot, la serra del Marmellar i els barrancs que conflueixen cap al Gaià i el Foix, al límit entre l'Alt Camp i l'Alt Penedès
(clicar sobre les panos per a ampliar-les)
I així, sense gaire més història, arribo al Coll del Pinar de la Costa (910 m.) en una hora des de Sant Jaume. Aquí deixo la pista per on el GR 172 continua cap a la Serra d'Ancosa i Mediona, i començo amb el PR C-3, que em conduirà cap a Sant Magí de Brufaganya per allargar encara la jornada fins a Pontils
A partir d'ara s'endevina un relleu molt suau; el següent tram correspon al descens des de la Serra d'Ancosa cap als Plans d'Esblada i la carretera C-37
El bosc no triga en obrir-se i de seguida ja apareix al davant els Plans d'Esblada i del Corralet; enfront, el Coll del Llop, al bell mig de la Serra de Brufaganya; cap allà em dirigeixo. I per aquí sota es troba la imperceptible divisòria entre la Conca del Llobregat (riera de Miralles, a la dreta)...
...i la del Gaià a l'esquerra, amb el torrent d'Esblada entremig i el Montclar més lluny
La baixada és molt suau i sense cap complicació, només cal estar atents en una cruïlla on s'ha de deixar la pista a l'esquerra i seguir per un corriol, entrant en una zona molt pelada ja gairebé al peu de la Serra d'Ancosa
El PR torna a una pista i passa pel davant dels murs de l' Hostalet del Lladre, antic parador situat a la cruïlla del Camí Ral de Tarragona a Igualada amb el que anava de Vilafranca a Santa Coloma de Queralt
A partir d'aquí ja es comença a veure sobre els arbres el Cingle i la Plana d'Ancosa, que vam visitar la primavera passada. Fins i tot passo per sota la mateixa línia d'alta tensió que ens va espatllar les vistes
Creuant alguna pista i travessant algun bosc, arribo a la cruilla de la carretera C-37 (2h), amb el Pla de Can Magí al davant i el Coll del Llop que ja s'intueix cap a l'esquerra
La Muntanya de Montserrat intenta aparèixer rere la boirina
Travesso la carretera i continuo per una pista entre vinyes fins que al cap d'uns 150 m. arribo a una cruilla d'aquelles que em fan dubtar.
El track que porto (oficial segons la FEEC, i que per tant segueixo, a falta de cap tipus de senyalització) fa una volta inútil per l'esquerra, havent de travessar a més a més un tram de matoll d'aquells que arrenquen la pell a tires. Si es continua per la pista no hi ha cap complicació i a sobre ens estalviem uns 200 m. (i alguna esgarrapada a les cames). La veritat, no sé amb quin criteri es pengen els tracks oficials a la FEEC però a vegades em deixen molt que desitjar. El mateix podria dir de la primera part de la ruta, només sortir de Pontils, quan el track m'enviava cap a una banda i la senyalització cap a una altra. En fi, millor em reservo la meva opinió sobre el tema...
Anava dient que en direcció nord-est s'obre la Vall de Miralles, a l'altra banda s'endevinen els Cingles d'Ancosa, per on vam passar també fa uns mesos en pujar al Puig Castellar
La pista ha passat pel davant de les runes de Can Magí Sord, mentre que jo he fet un passeig bastant incomprensible pel darrere d'aquest mas. Torno de seguida al camí "original", que gira a 'esquerra i comença un lleu ascens pel mig del bosc després de creuar una rasa
Així vaig a sortir, mitja hora després de creuar la carretera, al Coll del Llop, travessat per una línia elèctrica; separa la Serra de Brufaganya a l'esquerra de la Serra de la Savinosa a la dreta, de molt poca alçada. Aquí s'inicia una zona molt planera que culminarà a Sant Magí de Brufaganya
Se segueix la pista, que no triga en arribar a Can Nofre
La Serra de Brufaganya queda sempre a l'esquerra. Sembla de l'estil del Montagut o del Puig Castellar: no té gaire alçada (coronada pel Puig de les Creus amb 924 m.), no sembla gens freqüentada i pel que veig als mapes, hi ha vàries pistes i camins que hi permeten l'accés. Apuntada queda, doncs
Mentrestant, la pista es torna asfaltada i passa pel mig d'una preciosa roureda... Llàstima que aquest any la tardor s'està endarrerint, perquè en aquesta època això hauria de ser un espectacle de colors
Seguint de prop el Torrent de Sant Magí, en 15' desde Can Nofre deixo la cruilla a la que tornaré després per tornar a Pontils; just després arribo a la Capella de la Font de la Brufaganya o de les Fonts (s. XVI, reformada al XVII i XVIII)
Diu la llegenda que es va construir al lloc on Sant Magí va fer brollar aigua de la terra per donar-la als soldats que l'havien capturat. I efectivament, dins la part oberta de la capella es troben encara les fonts, d'aigua miraculosa sembla ser...
Aquí arriba la petita carretera que vé de la de Pontils a la Llacuna; uns metres més endavant hi ha el desviament que puja cap a Sant Magí, però el PR s'enfila per un caminet entre el bosc...
...i deixant el cementiri a un costat, arriba en deu minuts al Santuari de Sant Magí de Brufaganya
Està dedicat al màrtir anacoreta que fou capturat pels romans, després de viure molts anys amagat en una cova propera, i martiritzat i enterrat pels voltants, cap al s. III.
Al s. XII ja s'esmenta al lloc una església que va ser centre de devoció dels voltants; posteriorment va ser cedit als dominicans de Barcelona, que més tard, entre 1732 i 1735, van construir l'actual temple, abandonat al 1835. Actualment fa les funcions d'església parroquial
Des d'enfront del santuari es té una bona panoràmica sobre la vall que acabo de recórrer, amb la Serra de Brufaganya al darrere
Aquí termina el PR C-3; torno a la Capella de les Fonts pel mateix camí, i un cop aquí seguiré enrere la pista asfaltada per la que he vingut, fins al desviament anterior
Només de travessar el torrent hi ha una nova cruïlla; el de la dreta condueix a la Masia de les Fonts, al peu de la vall
Continuo recte en suau pujada, cap enrere es mostra tot el conjunt de Sant Magí entre el bosc
Novament per pista i sempre voltat d'una bonica roureda...
...substituïda per una pineda poc després de passar pel Coll de l'Àngel
Rere els pins hi ha uns conreus, deixo enrere el Coll de l'Àngel i els núvols que creixen en direcció a Montserrat
I ja pel mig dels camps, encaro l'últim tram de la llarga ruta, la baixada cap a Pontils, que encara s'amaga entre les colines, al peu del Montclar
Arribat a una nova cruïlla, les cases de Vilaperdius, agregat de Pontils, apareixen properes. Es pot continuar recte per la pista que hi porta, fent els últims kilòmetres per carretera...
...però prefereixo tombar a l'esquerra en direcció a una pedrera, i a la dreta després per una àmplia pista que serveix d'entrada i sortida als camions d'aquesta. Pocs metres endavant apareix el Mas de Cal Moliner, i al fons s'alça la Serra de Queralt
Enfront de Cal Moliner trobo una muntanya artificial, suposo que estarà formada pels residus de la pedrera; segueixo una pista a l'esquerra, que creua un parell més i s'enfila entre els matolls en l'última pujada del dia
Ja tinc a tocar una altra vegada la Vall del Gaià, que recorria unes hores abans, amb la Serra del Camadall al darrere
I en arribar a un petit turonet sense nom, m'emporto un ensurt ja que no trobo el camí que hauria de baixar-me a Pontils; hi ha una clariana entre els arbres, d'on sembla que surtin diversos corriols, però de seguida se'ls menja el bosc. Quan ja m'havia resignat a tornar cap a Vilaperdius, trobo un desviament que se m'havia passat, uns metres abans del cim... Menys mal, perquè ja em veia arribant de nit
És un camí bastant tancat enmig dels pins, però es baixa tot serpentejant sense cap inconvenient
Un avantatge d'arribar a aquestes hores és que em trobo amb una bonica posta de sol gairebé sobre el mateix cim del Montclar
I bé, no arribaré de nit, però per poc
Apareixo a la carretera de Veciana, uns metres al costat de la cruïlla amb la carretera de Pontils a Santa Perpètua; ja només he de desfer els primers metres que he caminat aquest matí...
...per tornar de nou a Pontils després d'una llarga circular que m'ha ocupat tot el dia, però ben bonica
Fantàstica i enormement llarga, fins i tot t'ha ocupat dos relats que, perquè no dir-ho jo hagués sigut incapaç de seguir-te. Com sempre en la majoria de les teves sortides, ens ofereixes aquesta diversitat de paisatges fantàstics i força culturals. Sempre és un plaer conèixer tants llocs mitjançant els teus, per a mi, "contes terrenals". Gràcies per compartir-ho!!!
ResponElimina