Anterior: Ref. Coronas - Ref. Conangles
Per fi, onze anys després de començar la travessa pirenaica arribo a la meva terra. De moment, el traçat del GR 11 per la província de Lleida no m'és gaire conegut, llevat d'algun tram aïllat que vaig fer fa molts anys, però al menys a partir d'ara el tema de la logística anirà millorant una mica. Per travessar el Parc Nacional d'Aigüestortes i Sant Maurici hi ha combinació raonable de transport públic, tant a Conangles com a la Guingueta d'Àneu (tot i que l'Alsa és caríssima!!! gairebé 40 euros de la Guingueta a Barcelona... com per anar a Bilbao en tren, vaja); a més a més a l'estiu funciona l'anomenat bus del parc, que uneix Espot i la Vall de Boí passant per Vielha.
Aquesta zona també està ben servida de refugis; no cal fer etapes maratonianes però sí reservar amb antelació en èpoques de més afluència, ja que la fama que ha agafat la Carros de Foc fa que s'omplin fins a la bandera. A mitjans setembre ja no vaig tenir cap problema per trobar lloc, tot i que a la Restanca va faltar poc per penjar el cartell de complet. Hauria pogut intentar arribar a Colomers en el dia, però entre que em vaig distreure, com sempre, i vaig arribar massa tard a Restanca, i que em vaig quedar sense bateria a la càmara, vaig preferir passar la tarda descansant en aquest últim refugi. L'etapa maratoniana vindria al dia següent...
Per fi, onze anys després de començar la travessa pirenaica arribo a la meva terra. De moment, el traçat del GR 11 per la província de Lleida no m'és gaire conegut, llevat d'algun tram aïllat que vaig fer fa molts anys, però al menys a partir d'ara el tema de la logística anirà millorant una mica. Per travessar el Parc Nacional d'Aigüestortes i Sant Maurici hi ha combinació raonable de transport públic, tant a Conangles com a la Guingueta d'Àneu (tot i que l'Alsa és caríssima!!! gairebé 40 euros de la Guingueta a Barcelona... com per anar a Bilbao en tren, vaja); a més a més a l'estiu funciona l'anomenat bus del parc, que uneix Espot i la Vall de Boí passant per Vielha.
Aquesta zona també està ben servida de refugis; no cal fer etapes maratonianes però sí reservar amb antelació en èpoques de més afluència, ja que la fama que ha agafat la Carros de Foc fa que s'omplin fins a la bandera. A mitjans setembre ja no vaig tenir cap problema per trobar lloc, tot i que a la Restanca va faltar poc per penjar el cartell de complet. Hauria pogut intentar arribar a Colomers en el dia, però entre que em vaig distreure, com sempre, i vaig arribar massa tard a Restanca, i que em vaig quedar sense bateria a la càmara, vaig preferir passar la tarda descansant en aquest últim refugi. L'etapa maratoniana vindria al dia següent...
Cliqueu a sobre per a ampliar
Track a Wikiloc
Perfil i més dades
Surto del refugi de Conangles poc abans de les 9 del matí, una mica tard si vull arribar a dormir a Colomers, i començo a caminar pel mateix bosc de faig pel que vaig arribar ahir...
...tot i que en deu minuts ja s'obre, arribo al pla que formen les valls de Molières i de Conangles, per la que pujaré; enfront tinc el Port de Vielha, a la dreta, travessat per sota pels túnels (l'antic i el nou) del mateix nom; la carretera nacional va a l'esquerra
A la dreta (est) s'alça la Vall de Conangles, que hauré de remuntar fins al Port de Rius
I a l'esquerra tinc la de Molières, que ja vaig pujar fa quatre anys
Aquí es junten ambdós barrancs per formar la Noguera Ribagorçana, que baixa per la Vall de Barravés...
...amb l'Embassada de Senet al fons
De seguida que se surt del bosc, el GR deixa la pista i puja per un corriol a la dreta; als deu minuts hi ha una cruilla, el camí de l'esquerra es dirigeix cap al refugi de l'Espitau de Vielha, ara tancat, i a la boca sud del túnel. A la dreta se m'obre la Vall de Conangles, el Tuc de Conangles al mig i el Port de Rius a la seva esquerra, cap allà he de pujar
(cliqueu sobre les panos per a ampliar-les)
Als deu minuts se surt a una pista que es torna a deixar en creuar la Ribera de Conangles
A partir d'aquí, un sender remunta enmig del bosc, amb el torrent molt a la vora...
...tot just quan el sol comença a despuntar
Passat el tram del bosc, una mirada enrere cap a la Serra de la Tallada i el Molières al mig (curiosament, sembla el pic més baix de tots, quan és el més alt...)
Ara, després del bosc, s'acosta la pujada més forta...
Tancant la vall pel vessant sud s'alça el Tuc de la Contesa
I més lluny, darrere la Tallada, els pics de Riueno; el dia anterior els passava per sota baixant cap a Salenques
Pensava que el camí ja pujaria directe cap al Port de Rius, però per sort em dóna un respir i a partir dels 2000 m. flanqueja cap a l'esquerra com si anés cap al Port de Vielha. Vistes ara sobre el Tuc de la Contesa al mig, la Serra del Molar Gran a la seva esquerra i el Tossal dels Estanyets just al darrera del Tuc de Conangles, a l'esquerra de tot
Una nova mirada cap al fons de la Vall i el Molières
El camí va flanquejant en suau pujada fins que cap als 2.100 m. arriba a un desviament; a l'esquerra es dirigeix cap a l'Estanh Redon, mentre que el GR tomba a la dreta, en direcció al Port de Rius...
Arribo al Port de Rius (2.345 m.) en 2h50' des del refugi, entrant en la zona perifèrica del parc. El lloc em sorprèn una mica, no és el típic coll de muntanya on la baixada comença de cop i es pot veure tot el vessant contrari; de fet vaig dubtar en quin lloc estava situat el port, ja que el terreny és molt planer. El GR travessa aquí la divisòria pirenaica i per tant, aquest serà un dels pocs trams -junt amb el d'Estanés a Candanchú- en que passarà al vessant atlàntic de la serralada
De moment, la primera mitja horeta és pràcticament plana; de seguida apareix un petit estany sense desguàs
A la dreta, la carena s'enfila cap al Tuc de Conangles, al darrere la Serra del Molar Gran
A mesura que avança el matí van apareixent alguns núvols, però no passarà d'aquí. No trigo gaire en arribar a la cua del Lac de Rius
El camí planeja uns metres per sobre de la riba nord de l'estany, i comencen a aparèixer alguns dels "grans" del Parc Nacional: el Tossau de Mar al mig, els Besiberris a la dreta i el Montardo a l'esquerra
Molt més llunyana i ja fora del parc, però també s'entreveu la Pica d'Estats
A mesura que vaig voltant el llac, altres cims i barrancs van sorgint a la banda contrària
Arribo a la presa en una mica més de mitja hora des del port, ara em tocarà baixar pel Barranc de Rius; pensava que el refugi de la Restanca estava situat a la confluència dels dos barrancs, però anava errat: a última hora em trobaré una sorpresa en forma de pujada desagradable que m'acabarà de deixar fora de joc
Als primers metres de descens hi ha alguna de les instal·lacions de les hidroelèctriques, com la Barraca de Rius; al darrere el Tossau de Mar i a l'esquerra el Montardo
La baixada és bastant més còmoda que la del dia anterior des de la Collada de Ballibierna, almenys aquí hi ha sender i no he d'anar per sobre de pedrots
Però en tot cas, encara em queda una bona estona
Cap als 2.100 m. hi ha una zona de turba i algun petit estanyol...
...i el camí comença a planejar cap a la dreta
Per sobre del meu cap s'alça la muralla infranquejable de la Serra de Rius
I a partir d'aquí se'm va acabar la bateria de la càmara, així que vaig tirar de mòbil. Una mica per sota dels 2000 m. hi ha un desviament poc visible, a l'esquerra un camí segueix el barranc de Rius per anar cap a l'aparcament de Valarties, al final de la pista que puja d'Arties; contra el que tenia pensat, el GR segueix més o menys planejant cap a la dreta
A l'altra banda de la Val d'Aran s'alça el Mauberme, un altre dels grans de la zona
Ara ja m'havia adonat del meu error de càlcul, la Restanca no es troba a la confluència dels barrancs, com tenia pensat, sino que havia de superar aquesta carena per baixar després cap a la presa i el refugi
Encara havia de perdre altura per la falda del Tossau de Mar
...per endinsar-me després al Bosc dera Restanca, últim tram de pujada...
...i quina pujada, mare meva! Trobar-me això a última hora em va acabar de rematar, ara ja no tenia cap dubte de que se m'havien esgotat les forces per anar a dormir a Colomers
Encara vaig gaudint de les vistes sobre la Serra de Rius i el barranc que acabo de recórrer...
...però gaudeixo molt més quan arribo per fi dalt de la petita serra que m'ha fet treure el fetge a última hora i puc veure el refugi de la Restanca als meus peus, sobre la presa del mateix nom.
Tal i com tenia previst, el guarda m'aconsella no seguir cap a Colomers, si vull arribar de dia; no em costa gaire de fer-li cas... El final d'etapa nocturn me'l reservo per al dia següent
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada