Anterior: La Guingueta d'Àneu - Tavascan
Dues setmanes després d'haver hagut d'abandonar el GR 11 amb la cua entre les cames, torno a la càrrega per intentar terminar el tram de la província de Lleida i entrar a Andorra en tres dies. És un recorregut bastant discutit, ja que per arribar al Refugi de Vallferrera des de Tavascan no hi ha cap necessitat de passar per Àreu; seria més curt i segurament més bonic seguir l'itinerari de la Porta del Cel per la Collada de la Ribera i el Coll de Sellente, baixant al Pla de Boet pels estanys de Baborte. L'itinerari del GR 11 es divideix en canvi en dues etapes: de Tavascan a Àreu passant per Boldís Sobirà i la Serra de Tudela, amb un bon tram de pista, i des d'Areu al Pla de Boet pujant per la Vallferrera, també per pista a estones, i molt transitada en algunes èpoques de l'any.
Dues setmanes després d'haver hagut d'abandonar el GR 11 amb la cua entre les cames, torno a la càrrega per intentar terminar el tram de la província de Lleida i entrar a Andorra en tres dies. És un recorregut bastant discutit, ja que per arribar al Refugi de Vallferrera des de Tavascan no hi ha cap necessitat de passar per Àreu; seria més curt i segurament més bonic seguir l'itinerari de la Porta del Cel per la Collada de la Ribera i el Coll de Sellente, baixant al Pla de Boet pels estanys de Baborte. L'itinerari del GR 11 es divideix en canvi en dues etapes: de Tavascan a Àreu passant per Boldís Sobirà i la Serra de Tudela, amb un bon tram de pista, i des d'Areu al Pla de Boet pujant per la Vallferrera, també per pista a estones, i molt transitada en algunes èpoques de l'any.
Cliqueu a sobre per a ampliar
Track a Wikiloc
Perfil i més dades
No vaig arribar a dormir a Tavascan; em vaig quedar a Llavorsí i al matí següent, taxi fins a l'inici de l'etapa, no hi havia més remei. Una última ullada als monuments ja vistos, l'església i el pont...
...així com sobre la resta de la població...
...i començo encarant una forta pujada, el tram més dur del dia: 500 m. de desnivell en aproximadament 1,5 km., envoltat d'una bonica fageda i seguint el traçat de la Porta del Cel
De mica en mica vaig deixant Tavascan a sota; al darrera la Vall de Lladorre, que condueix a la presa de Montalto i el Pla de Boavi
Cap als 1.550 m. d'alçada, es desvia a l'esquerra un corriol per on segueix la Porta del Cel. El GR 11 comença a fer-se més planer...
...i de seguida es va obrint la Vall de Cardós per sota; el camí tendeix cap a l'esquerra, entrant al barranc de Boldís
(cliqueu sobre les panos per a ampliar-les)
.Per l'altra vessant va l'etapa anterior que em va deixar els genolls rebentats
Més amunt i encarada al nord, la Vall de Tavascan; crec que el cim que es veu al fons una mica cobert és el Montarenyo
De mica en mica em vaig acostant als nuclis de Boldís Jussà (dreta) i Sobirà (esquerra, gairebé amagat). El GR només passa per sobre del primer, s'hi troba un trencall que hi porta en deu minuts
El camí ja s'ha fet planer, una autèntica delícia: a cada barranc, un torrent
I mentre em vaig acostant al fons de la vall, sembla que Boldís Sobirà hagi desaparegut entre els arbres
Trigo 2h des de Tavascan, a ritme molt tranquil. Situat a 1.500 m., é el típic nucli pirinenc, agregat de Lladorre, amb cases antigues que segueixen la també típica arquitectura de muntanya del Pallars
No vaig veure cap botiga ni cap servei; només una font i l'església de Sant Fruitós, del s. XVIII, construida sobre una de més antiga
Mentre descanso uns minuts i faig un mos al costat de la font, veig un grup d'unes deu persones que comencen a caminar; no sé perquè, em fa la pinta del típic grup organitzat turístico-senderístic... Segurament ja ens creuarem més tard. Al cap d'una estona surto de Boldís Sobirà per una pista que es dirigeix cap al fons del barranc...
...i el travessarà ben bé fins a l'altra banda
En total seran uns 5,4 kms. una mica avorrits; al menys, en la primera part hi ha bones vistes: la Serra de Tudela amb el Coll de la Pleta dels Ceps, cap a on es dirigirà la pista després de fer uns quants revolts
Els dos nuclis de Boldís ja queden a sota; i el Pic de Serra Plana, a l'altra banda de la Vall de Cardós
Més tard la pista entra al bosc i ja no hi ha gaire més paisatge
Al cap d'una llarga estona farem un primer revolt a l'esquerra (est); entre dues puntes properes a la pista (Roc Bataller i lo Pui), hi ha un petit coll des del que s'albira el barranc d'Esterri de Cardós i el Pui del Migdia al vessant oposat
I la pista continua; de tant en tant veig l'esquena d'algun dels membres de l'altre grup, però no arribem a trobar-nos encara
Després d´un altre parell de revolts la pista passa ara sota la modesta Punta de Roquetes (més que res, un bony en la carena) tornant a virar cap a llevant, permetent una bona vista del sector de Sant Maurici i Espot, dues etapes més enrere
I enfront, l'últim tram de pujada del dia, fins al Coll de Tudela
Aquí el GR s'aparta de la pista i s'enfila en direcció al coll; aquí també coincideixo amb el grup que em precedia
Entre una aturada per fer fotos i una altra per agafar aire, anem intercanviant salutacions, comentaris típics d'aquestes trobades... Mirada enrere cap a la Vall de Cardós, el Montcaubo i els cims del parc nacional al fons
Cap al sud, al darrere de la Serra de Costuix, ja treu el nas el Pic de l'Orri
I cap al nord, els pics del sector de Certascan i Mont-roig ja tenen a sobre "la gavatxa", la boira que ve de França
Però si alguna muntanya destaca en especial en arribar dalt del Coll de Tudela (2.240 m.- 12,2 km - 5h), sens dubte és el massís de la Pica d'Estats, sostre de Catalunya, encara amb neu. Per sota s'endevinen els barrancs que vessen a la Vallferrera, que recorrerem el dia següent. A la dreta el Monteixo
Una vegada al coll descobreixo que el grup que em precedia són els companys de la Transpirenaica Social i Solidària, de la que ja havia llegit alguna cosa a la seva pàgina de Facebook i amb el que ara compartiré un parell de dies
Resumint en poques paraules, aquest projecte persegueix la integració de joves amb risc d'exclusió social a través de la convivència durant un mes i mig travessant el Pirineu, submergint-se en valors com la superació, la convivència, l'esforç, el companyerisme... Tots aquells conceptes tant oblidats en la vida ciutadana de cada dia però que potser els que tenim el costum de pujar muntanyes -i remarco "potser"- els fem servir des d'un altre punt de vista.
No feia ni mitja hora que ens havíem creuat, ja m'havia guanyat un nou grup d'amics en la meva vida
De moment, farem junts el descens cap a Àreu. Abans, però, una última mirada al Coll de Tudela, deixant ja enrere la Vall de Cardós...
...per endinsar-nos després en un vertiginós descens pels boscos de la Vallferrera
Des del Coll de Tudela fins a Àreu, 1000 m. de baixada en 5 km. linials. No acabarem de veure el final de l'etapa fins que no hi siguem pràcticament a sobre
Només alguna clariana ens permetrà descobrir el Monteixo (esq.) i el Salòria (dreta) a l'altra banda de la vall
O els satèl·lits que envolten el sostre de Catalunya, al centre, darrere dels pics del circ de Baborte
La baixada, tot i que prou empinada i que em feia patir pels meus genolls, es fa sense problema. Cap als 1.730 m., els que corren més ja han anat agafant posicions...
...en arribar a les Bordes de Costuix, per espatarrar-se novament una bona estona...
...en un marc incomparable, envoltats per alguns dels cims més alts del país
Aquestes bordes son construccions típiques de la zona que els pastors encara fan servir per al ramat i el conreu; molt semblants a les que vaig trobar a Nibrós l'etapa anterior, però en aquest cas menys nombroses
D'aquí a Àreu la baixada és encara més vertical; es va tallant en diversos punts la pista que puja a les bordes
I ja no hi ha gaire més història fins arribar a la pista que recorre la Vallferrera; el GR 11 puja a l'esquerra, a la dreta a uns 500 m. queda Àreu, última població amb uns mínims serveis abans de passar a Andorra i final de l'etapa d'avui
Una altra opció seria pujar a dormir al refugi Vallferrera, però encara queden unes tres horetes llargues de pujada...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada