De Colera a Llançà pel Barranc de Molinàs i la Ribera de Madres

Després de molt de temps sense aparèixer per l'Albera, torno a visitar l'extrem més oriental del Pirineu. Fa uns 5 anys vaig fer una travessa des de Cervera fins a Llançà (de la que encara no he penjat el rèpor reglamentari, tot arribarà...) en la que, per una badada, vaig desviar-me del final previst. Ara pujaré els dos (modestos) cims que llavors em van quedar pendents, el Puig Tifell i el Puig del Llop, i per canviar l'inici del traçat començaré des de Colera pel Barranc de Molinàs. Les visites al dolmen del Mas Patiràs i a l'ermita de Sant Genís del Terrer, ambdós enrunats, complementen la sortida

Track sobre mapa 1:50.000 del ICC
Cliqueu a sobre per a ampliar

Track a Wikiloc


Perfil i més dades


Agafo el primer tren des de Barcelona, que si no para a totes les estacions, poc li deu faltar. Dues hores i mitja després baixo a Colera, ara buida de les legions de guiris que l'han assaltat durant tot l'estiu. Un cop omplert el dipòsit, començo a caminar des de la mateixa platja pel Carrer del Mar, que passa per la Plaça de la Vila i va a sortir poc després a la Riera. Ja només em queda creuar la carretera N-260 per agafar la pista que s'endinsa pel Barranc de Molinàs, rodejat pels petits cims del Massís de l'Albera

(cliqueu sobre les panos per a ampliar-les)


Poc després deixo una primera pista a la dreta, el barranc continua pel cantó esquerre. Al fons apareix la Serra de la Balmeta, que vaig recórrer gairebé totalment fa quatre anys



No deixo de trobar masos a una banda i una altra, cadascun amb el seu hortet. La zona va estar molt explotada pels conreus de raïm a finals del XIX i principis del XX, fins que la filoxera va arrasar tot el que va trobar. Anys més tard van ser els múltiples i successius incendis que van destruir la poqueta massa forestal que havia aconseguit refer-se. Així no és estrany que la riera baixi totalment seca... excepte en algun punt aïllat, segurament restes d'algun xàfec



Xino-xano per la pista, amb un desnivell molt suau, en menys d'una hora arribo a les runes del poblat de Molinàs, abandonat des dels anys 70 del segle passat



El progressiu abandonament del món rural va tenir la culpa de que aquest veïnat pertanyent a Colera, que havia comptat amb més de 100 habitants a principis del s. XX, anés perdent població fins a la dècada dels 70, quan va quedar definitivament deshabitat



Entre les cases, surt un camí a la dreta cap al Mas de Tarragona i que permet assolir el Coll de les Llaceres, entre el Barranc de Molinàs o de Colera i el de Portbou. Segueixo per la pista, que de seguida fa un tomb a l'esquerra i comença a pujar per la falda de la Serra de la Balmeta. Els últims cims pirenaics vigilen des de les alçades: el Puig de Tarabaus a la dreta i les Barbes del Boc a l'esquerra, junt a les Orelles de la Mula (noms curiosos, tot cal dir-ho)



Al poc de sortir de Molinàs se'm va passar un corriol que m'hauria estalviat uns metres, i que pujava directe cap al Castell de Molinàs, també enrunat, en mitja horeta des de l'antic poble (1h30 en total). En queden poques dades però es creu que era originari dels segles X o XI, i depenent de l'abadia de Sant Quirze de Colera



De seguida després del castell, la pista puja cap a la dreta, entremig d'una pineda; i en menys de 10 minuts, deixem una nova pista a l'esquerra. Entre els arbres, de mica en mica van apareixent bones vistes sobre el Barranc de Molinàs que acabo de recórrer, amb Colera al fons



De seguida arribo al Coll de Tres Camins, on s'albira el vessant nord del massís del Cap de Creus, amb Colera a l'esquerra i el Puig del Llop a la dreta. Cap allà vaig...



...seguint la pista que flanqueja per la falda del Puig d'Esquers, dalt del qual vaig equivocar-me l'última vegada



Després de passar al costat d'una font -que rajava a finals d'estiu, per a la meva sorpresa-, un corriol ben indicat permet pujar en un parell de minuts al Dolmen del Puig d'Esquers, del qual no en queda gaire



Torno a la pista i en uns 20 minuts des de l'anterior collada, arribo just a sobre del Mas Patiràs, situat a la collada entre el Puig del Llop, a on em dirigeixo...



... i el Puig d'Esquers, que ja vaig pujar fa uns anys; la pista segueix cap a la Valleta, on vaig anar a parar llavors, per un error tonto d'aquells que encara ara no acabo d'entendre...



...perquè la meva idea era continuar la carena i arribar a aquest collet, així que després de gairebé cinc anys i mig, ara estic en condicions d'acabar aquella sortida



En deu minuts escassos em planto al cim del Puig del Llop, 454 m.



Des de sota no ho sembla, però un cop a dalt és un cim bastant pla; qualsevol de les fites que hi ha pot servir com a punt culminant. La veritat, no és una muntanya que destaqui massa, si no és per les vistes que té (espatllades per una taqueta a l'objectiu): cap a Llancà i la badia del Port de la Selva...



...o cap al massís del Cap de Creus, el Golf de Roses, amb el Montgrí al fons, i els Aiguamolls de l'Empordà...



...o la plana de l'Empordà, el Gironès, amb el Montnegre i el Montseny al fons, les Guilleries, la zona del Rocacorba...



...i l'Alta Garrotxa amb el Pirineu Oriental, destacant la gran mola del Canigó. Per desgràcia, i encara que aquí no es veu massa, s'intuïa una enorme franja negra que baixava des de la zona de la Jonquera, provocada pel terrible incendi de juliol de 2012



En fi, amb aquestes panoràmiques, un no pot resistir-se a gaudir-ne una bona estona; bon moment per treure el bocata. Tot seguit perdo uns pocs metres seguint la carena fins al Coll del Llop, al darrera queda el cim amb el Puig d'Esquers al fons



Des d'aquí, un corriol a l'esquerra permet baixar al barranc de Garbet; Colera queda amagada pel Coll de Sant Antoni, darrera la carena



I de l'altra banda, la Valleta, per on vaig baixar anys enrere i on s'amaga l'ermita de Sant Silvestre. Per aquesta vall també baixa el GR 11, que trobaré una mica més endavant



Aquí retrobo la pista que ha rodejat el Puig del Llop pel vessant de la Valleta (sud) i que segueixo durant uns 800 m. fins al següent coll, on un pal indicador assenyala el corriol per on baixaré cap al Coll de Portes; però abans...



...m'escapo en cinc minutets escassos al segon cim del dia: el Puig Tifell (408 m.) encara més modest que l'anterior...



...però guanya en les vistes sobre el barranc de la Valleta i el massís del Cap de Creus, amb la Serra de Verdera al mig i el Puig dels Bufadors que per poc es deixa veure al darrere. Llançà, final de l'excursió, ja apareix vora el mar



I una mirada enrere cap al Puig del Llop, que queda mimetitzat sota el Puig d'Esquers; al fons, el Tarabaus i el Querroig a la dreta, i la resta del Pirineu més oriental cap a l'esquerra



Aquí no m'estic gaire estona, torno al collet anterior i començo la baixada per un estret corriol, amb vistes cap a la Valleta i la badia de Llançà...



...i que acaba sortint al Coll de Portes; no puc deixar de pensar que en teoria, havia de passar per aquest mateix lloc un dia d'aquests, però en unes altres circumstàncies, venint de Torla...



... ja que per aquest coll hi passa el GR 11 que hauria d'haver terminat aquesta mateixa setmana; però un cúmul de despropòsits em va fer quedar-me a Benasc. En canvi, al 2007, tornant de Sant Silvestre de la Valleta i passat el Coll de Portes, vaig seguir el mateix camí fins a Llançà; després d'unes quantes hores de travessa, era sens dubte el trajecte més curt. Ara, com que em sobra temps, vaig a fer una petita variant i continuaré per la pista que ressegueix la carena...



En menys d'un quart d'hora, la pista s'acaba sobre les restes de Sant Genís del Terrer, documentada ja al s. X i relacionada amb la influència que el monestir de Sant Pere de Roda va tenir sobre tota la zona



Darrera de l'ermita surt un corriol que baixa fort en un primer moment, a sobre queda el Puig Tifell



En una mica més de deu minuts arribo a la pista que segueix el Rec de Terrols



Tot baixant-la, arribo en uns 10 minuts a la Ribera de Madres, que va a sortir poc després a la Riera de Llançà. Només cal seguir-la durant uns pocs centenars de metres per retrobar el GR 11 i sortir als afores d'aquesta població, al costat de la carretera de Roses a Portbou



L'estació cau una mica més endavant, arribant al primer semàfor a mà esquerra; tot i això, encara vaig tenir temps de fer un banyet a la platja (l'últim de la temporada) mentre esperava el tren