Farà una dècada que vaig començar el GR 4 i la veritat és que el tenia bastant oblidat, de fet crec que la segona i tercera etapes van ser una de les meves primeres entrades al blog cap al 2007, i no hi havia tornat des de llavors. Segurament ha influït bastant el fet de que, en el tram entre Borredà i Sallent (prop de 55 km.), no hi ha transport públic ni allotjament que pugui servir per dividir-ho en dues etapes; només un hotelet a la Quar i una línia d'autobús a Sagàs (línia Berga - Prats de Lluçanès de Sagalés) que no ajuden gaire ja que es troben gairebé a l'inici de l'itinerari.
Així que ja tenia bastant assumit que hauria de fer-ho en dos dies i dormint al ras... fins que se'm va acudir de començar pel final: deixar el cotxe a Sant Pau de Pinós, més o menys a la meitat del trajecte, i arribar-me fins a Sallent; d'aquí vaig anar a dormir a Berga amb l'autobús de l'Alsa, i al matí següent, novament agafar l'Alsa en direcció a Borredà per recórrer la primera part del trajecte fins a Pinós
Un cop acabat, la veritat, no m'estranya que no hi hagi gaires serveis per aquesta zona totalment solitària... Durant aquests dos dies només vaig creuar-me amb dues parelles pels voltants de la Quar, potser l'indret més conegut, per dir-ho d'alguna manera. La primera jornada vaig anar totalment sol des de l'inici fins al final, tot i que hi ha una bona xarxa de camins i itineraris entre el Bages, el Berguedà, el Lluçanès i el Moianès, que per sort o per desgràcia -segons com es miri- no semblen prou freqüentats. Potser és que el dia tampoc acompanyava gaire...
Cliqueu a sobre per a ampliar
Track a Wikiloc
Perfil i més dades
I és que ja se sap que l'hivern, al Bages, és temporada de boira... Durant el viatge d'anada ja anava veient que la vall del Llobregat estava ben coberta de núvols baixos; en arribar a Navàs segueixo la carretera de Gaià i Prats de Lluçanès fins a Pinós (775 m.) on deixo el cotxe, i on tal i com em temia, no es veu res i fa un fred que pela
Abans de començar faig una ullada a l'església de Sant Pau de Pinós, originària del s. X però reformada tantes vegades que es fa difícil d'apreciar el seu caràcter romànic. Pertany al municipi de Santa Maria de Merlès, encara al Berguedà
Però val més que em fiqui a caminar de seguida o la boira gebradora se'm ficarà als ossos
Durant el primer tram de l'etapa, fins a Cornet, aniran junts el GR4 i el GR 176, Ruta de les 20 ermites, que també tinc en el punt de mira per al futur. De seguida travesso la carretera i enfront entre els arbres baixa un corriol que en pocs metres surt a una pista; aquesta segueix avall pel mig d'un frondós bosc de pins. Cal estar atents a una desviació a l'esquerra passat un prat, s'agafa un camí més fressat que baixa fort gairebé fins al Barranc Llobater
Per sort, començo a entrar en calor i al mateix temps la boira va quedant a sobre. No triguen gaire en aparèixer els primers sembrats
En arribar a una cruïlla la pista es desvia cap a la dreta passant pel davant de la Casa Cremada...
...i dels camps que l'envolten, deixant una mica per sota el barranc
Així per la pista arribo a Sant Amanç de Pedrós (45'), documentada ja al 982 però refeta al s. XII; s'aguanta dreta en bastant mal estat
Uns metres més endavant passo pel davant del mas de Pedrós, del que agafa el nom l'església
La pista tomba cap a ponent i entra al bosc, aquí cal tombar per un corriol a l'esquerra que va a sortir davant d'uns prats. Seguint un centenar de metres a la dreta, se surt a una nova pista que mor una mica més endavant; el GR continua per un sender preciós envoltat d'arbres, creuant primer el Torrent de Rocafesa...
...i segueix planejant a l'ombra de la Baga de les Valls, que acabarà remuntant en una curta pujada...
...per encaramar-se dalt de la carena entre el Barranc de Rocafesa i el del Soler, en un coll (635 m. - 1h30') on hi ha una cruïlla de pistes: a la dreta tornaríem a la carretera; la que surt enfront al sud-oest permetria estalviar-nos un tram de camí, però ens perdríem un parell de tresors del romànic. Seguirem per la de l'esquerra, dalt de la petita serra, i en uns 200 m. ens podrem desviar per veure l'església de Sant Jordi de Lloberes (s. XI, refeta al XIII).
Torno a la pista i en la llunyania, ara que la boira ho permet, apareix la silueta del proper punt de referència: l'església de Sant Miquel de Terradelles
Els núvols baixos (o la boira alta, segons com es miri) s'han anat dissipant i aquí dalt ja tinc a la vista les petites serres i valls que conformen l'orografia del terreny al límit entre el Bages, el Berguedà i Osona. Amb una mica d'imaginació s'intueix al fons, dalt d'una carena, el perfil de Sant Feliu Saserra
No trigo gaire en arribar al Coll del Pitxell, flanquejat per un parell de masos
Segueixo carenant fins que el GR es desvia a la dreta, enfront queda l'església vella (s. XII), a uns 200 m. baixant per la pista que venia seguint...
...però tot just fent cantonada hi ha l'església nova de Sant Miquel de Terradelles o Sant Miquel Nou, de finals del s. XIX, al costat de la rectoria
Continuo per la pista seguint una nova carena, a sota queda el Barranc de Can Cornet, on acabaré baixant. Sembla que el sol comença a fer acte de presència
Poc abans d'arribar al Coll de Comadoms apareix aquest intent d'imitació d'una creu de terme, bastant moderna...
...i de seguida després passo enfront de la casa que agafa el nom del Coll de Comadoms (550 m. - 2h30'), on el GR es desvia a l'esquerra, sempre per pista...
...i comença un suau descens cap al Barranc de Cornet, pel mig dels camps de Comadoms
En arribar a creuar el barranc hi ha una font que no rajava gaire generosa... Al fons del barranc abandonem per una estona els camps per envoltar-nos d'un bosc ben frondós
Just després ens trobem amb la pista que baixava des de la cruïlla de Sant Jordi de Lloberes passant pel mas del Soler de Lloberes; la segueixo a l'esquerra (sud) pel fons del Barranc de Cornet. A dalt de les petites serres no deixen d'aparèixer masies a una banda i una altra
Però per aquí sota s'intueix una silueta entre els arbres...
...el campanar de l'església de Santa Maria (450 m. - 3h30'), a l'agregat de Cornet, pertanyent a Sallent, ja a la comarca del Bages
Santa Maria de Cornet es troba ja documentada al s. XI; l'edifici actual és del XII tret d'alguns afegits i reformes posteriors, l'última a la passada dècada dels 70
En qualsevol cas, una de les joies del romànic del Bages i de Catalunya en general
Al costat de l'església es troba algun dels masos que formen part del petit nucli de Cornet
Tornant a la pista, en uns pocs metres passo pel davant de la Font de Cornet, on el GR176 es desvia cap a Navàs. Tot seguit travesso la carretera de Balsareny a Avinyó, des d'on es divisa el mas que dona nom a aquestes contrades
N'hi ha constància ja des del s. XIV; té un petit campanar que delata la presència d'un petit oratori a l'interior
Al darrere de la casa em trobo amb una cruïlla: a l'esquerra surt el PR C-133, Ruta del Romànic de Sallent, i un enllaç cap al GR177 a Sant Miquel d'Oló. Segueixo a la dreta per un camí que volta el mas...
...i que aviat arriba a una pista que cal seguir a la dreta, de fet ve a ser la continuació de l'anterior que recorria la vall de Cornet
Igual que en el tram anterior, es davalla plàcidament a prop de la riera, passant pel mas del Morral (4h30')...
...i gairebé sempre amb el mateix paisatge, envoltats de camps i serres ben modestes
Però a partir de la següent cruïlla el perfil canviarà durant una estona; uns 200 m. després del Morral, el GR gira del tot a l'esquerra, ficant-se dins del bosc que es resisteix a deixar entrar la tardor...
...i comença l'ascensió a la Serra del Morral; no té cap dificultat, sempre per pista, però acostumat a un perfil gairebé pla durant tot el matí em costa canviar el ritme a aquestes alçades. Quan els arbres deixen algun forat, s'obren unes bones vistes sobre el Barranc de Cornet, que acabo de recórrer...
Ara que conforme vaig pujant, les vistes milloren... i prometen més encara: el Puigmal a la llunyania
En mitja hora des del Morral arribo a una ampla pista que creua. A l'esquerra tinc la carena del Morral i a la dreta la Serra de la Pineda, per on segueix el GR. Enfront s'endevina Avinyó entre les valls del Moianès; s'hi pot arribar en poc menys d'una hora per la pista de l'esquerra o bé per un corriol que baixa entre els arbres
La pista segueix per dalt de la carena, ara ja sense grans desnivells però amb bones vistes; a la dreta apareix un turonet que promet millorar-les, i tot i que no hi comptava, no em costa trobar el corriol que hi puja
El Puig Garrofí (615 m., 5h30')
Malgrat la seva modesta alçada, està ubicat de forma que permetria gaudir d'una gran panoràmica sobre bona part del Pirineu, en un dia més clar... Encara sort que ha marxat la boira
(cliqueu sobre les panos per a ampliar-les)
Una mica de zoom sobre el Puigmal...
...o cap a la Serra del Catllaràs amb la Tossa d'Alp (esq.) i el Puigllançada (dreta), al mig dels dos hi ha el Coll de Pal, punt més alt del GR4
Més cap al nord-oest, la Serra d'Ensija i els Rasos de Peguera, amb al Cadí al darrere, més nevat, i el Port del Comte a l'esquerra de tot. Pel mig baixa la vall del Llobregat
Cap a ponent, els camps i el mas de la Pineda en primer terme, el Barranc de Cornet al darrere i la vall del Llobregat al fons, amb el Port del Comte a la dreta
Aquí dalt paro a dinar una mitja horeta; el GR encara seguirà una estona dalt de la carena per desviar-se després a la dreta, travessant l'altiplà
Reprenc la marxa i torno pel mateix corriol a la pista, que volta el turó del Garrofí pel vessant oriental; en un quart d'hora arribo al Coll del Serrat de la Pineda i segueixo per la pista de la dreta, planejant per sota de la carena coronada pel Turó de Sant Sadurní
Així arribo en poc menys de mitja hora a una bifurcació (6h40'), on l'itinerari principal del GR4 segueix a l'esquerra cap a Sant Martí de Serraïma i Cabrianes. Em plantejo de seguir-lo, però hauria arribat de nit i segurament perdria l'autobús a Berga, així que no tinc més remei que baixar per la variant GR4.3 en direcció a Sallent; és l'única població que es troba en gairebé 60 km. des de Borredà. La baixada és molt plàcida, sempre per pista i amb bones vistes del Pirineu
I durant el descens, no puc evitar desviar-me per visitar un nou tresor romànic
L'església de Sant Pere de Serraïma (s. XI)
Per una petita obertura a la porta es pot fer una ullada a l'interior
Com gairebé totes les esglésies de la zona, aquesta també ha estat modificada en diverses ocasions, sense perdre el seu encant
I situada a l'altiplà de Serraïma, gaudeix d'unes vistes privilegiades cap al Pirineu
Tornant a la pista, i ja emprenent els últims quilòmetres, per fi es deixa veure tímidament la reina de les muntanyes del Bages, que no necessita presentació
A partir de Sant Pere el descens és més pronunciat, l'altiplà ja queda a dalt i a l'altra banda del barranc es pot veure la Serra de Montcogul, que travessa el tronc principal del GR
Menys mal que no he seguit cap a Cabrianes, perquè arribo a l'entrada de Sallent (7h45') esgotant les últimes llums del dia
Com sempre en aquests casos, hauré passat centenars de vegades per l'entrada de Sallent, ja sigui per l'antiga carretera o per la nova autovia, sense endinsar-me mai pels seus carrerons, que em sorprenen gratament
I sense temps per gaire més, creuo l'antic pont sobre el Llobregat per anar a esperar l'autobús que em portarà a dormir a Berga. L'endemà m'espera una altra bona pallissa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada