En l'últim dia per terres andorranes, el GR 11 remunta bona part de la Vall de Madriu per acabar al refugi lliure de l'Estany de l'Illa. Aquest és un altre sector que requereix com a mínim un parell de jornades per completar-lo del tot, ja que no hi ha cap tipus de servei des d'Engolàsters fins com a mínim el refugi de Malniu (que no té obert tot l'any). Sí que hi ha uns quants refugis lliures, tant a la banda andorrana com a la Cerdanya; així que es pot combinar aquests allotjaments (algun una mica precari, com la cabana dels Esparvers) per dividir en dos o més etapesel tram entre Andorra i Puigcerdà.
(Actualitzo: el nou refugi de l'Illa es va acabar al setembre de 2016 i és d'esperar que passi a ser guardat a partir de 2017)
En el meu cas, vaig fer la primera part fins al refugi de l'Illa; podria haver seguit a Esparvers però em vaig lliurar de molt poquet d'un bon xàfec. Al dia següent vaig arribar-me a Puigcerdà d'una tirada (una bona pallissa, tot sigui dit), ja que Malniu havia tancat la temporada tot just el dia anterior
(Actualitzo: el nou refugi de l'Illa es va acabar al setembre de 2016 i és d'esperar que passi a ser guardat a partir de 2017)
En el meu cas, vaig fer la primera part fins al refugi de l'Illa; podria haver seguit a Esparvers però em vaig lliurar de molt poquet d'un bon xàfec. Al dia següent vaig arribar-me a Puigcerdà d'una tirada (una bona pallissa, tot sigui dit), ja que Malniu havia tancat la temporada tot just el dia anterior
Cliqueu a sobre per a ampliar
Track a Wikiloc
Perfil i més dades
Vaig anar a dormir a Andorra per poder començar a caminar ben d'hora, amb la idea inicial d'acabar el dia a Esparvers si podia. Cap a les 9 del matí ja estic caminant pels carrerons d'Encamp (1.215 m.), gaudint de la bonica església de Sant Miquel...
...i aviat començo a allunyar-me dels seus edificis dirigint-me al sud, entre la carretera general i la variant, cap a una rotonda que hi ha en aquesta última
Aquí el camí comença a pujar, encara entre camps, durant els primers 400 m.; però després ja guanya alçada ràpidament pel mig d'un bosc ben tancat
En passar una borda s'acaba el pendent més fort i es va suavitzant, només una miqueta...
En una hora arribo a la cua de l'embassament d'Engolàsters (1.630 m.), on acaba la carretera que puja per Encamp. Hi ha un aparcament, bars i restaurants que aquestes hores del matí ja comencen a omplir. Continuo per la pista planera que voreja el llac per l'esquerra
En deu minuts ja l'he creuat; la carretera que ve de les Escaldes acaba al costat de la presa. Des d'aquest costat s'intueix la fondalada de la Vall de Madriu, sota la Serra del Port Negre
Aquí el GR canvia de direcció a l'esquerra i puja uns metres, amb l'única finalitat, crec jo, que coneguem l'hotel-bar-restaurant i el "parc d'aventura" que tenim un pel més amunt, amb l'aparcament que ja comença a estar ple. Des d'aquí es torna a baixar per retrobar la carretera anterior en una corba, així que és un tram que ens podem estalviar perfectament. En el mateix revolt surt un camí ample per l'esquerra, és el Camí dels Matxos que porta fins a Coll Jovell. Es passa per un petit túnel...
...a la sortida del qual hi ha una bona panoràmica de la part baixa de la Vall de Madriu, amb la capital del país i la seva "conurbació" a la dreta, sota el pic de Carroi
(cliqueu sobre les panos per a ampliar-les)
El camí és pràcticament pla en un primer tram i després puja a poc a poc cap al coll, allunyant-se de la zona d'Engolàsters
Un cop al Coll Jovell (1.855 m. - 2h30'), una mirada cap a l'altra banda del principat, la zona del Comapedrosa, que vaig recórrer tres etapes enrere. Ja de pas, començo a adonar-me dels primers núvols que van cobrint el cel
Enfront, darrere els arbres, baixa el barranc de Perafita, que comunica pel port del mateix nom amb els estanys de la Pera
Però el que més crida l'atenció és la vall de Madriu, patrimoni de la humanitat que s'allarga des de pràcticament la vila de les Escaldes fins al Port de Vallcivera
Mentre baixo cap al fons de la vall en van venint records de quan la vaig recórrer en sentit contrari pel GR 7, ja fa vuit anys
Ambdós camins es creuen a sobre de les Bordes de Ramió (1.650 m.). Baixant 1,2 km pel GR 7 s'arriba a Entremesaigües, on la variant GR 11-10 puja al Port de Perafita, baixa a Cap de Rec i es retroba amb el camí principal resseguint la vall de la Llosa amb el GR 107
Des d'aquest punt, la Transpirenaica i el GR 7 pujaran junts fins a l'estany de l'Illa, començant per un bonic tram empedrat
Envoltat per avets i faigs, no hi ha masses vistes en aquest tram, però el riu baixa sempre al costat
I en una forma o una altra, sempre és motiu de contemplació
Es comencen a obrir les primeres pastures en arribar al refugi de Fontverd (1.895 m. - 3h30')
Una mirada enrere, els núvols van guanyant terreny
Passat el refugi es torna a tancar el bosc, amb algun tram empedrat
En quant els arbres tornen a obrir-se, ja apareix a la dreta la Serra del Sirvent
Es tracta de la cadena de cims que uneix el collet de Sant Vicenç amb el port de Vallcivera; de dreta a esquerra hi ha el pic de Sirvent, el de la Colilla, Tossal Bovinar, Coma Extremera i el Pic de Setut una mica més aillat al centre, ocultant la Tossa Plana de Lles
Mentrestant el riu segueix baixant al costat, convidant a fer-hi una remullada de tant en tant
A mesura que avanço vaig guanyant la vertical de la serra del Sirvent, molt més dentellada per aquí que pel vessant sud
I el riu que no s'aparta, de moment
En passar una primera borda es troba un desviament cap a la collada de la Maiana; deu minuts més tard hi ha una altra cruïlla per on baixa el GRP andorrà des de la mateixa collada, que es veu al darrere dels arbres, a l'esquerra del pic de la Maiana
Al Pla de l'Ingla els prats deixen passar els boscos, i la serra del Sirvent comença a ensenyar els seus cims més elevats: la Tosseta de Vallcivera a l'esquerra i sobretot la Tossa Plana de Lles, que treu el nas al mig en segon pla
Deixant enrere el Pla de l'Ingla, poc després arribo a un altre refugi lliure, el de Riu dels Orris (2.240 m. - 5h15')
Tenia la intenció de passar de llarg per anar a dinar al de l'Illa, però un primer ruixat em va fer canviar d'opinió; vaig quedar-m'hi a dinar mentre esperava que deixés de ploure, mentre contemplava la Tossa Plana a l'esquerra i el pic de Setut al mig
El xàfec no dura gaire, mitja hora escassa; i tot i que no me'n fio gaire del cel, no tinc més remei que tirar endavant. Els boscos van quedant per sota...
...i comencen a aparèixer els primers estanyols. De moment, la Tosseta de Vallcivera (centre), la Tossa Plana al costat i el Setut a la dreta de tot aguanten nets de núvols; no així la Muga, se suposa que al darrere la Tosseta però que no es deixa veure
Però no per això he de relaxar-me; cap als 2.300 arriben les últimes rampes fortes
Entre estanys i rierols, el GR segueix guanyant alçada...
...mentre no deixo de mirar enrere, atret per les formes de la Tossa Plana, la Tosseta i, ara sí, la Muga a l'esquerra; i al mateix temps, espantat pels núvols que cada cop van a pitjor
Però per sort ja estic a tocar del final de l'etapa, el refugi lliure de l'Illa (2.490 m. - 6h15')
En el precís moment en que em fico a cobert, comença a caure el que no està escrit
Ara per ara el refugi segueix sent lliure; hi ha quatre compartiments independents, donant lloc per a unes 50 persones. Segons acabo de llegir, està previst la construcció d'un nou refugi guardat pròximament
Em quedo per mi sol l'últim "apartament" que quedava lliure, tot i que després a la nit el compartiré amb un ratolí una mica pesat. I mentre espero que caigui la nit, em criden l'atenció uns puntets que es mouen en alguna de les basses... S'ha de tenir ganes per sortit a pescar al mig de la tempesta!
En fi, abans que es fes fosc ja havia amainat, el cel gairebé aclareix del tot i el "trio de Vallcivera" (Tosseta, Tossa Plana i Setut) torna deixar-se veure, amb la serra de Sirvent a la seva dreta
Següent:
Ref. l'Illa - Puigcerdà
Ref. l'Illa - Puigcerdà
En el fons no et pots queixar de la sort que tens, tot el camí amb la pluja a tocar però (suposo que excepte alguna gota) no et vas mullar gens. Em tens ben sorpresa amb aquesta memòria que tens per anar anomenant cims i situacions dels mateixos, jo seria incapaç de recordar-me si el que tinc al davant és el pic de Sirvent, el de la Colilla o el Tossal Bovinar, imagino que fa tants anys que voltes per les terres i cims i que les has caminat més d'un cop, tanmateix jo seria incapaç. El proper cop hauràs de buscar una altra companyia per passar la nit hehehe. Gràcies de nou per aquest nou relat, petonets!!!
ResponEliminaMés que memòria, que tinc al davant un munt de mapes i fotos que me la fan venir...
EliminaGràcies a tú pel comentari!