Després d'una jornada bastant suau com l'anterior, ara em tocava recuperar el temps perdut i arribar com a mínim fins al refugi Ernest Mallafré, a l'Estany de Sant Maurici, tot i que tenia al cap allargar-me fins a Espot per poc que pogués. En principi, l'itinerari del GR 11 torna a baixar cap al Barranc de Rius per anar a buscar la pista que vé de Valarties i, des del Plan de Nera, pujar per pista fins a l'Estanh de Moncasau, el Coth dera Passada de Ribereta i Colomèrs. Però davant la perspectiva de menjar-me una bona quilometrada de pista, prefereixo continuar per la variant GR11.18, més muntanyera, que puja al Coth de Oellacrestada / Coll de Güellacrestada i baixa a Colomèrs després de creuar el Port de Caldes.
En qualsevol cas, m'esperava passar-me tot el dia caminant, amb més de 20 km. per endavant, dos ports de primera categoria, i un desnivell d'aquells que espanten només de mirar el perfil; després resultaria que tindria més baixada que pujada... Tot això em va acabar de rematar i al dia següent hauria d'emprendre una digna retirada després d'haver recorregut un altre dels tresors que tenim al nostre Pirineu, el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
En qualsevol cas, m'esperava passar-me tot el dia caminant, amb més de 20 km. per endavant, dos ports de primera categoria, i un desnivell d'aquells que espanten només de mirar el perfil; després resultaria que tindria més baixada que pujada... Tot això em va acabar de rematar i al dia següent hauria d'emprendre una digna retirada després d'haver recorregut un altre dels tresors que tenim al nostre Pirineu, el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
Cliqueu a sobre per a ampliar
Track a Wikiloc
Perfil i més dades
Considerant el que tinc pel davant, per fi aconsegueixo aixecar-me d'hora, ni que sigui per un dia; són les 7h30 quan surto del Refugi de la Restanca. Ahir a última hora queia una finíssima pluja, ara el terreny està moll i els núvols oculten el Barranc de Rius
(cliqueu sobre les panos per a ampliar-les)
El GR 11, molt transitat ja que coincidirà en més d'un tram amb la Carros de foc, es dirigeix cap al barranc que baixa del Lac deth Cap deth Pòrt...
...i ben a prop del torrent, remunto 200 metres gairebé sense adonar-me'n. Era Restanca ja queda avall i els cims dera Sèrra de Rius treuen el nas entre els núvols
Així que en una mica més de mitja hora arribo al Lac deth Cap deth Pòrt (2.225 m.), amb la vista posada al Coret d'Oelhacrestada, bont punt d'accés al Montardo
Fins aquí no he tingut cap problema ja que el camí era evident, i sempre molt ben senyalitzat. Ara, en deixar enrere l'estany...
...m'enfronto a aquell terreny que tant m'agrada i on m'ho passo tan bé perquè s'avança molt ràpidament (remarco la ironia, per si un cas): rocs, pedrots, blocs enormes com un cotxe de grans. Menys mal que la senyalització és bona i que a cada dues passes hi ha una marca blanca i vermella
Però en fi, ja em podia esperar que no tot anava a ser flors i violes. Pacientment, de mica en mica i sense presses, arribo en 1h30' al Coret d'Oellacrestada / Coll de Güellacrestada (2.485 m.)...
...on deixo enrere definitivament el barranc de Rius...
...per entrar temporalment en territori del Parc Nacional i canviar també per una estona al vessant de la Ribagorça, a la capçalera de la Noguera de Tor. A la dreta, sobre l'Estany de Monges, ja apareix algun dels grans cims del parc, concretament el Comalespada i la Punta Alta de Comalesbienes; n'ha ha més pels costats, però des d'aquí no arribo a veure'ls
El GR flanqueja a mitja alçada entre l'estany i la carena que baixa del Montardo...
...fins que supera un collet on, ara sí, apareixen pel darrere la Serra de Tumeneia al mig i els Besiberris i el Comaloforno a l'esquerra
Enfront, he d'anar fins al Port de Caldes passant primer per l'estany del mateix nom (esq.); al mig queda el Tuc deth Port
Aigüestortes i Sant Maurici és la zona lacustre més important del Pirineu, i per tant, van apareixen llacs i estanyols per tot arreu; per sota queda l'estany de Mangades...
