Descobrint l'Ordal: Montcau, Forellac i Puig d'Agulles

Mira que he arribat a passar de vegades per la Nacional 340 i el Port de l'Ordal, moltes d'elles pensant en què em podien amagar aquestes modestes serres envaïdes per les urbanitzacions, i tot i tenir-ho molt a prop de casa, mai no m'havia aventurat a perdre'm per les seves muntanyes... Doncs un bon dia, buscant informació sobre la segona etapa del GR 5, vaig veure que molt a prop del poblet d'Ordal, que dóna nom a la serra, hi havia una sèrie de cims que no semblaven presentar grans dificultats; a més a més, un d'ells, el Puig d'Agulles, entrava al llistat de centenaris.

Aquell dia es van produir un cúmul de despropòsits, ja que em vaig aixecar tard i vaig veure el meu primer objectiu, la serra de Collserola, una mica massa emboirada. Així doncs, vaig avançar uns quants quilòmetres sense tenir molt clar on anava, mentre em va venir a la memòria aquella serra d'Ordal que tantes vegades havia creuat per la carretera... La boira no passava de la primera línia de mar, així que vaig agafar una vegada més la 340 per acostar-me a descobrir aquelles muntanyes

Track sobre mapa 1:50.000 de l'ICC -
Cliqueu a sobre per a ampliar-lo


Track a Wikiloc


Perfil i altres dades


Me'n vaig fins gairebé on s'acaba el poble per deixar el cotxe devant de l'església de Sant Esteve, de principis del segle passat



En un primer moment seguiré les marques del GR 5, encara que intentaré buscar (sense massa èxit) alguna alternativa, ja que llavors tenia previst de fer aquest tram del GR a la setmana següent amb el grup dels "Kaminito". En creuar la carretera em trobo amb els murs de Can Parellada, important masia del s. XIX



Vaig passant pels afores d'Ordal (terme municipal de Subirats), i per si algú no ho sabia, sóc al Penedès...



...on s'aprofita el més mínim espai per cultivar el raïm. En un primer moment no tinc gens clar el camí, sé que haig de pujar cap a aquell cim que es veu al fons però no sé com. Deixo el GR en arribar al Fondo de Mas Granada, i segueixo per un camí paral·lel al torrent



En la següent desviació m'equivoco, ja que acabaré fent un tram bosc a través. Agafo un corriol a l'esquerra seguint un altre petit barranc, fins que arribo a una basseta uns 300 m. més endevant



Tot i estar bastant aïllada, de tant en tant rep la visita d'algun banyista ocasional



Aquí m'adono del meu error, ja que el corriol s'acaba; encara gràcies al GPS puc intuir un camí uns metres a la dreta (oest) que assoleixo en pocs minuts; per sort aquest tram de bosc no és gaire espès. Si hagués continuat un minut més pel camí anterior, hauria arribat al trencall d'on neix aquest altre



En fi, també està bé improvisar de tant en tant, sense passar-se. Sembla que no tindré més remei que pujar pel GR, ja que aquest camí va a creuar-lo al cap d'uns 100 m. Mentrestant, em trobo una barraca de pagès de pedra, en un indret curiós ja que no hi ha un sol cultiu per la zona; imagino que quan es va aixecar aquesta construcció, al s. XIX i principis del XX, tot això serien camps i no pins. En trobaré una més durant el camí, després vaig informar-me de que tota la zona està farcida d'aquestes barraques (més info aquí)



Tal i com m'imaginava vaig a parar al GR 5, que no ha deixat la primera pista que he anat seguint en creuar la carretera. Encara intento seguir un nou corriol durant uns metres...



...però m'adono de seguida que s'allunya del meu objectiu, tornant al GR a la primera que puc. En alguna clariana apareix el mantell verd que cobreix bona part d'aquestes serres, espatllat per les desenes de línies elèctriques que les travessen sense pietat



La pista segueix pujant, amb més força en deixar un segon desviament a la dreta, i va remuntant les faldes del Montcau tot per sota dels cables elèctrics. Com més amunt, millors vistes: Ordal ja s'allunya entre els boscos, al fons la plana del Penedès i entremig la Serra del Pi de Moió, una de les que formen el massís de l'Ordal



Uns metres abans d'arribar al cim, el GR 5 es desvia a l'esquerra cap a Gelida; continuo pel trencall de la dreta entre dues torres d'alta tensió per arribar en pocs minuts al Montcau (640 m.)



Enormes vistes cap al Baix Llobregat, la conca de l'Anoia, Vallès i Sant Llorenç del Munt més lluny, però enterbolides pels núvols (restes de la boira d'aquest matí) i per la taqueta dels nassos a l'objectiu de la càmara. En canvi cap al Penedès, entre els arbres i les línies elèctriques, no es veia gran cosa



Zoom sobre un AVE



Baixo uns metres fins al següent collet sense nom (583 m.) on puc deixar l'ample camí per un corriol paral·lel que s'escapa per l'esquerra. Al costat hi ha un altre puig, també sense nom; volia acostar-m'hi però no vaig veure l'accés gaire clar



El corriol passa ara al vessant contrari, on la Mola de Sant Llorenç domina el paisatge



En mitja hora molt tranquila des del cim arribo al Collet del Montcau (573 m.). Uns metres abans he retrobat la pista carenera, que aquí es divideix en dos ramals que baixen cap a ambdós vessants. Continuo pel corriol que remunta la carena...



...des d'on gaudeixo de les vistes sobre el Fondo de Mas Granada, per on acabaré baixant



Només trigo 10 minuts en pujar el segon cim del dia, el Roc de Forellac (628 m.)



Mirant enrere, el Montcau a l'esquerra de tot; al mig la conca de l'Anoia, amb Montserrat al fons, i a la dreta la Mola i els núvols que oculten el Montseny



Següent objectiu, el Puig d'Agulles, sostre del dia. Vist des d'aquí, amb les torres d'alta tensió i les instal·lacions del radar meteorològic, no sembla massa atractiu; però ja que hi sóc...



Ara les vistes canvien, a sota apareix la part baixa del Llobregat i al darrera Collserola, on ja s'ha aixecat la boira... però el mar no es deixa veure



Una mica abans del Coll del Portell el camí s'eixampla, i en arribar al Coll s'ha de remuntar fins al cim per una àmplia pista de ciment



Deu minutets més fins al Puig d'Agulles (653 m.), tercer cim del dia. Costa fer-se una foto en la que no hi aparegui el radar de Meteocat...



Una de les poques panoràmiques que vaig poder captar dissimulant les línies elèctriques, pedreres i urbanitzacions, mirant cap al Coll de la Creu d'Ordal. Les muntanyes del Garraf apareixen al fons a la dreta, entre els núvols



Cap al sud, en direcció al Penedès, tot i que la vista és bona, em sobren les torres i els cables



En fi, ja abans de pujar-hi no em semblava un cim gaire atractiu per sí mateix... Però mereix acostar-s'hi per conèixer-lo; en ser un dels cims culminants de les Serres de l'Ordal, serveix si més no per fer-se una idea per qui, com jo, sempre les havia vist des de la Nacional 340

Una aturada curteta per les fotos de rigor i torno de seguida al Coll del Portell, on baixo a l'esquerra per recórrer la vall que abans anava observant des de les alçades



Es tracta del Fondo del Mas Granada, que deu el seu nom al mas situat entre mig dels arbres, a la capçalera del barranc, ara enrunat. Continuo barranc avall i hi torna a aparèixer alguna barraca de pedra seca



El descens no té massa història, tant sols s'ha de resseguir el barranc, mirant de tant en tant cap a l'objectiu assolit...



...i gaudint de la tranquil·litat dels boscos que l'envolten, espatllada de tant en tant pels motors dels trialeros, quads i altres energúmens



Només cal parar atenció en una cruïlla, després d'una mitja horeta baixant: per la pista de l'esquerra s'arribaria al nucli d'Ordal, mentre que, en creuar el torrent a la dreta, vaig a rodejar-lo tot resseguint el barranc...



...per aparèixer al cap d'un quart d'hora enfront de Can Parellada, allà on sortia unes hores abans



Aquí travesso novament la N-340 per tornar a l'església de Sant Esteve, on m'espera el cotxe