Turó d'en Galzeran des de Montornès

Per fi em decideixo a explorar una altra zona que em queda ben a prop de casa i que tinc oblidada. La Serralada de Marina m'és pràcticament desconeguda, llevat d'una escapada ja fa anys quan estava fent el GR 92, que recorre pràcticament tota la carena. Tampoc li trobava massa atractiu, ja que es troba envoltada de ciutats i polígons i acostuma a estar molt concorreguda, però una vegada ficats en matèria ens va descobrir grates sorpreses; i a més a més, amb una companyia excepcional

Vam fer una ruta en forma de 8, pujant per la carena que separa Montornès de Martorelles i Santa Maria i aprofitant per assolir algun altre cim secundari. Arribats a la divisòria de la serra, vam seguir el GR 92 fins al sostre del dia. El descens va ser pel barranc de Can Gurri, tornant a Montornès pel Coll de Mercader, que ja havíem creuat a la pujada

Track sobre mapa 1:50.000 de l'ICC
Cliqueu a sobre per a ampliar


Track a Wikiloc


Perfil i més dades


Deixem el cotxe a l'entrada de Montornès venint de Sant Fost, i comencem a caminar pel carrer principal de la urbanització Can Buscarons. Tombem a l'esquerra de seguida que podem per enfilar-nos a la serra, aviat s'acaba l'asfalt i tenim les primeres vistes sobre la zona de Céllecs, a l'extrem nord de la Serralada Litoral o de la Marina



I a mesura que guanyem alçada, tancant la depressió del Vallès per la banda oposada, la Serralada Prelitoral, coronada pel Montseny



Després d'un parell de revolts, en una mitja hora arribem al primer "cim", per així dir-li, del dia: el Telègraf (230 m.). No és més que una petita elevació per la que passa la mateixa pista, així que no té gaire mèrit



Tampoc es pot dir que ofereixi una panoràmica espectacular: Mollet, Santa Perpètua i Sabadell, amb Montserrat intentant despuntar entre la boirina-contaminació



El que sí que veiem és el que ens espera pel davant, destacant en primer terme el Turó del Castell de Sant Miquel



Seguim per la pista i en menys d'un quart d'hora arribem a la següent "conquesta": la Covarota, 260 m., oferint el mateix grau de dificultat que l'anterior



Aquí la pista canvia de direcció cap al sud-est i s'acosta al Turó de Montcau, que deixarem de banda. A la seva falda hi ha una bona vista de la serra, amb el Castell de Sant Miquel a la dreta, proper objectiu, i la zona de Céllecs i Sant Mateu més llunyanes



Ja hem deixat enrere la modesta Covarota



La pista continua fins al Coll de Mercader (265 m. - 1h10'), on creua el camí que farem servir de tornada. Baixem una mica a l'esquerra i de seguida seguim una altra pista en pujada, fins trobar un trencall a la dreta que passa ben bé per sota el castell



En poca estona trobem un revolt a la dreta, aquí surt un corriol que tira fort cap amunt...



...i ben tancat entre els arbusts, que gairebé oculten del tot les vistes



Després d'un curt tram de forta pujada, el primer objectiu seriós del dia ja es deixa entreveure



El Castell de Sant Miquel, 445 m. (2h)



Existent ja al s. XII, era un castell de grans dimensions amb muralles que en alguns punts aprofitaven les parets de roca natural del qual avui dia només en queda les restes de la torre d'homenatge i d'algun mur



Tot i que la visibilitat no millora, les vistes cap al vallès i la Prelitoral es van ampliant



De l'altre costat, Vallromanes treu el cap al mig de les alzines, el turó de Céllecs a sobre



Ara sí que tenim enfront la carena principal de la serra, que separa el Vallès del Maresme. Però primer hem d'arribar al Coll de Can Corbera per un corriol que baixa ben dret



Una vegada al coll (315 m.) trobem una cruilla de pistes: a l'esquerra hi ha la urbanització Can Corbera de Vallromanes; seguim doncs per la de la dreta, recorrent la part alta del barranc de Martorelles



Allà dalt queda el turó i el seu castell, el coll a la dreta



Als deu minuts cal desviar-se per una torrentera que puja fort a l'esquerra pel mig de la selva verge



O no... Per aquells que encara vagin defensant que les motos no fan cap mal a la natura



En mitja hora més (3h20') arribem al GR 92, que seguirem a la dreta. Per l'esquerra baixaríem al Coll de la Font de la Cera. Després de deu anys, ja no recordava aquest tram del Sender Mediterrani, ni les vistes que té... Ara sí que es pot gaudir de la panoràmica sobre el Vallès Oriental, amb el Montseny en la llunyania



Més a prop, el turó i el castell que acabem de visitar



La pista segueix més aviat pel vessant que dóna al Vallès, deixant trencalls a banda i banda, i poc abans de creuar una línia elèctrica, ens desviem a la dreta per una pista que dóna la volta cap a la torre de guaita, ben visible



Uns metres abans cal ficar-se entre els arbusts per coronar el Turó d'en Galzeran o d'en Mates (495 m. - 4h)



El bosc no deixa veure gaire cosa, i encara gràcies de la plataforma on hi ha el vèrtex; encara i així, es domina tot el Vallès Occidental. desde Montserrat a la Mola...



...i part de l'Oriental, la zona del Farell, Cingles del Bertí i de Gallifa, Turó del Vent...



Però la millor panoràmica s'agafa des de sota la torre, Barcelona rere la Serra de la Conreria, amb Collserola a la dreta de tot



A mí m'agrada més dir-li "el meu poble"... i encara més si enfoco cap al meu barri



Cap a l'altra banda, la vall d'Alella i les urbanitzacions que l'envolten



Mentre tornem a buscar la pista principal, encara arribem a albirar el Corredor i el Montnegre, més enllà de la Serralada de Marina



Un cop al GR tornem enrere però no refarem el mateix camí, en el primer desviament baixem a l'esquerra, deixant ja la carena



A partir d'aquí ja tot serà baixada excepte en dos curts trams: el primer, s'ha de pujar un petit coll sota el Turó de Castellruf. Enfront queda el Castell de Sant Miquel, el Montseny més llunyà



Ara sí que hi ha un llarg descens fins al fons del barranc...



...on trobem la Font de la Mercè



Seguim per la pista, propera al torrent de Can Gurri



En deixar enrere Can Girona, antiga masia reconvertida en casa de colònies (ara tancada), cal agafar un trencall a la dreta que comença a pujar cap a Ca n'Oliveres, una altra masia. La pista que baixa per la vall es dirigeix a Martorelles



En la curta pujada cap al Coll de Mercader, torna a aparèixer Montserrat com a protagonista



I un cop passat el coll, ja queda poca història... Una mica més de 20 minuts de baixada per pista, amb vistes cap a Montornès, els polígons, el circuit, el Bertí i el Montseny



Gràcies a Sílvia per la companyia ;)