Després de remuntar la Vallferrera, el GR 11 entra a Andorra per la Portella de Baiau, en un dels trams més durs de tota la ruta (amb neu fins ben entrat el mes de juliol) per baixar després al refugi de Comapedrosa i a la vila d'Arinsal. En un primer moment tenia pensat de continuar fins la Cortinada, a la parròquia d'Ordino, però em vaig notar ressentits els genolls i no vaig voler forçar-los.
La travessa del principat comença a tocar del seu sostre, el Pic de Comapedrosa (1h des de la Portella), que ja vaig pujar fa uns anys. Hi ha moltes possibilitats de combinar les etapes, ja que es troba allotjament i transport públic tant a Arinsal com a Arans, Ordino o Encamp, principals punts de pas. L'últim tram andorrà, el més llarg, recorre la vall de Madriu per tornar a Catalunya pel Port de Vallcivera i entrar a la província de Girona després de creuar la vall de la Llosa
La travessa del principat comença a tocar del seu sostre, el Pic de Comapedrosa (1h des de la Portella), que ja vaig pujar fa uns anys. Hi ha moltes possibilitats de combinar les etapes, ja que es troba allotjament i transport públic tant a Arinsal com a Arans, Ordino o Encamp, principals punts de pas. L'últim tram andorrà, el més llarg, recorre la vall de Madriu per tornar a Catalunya pel Port de Vallcivera i entrar a la província de Girona després de creuar la vall de la Llosa
Cliqueu a sobre per a ampliar
Track a Wikiloc
Perfil i més dades
Per una vegada a la vida, sóc el primer en sortir del refugi. Ben petita que és la "llauna" de Baiau, doncs gairebé la vam emplenar; tot i deixar la finestreta oberta, la concentració de monòxid de carboni (per no parlar de metà) em va provocar mal de cap durant tot el dia. Així que tal com comença a clarejar, refaig la motxil·la i de seguida obro la porta per prendre l'aire. El panorama sobre la part alta de la Vallferrera és encisador, a més a més ja han marxat els núvols que el dia anterior cobrien els cims
Per la part del darrere no es queda curt: pic de Lavans (esq), port i pic de Medacorba (centre) i Collada dels Estanys Forcats (dreta)
El refugi es troba situat sobre un petit puig entre els dos estanys de Baiau; per baixar a creuar el desguàs del més gran, en direcció est, em trobo amb un petit problema... que tot i ser en ple juliol, està dur com una pedra
Perdo una bona estona intentant evitar la placa de neu, però al final veig que el més fàcil és travessar-la directament, fent servir els bastons per frenar-me i vigilant de no anar a parar al llac. Una vegada superat, començo a caminar per la riba del llac; l'espectacle és dels que deixen amb la boca oberta: a la dreta, el petit promontori sobre el que s'aixeca el refugi; i a l'altra banda la carena que uneix el Pic d'Escorbes amb el de Vallpeguera a l'esquerra (llàstima que sigui feta amb el mòbil...)
(cliqueu a sobre per a ampliar les panos)
M'emporto una altra sorpresa en descobrir que, contràriament al que em pensava, el GR no puja per la pala que tinc justament a sobre (per on una variant es dirigeix cap a la Collada dels Estanys Forcats), sino que continua per la vora de l'estany pel bell mig de les roques, sense res que s'assembli a un corriol. Cal estar doncs ben atents a les marques... i a no caure a l'aigua
En travessar el primer ressalt rocallós, sí que caldrà enfilar-se per un nou barranc que puja de mala manera... Es pot considerar com a primer plat
Superat aquest primer tram, cal dirigir-se una mica a la dreta (sud), deixant ja bastant per sota l'estany i el refugi...
Però la pujada fins ara no ha estat res.. Aquí la tinc
Em desvio una mica del corriol per encarar millor la pala de neu, igual de dura que l'anterior. Per sort, hi havia bona traça, suposo que els companys de la TSS van contribuir-hi el dia abans en completar la travessa cap al refugi de Comapedrosa. A partir d'aquí, "només" un "petit" desnivell d'uns 180 m. em separa del port, en una distància linial que no arriba als 400 m.
Si no em fallen els càlculs, és un pendent de gairebé el 50%, que trigo més de mitja hora en superar. A sobre, en molts trams, el terra no era gens estable... Em dóna temps més que de sobres per intentar recordar algun tram semblant en tot el traçat que porto fet del GR 11, i no em surt cap; segurament el que més se li semba és el Collado Tebarray, entre Respomuso i Panticosa (aquí), però no crec que el superi
Però igual que en aquella ocasió, ja fa quatre anys... Tot sacrifici té la seva recompensa: Andorra em reb amb les seves millors gales
Per l'esquerra el Pic o Alt de Comapedrosa (2.946 m.), a menys d'una hora, que vaig pujar al 2006
A l'altre costat el Pic de Sanfonts i la carena que hi porta
Deixo enrere la província de Lleida (tot i que queda encara la curta travessa de la Vall de la Llosa, a la sortida d'Andorra): el barranc de Baiau a la dreta ,els estanys a sota, Vallpeguera i Escorbes a sobre; al darrere, a la dreta de tot, em sembla que el treu el cap el Canalbona, però la Pica no es deixa veure. En tot cas, els tresmils del Pirineu ja queden enrere
Per si algú no s'ho creia, i a falta de mitjans per emmarcar-me millor, selfie al Port de Baiau (2.780 m.). He trigat unes 2h30' però sense els problemes que m'ha posat la neu i el munt de vegades que m'he aturat, en una hora i mitja pot fer-se sobradament
Deixo enrere el punt més alt de l'etapa, de la província de Lleida, d'Andorra i del que porto de GR 11, superant per només 20 m. el Collado Tebarray. A només 5 minuts em trobo amb el camí que baixa del Comapedrosa per la tartera de la cara sud, per on vaig baixar fa 8 anys, així que a partir d'aquí repeteixo ruta; però llavors no hi havia neu a la coma de l'Estany Negre
Ara en canvi es troba tot cobert; em fa una mica de respecte passar-hi per sobre, sobretot després de les dificultats que he tingut al matí, però la neu estarà bastant més tova durant el flanqueig per l'esquerra
A la cua de l'estany es desvia el camí normal de pujada al cim; a partir d'aquí ja començaré a trobar-me més gent, ja que he anat sol fins ara. La Portella i el Pic de Baiau ja queden amunt
Tot seguit, ve la Basseta de l'Estany Negre, on veig el panorama una mica més complicat; en comptes de seguit la traça més marcada per on passa tothom em desvio per una altra a l'esquerra, més planera...
...que conduïa a unes roques (dreta) per les que es podia baixar amb més seguretat. Tot i que caminava prou còmode per la neu, vaig fer aquesta petita variant per estalviar-me ensurts, i encara fins que no vaig arribar a terra ferma no vaig estar tranquil
Superat aquest segon estany (2.600 m.), ja no queden més dificultats; la Coma Pedrosa se m'obre en tota la seva esplendor; una mica sobre el riu i a la seva dreta es divisa el refugi de Comapedrosa
Em vaig trobant molta gent que puja...
...i tres quarts d'hora després de la Bassa de l'Estany Negre, quan el camí ja es fa planer, deixo el desviament al refugi per continuar vora el riu en direcció al Collet de Comapedrosa
De fet, només queda uns metres per sobre, però no se m'hi havia perdut res
Una vegada al coll (2.230 m.), on hi ha un altre trencall al refugi, puc gaudir de les vistes de la Coma Pedrosa, ara des de sota
A partir d'aquí m'espera un llarg descens pel Barranc de Coma Pedrosa...
...en el que m'aniré acostant al riu vàries vegades...
Al davant s'alça el Pic de la Pala del Carnisser, a l'altra costat del barranc d'Areny
Cap als 1.900 m. s'entra al bosc, entre els arbres es veu la capçalera de l'Areny, sota el Pic del Pla de l'Estany
I finalment, una hora després de passar el collet, travesso el riu de Coma Pedrosa
Tot seguit, el barranc de l'Areny...
...senyal de que, si no em falla la memòria, Arinsal està cada vegada més a prop, amagat entre els arbres
Poc després em trobo amb el desviament al Pla de l'Estany, a partir d'aquí el camí es converteix en pista i apareixen per sota la població d'Arinsal i la barrera antiallaus. Més lluny, a l'altra extrem del principat, la Vall de Madriu
Una gran esllavissada al 1.996 va emportar-se diversos edificis, i va obligar a construir una mena de barrera protectora; tot i així, els blocs de més amunt en van quedar fora. El GR 11 apareix al costat d'aquests, i entra a Arinsal travessant un túnel d'uns 200 m. sota el mur de contenció
A l'altra banda es troba la carretera que remunta tota la vall i que puja a les pistes d'esquí, just al costat de l'oficina de turisme i de la parada d'autobús que em portarà a Andorra la Vella
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada