Un dia d'aquells que no sabia ben bé què fer ni on anar, em vaig posar a mirar el llistat de PRs de la FEEC i el primer que vaig trobar va ser el PR C-1, de Puigpelat a Reus; tenia bona combinació de transport -tren a Valls i a Reus- i només havia de fer un curt enllaç de Valls a Puigpelat. Així que al día següent, vaig agafar el primer tren cap a la capital de l'Alt Camp.
Un cop finalitzat, no diré que vaig punxar però per poc. La ruta no té gaire interès paisatgístic, per no dir cap ni un. Es pot resumir en camps d'oliveres, de garrofers i vistes sobre les muntanyes que envolten el Camp de Tarragona i sobre la petroquímica, amb una bona part del camí asfaltat, cosa que encara li treu més atractiu. Se salva alguna població, com el mateix Puigpelat, Vallmoll o el Rourell, però en general, no sé quin interès hi ha hagut en anar a senyalitzar aquest itinerari. Sembla ser que es correspon amb el primer sector de la ruta de Reus a Montserrat, i suposo que seguirà des de Puigpelat pel GR 172; doncs que em perdonin els reusencs, però aquest primer tram se'l poden estalviar
Un cop finalitzat, no diré que vaig punxar però per poc. La ruta no té gaire interès paisatgístic, per no dir cap ni un. Es pot resumir en camps d'oliveres, de garrofers i vistes sobre les muntanyes que envolten el Camp de Tarragona i sobre la petroquímica, amb una bona part del camí asfaltat, cosa que encara li treu més atractiu. Se salva alguna població, com el mateix Puigpelat, Vallmoll o el Rourell, però en general, no sé quin interès hi ha hagut en anar a senyalitzar aquest itinerari. Sembla ser que es correspon amb el primer sector de la ruta de Reus a Montserrat, i suposo que seguirà des de Puigpelat pel GR 172; doncs que em perdonin els reusencs, però aquest primer tram se'l poden estalviar
Cliqueu a sobre per a ampliar
+-+Puigpelat+-+Reus.jpg)
Track a Wikiloc
Perfil i més dades
+-+Puigpelat+-+Reus.gpx.png)
L'enllaç fins a Puigpelat és invenció meva. Sortint del tren, passo per sota les vies i vaig a buscar un camí que em portarà en direcció est cap al Torrent de Sant Francesc
És un afluent del Francolí, imagino que deu portar aigua en ocasions molt comptades
Això sí, la vegetació pels voltants és prou exhuberant... i la senyalització, ja fa temps que l'haurien d'haver repassat una mica
Seguint pel mateix camí arribo a la rotonda on se separen la N-240 i la C-51; al costat dret d'aquesta carretera, sempre cap a l'est, hi ha un vial asfaltat, que segueixo uns 500 m. fins a un desballestament. Al mig de la plana, les muntanyes del Montmell es veuen llunyanes... i cobertes
Deixo la vora de la carretera per anar ara al límit dels oliverars, al darrere s'intueixen les cases de la urbanització la Bovera; després passo per un tros una mica més boscós, fins a la capçalera del Torrent de les Voltes
I a partir d'aquí, novament al mig del paisatge agrícola, ara mirant cap a la Serra Carbonera, per on puja el GR 7, al darrera de les vinyes
Cap a l'altra banda, més enllà dels camps, les primeres elevacions de les Muntanyes de Prades
En gairebé una hora arribo a la carretera que enllaça Puigpelat amb la C-51
De seguida em trobo amb les marques del GR 172; segueixo a la dreta i quan em veig a la vertical de l'església de Santa Maria, pujo a l'esquerra a fer un volt per la vil·la; si es vol evitar, es pot continuar pel GR, on tornaré després de fer una ràpida passejada i d'equivocar-me de carrers un parell de vegades. Torno a travessar la carretera i continuo pel costat del torrent; aquí un exemple de com no s'ha de malgastar pintura a l'hora de senyalitzar un GR. Igualment apareixen ja les marques del PR que seguiré fins arribar a Reus
A partir d'aquí, quan ja porto una hora llarga de camí, no és que m'avorreixi el païsatge però començo a assumir que no variarà gaire. Destaca algun garrofer monumental, per fer-ho més entretingut
En poca estona creuo la carretera de Puigpelat a Valls i de seguida passo per sota la via del tren que m'hi ha portat
Una mica després, en arribar a aquest petit oratori, el GR es desvia a l'esquerra cap a Nulles i Tarragona, per arribar també a Reus, donant una mica més de volta que el PR