...i de seguida arribo a l'estany que agafa el nom del port per on tornaré a entrar a la Val d'Aran
Abans d'arribar-hi, una vista enrere cap al Coll de Güellacrestada, sota el Montardo; l'estany del Port a sota i el de Mangades al mig; una línea blava delata la posició del de les Monges, i per sobre d'aquest, la Serra de Tumeneia, els Besiberris i el Comaloforno a l'esquerra
Últimes rampes...
...per arribar al Port de Caldes (3h), porta d'entrada al Circ de Colomèrs; torno a sortir de l'Alta Ribagorça, del Parc Nacional i del vessant mediterrani, ara hauré de baixar cap al refugi i la presa de Colomèrs, amagats als barrancs que s'obren al mig, per tornar a pujar després cap al Port de Ratera, remuntant tota aquella coma que s'intueix al centre
Ara sí que deixo enrere la majestuositat del Montardo, la Serra de Tumeneia i els Besiberris...
...i m'acomiado de Sa Majestat el Rei Aneto i la seva Princesa la Maladeta, ara vistos d'una perspectiva molt diferent de la de dos dies abans
Intento endevinar la pujada cap al Port de Ratera, més lluny s'alça el Saboredo
I encara més llunyans, a l'altra banda de la Val d'Aran, el Mont-roig a la dreta i en Mont Valier a l'esquerra
Començo el primer descens del dia, primer em trobo amb un altre Lac deth Port de Caldes (a no confondre amb l'anterior, al vessant sud)...
...i passant molt a prop del Port dera Ribereta, sota el Pic dera Lòssa
Un altre estanyol situat just al costat del port, al darrere s'arriba a veure el Maubèrme
La baixada és molt plàcida, seguint molt a prop la Coma deth Pòrt de Caldes, sempre a tocar del torrent...
...on em trobo amb alguns pobladors de la zona que no entenen d'aglomeracions ni d'estrès; aquesta en concret fa una carona de relax total
Una mica més endavant comencen a aparèixer els primers cims del Circ de Colomèrs
I així baixant sempre al costat del riuet fins que m'apareix enfront la presa i el refugi de Colomèrs...
...o al menys, el que jo recordava que era el refugi, perquè resulta que ara l'han canviat de lloc. El nou refugi (Colomerts I) s'ha construit sobre les restes de la caseta que, anys abans, restava oberta quan tancava el refugi principal (Colomers II). Situat a tocar del Lac Major de Colomèrs i al bell mig del circ, un desviament permet arribar-hi en uns minuts des del GR (4h15')
M'hi acosto per fer el primer àpat, aprofitant per gaudir de les vistes des del refugi, cap al pic de Ratera, i fer una ullada a les noves instal·lacions...
...òbviament, molt més amples i modernes que les antigues, on vam parar a dinar si no recordo malament a l'agost de 1.995. Llavors vam venir des del Refugi d'Amitges i vam tornar pel mateix GR fins a l'estany de l'Obaga de Ratera per pujar de nou al refugi. Recordo la pujada al Port de Ratera com infernal, i això que no portàvem gaire càrrega...
Doncs ja tocava refrescar una mica la memòria. Travesso la presa tot gaudint de les vistes sobre el Barranc d'Aiguamòg, amb el Maubèrme al darrere...
...mentre de l'altra banda contemplo una vegada més els cims que tanquen el Circ de Colomèrs...
...i després de perdre uns pocs metres, encaro la primera rampa de la segona part de la jornada, la pujada al Coret (collet) Clòto
A partir d'aquí ja seguiré la coma que baixa del Port de Ratera, situat entre el pic del mateix nom (dreta) i el Tuc Gran de Sendrosa (esq.)
Una mica més endavant, la travessa dels Carros de Foc segueix a l'esquerra per un camí que baixa a buscar els Estanhs Clòto i pujarà després al Coth deth Tuc Gran de Sendrosa per dirigir-se a Saboredo...
