Anterior: la Pobla de Lillet - Borredà
Després de passar la nit a Berga, agafo l'autobús de l'Alsa que va cap a Ripoll, de forma que poc abans de les 8h del matí torno a Borredà, on fa sis anys vaig deixar el GR4. M'espera una llarga etapa, d'uns 33 km., pel Berguedà més oriental, a tocar del Ripollès. De fet la fitxa del sender a la FEEC ho divideix en dos trams, de Borredà a Sagàs i d'aquí a Pinós, però l'horari de la única línia d'autobús (Sagalés) que permetria fer aquesta combinació no hi ajuda gaire; així que no vaig tenir més remei que fer-me-la d'una sola tirada
Després de passar la nit a Berga, agafo l'autobús de l'Alsa que va cap a Ripoll, de forma que poc abans de les 8h del matí torno a Borredà, on fa sis anys vaig deixar el GR4. M'espera una llarga etapa, d'uns 33 km., pel Berguedà més oriental, a tocar del Ripollès. De fet la fitxa del sender a la FEEC ho divideix en dos trams, de Borredà a Sagàs i d'aquí a Pinós, però l'horari de la única línia d'autobús (Sagalés) que permetria fer aquesta combinació no hi ajuda gaire; així que no vaig tenir més remei que fer-me-la d'una sola tirada
Cliqueu a sobre per a ampliar
Track a Wikiloc
Perfil i més dades
Borredà sembla un poble fantasma a primera hora del matí
No m'hi vaig estar gaire estona; de seguida que trobo les marques del GR deixo el poble enrere i em fico primer entre els camps, amb un fred de mil parells...
...per entrar de seguida al bosc, des d'on endevino més o menys cap a on pujarà el GR
Però primer cal baixar a creuar el Pont de Sant Joan, tot glaçat...
...que creua sobre el Mergançol, un dels afluents del Llobregat a l'embassament de la Baells
A partir d'aquí començo a pujar, primer suaument, passant per una petita capella...
...i a mesura que el GR es fica en el bosc es va empinant el corriol, amb algun tram maquíssim; fins que poc abans de creuar una pista apareix un turonet a sobre, senyal de que ja m'acosto a la carena
En arribar al Coll de Cirers em desvio uns metres a l'esquerra (est) per anar a veure el turó anterior, i sense poder considerar-se com un cim, sí que té unes vistes brutals de l'alt Berguedà: Borredà al mig, on ja arriba el sol; al darrere les serres del Catllaràs a l'esquerra, de Montgrony al centre, el Puigmal al darrere amb un bon paquet de neu, i Matamala a la dreta, ja al Ripollès
(cliqueu a sobre de les panos per a ampliar-les)
Cap a Ponent, el Sobrepuny en primer terme, amb la Serra d'Ensija al darrere i el Pedraforca que treu el cap al fons
Torno al Coll de Cirers i emprenent el descens, de seguida arribo al Coll de Forcons, on surt una pista a l'esquerra cap a Sant Benet de Vilaplana. Continuo baixant per un camí molt bonic, a estones envoltat pel bosc i a estones destapat, amb bones vistes de la Vall de Merlès en un primer moment, i més tard, de la mola sobre la que s'assenta l'ermita de Santa Maria de la Quar
El GR hi passarà ben a prop, pel coll que es veu a l'esquerra; abans cal baixar a la Font de la Perxa, on encara està tot el terra cobert pel gebre
Uns metres més endavant s'inicia (o termina) el GR 241, que puja per la riera de Merlès cap a Puigcercós, Sant Jaume de Frontanyà i Sant Romà de la Clusa, per tornar a Borredà passant per la Nou de Berguedà. De seguida arribo a la Quar (1h50'); no hi ha més que un parell de masos i la carretera que arriba de Sagàs i Sant Maurici, l'altre nucli del municipi
Una mirada enrere cap al Serrat de Llumeners, per on he baixat, amb els colls de Cirers i de Forcons al mig
Segueixo cap endavant, per la carretera que condueix cap a Santa Maria de la Quar, dalt de la penya, i Sant Pere de la Portella, darrera d'aquesta
Pujant per la carretereta arribo en un quart d'hora al Coll de la Creu de Jovell (948 m.); novament bones vistes sobre Ensija, ara també apareixen els Rasos de Peguera i la Serra de Queralt a l'esquerra. En primer terme, els boscos on s'amaga el monestir de Sant Pere de la Portella
En aquest coll, per la dreta es pot accedir a Santa Maria de la Quar; deixo la carretera per una pista a l'esquerra que puja cap al Coll de Canes, cap al sud s'alça el Serrat de les Tombes, en una estona passaré per un d'aquells colls
Superat el Coll de Canes, segueixo pujant per pista flanquejant el Puig Cornet, que queda a l'esquerra, fins arribar a la carena, des d´on novament es divisa l'església de Santa Maria amb el Pirineu nevat al fons
De seguida arribo a un nou coll, el Pas Estret (1000 m.), on ja deixo enrere definitivament les muntanyes de l'Alt Berguedà; en primer terme hi ha la Serra de Picancel, coronada per la Salga Aguda, més o menys al centre. Al darrere, d'esquerra a dreta: Rasos de Peguera, Ensija, Cadí, Sobrepuny, Catllaràs i Serra de Montgrony
D'aquí endavant ja es veu que el relleu serà bastant més suau; el GR anirà a la dreta (oest) per baixar cap a Sant Maurici de la Quar, a la dreta queda la Vall de Merlès; al fons, rere la boira típica del Bages, van apareixent alguns "barrets" com el Montseny, Sant Llorenç del Munt...
...o Montserrat, punt final d'aquest GR; més a prop hi ha el mas de Colltinyós, i a la seva dreta apunta un campanar entre els arbres
Mitja horeta més i arribo a Sant Maurici de la Quar (855 m.-3h), església (s. XVII) que acull la talla romànica de la Mare de Déu de la Quar, que inicialment es trobava a Santa Maria. Al darrere, dalt del serrat de Sant Isidre, s'alça la capella del mateix nom. També hi ha l'hostal Sant Maurici, únic punt de pernocta per poder dividir l'etapa o combinar-la amb la següent
Des d'aquí segueixo la carretera uns 450 m. i surto per un camí a l'esquerra que la segueix gairebé en paral·lel a pocs metres; entre les alzines es pot endevinar el següent punt de referència, el nucli de Sant Andreu de Sagàs
Un camí preciós envoltat d'alzines i roures joves; imagino que aquesta zona va quedar greument afectada pels incendis de 1.994 ja que hi ha trams en que es veuen pocs arbres vells. El Montseny, en la llunyania, ja s'ha tret el coixí de boira que l'envoltava
Poc abans del mas del Rourell, hi ha una roureda impressionant
El GR torna a sortir durant uns 300 m. a la carretera, que va pràcticament damunt de la carena, així que es pot intuir la vall del Llobregat entre la boirina (tot i que n'hi ha una mica, res a veure amb el dia anterior)
En arribar al Rourell, torno a sortir per un camí a l'esquerra, també molt proper a la carretera; així durant uns 2 km. fins que la torno a creuar per arribar al nucli antic de Sagàs
L'església de Sant andreu, del s. XI, es va construir sobre la primitiva del s. X...
...tot i que el campanar i els arcs de l'entrada són de construcció més moderna (s. XIX)
Acompanyen a l'església un parell de masos que també han de tenir uns quants anys
Aquí s'uneix el GR 1 procedent d'Olvan i Gironella; seguiran junts per travessar el Pla de Sagas. Baixo novament a la carretera i en uns 300 m. a l'esquerra apareix la petita ermita de Sant Jordi (s. XVI)
Ara cal seguir la pista que surt a l'esquerra, asfaltada uns metres, i que travessa el Pla de Sagàs...
Ensija i els Rasos de Peguera ja comencen a allunyar-se darrere de Sagàs... Podríem dir que ja deixem enrere el Prepirineu per entrar a la Catalunya Central,
La pista se segueix sense problemes; només cal estar atents en arribar a una cruïlla al costat del mas del Pla de la Creu, on el GR 1 es desvia a l'esquerra cap a Lluçà, Alpens i Ripoll
El GR 4, a la dreta, no triga en arribar a creuar la carretera C-62 de Gironella a Prats de Lluçanès (4h45'). Aquí hi ha com un agregat de Sagàs, no arriba a ser un poble sino que hi ha diversos masos bastant junts. Aquest de Cal Rovira sembla enorme
El GR segueix una nova pista que surt de la carretera uns metres a l'esquerra; baixant per aquest vessant, entraríem ja a la Vall de Merlès
Però per algun motiu d'aquells que escapen a la raó humana, el GR torna a la dreta de la carena, seguint el vessant del barranc de la Pinya, quan al mas de la Coromina hi ha un trencall que segueix la carena per l'esquerra i permet estalviar més o menys un km.
En fi, per aquesta banda tampoc s'està tan malament; en arribar a les runes del mas Pallarès, i quan ja pensava que anava a baixar cap al barranc, el camí canvia de direcció a l'esquerra...
...i s'enfila novament a la carena que tanca per aquesta banda la vall de Merlès; una volta inútil (després veuré que no serà la única), però un cop aquí dalt ja començo a intuir el final de l'etapa, dalt de la serra de Sant Joan, al vessant oposat
Però encara em falta una bona estona; de moment, a la següent cruïlla baixo a l'esquerra per anar-me acostant a Santa Maria de Merlès
En arribar a la impressionant masia fortificada de la Cortada, deixo la pista i continuo per un corriol que la rodeja pel darrere
Ja existia a la baixa edat mitjana, va ser reformada al s. XVII i compta amb una torre també medieval, de planta quadrada
No menys impressionant és la d'Escrigues, a tocar de la carretera; també documentada a l'època medieval i reconstruïda a finals del s. XVIII o principis del XIX
A tocar de la carretera, la petita capella de Santa Magdalena, pertanyent a la Cortada; edificada al 1357, va ser modificada al 1890
Amb aquesta carta de presentació, veig que la petita població de Santa Maria de Merlès (6h50') mereix una visita
No serà molt extensa ja que no dóna per gaire més; només una ullada a l'església de Santa Maria, barroca...
...al voltant de la qual s'agrupen els únics edificis que conformen el nucli, així com l'ajuntament, i el que sembla un antic hostal ja tancat de fa anys
Visita breu, tampoc podia perdre gaire temps ja que tenia gairebé la total seguretat de que arribaria de nit a Pinós; i més encara seguint el traçat del GR, que fa una altra volta d'aquelles misterioses (i inútils)... Baixant per la carretera, em desvio uns 200 m. després de l'església fins a tocar de la Riera de Merlès, autèntica columna vertebral de la vall
Preciosa ara amb els colors de la tardor... i amb aquesta gairebé inapreciable boirina, producte de la mateixa humitat
La veritat és que el paisatge en aquest tram paga la pena, però hi ha al menys dues maneres d'estalviar-se una hora de ruta, com a poc; i a més a més, per camí perfectament senyalitzat. Una, en arribar al primer pont: un itinerari local puja a la Mare de Déu del Ginebret o de Pinós en poc més de 3 km., mentre que pel GR em queden gairebé 8 km.
El mateix passa més endavant, després de creuar la riera: una nova pista a l'esquerra em permetria d'estalviar-me una bona estona. No sé si és que ja se m'ha descontrolat el meu nivell de masoquisme, o si és que tinc més moral que l'Alcoià, o si tot d'una vaig pensar que havia vingut a caminar i a completar el GR, que és el que m'agrada... Total, que continuo pista avall, riera avall, abduït per les marques blanques i vermelles
I a sobre, un cop havent creuat la riera, ja no toca el sol i aquella fresqueta que se'm ficava als ossos a primera hora del matí torna a fer acte de presència... Al menys ara ja porto tot el sant dia escalfant
Però aquí la pista va més pel bosc i deixa la riera de banda, només s'obre alguna clariana, des d'on es pot veure l'església de Santa Maria de la Guàrdia, dalt d'un turó, a la banda nord de la riera
Això és senyal de que (per fi!) arriba el desviament on el GR 4 es decideix a girar cap a Sant Pau de Pinós. La Riera de Merlès va quedant a sota i canvio de direcció per pujar entre petits roures, suposo que renascuts després de l'incendi de fa vint anys. I si hagués pogut, hauria apostat per que no trigaria gaire en treure el frontal
Ara pujo doncs en la direcció contrària a la que venia per la riera, prova més de l'absurditat d'aquest recorregut; i a més a més, em toca l'últim tram de pujada (però això ja m'ho he buscat jo solet...) En uns centenars de metres, sembla que a aquesta part no hi van arribar les flames: una frondositat exhuberant
La pista continua amunt, i a mesura que m'acosto a la carena s'obren les clarianes, al fons apareixen unes muntanyes nevades que al mateix matí estaven molt més a prop...
I ja sense temps per a acostar-me a Santa Maria de Pinós o del Ginebret (originària del s. XII, reformada moltes vegades)...
...encara puc gaudir d'una de les millors postes de sol que recordo, il·luminant de forma gairebé màgica els cims del pre-Pirineu barceloní, des dels Rasos de Peguera fins a la Tossa d'Alp i el Puigllançada...
...o des del Catllaràs cap al Puigmal, sector de Núria amb els Torreneules, Balandrau, etc...
I a tot això, no pot passar desapercebuda una silueta que no necessita presentació, punt final d'aquest GR que espero no trigar gaire en assolir
A partir de Santa Maria de Ginebret o de Pinós, com es digui, ja no veia tres en un burro, tot i que la càmera anava forçant la situació per poder quedar-me amb el record de l'últim resplandor del dia...
...i prova d'això és que una mica més amunt, a Berga, ja estaven a les fosques i tenien els llums encesos
Aquí no, quan torno a Sant Pau de Pinós (770 m.) a recollir el cotxe després de 10h travessant bona part de la Catalunya central, prefereixo acabar la jornada amb la seguretat del frontal, perquè la il·luminació natural ja no donava més de sí
Masoca no, lo següent, però veritablement una llarga i preciosa sortida amb unes vistes espectaculars!!! En aquest relat d'avui he perdut una mica el control de la logística hahhahahahahahaha enhorabona de nou!!!!
ResponEliminaPer al transport em va fer falta una equació de tercer grau, però com pots veure va valdre la pena. Merci pel comentari
ResponElimina