GR 171: Garcia - Riu Montsant

Anterior:
Gandesa - Garcia

De tant en tant, me'n recordo que tinc pendent  aquest GR que vaig començar al 2009; feia gairebé dos anys que m'hi vaig acostar per últim cop, quan el veig deixar a Garcia, acabat de creuar l'Ebre. El problema és que a partir hi ha poc allotjament i molt poc transport públic, i menys en cap de setmana. Vaig aprofitar la passada setmana santa per avançar quatre etapes seguides i poder veure ja el final a prop

I com a mostra de la dificultat de poder combinar les etapes, vaig haver de menjar-me uns 8 km. extres, quatre al principi (des de Móra la Nova, on em va deixar el tren) i quatre al final fins la Vilella Baixa, única població amb allotjament (tot i que hi ha turisme rural a Cabacés i un refugi lliure a la Figuera). Els excloc del track ja que la el primer tram és paral·lel a la via del tren i a l'últim vaig seguir la carretera.

Track sobre mapa 1:50.000 de l'ICC
Cliqueu a sobre per a ampliar


Track a Wikiloc


Perfil i més dades


Així que una mica més tard de que em deixés el tren a Móra la Nova, començo a caminar pel costat de la via...



...observant també els seus fantasmes...



...però ràpidament baixo a una pista al costat mateix que em permet començar aquests quatre dies gaudint de la primavera recentment encetada



Després de travessar un olivar he de tornar a la via un altre tros ja que la pista s'acaba de seguida; hi ha l'opció de baixar a la carretera però no em convenç. Darrere els arbres apareix la serra de lo Tormo



Al final trobo un altre camí paral·lel que en deu minuts termina a la C-12; la vila de Garcia ja apareix a la riba de l'Ebre



Un quart d'hora més per carretera i arribo a Garcia (50' - 30 m.), on vaig deixar el GR 171 fa un parell d'anys. Aquella vegada no em va donar temps ni de fer-hi una visita, però ara sí que travesso el poble fins la Plaça Catalunya...



...i d'aquí pujo per un carrer costerut fins la part alta de la població; abans, però, em desvio uns metres per fer una ullada a l'Església Vella...



...envoltada per una bonica catifa de flors



Una mica més amunt, ja fora del poble, una pista segueix en direcció nord-est. Per aquí tindré les primeres vistes de l'Ebre amb el Pas de l'Ase al fons



A partir d'ara he de refiar-me del meu track al GPS ja que les marques blanques i vermelles brillen per la seva absència; potser en vaig veure un parell fins al Molar. No hi ha gaire possibilitat de pèrdua, es tracta de seguir la pista senyalitzada com a Camí dels Gobians, que és l'antic camí de Garcia al Molar. En un primer moment va per dalt de la carena i després segueix flanquejant el cantó esquerre travessant un bosc de pins



Sense gaire història, en poc menys d'una hora arribo al barranc del Rec de Bas



Deixo enrere les runes d'un mas, la vall comença a omplir-se de vinyes i al fons despunta el Pic de l'Aguila, a l'altre costat de l'Ebre



La pista segueix pel barranc i comencen a aparèixer muntanyes totalment desconegudes, fora de les rutes habituals. Sembla ser que aquell bony d'allà al davant es diu la Moleta Llarga



Finalment, en arribar a la part més alta, la pista passa a ser asfaltada i el barranc s'eixampla



De l'altre costat, més que eixamplar-se, es transforma en un petit altiplà que em regala una bona visió de les serralades del prelitoral a l'altra punta de la comarca, des de la Mola de Colldejou (esq) fins la Serra de Cardó (dreta), amb les muntanyes de Vandellòs i de Tivissa pel mig

(cliqueu a sobre per a ampliar)


Un cop a dalt, surto a la carretera que ve de Garcia i ja tinc a la vista la petita població del Molar (1h30' des de Garcia - 225 m.)



Aquí paro a dinar, però no faig ni una ràpida visita per l'interior del poble. M'acabo l'entrepà i segueixo per la carretera en direcció al Lloar, deixant a l'esquerra la que va a la Figuera. A la sortida aconsegueixo emmarcar l'església del Molar amb el Caro de fons



Poc després de la bifurcació em trobo a la dreta les restes de la Mina Loussa o Lussa, també coneguda com a Mina Linda Mariquita (agrairé si algú em pot aclarir l'origen d'aquesta denominació, suposo que "popular")



Una antiga explotació minera de plom, construïda a principis del s. XX per una empresa alemanya. Durant la Guerra Civil va servir d'hospital de campanya a la batalla de l'Ebre; finalment, va cessar la seva activitat als anys 60



Continuo encara 1 km. per la carretera...



...fins trobar una pista que ressegueix una altra petita vall, envoltada pel bosc en un primer moment i més endavant recoberta de vinyes



Una mirada enrere, encara es veu el massís dels Ports al fons



Durant la pujada tinc bones panoràmiques de la Ribera d'Ebre i el sud del Priorat



Després de mitja hora de pista arribo al Coll del Rei (374 m.), amb el Mas dels Rabosins a tocar. En la bifurcació, segueixo per la pista de l'esquerra



Aquí dalt em vaig fent una idea de les muntanyes que envolten aquest tram del GR, que em són totalment desconegudes. Només he pogut comprovar que aquell parc eòlic a l'esquerra es troba a la Punta de la Garganta, a l'extrem de la Serra del Tormo. Aquest és l'únic topònim que em sona una mica quan miro el mapa; la resta, ni tant sols tenen nom



Només quan miro endarrere m'apareixen muntanyes més familiars: els Ports a l'altra banda de l'Ebre, amb les serres de Cavalls i Pàndols a la dreta



Un quart d'hora després del Coll del Rei passo pel Coll Rodó, des d'on es desvia un altre camí cap al Lloar, amb les muntanyes del Priorat al darrere



Jo segueixo dalt de la serra gaudint encara de la primavera...



...i dirigint-me a un altre coll; aquest ja no se quin és, n'he passat per 5 o 6 des de que he deixat la carretera



Però a partir d'aquí la cosa ja canvia una mica: un cop a dalt tinc les últimes vistes sobre la Ribera, Cardó i els Ports...



...i és que cap al davant se m'obre una àmplia panoràmica sobre el segon capítol de la ruta: la Serra Major del Montsant, amb les dues Vilelles (alta i baixa) en primer pla



També s'endevina la Morera de Montsant al peu de les parets de la serra; em van venint molts records al cap, i més que em vindran a l'endemà... Tot i que des d'aquí no arribo a identificar el Balcó del Priorat, "el lloc del crim"



El camí ara es converteix en una talaia. Més llunyanes, les Muntanyes de Prades; aquest ja serà el tercer capítol



I en direcció a llevant, les serres de Mestral, des de la Mola de Colldejou fins les Muntanyes de Tivissa



El que no esperava veure des d'aquí és "allò" d'allà darrere... Segurament el llunyà Turbón



Al Coll del Guixar (600 m.) hi ha un trencall que condueix a la Vilella Baixa, i en trobaré un altre sortint de la Figuera. És molt més curt que no el camí que faré jo, però avançaré un tram de camí de cara a l'endemà, i em farà bona falta. A partir d'aquest coll passo al vessant occidental de la Punta del Guixar; es veuen els aerogeneradors de lo Tormo al centre, i cap a l'esquerra la Picossa, Cavalls, Pàndols i els Ports



Ara ja tinc a tocar la Figuera (600 m.)



He trigat 2h30' des del Molar, a ritme molt tranquil. Petita població en la que no trobo de res, ni tant sols un bar. Només una font per a refrescar-me



A uns 500 m. del poble en direcció oest hi ha el refugi Leandre Nerín, s'ha de demanar les claus a l'ajuntament. Es una bona opció per dividir l'etapa però per estalviar pes no duia sac de dormir apropiat, així que vaig seguir el GR que a partir d'aquí ja comença el descens cap al riu Montsant



Baixaré pel Camí del Grauet de les Obagues, una antiga via de comunicació entre pobles ara recuperada, com tants altres per aquesta zona



La Figuera ja va quedant a dalt...



...i la vall del Montsant s'acosta per sota; cal baixar una mica menys de 300 m...



...fins arribar a creuar el riu de Montsant (245 m.), en 50' des de la Figuera



Hi ha un tram de pista, que es deixa en arribar al Molí del Moliner



Des d'aquí s'agafa un corriol a la dreta que després de creuar el Barranc de la Calçada, afluent del Montsant, puja a la carretera de la Vilella a Cabacés. Aquí dono per acabada l'etapa i el track, però no la jornada, ja que encara em queden 4 km. per asfalt cap a la Vilella Baixa, l'única població on he trobat allotjament a preu raonable (a Cabacés hi ha una casa rural fora del meu pressupost). Ara em toca resseguir el barranc del Montsant, bastant a prop del riu



Si hagués baixat directament des de la Figuera, l'endemà hauria hagut de remuntar tot això...



Ja m'està bé així, encara que tingui una hora per carretera; per sort no és gaire transitada. Vaig deixant enrere la Serra de les Aubagues, per on he baixat...



...i gaudint alhora de les vistes sobre el riu Montsant. Crec que hi havia una pista alternativa a l'altra banda, però donava molta volta



A poc de començar trobo el Pantà de la Vilella Baixa, que malgrat el seu nom, no es troba en aquest terme municipal



Diuen que l'aigua desapareix pels nombrosos avencs que l'envolten i per tant, és difícil de veure ple, així que puc considerar-me afortunat...



Es va construir per al rec, tot i que va perdre sentit quan als 90 es va fer el de Margalef, aigües amunt del Montsant



Al seu desguàs forma un petit congost



I mentrestant, segueixo carretera avall, contemplant els primers contraforts de la Serra del Montsant



A l'altra banda s'alcen els riscos sobre els que es troba la Figuera



Arribaré de dia per ben poc... A aquesta hora es pot gaudir dels colors del capvespre



I després d'una horeta de carretera, ja tinc a tocar la Vilella Baixa



En destaca l'església de Sant Joan Baptista (s.XVIII)...



...i les cases gairebé penjants sobre el riuet d'Escaladei, que poden tenir cinc o sis plantes a la banda que dóna al riu i només una (o dues com a molt) a la banda del carrer



Aquest fet li ha valgut el sobrenom de la Nova Iork del Priorat per l'escriptor Josep Maria Espinàs; potser una mica exagerat, però així ha agafat fama

Següent:
Riu Montsant - la Morera de Montsant