L'última etapa de la meva aventura anual pel GR 7 es fa ben curta; i de fet, només faig la meitat per l'itinerari del GR, ja que l'altra meitat és l'accés fins a Caudiel per agafar el tren. Podria seguir fins la següent estació a Barracas, tocant a Terol, però aquí encara paren menys trens que a Caudiel, que ja és molt dir, i també hi ha un tram d'enllaç d'uns 7 km. Així que em deixo la segona part de l'etapa per l'any següent.
Cliqueu a sobre per a ampliar
Track a Wikiloc
Perfil i més dades
Malgrat els brètols que han pertorbat la pau nocturna a l'alberg, aconsegueixo aixecar-me a una hora decent i poc després de les 8 ja soc en marxa pel camí asfaltat que hi accedeix
El Mas de Noguera (o del Limpiabotas) es troba situat en una vall plana envoltada de muntanyes
Per la banda nord, la Peña del Cuervo i el Cerro de la Cerdaña
De seguida arribo al punt més alt del dia, l'Alto del Mas del Bravo; enfront ja se m'obre el Barranco de las Clochas, tributari de la vall del Palància
El GR deixa la pista asfaltada, que es dirigeix al Puerto de Arenillas (Ctra. Caudiel - Montanejos) i baixa per una altra per l'esquerra, que deixa de banda el Mas del Bravo i continua al costat del barranc fins trobar un pal indicador on sembla que s'ha de seguir per aquí al mig, tal qual
També les marques es desvien per aquest suposat corriol a la dreta, però és que no hi ha manera humana de passar-hi; res a veure amb els problemes que havia tingut un parell de jornades abans, on de mala manera vaig aconseguir superar els trams més complicats. Aquí no es pot, senzillament. Per sort ja venia avisat del bloc de Bornem i la web de Juan Holgado. Seguint la pista es podria arribar a Caudiel directament, però als 800 m., es troba un trencall a la dreta que creua el barranc i remunta 600 m. més per tornar a trobar les marques vermelles i blanques, que venen a aparèixer aquí. N'hi ha per sortir-ne totalment escorxat
Per sort, ja no hi ha més complicacions. Continuo ara per la mateixa pista, deixant a sota la Hoya del Peral, per on baixa el barranc de las Clochas
La veritat, el paisatge és prou desolador en algun tram, suposo que algun incendi haurà arrasat la zona no fa gaires anys
Però en acostar-me a la Casa de Bielsa van apareixent conreus: ametllers i oliveres, principalment. Al fons es va obrint la vall del Palància...
... per on ja començo a veure el final de cinc dies de travessa pel GR: l'autovia de Sagunt a Terol. Molt propera, entre els arbres, hi ha la via del tren, on em desviaré cap a Caudiel
Arribant a la Casa de Bielsa es deixa la pista
S'ha de seguir un sender entre l'oliverar, que quan entra en una pineda va a sortir a una nova pista; es baixa a l'esquerra al costat d'un tallafoc...
...i en deu minuts arribo a la via de tren de Sagunt a Terol (1h45' - 790 m.)...
...punt final a 142 km. de GR 7 per terres castellonenques
Però aquí no em puc quedar, encara he d'arribar a Caudiel per agafar el tren. L'antiga estació de Masadas Blancas es troba a 1 km. a la dreta, havent creuat l'autovia, però fa anys que és tancada. Segueixo a l'esquerra per una àmplia pista (Via Verda de Ojos Negros, que segueix al costat de la principal) i en cinc minuts em desvio per una altra més estreta al mig d'una bonica pineda
Quan surto d'entre els arbres ja començo a veure les teulades de Caudiel, sota la Serra d'Espadan
La pista baixa fins trobar de nou el barranc de las Clochas, del que m'havia separat dues hores abans
Al fons queden la Peña del Cuervo i el Cerro Cerdaña
No sé ben bé com va anar la història, però es veu que amb una línia de tren no n'hi havia prou. Es va haver de construir una de paral·lela, no una doble via, tot just al costat. Total, per que avui dia una d'elles sigui aprofitada com a Via verde de Ojos Negros, i per l'altra hi deuen passar quatre trens diaris, dos en cada sentit; i em sembla que exagero
Deu minuts més tard me les torno a trobar, ara amb pretensions més modestes. Han anat a fer un revolt , mentre que el meu camí, ara ja apartat del barranc de las Clochas, continua recte
I la següent vegada que em torno a trobar les dues línies, ja és per arribar a la fi del meu viatge
L'estació de Caudiel, on hi ha servei de rodalia de València. Al menys no hauré de fer combinacions estratosfèriques de transport públic
Aquí sí que poso el punt final a cinc dies i gairebé 150 km. travessant la província de Castelló a través del GR 7; fins un any més tard, quan espero continuar recorrent aquesta "artèria pedestre" de la península.
Deu ni do Carles, una mitja de 30 km per dia. No sé en quina época ho vas fer però els colors semblen força apagats. Et poso un enllaç per si vols saber una mica la història del ferrocarril i la V.V. de Ojos Negros, en treuràs alguna idea de perqué hi ha dues vies paral·leles. http://www.viasverdes.com/itinerarios/itinerario.asp?id=46 amb el teu blog estic fent "culturilla" hahahahhaahhahah
ResponEliminaJa vaig estar mirant i fa un segle i mig ja funcionaven així les coses en aquest país. Sortia més barat construir-se una línia de tren nova que pagar-li a la competència... en fin ;)
ResponElimina