GR 4 Serraïma - Ctra. de Cabrianes
Entre Sallent i Montserrat, el GR 4 ja no requereix de diabòliques combinacions de transport públic; hi ha autobús a cada població, així que es pot fer tot el tram des de Sallent a Sant Vicenç de Castellet (on també hi ha Renfe i FGC) o bé dividir-ho fins a Navarcles o el Pont de Vilomara. En veure molt proper el final d'aquest GR, vaig optar per la primera, deixant-lo pendent de l'última etapa, que no trigaria gaire més en completar.
Cliqueu a sobre per a ampliar
Track a Wikiloc
Perfil i més dades
L'etapa es pot dividir en tres trams: fins a Sant Benet de Bages, seguint de molt a prop el Llobregat i per tant pràcticament pla; de Sant Benet al Pont de Vilomara, una mica més mogudet i amb més puja i baixa; i el tram final fins a Sant Vicenç pujant a Sant Jaume de Vallhonesta pel Serrat dels Trons, ja dins del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, i posterior baixada fins al final de l'etapa.
Deixo el cotxe a Sallent amb la idea de venir-lo a buscar a la tarda. Travesso el Pont Vell i baixo pels carrerons cap a la Xemeneia de les Culleres...
...on començo a caminar gairebé tocant el riu, refent el camí que vaig pujar quan tornava de Serraïma i el Montcogul
Un dia esplèndid em permet una bona vista de la meta d'aquest GR, avui no l'oculta la boira
Així vaig tirant una mitja hora pel GR 4.3, que es desvia a la dreta seguint un canal...
...fins que arriba ràpidament al pont sobre el Llobregat de la carretera de Cabrianes; no confondre amb el barri del Pont de Cabrianes, que pertany a Sant Fruitós de Bages i que vindrà d'aquí una estona. En aquesta àrea el riu entra en una plana al·luvial integrada en l'aiguabarreig amb la Riera Gavarresa, el que provoca que l'aigua discorri lentament i s'estanqui
Es tracta de la zona humida de la Corbatera, amb una bona varietat de vegetació i de fauna. S'hi arriba després de caminar uns 700 m. a tocar de l'autovia de l'eix del Llobregat, quan aquesta es va desviant cap a la dreta
A uns metres del camí hi ha la Bassa de la Corbatera, que va ser excavada als anys 90
El GR s'anirà apartant una mica del riu...
...seguint una nova canal per una pista ben plana
Mirada enrere, el Montcogul comença a allunyar-se
Després de passar sota l'autovia C-25, Eix Transversal, el camí s'acosta a un grup d'edificis, la majoria abandonats, com aquesta antiga fàbrica
El conjunt forma el nucli anomenat (aquest sí) Pont de Cabrianes; no sé si anys enrere hi hauria algun camí que hi portés o algun tipus de relació, el cert és que ara no tenen res a veure Cabrianes, agregat del terme de Sallent, del "pont de Cabrianes", que pertany a Sant Fruitós de Bages segons l'ICC però on hi convergeixen, a més a més, els termes d'Artés, Sallent i Navarcles.
Al costat d'aquesta antiga fàbrica el GR es fica per un túnel entre la malesa que ha envaït les runes...
...i baixant al costat del riu, de seguida surt a l'antic conjunt fabril que formava el nucli del Pont de Cabrianes (1h35' - 7,22 km.). Un dels edificis s'ha transformat en bar-restaurant, per als estómacs inquiets
Se surt a la carretera de Navarcles a Artés, que caldrà seguir durant uns deu minuts. En els primers metres es deixa enrere l'esglesia nova de Sant Jaume, del s. XIX. La vella, documentada ja al s. X, està 1 km. endins per la carretera que porta a Sallent, que apareixerà uns metres més endavant a la dreta
Així doncs, no deixarem encara el Pla de Bages, ni les vistes sobre la Muntanya de Montserrat. En veure-la tan a prop, ja començo a creure'm que aquest GR el tinc a punt de caramel...
Al cap d'1 km. cal seguir una pista a la dreta que estalvia un tram d'asfalt; a la dreta, entre els camps, el mas de Can Torruella
Passada la N-141 i seguint per asfalt, s'arriba a una altra zona industrial antiga, el Pont Vell de Navarcles. El centre de la població cau a uns 800 m. a l'altra banda del riu
Aquestes antigues fàbriques es conserven millor que les anteriors; cal seguir aquesta pista asfaltada de la dreta...
...que baixa a tocar del Llobregat...
...mentre que Navarcles queda a la banda oposada
El que em va estranyar és que no vaig veure cap senyal del pont en endavant, no sé si se'm va escapar algun trencall que em pogués estalviar aquest kilòmetre i mig d'asfalt fins al monestir de Sant Benet de Bages (i al seu hotel adjunt, que sembla un Corte Inglés, i al que no li faré publicitat), en 2h30' des de Sallent
És un dels conjunts monàstics més importants del país, d'origen romànic (finals del s. X) però amb elements d'altres èpoques. Va anar perdent l'activitat d'ençà de la desamortització de 1.835, fins que va quedar totalment abandonat; a principis d'aquest segle va començar la seva restauració, culminada al 2007. Des de llavors és obert al públic, però no em va donar temps de visitar-lo
Aquí torno al riu, ara acompanyat d'un canal...
...i el segueixo durant uns 800 m. fins trobar un pont...
