La casualitat ha volgut que la mateixa setmana que he pujat el repor del GR 92 entre l'Ametlla i l'Ampolla, he tornat a fer de forma totalment improvisada part del mateix trajecte. I la mateixa casualitat ens ha fet gaudir d'una Mediterrània ferotge com no l'havia vista mai, encabritada per l'efecte de la marinada. M'ha recordat en certa manera, i salvant les distàncies, a la meva última visita al Cantàbric aquesta primavera... Tot i que allà quan s'enfada el mar, millor no acostar-s'hi gaire.
Hem sortit de la Platja de l'Àliga (o del Pont de l'Àlia, com l'anomenen ara els indicadors del Perelló) per anar a Port Olivet i tornar. Però ara no toca descripció del recorregut, que ja he fet en altres ocasions. Només gaudir de la força de la natura i del seu espectacle
Hem sortit de la Platja de l'Àliga (o del Pont de l'Àlia, com l'anomenen ara els indicadors del Perelló) per anar a Port Olivet i tornar. Però ara no toca descripció del recorregut, que ja he fet en altres ocasions. Només gaudir de la força de la natura i del seu espectacle
Punta de l'Àliga al fons
Aquesta m'ha remullat
Serà repetitiu, però no em cansaria de mirar aquestes onades
Petit parèntesi per tornar a la crua realitat... Un dels efectes de la mala mar és que tota la merda surt enlaire
Tanco parèntesi i segueix l'espectacle
Vista de lluny
Cap a l'Estany Podrit
Platja de l'Estany Podrit
Una barrera d'algues separa la sorra del mar. Atenció a la comparació amb el camí de tornada, més endavant
Més onades trencant sobre les roques
Suposo que així s'han anat formant durant milers d'anys les cavitats que s'amaguen sota els penya-segats
Platja de la Llenya amagada a la dreta
Platja de Santes Creus
Tot i que podria passar per la Concha
"Platja rocallosa" entre Santes Creus i Port Olivet
Hem arribat a la Platja de Port Olivet
Ens aturem una estona a esmorzar...
...una estona que ha donat molt de sí
Salvant les distàncies... Podria passar pel Cantàbric
Des d'aquí emprenem la tornada, apretant una mica el pas perquè ens ha caigut algun ruixat
Tot i que no se si era la mateixa aigua de les onades que ens esquitxava
Perdó per la repetició, però aquella punta m'ha captivat especialment
I el que comentava abans: aquesta és la platja de l'Estany Podrit a l'anada...
...i la mateixa platja, una hora escassa més tard. La marea s'ha emportat bona part de les algues
Alguna trencada més...
...i fem camí cap a la Punta de l'Àliga; al darrere es troba la platja del mateix nom, on tenim els cotxes
La improvisació ens va portar a un matí sorprenent! Bona ruta!
ResponEliminaM'encanta que els plans surtin bé... Sobretot quan no hi ha plan
ResponEliminaEl millor, la companyia. Petons