Potser és que feia temps que no venia, però aquest hivern passat m'he fartat de patejar la Serra de Llaberia. Després de pujar al Cabrafiga al desembre em vaig quedar amb les ganes de fer la integral que tenia en ment des de molts anys enrere, que vam poder completar en molt bona companyia al febrer; doncs encara no un mes després, vam tornar amb els amics de Singles per fer una volta en forma de 8 accedint des de Capçanes i recorrent algun tram de camí que encara no coneixia: la pujada al Portell de la Punta des del Corral de Gavaldà i la volta al Tossal Gran pel Collet dels Collivassos, amb unes vistes espectaculars dels principals cims de la serra i en especial del Mont-redon
Cliqueu a sobre per a ampliar
Track a Wikiloc
Perfil i més dades
Arribem a Capçanes des de Falset per carretera; un cop aquí busquem la pista asfaltada al principi que puja pel Barranc de la Vall, amb indicatius cap a un hotel rural. Deixarem els cotxes en arribar al Corral de Gavaldà, uns metres abans de creuar el barranc. Hi ha una bifurcació, per la dreta es dirigeix cap a l'hotel i a l'esquerra cap al Mas de Calàs; pujarem per aquesta i tornarem per la primera, tot i que es pot fer al revés. Però penso que potser és millor afrontar els primers metres de pujada per pista.
Mentre anem remuntant, Capçanes va quedant al fons de la vall, amb el característic pont de la via fèrria i el Montsant al darrere mig emboirat
Abem gairebé tota l'estona per bosc, fins que trobem unes vinyes a banda i banda de la pista. Des d'aquí ja veiem el Portell de la Punta a la dreta, la pujada fins allà no serà tan fàcil
En una mica més de mitja hora trobem una cruïlla: a l'esquerra aniríem cap al Mas de Calàs i Marçà, mentre que a l'esquerra una pista baixa novament cap al Barranc de les Valls, que queda tancat pel Montalt a l'esquerra
Continuem ara per un corriol que puja de mala manera...
...però que al mateix temps ofereix una bona panoràmica del Priorat
El camí està ben indicat amb marques taronges i fites...
...però no para de pujar, fins que en arribar sota la cinglera....
...es troba fitat un ramal a l'esquerra que condueix a un dels indrets característics d'aquestes muntanyes
El Forat de Llaberia, una cova amb vàries entrades
A partir d'aquí ja només queda l'últim tram, pràcticament trepant...
...per plantar-nos ràpidament al Portell de la Punta (700 m - 1h30'), on coincidim amb la ruta de la "integral"
Com sempre, un cop a dalt, val la pena tot l'esforç de la pujada... Meravelloses vistes del Priorat, amb la zona de la Picossa a l'esquerra i el Montsant a la dreta al fons, mig ocults per la boirina; més a prop, la cresta del Cingle de Calàs, que vam recórrer de baixada l'últim cop
(cliqueu sobre les panos per a ampliar-les)
Zoom sobre el barranc de la Vall i el pantà dels Guiamets
I cap a endavant, uns barrancs i unes serres que em resulten familiars... Com si me'ls hagués recorregut de punta a punta dues setmanes abans
En canvi, pel Barranc del Tortó ja fa més temps que no hi passo, uns 8 anys, des de que vaig fer aquest tram del GR 7
Doncs bé, després de recuperar l'alè baixem en direcció al Barranc d'en Jover...
...però en arribar a aquest farem un petit trencall que vam deixar de banda al febrer
Uns deu minuts de baixada pel mateix llit del barranc ens condueixen a contemplar el Salt del Tortó, amb una bona cinglera; la llàstima és que baixava totalment sec, es veu que al fons del salt, amb aigua, es forma l'Olla del Gegant, ben apreciada pels practicants de barranquisme
Tornem al camí anterior, torrent amunt, i no triguem en assolir els primers murs de pedra...
...senyal que ens acostem a la Barraca de la Font de la Plana
En estar situada al mig del barranc, permet bones vistes de la Serra de Llaberia, amb la Miranda com a punt culminant
Un pel més endavant trobem la cruïlla amb el GR 7; enfront ve el camí que baixa del Collet del Planet del Vent, per on baixarem en unes hores, i a 'esquerra continuem pujant suaument en direcció a Llaberia
Passem primer per la Font de l'Horta (i la seva bassa), l'única d'aquest tram de la ruta
Però tampoc fa gaire servei perquè ja en breu entrarem pels carrerons de Llaberia (678 m. - 2h30')...
...on prenem una mica d'aire, descansem uns minuts...
...i donem un tomb per gaudir de la tranquilitat que s'hi respira, fent una ràpida ullada a l'església de Sant Joan Degollat (s. XII-XIII)
Seguint uns metres la carretera d'accés al poble, la deixem de seguida per un corriol que puja primer a l'esquerra i després a la dreta, com seguint una petita carena. Hem de saltar dues tanques, sense adonar-nos de que al costat esquerre hi havia un altre camí que ho evitava, però en cinc minuts sortim a la pista que accedeix a les instal·lacions del radar meteorològic de la Miranda de Llaberia. A partir d'aquí pujarem molt plàcidament...
...mentre que cap enrere apareix la Punta de la Desenrocada, a l'extrem més occidental de la serra...
...i així en només 20 minuts assolim el Collet dels Collivassos (820 m.), amb unes vistes bestials del Mont-redon...
...així com del Barranc de la Dòvia per sota
En aquest coll hi ha una cruilla de camins; es pot anar cap al Portell de Llaberia o accedir als cims principals: la Miranda, la Creu, la Punta de Fornells o el mateix Mont-redon. Nosaltres les deixarem de banda i flanquejarem el vessant sud-est del Tossal Gran, potser el més desconegut d'aquesta zona (i l'únic que em falta de tota la serra)
Però abans de continuar farem una aturada per recarregar forces just al costat del coll; la pista que accedeix a la Miranda, que queda ben a prop, tomba cap a l'esquerra
Seguim amb la ruta després d'haver omplert els estómacs, la veritat és que la panoràmica que ofereix aquest camí sobre les parets del Mont-redon és bestial
Tirant una mica de zoom cap al Rovelló, una roca característica
En canvi al nostre vessant sembla que només hi hagi paisatge desèrtic
Una nova mirada al Mont-redon, ara també amb la Punta dels Fornells al mig i la Creu a l'esquerra
Nosaltres seguim sobrevolant el Barranc de la Dòvia, mentre que al fons apareix també el Cabrafiga i s'intueix el mar al seu costat
En vint minuts des dels Collivassos trobem el trencall que baixa cap al Racó i el Barranc de la Dòvia; cinc minuts després ens creuem amb el PR C-90, que uneix Llaberia i Pratdip, al Coll de la Bassa de les Fonts. Sense deixar la direcció que portàvem, baixem per un corriol entre pins...
...que ens porta en menys de deu minuts a la carretera d'accés a Llaberia; la seguim a la dreta durant 1,3 km. fins que, abans d'un marcat revolt, es desvia un nou corriol a l'esquerra, senyalitzat cap al Collet del Planet del Vent. Ens hi fiquem un altre cop entre pins, per un terreny molt amable, i en arribar al coll tombem a la dreta per tornar a tenir al davant els cims occidentals de la serra
A partir d'aquí començarem a baixar cap a un barranc que ja coneixem...
En 20 minuts des de la carretera tornem a la cruilla del GR 7 per la que hem passat aquest matí, amb la diferència que ara el seguirem en direcció a Capçanes, baixant pel Barranc del Tortó i al meu cas, repetint el tram que vaig fer a la primavera de 2006 (aquí). A l'altra banda de la vall s'alça el Montalt, la Portella del Montalt (cap a on es dirigeix el GR) i la Punta de la Portella a l'esquerra
Només de començar a baixar, la vegetació canvia i el bosc es fa més frondós i humit; molt a prop podem intuir la situació del Salt del Tortó
Tot i que sembla que estigui aquí mateix, al menys l'ambient s'assembla molt...
Però al menys per aquí tenim corriol de baixada, molt serpentejant...
...i que va perdent desnivell ràpidament...
...al mig de les parets que tallen la Serra de Llaberia...
... i dels cingles que coronen el Barranc de la Vall o de Capçanes
Un cop superada la baixada més forta, sortim a creuar el Barranc del Tortó...
...i després de desviar-se el PR C-92 en direcció a Vandellòs, el barranc anterior s'uneix amb el de la Vall
Cal sortir uns metres del camí per poder veure la Font de la Mata...
...encaixada en un raconet encisador
Poc després de la font, el GR surt a la pista que baixa del Mas de la Vall,.Vist des d'aquí baix, res no faria pensar que darrere d'aquelles crestes s'alça una serra pràcticament desèrtica, un autèntic secarral
El camí segueix recorrent el barranc, tot i que remunta uns metres per sobre del llit del torrent
El GR es desvia a l'esquerra per la pista que puja cap al Mas Collet; nosaltres seguim el corriol que flanqueja per sota d'aquest mas, passant per un altre indret característic, el Racó de la Sendal
Unes baumes encaixades dins de la paret, recobertes d'una frondosa vegetació
El corriol segueix sota el tallat...
...mentre que al fons de la vall comença a aparèixer Capçanes
Nosaltres també ens anem acostant al final de la ruta; els camps d'ametllers i oliveres indiquen que ens tornem a acostar a la civilització. No trigarem en sortir novament a la pista que baixa del Mas Collet...
...i abans d'arribar al cotxe, encara podrem remullar els peus en les fredes aigües del Barranc de la Vall
Com sempre molt bona descripció de la ruta i unes fotos fantàstiques. Buuuufffff amb el desnivell entre els quilómetres 3 i 4, una bona grimpadeta oi??? I deu ni do el descens trencagenolls entre els quilómetres 14 i 16!!! Moltes gràcies!!! Una abraçada!!!
ResponEliminaGràcies a tú pels teus comentaris, sí que hi ha algun tram una mica fort però res de l'altre mon, pensa que la majoria eren "novatillos" i encara em dirigeixen la paraula...
EliminaPetons