Per aquells que no es veuen amb cor de ni amb forces remuntar 900 m. de desnivell en un no res per a tornar-los a perdre tot seguit, o per als qui els genolls o el vertigen els impedeix grimpar, desgrimpar o relliscar per incòmodes i llargues tarteres, hi ha una alternativa per conèixer des de sota un un dels cims més emblemàtics del Pirineu català: la volta al Pedraforca
Al meu cas ja havia pujat el cim un parell de vegades, i vaig recorrer en sentit invers la primera part en fer un tram del GR 107 (aquí); em faltaven els vessants sud i oriental. Però els meus acompanyants Montse, Juli i la meva germana Bea només havien arribat a veure'l en fotos o des del refugi Lluís Estasen en el millor dels casos, i ni se'ls passava pel cap d'intentar pujar-lo; així que aquest tour va ser una bona forma d'estirar les cames a l'ombra de la muntanya mítica.
Al meu cas ja havia pujat el cim un parell de vegades, i vaig recorrer en sentit invers la primera part en fer un tram del GR 107 (aquí); em faltaven els vessants sud i oriental. Però els meus acompanyants Montse, Juli i la meva germana Bea només havien arribat a veure'l en fotos o des del refugi Lluís Estasen en el millor dels casos, i ni se'ls passava pel cap d'intentar pujar-lo; així que aquest tour va ser una bona forma d'estirar les cames a l'ombra de la muntanya mítica.
En ser circular, es pot començar lògicament per qualsevol punt; però sens dubte el més accessible és Gósol
Pugem pel carrer Cerdanya, al començament per sobre de la carretera que s'alça cap al Coll de Josa
Aquest és l'antic camí que comunicava amb la comarca veïna a través del Pas dels Gosolans. La vall de Gósol va quedant per sota de mica en mica, al vessant oposat s'eleven els Cloterons
En poc menys d'una hora arribem al Coll de Font Terrers (1625 m.), hi arriba una pista procedent de la carretera
A partir d'ara la cara sud de la Serra del Cadí serà la principal protagonista
Aquí girem a la dreta i en deu minuts arribem a la Coma dels Carners, el PRC-123 es desvia pujant prop del torrent per assolir la carena de la Serra del Verdet i baixar cap al refugi per la canal del mateix nom. És una altra versió més "heavy" de la volta al Pedraforca
El GR continua amunt amb alguna rampa forta i girant cap a nord-est de mica en mica. A sota nostre s'obre la Coma de Cerneres, que em porta molts i bons records...
...de quan vaig baixar-la sencera fa uns quants anys des del Collell (aquí), cap a on ens dirigim ara
En canviar a la cara nord la pujada se suavitza; passem per la Font de la Roca...
...i ja tenim el Collell a tir de pedra
Una mirada sobre la Coma de Cerneres i el Cadinell, el nostre camí ha vingut per l'esquerra
Parem una estona i ens disposem a conèixer el vessant nord-est, que dóna a la vall de Gresolet. És el tram més fàcil ja que és tot pista fins al refugi. El cim del Pedraforca ja es deixa veure dalt de tot
Deixem ja enrere les vistes sobre el Cadí. aquí en direcció al Comabona...
...i agafem una bona panoràmica de la Vall del Gresolet; enfront tenim el Coll de la Balma, per on puja el GR 107 i GR 150, i al fons la Tossa d'Alp, Puigllançada, Serra de Montgrony i Taga
Als trams en què els arbres no permeten les vistes ens delectem amb les torrenteres que baixen gairebé de dalt de la serra...
...que a l'hivern es converteixen en gelades canals...
...però sobretot, amb les impressionants parets de la cara nord, delícia d'escaladors i altres espècies de cabres
Després d'una hora de pista arribem al trencall que puja al refugi Lluís Estasen (1675 m. - 3h 45'), al peu del gegant de pedra
Aquí parem a dinar; quan reprenem la marxa ho fem un altre cop seguint les marques del PR-C-123, que es dirigeix a la tartera i a l'enforcadura, però de seguida el deixem i ens desviem per un altre camí menys transitat en suau descens pel mig d'un bosc de comte de fades
Aquí també trobem tartera, més petita que l'orignal, però
I quan girem cap al sud-oest per encarar l'últim tram de la volta, la Serra d'Ensija es mostra en tota la seva esplendor
Mentrestant, per sobre els nostres caps, el Balcó de la Joaquima, un apèndix del Pollegó Inferior, que treu el nas pel darrere
Arribem a uns prats i el camí es converteix en pista, ara sí que contemplem la cara sud del massís, coronada pel Pollegó Inferior
Un trencall al costat d'una casa enrunada és el punt de sortida per a l'ascensió al cim més oblidat de la muntanya. Seguim per la pista fins al Coll de Jou, on entrem per un moment a les antigues explotacions de carbó; i llavors no ho sabia, però al costat del coll hi ha un jaciment paleontològic
Per fer l'última baixada entrarem de nou en un bosc típicament pirinenc...
...i quan en sortim ja veiem que ens quedarem aviat sense llum
Passem per Can Bardines poc abans de sortir a la carretera de Saldes a Gósol, a tocar del trencall al petit agregat de Sorribes. El Cap del Verd al darrere
Seguim uns metres la carretera mentre a la cara sud del Pedraforca la foscor va guanyant terreny
De seguida ens desviem per un camí paral·lel; arribem al Coll del Cap de la Creu on ens acomiadem de la Gallina Pelada, tenyida de sang...
...i ja de seguida tornem a Gósol, que es prepara per rebre la nit
L'he fet per los dos cantons,pro com que acabarem amb un arros a Sorribes casa d'uns caminaires
ResponEliminaHola Josep. Nosaltres no vam tenir aquesta sort, però de totes totes vam disfrutar-la!
Elimina