...fent així una volta més llarga que el GR per arribar al Port de Ratera; tot pujant suaument, de seguida trobo el primer dels tres estanys de la Coma de Ratera de Colomèrs: el Lac Long
El mateix llac des de l'altre extrem
El següent és el Lac Redon, tot seguit de l'anterior
Aquest tram és bastant suau ja que el sender va gairebé planer deixant els llacs a l'esquerra; és després del Redon quan guanya uns metres...
...però sempre a la vora del torrent, i a l'ombra del Tuc de Ratera...
...arribo al desguàs del Lac Obago, el més gran dels tres
Ara vist des de la capçalera
Això significa que se m'ha acabat el planejar i que la cosa s'empina... Tuc de Salana al mig i Serra dera Ribereta a la dreta
Cap al sud s'alça el Gran Tuc de Colomèrs, un dels altres grans de la zona, tot i que no arriba als 3000 m.
A l'altra banda del circ apareix llunyà el Port de Caldes, i sobressurt una mica el Montardo
Mentrestant, quan no m'aturo per rebufar o per prendre aire, segueixo amunt...
...remuntant la Coma de Ratera, per sort amb un corriol bastant decent i sense haver de passar per zones gaire pedregoses...
...i així arribo, en 2h45' des de Colomers, al Port de Ratera de Colomèrs (2.595 m.). Una mica abans s'ajunta per l'esquerra el camí de Saboredo, per on va la Carros de Foc. Aquí ja deixo enrere definitivament la Val d'Aran i el vessant del Garona; a l'esquerra de tot, la Coma de Ratera per la que he pujat, amb el Tuc Gran de Sendrosa. Pel mig es veu la carretera de la Bonaigua i la zona de Marimanha enrere, i a la dreta la Serra de Saboredo
Torno ara al Parc Nacional i a la conca de l'Ebre (Noguera Pallaresa), entrant al Pallars Sobirà; tot just enfront es dibuixa, sobre l'Estany del Port de Ratera, la silueta més coneguda del Parc Nacional, que encara es dissimula entre la resta de cims de la Serra de Monestero. Més llunyana, al fons de la vall, la Torreta de l'Orri, i al darrera diria (no n'estic segur) que s'intueix molt desdibuixada la silueta del Cadí.
M'espera un llarguíssim descens; em veig amb opcions d'arribar a dormir a Espot, així que a partir d'ara -després d'un merescut repostatge- intentaré accelerar el ritme. En 20 minuts deixo a l'esquerra el trencall cap al Refugi d'Amitges i a la dreta l'Estany del Port de Ratera, sota el Tuc de Ratera
La Coma de Ratera d'Espot s'endevina llarga...
...però deliciosa...
...i a mesura que vaig baixant, comencen a despuntar les formes dels dos caçadors que, segons la llegenda, van fer burla dels fidels que anaven a honorar Sant Maurici a la seva ermita i van sortir a caçar un isard que es va enfilar dalt de la muntanya, fins que, arribats a l'enforcadura, l'isard va desaparèixer, moment en que un llamp els va convertir en el que avui coneixem com els Encantats
Encara que hi ha una altra versió que diu que els caçadors no son les dues puntes dels Encantats, sino tres roques amb formes característiques que hi ha a l'enforcadura (son tres perquè també hi anava el gos, que també va quedar petrificat, pobrissó). En qualsevol cas, algun encant sí que tenen, ja que quan comencen a aparèixer es fa molt difícil apartar la mirada de les seves puntes
Passat l'Estany d'Obaga de Ratera, un desviament porta a la pista que puja al refugi d'Amitges, si no recordo malament és el que vam seguir la primera vegada al 95. Ara continuo pel GR que baixa gairebé sempre al un costat o un altre del riu, fins que trobo un ample camí (1h45' des del Port de Ratera) que per la dreta es dirigeix al proper Mirador de l'Estany de Sant Maurici i el Portarró d'Espot, i per l'esquerra passa per sota de l'Estanyola de Ratera
Més que un estany és com un petit aiguamoll, una preciositat... I encara que no es veuen, allà al mig hi ha un parell d'isards que van sortir corrent només d'aparèixer
En cinc minuts més se surt a la pista d'Amitges, més concorreguda; de seguida passo per sota l'Estany de Ratera
Quan el bosc ho permet es pot veure cap al nord la cresta de Bassiero (esq.) i el Montsaliente (dreta), al mig la Coma de l'Abellar...
...i cap enrere el Pic de Ratera al mig, més al fons, amb els pic de Crabes i del Portarró a l'esquerra
Només havent passat l'Estany de Ratera, i tot i que el GR segueix la pista, un corriol es desvia a la dreta i comença a baixar pel mig dels pins...
...arribant en pocs minuts al peu de la Cascada de Ratera...
...per on es precipiten les aigües del barranc que acabo de recórrer...
I vint minuts més tard, seguint el caminet pel bosc, molt menys transitat que la pista, arribo a la riba de l'estany que dóna mig nom al parc nacional; des d'aquí fins a la presa tindré vàries ocasions per retratar la imatge més coneguda d'aquestes muntanyes: el llac de Sant Maurici i els Encantats
Però tampoc ens podem oblidar d'altres cims i serres: la Roca de l'Estany a la dreta i la Serra de Subenuix al darrere
Definitivament, un lloc d'aquells on no m'importaria gens plantar el sac per quedar-me a passar la nit... Si no fos per la concurrència i per que està prohibit de fer bivac en tot el parc nacional
Si és que ho miri per on ho miri, el que es queda encantat sóc jo; m'he comportat i he intentat posar només una petita selecció de fotos, però és que no sé quantes en vaig arribar a fer...
Però arriba un moment en que he de decidir si em quedo a dormir sota l'encant dels Encantatss, al Refugi Ernest Mallafré, o si baixo a Espot amb la total seguretat de que se'm farà de nit abans d'arribar-hi. Tenint en compte que ja porto 3 nits de refugi i que em mereixo un matalàs i una dutxa com deu mana, decideixo continuar, tot i ser conscient dels gairebé 20 km. que porto a sobre i de que em queden 7 més, pel cap baix
El GR passa per sota la presa, on arriba la carretera d'Espot, i de seguida a la dreta trobo l'accés al Refugi Mallafré, a uns 200 m. a la dreta. Segueixo baixant, tot encarant la vall del riu Escrita
Als deu minuts passo per l'ermita de Sant Maurici. Millor no dic res, no sigui que em quedi petrificat jo també
De seguida s'arriba gairebé a tocar de la carretera, tot i que el camí anirà uns pocs metres per sota d'aquesta; al fons, el Pui de Linya tanca la vall pel sud
Aquest tram enmig de l'avetar és senzillament preciós, amb algun exemplar monumental
En una mitja hora arribo novament a la carretera, la creuo i continuo baixant amb l'Escrita sempre a la dreta
Una mirada enrere permet veure ara només un dels Encantats
La vall és meravellosa, tot i que començo a tenir una mica de pressa i no puc gaudir-la com deuria.
Allà al fons, cap al Pic de l'Orri (i diria que el Salòria al mig), encara toca el sol... de moment
Un cop passada la zona de prats, el GR es fica entre boscos, i encara que la càmera troba la llum d'allà on sigui, jo aquí ja no veia ni un pijo
En arribar a alguna clariana sí que s'obria una mica més, intentava buscar per sota algun llum que m'indiqués que s'acostava el final, però encara quedava...
Fins que arriba un moment en què el frontal es comença a fer necessari
Vaig fer l'última mitja hora a les fosques; per sort, de seguida vaig arribar al Pont de Suar, per on vaig creuar el riu i vaig pujar a la carretera d'Espot a Sant Maurici, així que el final de la jornada, després de 13 hores fent el cabra, encara no em va posar gaire problema
Espot està ben sortit d'hotels i restaurants, vaig entrar al primer que vaig trobar i per sort tenien habitacions lliures... Ja no em quedaven ganes gairebé ni per baixar a sopar
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada