Després d'haver superat l'etapa reina d'aquesta "edició" del GR 7, em tocava una de més curteta però igualment exigent, deixant enrere la comarca del Baix Maestrat. En principi el paisatge serà molt similar al del dia anterior, malgrat que després de Culla el relleu es veurà alterat pel barranc del riu Monlleó (que em farà suar, i de quina manera!) per acabar la jornada amb un suau ascens entre camps i carrasques cap al municipi més alt del País Valencià
Cliqueu a sobre per a ampliar
Track a Wikiloc
Perfil i més dades
Després de la pallissa d'ahir, crec que m'he guanyat el dret a començar a caminar no gaire aviat. Son les deu del matí quan surto de Benassal (840 m.) per la carretera de Culla, que deixo de seguida per un camí a la dreta que puja...
...i s'acosta al balneari de la Font d'en Segures, no m'hauria vingut malament passar la nit aquí
A partir d'aquí deixo enrere el barranc de la Rambla Carbonera
En mitja hora molt tranquil·la torno a creuar la carretera, la zona del balneari queda a l'esquerra. Al fons encara es veu Ares i la seva mola, per on vaig passar el dia anterior
Encara he de pujar uns metres per un viarany entre murs de pedra
I en vint minuts més arribo al camí de Culla a l'ermita de Sant Cristòfor (1.050 m.)
Al fons ja es veu Culla entre dos turons i molt més llunyana, la silueta del Penyagolosa
Tot seguit passo per la Masia de Sant Cristòfol, que pren el nom de l'ermita. Una de les poques que veuré habitada
El corriol planeja uns metres entre la carrasca...
...i en quant arriba a una petita carena baixa suaument al mig d'un alzinar, acostant-se a Culla de mica en mica
L'ermita i el mas de Sant Cristòfol han quedat enrere, molt més encara la Mola d'Ares
Ja tinc Culla a tocar, l'últim tram és en pujada
Hi entro per un carreró que arriba fins la carretera (1.050 m.), al davant tinc una plaça amb una font; aprofito per recarregar aigua, ja que no sé quan tornaré a trobar-ne... i encara i així, faré curt
Agafo el mateix carreró que comença davant de la placeta on hi ha la font, deixant per a una propera ocasió la visita al Castell de la població. Deixo enrere els últims edificis i entro en els camps. Destaca la silueta del Penyagolosa, cada cop més propera, i a la dreta s'intueix -tot i que llavors no ho sabia- la situació de Vistabella, final de l'etapa
Retallant algun tram per un corriol, arribo a la pista que recorre el Barranc de la Penya del Corb
Aquest tram del barranc està envoltat de parets; es nota que el paisatge va canviant, aquí sembla molt més àrid
Però poc més endavant el relleu se suavitza...
...i en arribar al següent coll (880 m.), el GR tomba a l'esquerra per acostar-se al Barranc de Monlleó i tornar a pujar després cap a l'ermita de Sant Bartomeu, a la Serra del Boi que ja es veu a l'altra banda
Diguem que és l'únic accident geogràfic important del dia; més que res, perquè implica perdre uns 300 m. de desnivell per tornar-los a guanyar després amb escreix. De moment el sender baixa plàcidament cap al Mas de l'Alar
I a partir d'aquí, un descens més acusat cap al barranc
Tot just abans de creuar-lo es troba la Font del Molinar, que vaig trobar del tot seca
I seguidament es creua el barranc també totalment sec del Monlleó (560 m.)
A partir d'aquí, i malgrat un primer tram de corriol més o menys còmode...
...en poca estona comença a pujar fort, quedant el barranc ràpidament per sota, precisament en la pitjor hora del dia, quan més es nota la calor...
...i precisament quan el GR7 comença a omplir-se de malesa, matolls, branques i troncs caiguts, un munt d'obstacles que dificulten encara més la pujada. Aquest tram de bosc mereixeria una neteja urgent, sobretot pel risc d'incendi que representa (d'això ja en saben prou els valencians, per desgràcia). Però no serà l'únic punt que em trobi en aquestes condicions lamentables, poc abans de Montanejos descobriré que encara pot estar pitjor
A l'altra banda del barranc s'intueix a l'esquerra el coll i el Mas de l'Alar, per on he baixat
Per aquí ve el pitjor tram al mig del bosc
Al menys, en acostar-me al fons del barranc em vaig trobant algun bonic exemplar de teix de tant en tant...
La pujada es fa llarga i feixuga fins que molt a prop del torrent surto a unes pastures
En un principi sembla que es perd el sender, però finalment trobo marques a la dreta (est); sempre en pujada, torno al bosc per un moment, travessant un camí que porta cap al Mas de Campos, fins que tombo després a l'esquerra i vaig a sortir a una pista ja més planera que ofereix una bona panoràmica del Barranc del Monlleó, destacant enfront el turó on s'assenta el Castell de Culla, i els prats que acabo de travessar just a sota
Un nou canvi de paisatge, alternant ara pastures...
...amb boscos i sembrats; entre els arbres ja apareix la propera ermita de Sant Bartomeu
En passar pel Mas del Capote (turisme rural), la pista es dirigeix cap al Barranc de la Pinella...
...i poc després trobo un desviament a la dreta que condueix a l'ermita, que queda una mica per sobre. Se m'escapa aquesta bifurcació i continuo pel dret
Aquí encara es pot gaudir de les vistes sobre els camps que envolten el Mas del Capote, amb Culla sempre present al darrere...
...o del Barranc de la Pinella, tributari del de Forcall i aquest del de Monlleó; al fons la Penya Calba
Però de seguida, una mica més amunt, apareix l'ermita de Sant Bartomeu del Boi (s. XIV). Per arribar-hi des de la pista cal remuntar un petit terraplen
(cliqueu a sobre per ampliar la pano... no gaire exitosa aquesta)
Formava part de l'antic poble del Boi, que va ser agregat a Vistabella al 1405. L'església va ser ampliada al s. XVIII i al 2010 es va restaurar; no així els edificis del voltant, que poden caure en qualsevol moment
Vaig aturar-me una estona per dinar; confiava en poderomplir aigua a la font situada al cantó esquerre (est), però també estava seca. Així que després de recarregar energies, continuo pel camí d'accés fins arribar a un coll on s'ajunta a la pista principal (1.010 m.), amb una creu de terme
El GR baixa per un camí que s'acosta al Mas Nou i després recorre la falda del barranc, a mitja alçada
La pista va per sobre i s'acabarà trobant amb el camí prop del coll; és més còmode, però per aquí es veu millor les penyes que envolten el Barranc de l'Aigua...
...que baixa (totalment sec, com és costum) de dalt la Serra del Boi...
...per anar a vessar, com els anteriors, al Barranc del Forcall, sobre el qual hi ha ara una bona panoràmica
Superats els cingles se segueix planejant cap al següent mas...
...flanquejant el vessant sud-est de l'Escalamunda (si no m'equivoco, que pot ser...)
I després de passar aquest últim mas, torno a pujar a l'ombra d'un mur de pedra...
...i acabo recuperant una traça de pista, to i que encara pujaré uns metres per arribar a la pista principal
Per sort vaig arribar a un grup de cases, una d'elles estava habitada i molt amablement, unes noies molt simpàtiques em van facilitar aigua per als últims kilòmetres. El turó on se situa Culla es veu molt llunyà...
...i la pista segueix amunt de mica en mica, el paisatge ha canviat del tot
Són les sis de la tarda quan arribo al coll situat al sud de l'Escalamunda (1.131 m.). El GR tombarà ara al sud-oest per vorejar l'immens Pla d'Avall o de Vistabella
Els continus canvis de vegetació no deixen de sorprendre'm
Després de deixar a l'esquerra el Mas del Salvador, la pista es desvia a la dreta cap a la carretera, i continuo per una mena de carrerada entre alzines, carrasca i murs de pedra
En poca estona deixo de banda el Mas Vell...
...i em dirigeixo cap a un altre coll entre el Fontanal, enfront, i el Tossal de Navaes
Pocs metres abans del coll surt una pista per l'esquerra, però el GR segueix el camí ramader; a l'esquerra el Tossal de Navaes
Des del Coll, mirada cap a la Serra de la Nevera al mig, que amaga el barranc del Monlleó rere seu; més al fons, i encara que no s'aprecia, es podia veure encara Culla a l'esquerra i Benafigos a la dreta
Però el que més m'interessava a aquestes alçades és que ja tenia a tocar Vistabella del Maestrat, final d'una altra llarga etapa
Només em queda, després de deu hores de marxa, gaudir d'una bonica posta de sol rere les valls del Monlleó
El troç del Barranc del Riu Monlleó que en el track sembla prou heavy... a les fotos no sembla pas tant dur. Com ho has vist tú??? És llargueta però el ritme que vas portar és assolible no???
ResponEliminaNo té cap duresa ni dificultat, més que res és el pujar després d'haver baixat, en ple migdia i amb molta calor... Feia pal, vaja. Es pot fer sense complicacions, són 25 kms. i al meu ritme de tortuga reumàtica vaig trigar 10h
Elimina