Aquest continua encara una bona estona sense canviar de direcció; darrere els camps de vinyes, la Serra de la Mussara fa com de muralla del Camp de Tarragona
Més endavant, em sorprèn gratament trobar-me un tram de corriol en estretar-se la pista
Aquest s'eleva uns metres i permet una bona visió de les serres de Miramar i dels Guixers cap enrere, així com dels afores de Valls
I és que el següent punt és precisament el poblet de Bellavista
Agregat de Nulles, compta amb la capella de la Santa Creu, no gaire documentada en quant a datació i bastant restaurada
La majoria de les cases es fan servir com a segones residències; no hi ha cap servei, llevat d'un bar on es devia esmorzar prou bé, a jutjar per la quantitat de bicicletes que hi havia a la porta
A la sortida travesso la carretera de Nulles a Valls i, ara sí, gaudeixo de les vistes que fan honor al lloc: Serra de les Guixeres a la dreta; més al centre, la Serra de Mas de Gomis, per on puja el GR 7, ja dins de les Muntanyes de Prades; la zona de l'Albiol, la Mussara i Puigcerver més a l'esquerra...
(cliqueu a sobre per a ampliar)
Més lluny, cap al Sud, les serres de Colldejou, Llaberia i fins i tot els Dedals de Vandellòs
De Valls només destaca el sostre i el campanar de l'església de Sant Joan Baptista
Per a desgràcia meva, a partir d'aquí la pista passa a ser pavimentada, i així romandrà durant una llarga estona, fins la Masó. Ara recorreré una modesta carena, els Costers del Ferran; una mirada enrere cap a les Serres Carbonera i del Jordà (dreta), de Miramar (centre) i dels Guixers (esq.)
Després de passar enmig de les cases d'una petita urbanització, la pista gira en direcció sud en passar sota una línia elèctrica; sempre ente camps, garrofers i oliveres, s'arriba a una cruilla on cal girar cap a la dreta per encarar la baixada cap a Vallmoll
Abans, però, cal travessar la N-240, amb prou de trànsit, i continuar pel Pont Nou, sobre el torrent de Vallmoll
Població nascuda a partir de la reconquesta, durant l'edat mitjana Vallmoll va anar passant de ma en ma de les famílies i monestirs importants de l'època; avui dia en destaca les restes del castell i l'església de Santa Maria (s. XVIII), que no vaig visitar; em vaig conformar amb una ràpida ullada a aquesta creu de terme
I és que ara s'acosta potser el tram més avorrit -i dic només "potser"-, 3 km. per la carretera T-751 fins a la Masó, sembla que no s'acabi mai... Menys mal que no té gaire trànsit
Poc abans d'arribar-hi la carretera creua el Francolí al costat del Molí de la Selva, en runes
Finalment a la Masó, pràcticament no arribo a entrar; una mirada de lluny el campanar (s. XVIII) i l'església de Santa Maria (s. XIX)
A 100 m. de la parada d'autobús, em desvio per una pista a l'esquerra, no asfaltada però sí encimentada; de lluny s'albira el poble de Mont-ral, dalt d'un turó a les Muntanyes de Prades
Amb un païsatge molt similar al de la primera part del recorregut, començo a anar una mica avorrit després de 3h30' sense gaire variació. Un quilòmetre per la pista i tombo a la dreta en una cruilla, en direcció al Rourell; abans d'entrar-hi em trobo amb el safareig, on faig un avituallament
No fa pinta de ser massa antic, en tot cas s'hi està molt fresquet a sota; i més ara que cauen quatre gotes mal comptades
Solventat aquest petit problema, continuo per entrar de seguida al centre del Rourell, població nascuda cap al s. XII, i originada, com les anteriors, a partir de la reconquesta
Aquí sí que em fico una mica pels carrerons per contemplar l'església de Sant Pere (s. XVII), amb un detall a la façana que em crida l'atenció
Ja ho sabeu: deixeu la mala hòstia a l'entrada
Al costat de l'església es troba el Castell, que en realitat es el Casal dels Marquesos de Vallgonera, l'edifici més destacat del poble... i ben bé de tota la jornada
Baixo cap al sud a buscar el camp de futbol i després de dubtar un moment, agafo la pista que surt a la dreta d'aquest. El següent tram, tot i que travessa un bonic bosc de ribera, és bastant desaconsellable, recomano per tant (contra els meus principis, per una vegada i sense que senti precedent) el pas per la carretera de Vilallonga. Més que res, perquè un bosc de ribera implica que hi ha un riu a prop, el Glorieta...
...i si aquest baixa més carregat que mai, això implica que m'haig de descalçar; tot i haver buscat algun pas alternatiu, no va haver-hi manera
Però això no és tot, de seguida apareixen més dificultats... El PR apareix just al punt on es creuen la futura autovia de Lleida a Tarragona i les vies de l'AVE. Encara sort que les retallades han aturat les obres i no hi havia ningú treballant, que si no encara m'hauria d'haver barellat amb les excavadores
Sense tràfic, no tinc problema per creuar la plataforma de l'autovia, però l'AVE ja no vaig poder. No vaig tenir més remei que tornar a la carretera; com que aquesta passa elevada sobre les vies, vaig haver de recular uns 100 m. per poder agafar-la... Per això deia que era millor haver-la seguit des del Rourell, total avui per avui ja estic acostumat...
De seguida de creuar el pont passo enfront de l'ermita de la Mare de Déu del Roser, al costat del cementiri
Just al davant surt un camí, a la dreta d'una fàbrica de pinsos, que tot i donar una mica més de volta m'evita uns metres d'asfalt; vaig a sortir al cap d'uns 600 m. novament a la carretera, al pont sobre la riera de la Selva, aquesta totalment seca, mira tú...
Només creuant-lo entro a Vilallonga del Camp, que curiosament, no es troba al Camp sino al Tarragonès. De seguida surto de la carretera de Valls per ficar-me pel Carrer Major...
...fins tobar l'església de Sant Martí (s. XVII)
Aquí vaig cap a l'esquerra per creuar una carretera i ficar-me novament en el païsatge habitual del dia: camí asfaltat que ja no deixaré fins a Reus, construccions agrícoles a banda i banda, garroferes i oliveres majoritàriament...
Bé, potser m'he passat, de tant en tant hi ha fruiters...
Així el camí va encarant cap a ponent fins que, en mitja hora des de Vilallonga, va a sortir a un altra que creua, enfront d'una bassa, i que cal seguir a l'esquerra en direcció sud; és l'antic camí ral de Reus a Valls
Doncs ja pot ser camí ral que tampoc és que tingui unes vistes precisament meravelloses...
...tot i que cap a l'interior encara es pot veure el Puig del Cama, rere el Mas Passamaner
La resta del camí ja no té gaire història... Em trobo alguns membres del meu club de fans, en creuar la riera de la Sisena...
...i pocs metres abans de sortir a la carretera de Reus al Morell, el PR es desvia per una pista a la dreta, el camí del Burgar, ja molt a prop de Reus; tot i algun bonic racó en creuar la riera de la Quadra...
...el fet és que aquest últim tram és el més avorrit; el païsatge és el mateix de sempre
Després de passar sota la C-14, s'entra en un polígon industrial, per acabar-ho de rematar. El PR encara baixa a creuar primer la via de tren de la Pobla de Mafumet i després la de Tarragona, entrant a Reus per un nou polígon, i acaba morint a la ronda (Av. de Marià Fortuny) al costat d'un centre comercial i d'una coneguda cadena d'hamburgueseries, per si ens hem quedat amb gana
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada