Deu fer uns vuit anys, en una de les primeres entrades del blog (aquí), vam fer bona part de la Serra Cavallera des de Ribes fins Camprodon amb el meu amic Carloscoi; des de llavors tenia pendent de fer un recorregut molt semblant però sense pujar als cims, pujant per la vall de Pardines i baixant a meitat altura pel vessant nord de la Serra de les Pasteres, nom que rep l'extrem més oriental de la serra a partir del Coll de Pal. Casualment, un mes i escaig més endavant pujaria aquest últim apèndix, el Puig de les Pasteres.
(hi ha un error en les alçades des de l'inici a Ribes, que es troba a 900 m. i no a 650 com marca el track, fins passar Ribesaltes a uns 1.200 m., així que el perfil als primers 3 km. no és correcte)
Començo travessant el riu que dóna nom a la vila
Vaig a buscar la via del cremallera al costat de l'estació de Ribes-Vila; segueixo una pista que passa per sota del Castell de Sant Pere (s. X-XI), i ja que hi sóc, li faig una ullada. No en queda gaire cosa...
...però té una bona vista sobre Ribes i la seva vall
A partir d'aquí vaig pujant, al nord apareixen les muntanyes que tanquen la vall de Núria: el Torreneules a la dreta i les Roques de Tot lo Món al centre, per on baixa el riu Núria, afluent del Freser
Vaig guanyant alçada de mica en mica; en passar el mas de Ventaiola la pista canvia de direcció cap al sud, oferint una bona panoràmica de la vall amb el Taga coronant-la
(cliqueu sobre les panos per a ampliar-les)
Poc després deixo la pista per un camí entre els prats, encarant ja la vall de Pardines o del Segadell. Al fons ja apareix la Collada Verda, per on passaré en unes hores
A l'altra banda del Freser, el Puig de Sant Antoni sobre Ribes i la Serra de Montgrony més llunyana
En una mica més de mitja hora ja estic a Ribesaltes (1.100 m.), un nucli de masies disseminades
Aquí hi arriba una pista asfaltada des de la carretera de Pardines, la segueixo a la dreta uns 400 m. per pujar després a trobar una altra pista que anirà més o menys planejant, alternant trams de bosc...
...amb prats des dels que s'agafa una bona perspectiva del Taga
Ja vaig deixant enrere la Vall de Ribes...
...alhora que m'acosto al primer punt de referència del dia
El bonic poble de Pardines (1.230 m.)...
...amb la seva també bonica església de Sant Esteve
D'origen romànic (ja consta al s. X), però reformada en vàries ocasions; al s. XIV se li va afegir la torre de defensa, que formava part de la muralla i que ara és el campanar
La façana de migdia és la més transformada
Faig una ràpida volta, rondant pels seus estrets carrerons...
...molt estrets...
Després de fer un mos surto del poble pel carrer de més avall, de seguida es transforma en una pista; deixo un primer desviament a la dreta cap a Vilaró, que és el petit nucli que es veu al fons de la vall i que, pel que he vist més tard, m'hauria estalviat uns centenars de metres. Al darrere comença a despuntar la carena de la Serra Cavallera
La pista de seguida s'endinsa al bosc, un segon desviament, aquest a l'esquerra, condueix cap a la Collada Verda
Jo segueixo pel meu camí, travessant el riu Segadell
A partir d'aquí canvio de vessant i començo a pujar, Pardines queda ara per sobre i al fons la Serra de Montgrony
Una mitja hora després del poble arribo al veïnat de Puigsac (1.280 m.), amb la seva ermita de Santa Magdalena, del s. XII, transformada al XVIII i restaurada cap al 1.986
No queda gaire del romànic original... A l'interior es conserva una talla de Sant Antoni de Pàdua, també del XVIII
Des d'aquí segueixo pista amunt, ja per les faldes de la Serra Cavallera; al fons apareix el Puigsestela...
