Des que fa uns anys vaig acabar l'última etapa del GR 92 en les terres del Montsià, m'havia quedat amb les ganes de venir a conèixer una mica més aquesta serra modesta (763 m. en la seva màxima alçada, la Torreta) però amb grans vistes sobre els Ports, el Delta de l'Ebre, la Foia d'Ulldecona o les serres de Cardó i el Boix. Vaig preparar-me una excursió que pujava els principals cims del massís, amb la idea de poder tenir vies de retirada, davant de qualsevol imprevist, cap a qualsevol de les poblacions de la costa.
El que no tenia previst era trobar-me amb la calor que em vaig trobar i amb tan poca aigua com la que duia, cosa que em va provocar la retirada a la primera de canvi. Encara vaig poder descobrir el Montsianell (un centenari més a la butxaca) i una part del vessant occidental de la serra; típica zona que havia vist un munt de vegades des de sota però mai no m'havia aventurat a conèixer-la. La baixada a Sant Carles de la Ràpita pel barranc de Mata-redona serà segurament un dels camins més transitats d'aquestes muntanyes
El que no tenia previst era trobar-me amb la calor que em vaig trobar i amb tan poca aigua com la que duia, cosa que em va provocar la retirada a la primera de canvi. Encara vaig poder descobrir el Montsianell (un centenari més a la butxaca) i una part del vessant occidental de la serra; típica zona que havia vist un munt de vegades des de sota però mai no m'havia aventurat a conèixer-la. La baixada a Sant Carles de la Ràpita pel barranc de Mata-redona serà segurament un dels camins més transitats d'aquestes muntanyes
Cliqueu a sobre per a ampliar
Track a Wikiloc
Perfil i més dades
El primer contratemps que em vaig trobar és que volia veure sortir el sol darrere del Delta de l'Ebre mentre m'enfilava per les primeres rampes de la carena del Montsianell. I només començar a clarejar, ja vaig veure que això no seria possible: la boira cobria tota la zona, provocant a més a més una humitat exagerada. Tampoc vaig trobar cap font ni cap comerç obert a primera hora del matí per agafar més aigua de la que portava; m'hauria fet bona falta per completar la travessa que tenia en ment
Per sortir d'Amposta vaig a buscar la carretera C-12 passant per un gran descampat al sud de la població; seguint el Camí dels Comunets arribo a un barranc, el creuo a un centenar de metres per la dreta i seguint-lo per l'altra banda arribo a una pista envoltada de tarongers que condueix fins la mateixa base del Montsianell
Allà surt un sender que es va enfilant per la carena. A mesura que pujo, vaig guanyant vistes, i Amposta es va allunyant
El corriol no ofereix cap dificultat; a l'altre vessant encara s'hi troben tarongers
A falta de sortida de sol, puc veure els arrossars inundats, que tampoc està malament...
Més amunt, entre els núvols i el delta brilla el reflex del sol acabat de sortir sobre el mar
Una mirada enrere, Amposta ja ha desaparegut engolida pels núvols
Ara sembla que estigui entrant a les tenebres...
Seguint carena amunt, vaig intuint a mesura que m'hi acosto una mena de graó
No té res d'especial, però és l'únic punt de la jornada on caldrà posar les mans
Tot just abans d'assolir el cim del Montsianell (292 m.). No he trigat ni tant sols una hora
Aquí hauria de tenir unes bones vistes sobre el delta de l'Ebre, però l'únic que s'intueix és la gran escultura del Sagrat Cor
Començo el descens sentit contrari cap a les Set Piques, cruïlla de camins situada en una confluència de barrancs. La perspectiva cap al davant no millora gaire...
...o sí?
En qüestió de minuts, desapareixen els núvols i se'm planta enfront l'avantsala del Montsià: el Molló dels Tres Termes, que oculta la Mola de Mata-redona al seu darrere. A la cruïlla de les Tres Piques, cal seguir la pista que puja a la dreta fins arribar a l'enrunat Corral de Mossényer, des d'on s'agafa un camí ample a l'esquerra
Sembla que al Montsianell no acaba d'aixecar la boira; entremig s'alça un turó on es troba l'ermita de la Mare de Déu de Montsià; queda una mica apartada de l'itinerari
Mentrestant, em disposo a pujar al Molló dels Tres Termes pel Racó de Cedrilles
Un dels pocs indrets de la serra on a aquestes hores encara no toca un sol que ja comença a imposar-se
El camí es va estretint i puja fort pel barranc, el paisatge canvia: els matolls deixen pas a un frondós bosc d'alzines
Alguna tartera per adornar-ho
Els tarongers i els horts ja queden bastant avall; la boira no acaba d'aixecar de la plana de l'Ebre
Finalment el sender ja no pot pujar més, em trobo gairebé de morros amb la cinglera
Segueixo en un primer moment cap a l'esquerra passant pel Corral de Cedriles, que dóna nom a aquest racó
Ràpidament se m'obren les vistes entre els arbres: apareixen els Ports a l'altra banda de la plana, ja gairebé lliures de núvols
I en el moment de canviar de vessant, una panoràmica d'aquelles inoblidables, tot i la boirina que encara aguanta... El Montsianell en primer terme, les serres de Cardó i el Boix al darrere, molt llunyanes, i el delta de l'Ebre a la dreta...
(clicar sobre les panos per a ampliar-les)
...reflexant la llum del sol als arrossals inundats
Cap a ponent, la Foia d'Ulldecona, Freginals cap a la dreta, la Serra de Godall al mig i els Ports al darrere
Aquí tenia la intenció de canviar de costat (vessant est) i pujar a la carena, però el camí baixava i no li veia continuïtat cap amunt; pel que he vist després, aquest sender baixa cap al GR 92 pel Lligallo de l'Antic (en direcció als Ullals de Baltasar, ja al delta) i la pujada cap al Pas d'Andara no està gens clara. Així que davant del dubte, faig mitja volta per tornar sota la cinglera i pel Corral de Cedrilles
A partir d'aquí el camí flanquejarà por per sota de la carena; al fons ja apareix el Pic d'Andara (la punta de més a la dreta) i el Mata-redona o Molló dels Tres Termes just a la seva esquerra (després comento el tema dels noms dels cims...)
A meitat flanqueig, mirada enrere. Vaig intentar buscar algun pujador cap a la carena, però no vaig saber trobar-lo
Al revés, em trobo que el corriol baixa una mica en arribar al Barranc de la Font d'Andara, alhora que es torna a ficar al bosc, fins trobar la cruilla amb el camí que puja de Freginals; de seguida després un altre trencall segueix planejant per baixar després a l'aparcament del Corral Nou. Deixant de banda aquests desviaments, encaro ara un curt tram de forta pujada, mentre contemplo els cingles que acabo de travessar
I ràpidament, assoleixo la carena; al final d'aquesta s'amaga el Montsianell, i més al fons les serres de Cardó i el Boix. El primer que veig és un corriol a l'esquerra que si no m'equivoco, deu ser el que no he sabut trobar abans i que puja dalt de la serra pel Pas d'Andara
Seguint la divisòria cap al sud, en cinc minuts arribo allà on creia que es trobava el Molló dels Tres Termes o el Mata-redona, depenent de les fonts. En qualsevol cas, i tot i que la diferència és d'uns 5 m. com a molt, el cim es troba uns 100 m. cap al sud-oest, més a la dreta. No vaig veure clar que pogués passar entre la malesa i el munt de pedres que hi havia; diria que la pujada "normal" es fa pel vessant oposat, des del Barranc del Sastre. I tampoc tenia ganes d'investigar massa ja que el sol apretava de valent
El cas és que l'ICC i l'IGN anomenen "Mata-redona" al punt on vaig arribar (619 m.), tot i ser més baix; i el mapa de Piolet li diu "Molló dels Tres Termes" al punt més alt i més al sud, amb 623 m., que no mencionen els altres dos. Dins la meva ignorància, trobo bastant il·lògic assenyalar com a "cim" a un punt més baix que un altre que es troba al costat i que sembla no tenir nom, segons l'ICC, així que m'agrada més la versió de la Piolet, encara que això m'impliqui que no puc afegir un altre cim a la meva llista.
Qüestions toponímiques apart, bona vista sobre el Baix Ebre: Freginals en primer terme, Santa Bàrbara al darrere i els Ports al fons
La Foia d'Ulldecona, surcada per l'autopista i la via del tren; i la Serra de Godall al darrere
I a l'altra banda, Sant Carles i el seu port. Amb la calor que estava caient, i la poca aigua que em quedava (ni una sola font) ja començava a assumir la meva retirada abans d'hora
Perquè ja portava quatre hores caminant, no era ni migdia i encara em quedava la part més dura de la serra, el tram entre la Foradada i la Molacima; una mena d'"integral" del Montsià que haurà d'esperar
I és que veient que podia arribar a Sant Carles pel barranc de Solito, no m'ho vaig pensar gaire
Així que en arribar al Mas de Mata-redona vaig deixar el camí que puja cap a la carena...
..i vaig començar a baixar pel GR 92, desfent les meves passes de fa 7 anys
Tot i que ja m'ho coneixia, no deixa de sorprendre'm trobar tanta varietat de paisatges en tan poc temps: gairebé desèrtic a la part alta, alzinar frondós al barranc
El GR es desvia cap a Amposta poc després de la Font del Burgar; en aquest tram de baixada vaig trobar un munt de gent que anava i tornava de la Foradada, potser una de les rutes més concorregudes del massís
Al costat del camí es troben les restes d'un antic forn de calç
La major part del descens vaig per l'ombra, envoltat pel bosc
Però arriba un moment en què l'itinerari principal fa un revolt per creuar el torrent i dirigir-se a l'àrea d'aparcament del Cocó del Jordi; davant de la perspectiva d'haver-me de menjar un llarg tram de pista, agafo un corriol que segueix pel vessant dret del barranc
Mirada enrere, el GR 92 passa per sota dels penyals
De seguida travesso el Barranc del Fredes, que baixa de la falda de la Foradada al mig i de lo Castell a l'esquerra
Poc després el camí desemboca en una pista en passar el Corral del Maret, i a partir d'aquí ja queda poca història; oliveres i garrofers substitueixen les alzines...
...mentre que el mar s'acosta i es confon amb els arrossals del delta
Poc abans d'una benzinera la pista es desvia primer a la dreta, podent veure la cara sud del Montsià, i després a l'esquerra per creuar la N-340 i arribar a Sant Carles de la Ràpita, gairebé set hores després de sortir d'Amposta
I ja que estava per la zona, després de dinar vaig aprofitar per fer una volta pel Delta de l'Ebre
Em vaig acostar a la punta del Garxal, on hi ha el Far de Buda. Aquí termina (o comença) el GR 99, Camí de l'Ebre, que m'agradaria completar algun dia
Es troba situat a l'últim punt accessible de l'hemidelta nord, i s'hi pot accedir a la part superior per unes escales. A l'altra banda del tronc principal de l'Ebre hi ha l'illa de Buda
Per tot arreu, arrossals inundats
El Montsià vigila des de les alçades aquest últim tram del riu
Més cap al nord, les Serres de Mestral
Rere la Badia del Falgar, s'intueix els edificis de l'Ampolla i al darrere la forma característica del Morral de Cabrafreixet, amb les muntanyes de Cardó i el Boix
I tocant el Cap de Tortosa, l'Ebre ve a morir al mar després de recórrer bona part de la península