...on el GR travessa el Llobregat (tot i que es pot seguir fins al Pont de Vilomara) i puja uns metres, encara per pista, remuntant el vessant oposat
En arribar al següent coll es continua a la dreta; a sota queda la Riera de Mura, al darrere el Montcogul i al fons s'intueix el Pirineu nevat
La pista continua flanquejant a mitja alçada i passa enfront del que pensava que era una barraca de vinya (de les que en vaig veure unes quantes a l'etapa anterior), però que resulta ser una tina: formaven part dels masos, i s'hi feia el vi per al consum de la casa. D'aquí que s'anomenin tines a peu de vinya
Poc després, començo a baixar per anar a creuar la riera. Imagino que aquesta zona haurà patit algun incendi, perquè està tot ben pelat; a l'estiu, pot ser un forn
A l'altra banda de la Riera de Mura, tota una sorpresa: el conjunt de les Tines de les Solanes, molt ben conservat
En creuar la riera es torna a pujar suaument, per un corriol a la dreta (sud-oest); darrere els arbres, el Llobregat torna a treure el nas
Arribo a un collet on he de saltar una tanca per a vaques; aquí sí que es veu ben clarament les neus del Cadí i el Moixeró
El corriol perd alçada de mica en mica i va a sortir a una pista, sobre el Pla del Vinyet
En creuar el barranc es canvia de direcció per sortir a Can Roviralta
Un mas antigament fortificat, o al menys hi ha instal·lacions de defensa
Poc abans d'arribar-hi hi ha una font; el camí surt a l'esquerra, entremig dels anteriors edificis, i després de creuar un altre torrent, continua baixant...
...fins que surt a una nova pista que a estones sembla també emmurallada, ni que sigui de forma natural...
...i continua així fins acostar-se al Raval de Ca l'Encantat...
...punt previ al polígon industrial situat a l'entrada del Pont de Vilomara (19,27 km. - 4h50'). El GR el travessa però gairebé no entra al poble; en creuar la carretera de Rocafort cal seguir el primer carrer que puja a l'esquerra, i desviar-se als 200 m. per anar a guanyar la carena, deixant-lo pràcticament de banda
A partir d'aquí el GR 4 s'apartarà momentàniament del curs del Llobregat per acostar-se a les serres que envolten el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i de l'Obac; a la dreta baixa el barranc de la Riera de Santa Creu, que ve de la falda del Castellsapera, un dels cims principals del parc
La carena que ressegueix el GR separa el barranc anterior de la vall del Llobregat
I mentre vaig pujant, comencen a aparèixer alguns dels cims principals d'aquestes serres, com el Montcau, mig amagat
I enrere el Pirineu, cada cop més llunyà...
...així com la zona de Manresa i les serres que envolten el Pla de Bages
El GR va avançant pel traçat de l'antic Camí Ral de Barcelona a Manresa...
...gairebé tota l'estona pel damunt de la carena del Serrat dels Trons, a una banda o l'altra
Cada cop més a prop de la Serra de l'Obac, ara la Mola ja s'entreveu a la dreta
I per l'altra cantó de la carena, es va acostant el punt final d'aquest GR...
...mentre que pel davant arribem un punt clau de l'antic Camí Ral: l'hostal de Sant Jaume de Vallhonesta (490 m. - 6h15')
El mas del que es va originar apareix ja documentat al s. XII, com a integrant de l'antic terme de Vallhonesta; però els primers documents que esmenten l'hostal són del s. XV, i va anar creixent amb el pas del temps fins al moment de màxim esplendor als segles XVII i XVIII
Encara va tenir protagonisme després de la Guerra Civil, quan la presència dels maquis va ser ben notable. A partir dels anys 50, Sant Jaume va quedar abandonat definitivament, fet que va accelerar la seva decadència. Tot i així, algunes estances encara es conserven en un estat acceptable...
...com el passadís que enllaça les quadres per sota... o potser eren les habitacions, la veritat no ho sé
En tot cas, es pot passar per sota del conjunt fins a l'altra punta...
...on es puja a l'ermita del mateix nom, que sembla més moderna o si més no, molt restaurada
El mas primitiu se situa a la banda nord (esquerra), el conjunt posterior de l'hostal a la dreta, al mig dels dos hi havia l'era, per on ara passa el camí; el Pirineu al fons
Des d'aquí el GR es desvia a la dreta, deixant de banda el Camí Ral i baixant cap a la Vallhonesta
En vint minuts es travessa una pista, es continua baixant tot passant pel mig d'alguns dels masos que formaven l'antic nucli (i d'altres més moderns)
En creuar una altra pista més ample, cal remuntat uns metres per trobar l'altre centre neuràlgic de la vall: Sant Pere de Vallhonesta
Tot i que primer cal passar per Cal Campaner, que feia les funcions de rectoria i de casa del capellà
L'església se situa just al darrere; és del s. XII, sobre la base d'una anterior del s. XI, però es va restaurar cap als 50 i els 80 del segle passat
(cliqueu a sobre per a ampliar)
Ara ja queda poca història; el corriol surt en 10 minuts a una pista a tocar del Coll de Can Noguera, a la dreta ja s'entreveu el final de l'etapa i a l'esquerra el final del GR 4
Aquí se segueix un corriol que baixa a la dreta i que, després de passar sota l'autopista C-16, condueix en poc menys de mitja hora a l'entrada Sant Vicenç de Castellet, última població que travessa el GR
A diferència de les anteriors, molt ben comunicada; tot cal dir-ho
Hola Carles,
ResponEliminaCom sempre, una descripció de la ruta amb tot luxe de detalls, quina passada de memòria que tens!!! Ja he voltat algún cop per la zona però aquesta exactament no l'he fet, me la deixo pendent, moltes gràcies i resto a l'espera de la següent ;-) hahahahhahaha
Gràcies a tú pel comentari, anima't a fer-la algun dia que hi ha molta cosa a veure...
Elimina