...i cap a la dreta el Taga, que vist així sembla poqueta cosa
Cap enrere, el Puig Cerverís, en la carena que condueix al Balandrau
Més llunyà, el Puigmal domina aquestes muntanyes
A llevant queda el Coll de Pal i el Puig de les Pasteres; de seguida aniré en aquella direcció, sense arribar a pujar cap dels dos
Deixo a la dreta un altre camí que puja cap a la Portella d'Ogassa; enrere, a l'altra banda de la vall, el Balandrau ja treu el nas
Després d'una horeta de pujada arribo a l'Orri Vell, una cabana de pastors al peu del Puigsestela
La pista segueix amunt, però més suaument; comencen a aparèixer les turistes estiuenques més genuïnes d'aquestes muntanyes
I un pel més amunt, en arribar a l'Estany del Tarter (1.590 m.) m'hi trobo una concentració... No beuria d'aquesta aigua per res del món
A partir d'aquest punt la pista planeja i s'acaba desdibuixant; des d'aquí dalt ja es domina bona part de la vall del Segadell. Al davant apareix el Balandrau i els seus satèl·lits
Ara travessaré els Plans de Pòrtoles per arribar gairebé al coll de queda a la dreta de la Collada Verda (amb arbres, a l'esquerra)
Vaig planejant per sota del Puigsestela, deixant al fons el Taga...
...i quan arribo més o menys a la vertical del Coll de Pal torno a guanyar alçada, hi ha una drecera que hi puja
La Collada Verda és gairebé a tocar...
...però em dirigeixo cap a una collet que hi ha una mica més amunt, sota el Puig de les Pasteres
En aquest coll sense nom (1.685 m.) enllaço amb el camí que vé del Coll de Pal, per on vam baixar amb el Carlos al 2007. Aquí deixo enrere la vall del Segadell i la conca del Freser...
...amb la vista posada sobre Pardines...
...i entro envoltat de pastures a la Vall de Camprodon, conca del Ter. La calitja amaga els cims de la Garrotxa, entre ells s'intueix el Comanegra
La Collada Verda queda uns 80 m. per sota, hi passa la pista que uneix Pardines amb Abella
Hi ha una traça de camí que es dirigeix cap a un abeurador; tot i això, començo a baixar entre els prats, amb la Serra de Sant Bernabé al darrere
Pel davant es va obrint la vall de Camprodon
Per dalt queda la Serra de les Pasteres, última extensió de la Serra Cavallera. Aquest vessant és ple a vessar de vaques, valgui la redundància
La traça es converteix en pista i va baixant cap a Abella, va ser la que vam seguir amb el Carlos; per no repetir el mateix recorregut, en arribar als 1.400 m. em desvio per una altra pista molt malmesa a la dreta, en pujada, que va a buscar una torrentera. Es puja uns 50 m. i després cal planejar cap a l'esquerra; entre els prats es fa difícil de seguir però hi ha marques de pintura grogues d'Itinerannia
En cas de dubte es pot preguntar a les veïnes de la zona...
...però poc després torna a aparèixer una traça de camí; la pista anterior portava a Abella, a l'altra banda del barranc. Al darrere el Puig de les Agudes, Costabona a la seva dreta i la zona de Vallter a l'esquerra
Un cop a la pista, comença baixant suaument entre prats
Les marques gorgues se'n van a la dreta, també direcció Camprodon, per Sant Isidre i Espinalba, mentre la Collada Verda ja va quedant lluny
Més avall, els arbres van en augment...
...i el camí s'acaba endinsant en un bosc ben frondós i ben verd
Després d'una estona en baixada i ja prop del Ter, un camí condueix a la Roca, que ja vam visitar l'altra vegada. Segueixo ara planejant fins que Llanars apareix a l'altra banda del riu
Arribo a creuar un sifó d'una petita central hidroelèctrica...
...i baixo per fi a tocar del Ter, deixant de banda l'entrada a Llanars
A partir d'aquí se segueixen les marques del GR 210, molt a prop del riu
Ja només queda mitja horeta fins al final de la jornada, però m'ho vaig prendre amb molta calma...
I finalment acabo el dia sota el magnífic pont romànic de Camprodon
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada