Una altra sortida que va tenir poc a veure amb el que havia previst. Els objectius eren dos: el primer, comprovar el pas de Beget a Hortmoier pel costat de la riera. Quan vaig fer aquest tram de GR 11 em va estranyar calgués pujar a la Collada dels Muls per tornar a baixar després. El motiu es diu Grau d'Escaladuix, un pas equipat amb grapes que, sense ser difícil, es fa complicat de passar; a més a més cal ficar-se ben bé dins de la riera per trobar el pas cap a Hortmoier, suposo que quan baixi crescuda ha d'estar impracticable.
Track sobre mapa 1:50.000 de l'ICC
Cliqueu a sobre per a ampliar
Track a Wikiloc
Perfil i més dades
Com ja vaig comentar quan vaig fer el GR, torno a dir que Beget és el poble més bonic de Catalunya. Tota visita comença amb una ullada a l'església de Sant Cristòfol...
...una de les joies del romànic català, que guarda al seu interior la Majestat de Beget
La visita continua pel pont...
...sobre la riera de Beget...
...i des de la Plaça Major, amb una font i dos gats...
...una mirada enrere...
...i de seguida baixo per les escales...
...que em condueixen a l'altre pont, aquest sobre el Torrent dels Trulls
Mentre el GR surt al costat de la carretera d'Oix, aquesta vegada deixaré el poble pel camí que baixa a tocar de la riera, més bonic
Però igualment, en uns 400 m. trobaré la petita carretera i les marques blanc-i-vermelles, que seguiré fins al Molí del Quelet
Uns metres més endavant, la carretera es desvia a la dreta. Segueixo el GR per pista, primer entremig dels camps...
...i després travessant un bonic bosc...
...fins que, en uns 40' després de sortir de Beget, el GR es desvia per una pista que baixa a la dreta a creuar la riera i puja cap a la Collada dels Muls, a l'esquerra del Bestracà, i per on acabaria tornant, tot i que llavors no m'ho pensava
La pista puja una mica i agafa una bona panoràmica de la vall de la riera de Beget
En creuar una tanca deixo a l'esquerra un trencall i torno a baixar una mica, passant per un barranc que baixa de la falda del Tossal, al centre, i el Puig Ferriol a la dreta
Tot seguit deixo la pista i em desvio per un camí a l'esquerra; immediatament, una nova bifurcació: el camí que puja a Meians hauria estat més apropiat per acostar-me al Puig de les Bruixes i al Sant Marc. Però continuo pel dret, seguint la vall...
...no gaire per sobre de la riera de Beget; aquest tram és el més tancat; el camí tampoc és gaire clar, però al menys hi ha les marques de PR
Segueixo més o menys planer fins que tot d'una sembla que el corriol desaparegui o quedi tallat... I aquí és on m'emporto la sorpresa: el Grau d'Escaladuix. Es tracta de baixar per aquí al mig
Un pas equipat amb grapes, alguna ballava una mica...
Però no s'acaba aquí, encara cal perdre alçada per una torrentera bastant relliscosa
Després d'haver perdut de cop més de 50 m., arribo a tocar de la riera; sembla que s'hagi de creuar (i descalçar-se) per poder continuar, però les marques del PR van flanquejant la paret, sempre a l'esquerra i entre les branques. No se si es pot qualificar d'escalada o de malabarisme
Passat aquest tram més dolent, agafo aire i gaudeixo un minut de la pau que s'hi respira
Vist des de sota, el tram central amb més vegetació és per on baixa la canal; un cop a tocar de l'aigua s'ha de creuar els matolls per arribar a la platja de pedres
Un cop a la riera, la cosa no millora gaire, pero al menys és pla. Cal endevinar per on va el camí en més d'una ocasió, ja que es fica per llocs impracticables
En una d'aquestes, no vaig veure possible travessar la malesa i vaig canviar de riba per tornar a creuar després; un petit error de càlcul i una relliscada imprevista em van fer acabar de cul a l'aigua. Com que em va entrar aigua a les botes i la motxilla em va quedar xopa, vaig haver d'espatarrar-me al sol per que se m'eixugués tot; si és en un lloc així, la veritat, jo crec que val la pena
Una hora i escaig més tard, continuo la ruta; la vall de la riera de Beget, ara ja vall d'Hortmoier, torna a obrir-se
Per sota es veu algun toll que em fa venir ganes de tornar-me a capbussar
Poc després apareixo en una antiga pista...
...que va a sortir a Plansesilles, el primer tram sense bosc després d'una bona estona
Al fons ja es veu la Cresta del Ferran, el GR 11 hi passa per sota
I dalt de tot del torrent del Toll, a la dreta, el Puig de Sant Marc, teòricament un dels objectius del dia. Per arribar-hi s'ha de seguir pel sender que surt de l'ermita d'Hortmoier, tot remuntant el barranc. Al mig el Tossal Gros
(cliqueu a sobre per a ampliar)
En aquests prats hi ha més d'un roure enorme... Per fer la migdiada als seus peus
Deixo la pista que baixa a la riera i pujo uns metres per fer un revolt a l'esquerra; a l'altre costat hi ha la masia del Ripoll. De seguida trobo l'altra joia romànica del dia
L'ermita de Sant Miquel d'Hortmoier
L'edifici actual és del s. XI, tot i que consta ja documentada l'any 977
És un edifici senzill, amb absis rodó i campanar d'espadanya
El seu interior, sense pretensions, igual de modest
Aquí vaig parar a esmorzar i havent perdut més d'una hora al riu, ja no tenia gens clar si continuar o no. Vaig fer un intent durant uns metres però, tot i que seguia el track que duia, no veia cap camí, sino que anava pujant entre els arbres. No les tenia totes amb mi i vaig emprendre la retirada, tornant cap a l'ermita i Plansesilles. Allà dalt m'espera el Sant Marc per una altra ocasió
Per no tornar pel mateix lloc, vaig creuar la riera per anar a buscar el GR
Poc abans de trobar-lo travesso un bosc màgic de nans i elfs...
I un cop a la pista que baixa de la Collada dels Muls, no hi ha més història que desfer el camí que havia seguit vuit mesos enrere
Tot i que ja el coneixia, cada època té el seu encant... Al setembre no lluïa tant aquesta catifa de verds
A l'altra banda. el Comanegra espera per a una millor ocasió
Al Mas de les Feixanes es desvia el camí cap a Bestracà
Des d'aquí es té una bona vista de la vall d'Hortmoier, amb la cresta del Ferran i les muntanyes properes al Bassegoda al darrere
Tot baixada fins la Farga per creuar un altre cop la riera de Beget...
...i des d'aquí desfaig el camí del mateix matí per tornar al punt d'inici
Hola Carles,
ResponEliminaL'Alta Garrotxa es sensacional. T'ha sortit un magnific reportatge.
Santse.
I tot el que em queda per descobrir... Gràcies Àngel
Elimina