Montsec d'Ares: Sant Alís per la Canal de l'Embut

Essent el primer contacte amb una serra totalment desconeguda per a mi, la veritat és que no va estar gens malament, i encara que em vaig deixar el plat fort. Només havia vist el Montsec des de la carretera d'Àger, sobretot en la sortida que vam fer pel Congost de Mont-rebei el passat mes de juny; llavors em mirava aquella muralla vertical que semblava infranquejable i no se'm podia passar pel cap que uns mesos més tard aniríem a assaltar-la per un dels pocs punts dèbils que amaga. Es pot pujar fins i tot en cotxe, ja sigui pel vessant nord, des de Sant Esteve de la Sarga, o bé per la pista que comunica aquestes dues poblacions pel Coll d'Ares (i que em servirà pel descens), però òbviament sense l'espectacularitat -i el risc, tot cal dir-ho- que comporta superar una de les poques escletxes que superen per la via directa una de les serres més vistoses del Prepirineu català

Track sobre mapa 1:50.000 de l'ICC
Cliqueu a sobre per a ampliar


Track a Wikiloc


Perfil i més dades


Doncs bé, ja avanço que em vaig saltar el que era l'objectiu del dia: el "Feixant del Montsec" hauria de donar nom a aquesta entrada, però no ho vaig veure clar i vaig trobar una bona alternativa de baixada. Val a dir que tant la canal de pujada que vam fer tots junts, com el Feixant (que vaig deixar de banda) són paraules majors, per a gent que estigui acostumada a les trepades i la verticalitat, on una errada pot sortir molt cara i on cal parar atenció a totes i cada una de les nostres passes. Amb mal temps, pluja, gel, neu o boira, no cal ni plantejar-s'ho; qui tingui vertigen, millor que no s'hi acosti; i a qui li faci por les alçades, hi ha altres formes per pujar.

Ens trobem a primera hora d'un fred matí de febrer a la benzinera d'Àger, tot just quan el sol comença a il·luminar el nostre objectiu. Encara no arribava a identificar ben bé per on hauríem d'accedir-hi



Farem el primer tram per pista, fins al Mas de Mossenyer (725 m.), on deixarem els cotxes. No es troba indicat i per això tindrem algun problema en trobar-lo, però s'hi arriba bé. Ara sí que intuïm una canal en forma d'embut, pràcticament a la vertical de la xemeneia del mas, però ens faltava molt per fer-nos a la idea del que ens esperava



A partir d'aquí continuarem per la pista durant 1 km. fins que es desvia a la dreta un camí en pujada, seguint les marques del GR 3 i remuntant de mica en mica el Barranc de Colobrers...

(foto de l'Àngel)


...per on ens anem acostant cada cop més a la paret del Montsec



Però abans trobem una cruïlla, on ens desviem uns metres per fer una ullada al Santuari de la Mare de Déu de Colobor (1.060 m.). Aquesta era una de les principals vies de pas entre la Noguera i el Pallars (pel Coll de Colobor), fet que va provocar la construcció del Santuari i més tard d'un hostal. Es van anar abandonant progressivament, fins que cap a la dècada dels 60 dels segle passat es va habilitar un refugi, que també ha acabat enrunat. Hores d'ara, això és el que en queda de tot plegat; alguns energúmens miren de donar la nota per sortir a la foto... (i això que encara no havíem begut)

(foto de l'Àngel)


Tornem a la cruilla per seguir remuntant. Des d'aquí em semblava bastant clar que aniríem cap al marcat pas que es veu a dalt, cap a l'esquerra... Doncs no

(foto de l'Àngel)


En menys de deu minuts sortim a una pista, actualment el principal accés al Santuari de Colobor, procedent de la carretera del Coll d'Ares i que -no m'ho pensava llavors- faria servir per la baixada. Remuntant una mica pel marge superior tornem a trobar la traça de corriol



A sota queda el Barranc de Colobor i més llunyana, la vall d'Àger



Pugem pel mig del bosc i arribem ràpidament a la Cova d'en Rossell, una antiga bauma que està sent rehabilitada



El camí continua fins trobar un camp, aquí el GR continua planejant en direcció a la pista anterior; i aquí és on se'ns acaba la calma. Abans de creuar el camp i ben a prop de la paret de la nostra dreta, comencem a tirar amunt de mala manera. Més o menys per on indica en Pep



De moment, anem seguint la llera d'un barranc...



...fins que aquest es torna impracticable i alguna fita o marca de pintura ens ajuda a trobar un "camí" (per dir-ho d'alguna manera) entre el bosc, a l'esquerra



I així, de mica en mica arribem al final de la primera part del partit; ens creuem amb la pista que recorre tota la base de la paret del Montsec, des de la carretera del Coll d'Ares. Mentre intentem fer-nos una idea del que ens espera i mirem d'escollir la millor via per seguir pujant (no el millor camí, ja que no n'hi ha)...



...aprofitem per agafar aire i recarregar energies, ja que és gairebé l'únic lloc on podrem fer-ho fins arribar a dalt. I per superar el que ens queda, res millor que uns xupitos del ja mític licor bicolor, per obra i gràcia del Mestre Pep



Ja de pas, comencem a gaudir de les vistes sobre la Vall d'Àger, amb la Serra de Sant Mamet al darrere i el sostre del Santuari de Colobor que apareix tímidament abaix, al centre

(cliqueu les panos per a ampliar-les)


Ara sí, degudament dopats, no hi ha res que ens aturi. Ens enfrontem a l'avantsala de la Canal de l'Embut pel seu cantó dret, més accessible, gairebé al límit del bosc



De fet, aquest tram no deixa de ser una canal per sí mateixa... Només de terra i matolls, però puja com una mala cosa: de la Cova d'en Rossell (1.150 m.) fins al Pas de l'Os (1.670 m,), són 520 m. de pujada en 1,1 km. linials; per entendre'ns, un pendent del 50% si fa no fa



Havent superat uns 150 m., la torrentera per la que pugem es va tancant; novament ens endinsem al bosc, ara per l'esquerra, però sempre cap amunt



I quan ens situem tot just a sota mateix de la paret del Montsec...



...és senyal de que ja tenim l'entrada de la Canal de l'Embut, pròpiament dita. El primer pas complicat és per on puja la Gemma, mig amagada per l'alzina



Una trepadeta d'uns 3 m. que deu n'hi do, ara vista des de sobre



I ara sí que, senyores i senyors, amb tots vostès, l'Embut



Per superar els primers metres, cal arrambar-se a la dreta; després una mica a l'esquerra a buscar la cadena, i l'últim tram es fa per darrera els arbustos



El menda en plena feina. Suposo que no cal explicar de què li vé el nom d'embut, oi?



Doncs bé, un cop dalt de la cadena, això no s'ha acabat encara; de moment, unes vistes cap al Feixant del Montsec, per on hauríem de tornar. I dic hauríem perquè a aquestes alçades, m'ho estava començant a rumiar. Una cosa és veure-ho en fotos, i l'altra tenir-ho al davant; a més a més, el cansament començava a pesar



Encara hem de seguir uns metres pel Feixant, però en la direcció oposada. Al menys durant aquest primer tram no hi ha sensació de verticalitat...



...tot just durant uns metres, de seguida s'acaben els matolls i ja tenim el primer contacte em el "pati" característic d'aquesta via. Només són uns minuts, però aquí vaig anar madurant la meva deserció. No cal dir que un mal pas en aquestes condicions ha de ser mortal de necessitat, però encara que no ho sembli, hi havia espai més que suficient per caminar sense entrebancar-se



Encara i així, no m'hi vaig trobar cómode, no ho veia clar clar, tot i posar tot somrient a l'esquerra del Feixant



Després d'aquest primer assaig vam assolir un replà per aturar-nos i descansar després d'una bona estona d'activitat i de tensió, aquí al menys ja vam poder gaudir de les vistes: Sant Alís a la dreta, la vall d'Àger al mig



Però això no s'ha acabat, i ara! Ens queda un últim esforç, els últims 70 metres



I l'última cadena per superar l'última dificultat, novament en forma d'embut, encara més vertical que l'anterior



Aquí tampoc és gaire convenient de patir una relliscada; però al menys, "només" aniríem a parar al replà on ens hem aturat, a l'esquerra, i ja no baixaríem rodant fins la pista que hem creuat hores abans



Després de la cadena encara s'ha de posar les mans en alguna ocasió, però ja veiem l'antena a tocar i sentim els crits d'eufòria (potser provocats pel bicolor) dels primers companys que han arribat a dalt



I és que al Pas de l'Os (1.670 m. - 3h40'), quan per fi trepitgem terra ferma després de moltes hores fent el cabra, amb les vistes que ens apareixen al davant, n'hi ha per posar-se a cridar, a ballar i a plorar, amb bicolor o sense: tota la serralada pirinenca, des del Port del Comte a llevant fins al Massís dels Infiernos a ponent, i no més perquè hi havia algun núvol a tocar de Navarra



En tot cas, hi ha algunes muntanyes que no necessiten presentació, encara que s'albirin des de tant lluny: el Massís del Mont Perdut a l'esquerra i el del Turbón a la dreta, darrera d'aquest treu el nas el Cotiella



Més a prop nostre, sa majestat el rei dels Pirineus ens vigila



I una altra forma característica, el massís de la Pica d'Estats, amb el Sotllo a l'esquerra i el Monteixo a la dreta



Ja s'han acabat les dificultats, durant aquest plàcid tram de pista vaig acabar de decidir-me per buscar una alternativa per la tornada, mentre anem veient el cim cada cop més a prop



Ara sí, sense més història arribem en uns 20 minuts dalt de la Penya de Sant Alís (1.680 m.)



No cal que digui res sobre les vistes... Espectaculars, per una banda o per una altra. El Montsec de Rúbies a l'esquerra, Sant Mamet més al centre (amb un petit bony al darrere que identifica la muntanya de Montserrat), la cua del pantà de Camarasa, la Serra de Montclús tancant la Vall d'Àger, muntanyes de Prades molt llunyanes...



...Àger al fons de la vall, Serra de Millà i a la dreta de tot la Noguera Ribagorçana al seu pas pel Congost de Fet, al tram mitjà del Pantà de Canelles



Novament en plena feina (foto d'Àngel)



Descansem una estona i ara sí, ja tinc clar que no em veig amb ganes ni amb forces de tornar per l'itinerari previst; els explico els meus plans: seguir carenejant fins al Coll d'Ares, baixar per la carretera i des d'aquesta tornar a Colobor per pista. Així que ens acomiadem i mentre que ells es dirigeixen al Feixant del Montsec (molt ben explicat al bloc de l'Àngel)...



...jo continuo per la pista, molt tranquil·lament, i no em canso de les vistes



Una mica abans de la carretera hi ha una explanada que serveix d'aparcament; a l'altra banda, un nou mirador permet gaudir novament de les vistes al Pirineu. Ara cap a la zona de Boumort, a la meitat esquerra, el Cadí i el Port del Comte a la dreta



Arribo al coll en tres quarts d'hora des del Cim (em pensava que era el Coll d'Ares, però aquest cau uns 500 m. més al nord). En canviar de vessant, es domina la cara sud del Montsec; al darrere de la seva paret s'amaga el Congost de Mont-rebei



A partir d'aquí torno a trobar les marques del GR 3, que ja no deixaré fins a Àger. Baixo un parell de km. per la carretera de l'observatori, fins que en passar un marcat revolt, surt una pista a l'esquerra, bastant planera. Vaig contemplant un altre sector de la paret del Montsec, no tant vertical però que també sembla inaccessible



De seguida em trobo un trencall, la de l'esquerra és la que hem creuat a mitja pujada. La de la dreta, per on va el GR, és la de Colobor. Passa primer pel mas i la font de Gabrieló, on m'aturo a dinar; després es desvia el SL C-8 cap a Àger pel Castell i la Mare de Déu de Pedra. És una altra opció pel descens, però jo ja havia quedat al Santuari. Així que pujo lleugerament cap al Coll de Tàreu...



...que assoleixo en mitja horeta des de la carretera, sense comptar la parada per dinar, i torno a baixar per la pista, retallant algun revolt



Però quan els arbres em deixen, la meva vista va buscant algun puntet al mig de la paret que em doni alguna pista de la situació dels companys...



...o bé miro de repassar la pujada feta poques hores abans... Marededéusenyor... Què m'han donat a mí per ficar-me per allà dalt??? Deu ser el bicolor aquest que fa miracles...



Quan puc desenganxar la mirada de la muralla del Montsec, veig que ja em vaig acostant a Colobor. Deixo momentàniament les marques del GR en arribar al trencall cap a la Cova d'en Rossell; com que ja hi he passat al matí, prefereixo seguir per pista, però no trigaré en retrobar-lo



En deu minuts em torno a creuar el GR i en deu minuts més m'aturo a Colobor, a veure si els veig baixar. No trigo gaire en sentir uns crits per allà dalt... La veritat, m'imaginava que trigarien bastant més, només he hagut d'esperar-los un quart d'hora. Ens rejuntem tots i ens expliquem les nostres batalletes, i en una estona tornem a emprendre la marxa

(foto d'Àngel)


Tot just a sota del santuari, la Font de Colobor, que abans m'havia passat per alt



Refem el mateix camí de la pujada...



...però amb la diferència que ara ja sabem on es troba l'embut



En la baixada ens hem anat estirant, i com com que els conductors són els que van els últims, doncs la resta decidim acabar el camí fins a Àger caminant, però cadascun per la seva banda. Jo segueixo el GR mentre que Àngel, Gemma i Pep se'n van pel Camí dels Petrolers



Només cal baixar per la pista fins una cruilla on el GR es desvia a la dreta, travessant poc després el Barranc de Menàrguens



Ja tinc veig a tocar el final del camí...



...però abans, deixo una pista que creua i faig l'últim tram per un corriol preciós...



...arribant finalment a Àger, en una mica més d'una hora des de Colobor