Últimament m'està donant per anar a descobrir la zona del Prelitoral Central; un més abans m'havia escapat al Montclar, des d'on es veien un munt de serres modestes, cims que no assoleixen per poc els 1000 m. d'alçada i que no acostumen a aparèixer a les habituals guies excursionistes. Només algun GR recorre aquestes terres, i no precisament dels més coneguts; i la llista dels 100 cims de la FEEC tant sols en recull quatre o cinc d'aquestes contrades, més eclipsats pels de Montserrat o de les Muntanyes de Prades. Així doncs aquesta vegada, amb la companyia de luxe que porto, no trobarem gaires aglomeracions; l'Anna i la Montse s'estan iniciant en això de pujar muntanyes i tampoc és qüestió que s'espantin a les primeres de canvi
La Serra d'Ancosa s'alça al sud de la comarca de l'Anoia, a tocar de l'Alt Penedès, al sud, i de l'Alt Camp a l'oest. Les poblacions més properes són la Llacuna i Pontons; i encara que aquesta primera és l'inici més lògic per accedir al Puig Castellar, sostre de la serra, vaig inventar una alternativa que ens va permetre conèixer també la Plana d'Ancosa, on se situen algun dels indrets més característics. Per arribar al punt de sortida s'ha de seguir des d'Igualada la C-37 cap a Valls; passada la població de Santa Maria de Miralles trobarem la rotonda de la carretera de la Llacuna a Santa Coloma, i encara més endavant, cap al km. 44, un trencall a l'esquerra condueix cap a la masia i l'església de Valldecerves
La Serra d'Ancosa s'alça al sud de la comarca de l'Anoia, a tocar de l'Alt Penedès, al sud, i de l'Alt Camp a l'oest. Les poblacions més properes són la Llacuna i Pontons; i encara que aquesta primera és l'inici més lògic per accedir al Puig Castellar, sostre de la serra, vaig inventar una alternativa que ens va permetre conèixer també la Plana d'Ancosa, on se situen algun dels indrets més característics. Per arribar al punt de sortida s'ha de seguir des d'Igualada la C-37 cap a Valls; passada la població de Santa Maria de Miralles trobarem la rotonda de la carretera de la Llacuna a Santa Coloma, i encara més endavant, cap al km. 44, un trencall a l'esquerra condueix cap a la masia i l'església de Valldecerves
Cliqueu a sobre per a ampliar-lo
Track a Wikiloc
Perfil i més dades
Deixem el cotxe prop de la l'encreuament de pistes al davant de la masia; l'església, del s. XI, és de propietat privada i no es pot visitar sense permís
Des d'aquests conreus res no fa intuir el que s'alça al darrera de la Cinglera d'Ancosa...
...així que anem a descobrir-ho; sortim de la cruïlla que hi ha enfront de Valldecerves per la pista que s'endinsa al bosc en direcció sud
Al cap d'1,5 km. trobem una línia d'alta tensió; aquí tindrem l'únic pas "complicat" (per dir-ho d'alguna manera) del dia, ja que hem de remuntar el tallafoc, en principi per un corriol, que de seguida se'n va a l'esquerra cap al bosc, i després pel mig de la malesa, però sempre amunt en direcció a la següent torre. Són uns 250 m., suficients per provocar una carnisseria a les cames si anem amb pantalons curts. Un cop a la torre elèctrica, vistes cap als Plans del Corralet, per on passa la carretera
Aquí dalt arriba un camí ample que s'endinsa a la Plana d'Ancosa; a primera vista sembla un sequeral en tota regla, suposo que s'haurà cremat més d'una vegada. Primera visió del Puig Castellar a l'esquerra de tot, amb les antenes a sobre
(Cliqueu a sobre per a ampliar les panos)
Conforme anem avançant pel camí (suposo que una antiga pista oberta per plantar la torre elèctrica), anem trobant vegetació baixa, molt de matoll, alzinar i fins i tot algun roure en apropar-nos al Torrent de la Llançana, que baixa cap a Valldecerves saltant la cinglera. Sembla doncs que el bosc es va recuperant
Remuntem la torrentera fins trobar una pista més ampla que seguirem a l'esquerra; en una mica menys d'un quart d'hora trobarem una desviació a la dreta que ens porta a l'entrada de l'Avenc d'Ancosa, a uns 150 m. de la pista
És una cavitat natural d'origen hidràulic i d'uns 32 m. de fondària, que recull l'aigua de la pluja i que alimenta un gran llac subterrani situat entre Carme i Capellades, encara que, segons la llegenda, si es llença una pinya aquesta apareix al cap d'una setmana a la bassa de Capellades.
Tornem a la pista, a partir d'aquí canvia el paisatge i comencen a aparèixer els camps
A només 200 m. de l'avenc trobem un altre dels atractius de la plana, aquest no cal buscar-lo perquè destaca prou...
El mil·lenari Roure d'Ancosa, de 20 m. d'alçada i un perímetre al tronc de 4,37 m.
En temps antics, es practicava un ritual per protegir els nens acabats de néixer, fent talls a l'arbre a través dels quals el roure els transmetia el seu vigor i la seva vitalitat; així s'expliquen alguns forats que hi ha a la unió de les branques
Si és que només una sola branca ja sembla un arbre tot sol...
En tot cas, un racó perfecte per fer-hi una aturada i, amb més temps, potser una migdiadeta
No deixem la pista ni els conreus, sembla que el Puig Castellar es va acostant...
Aviat arribem a una cruïlla; haurem d'agafar el trencall que planeja cap al sud-est per pujar cap al Puig Castellar; però abans, seguim recte per ficar-nos entre els arbres; passem primer davant d'aquest antic pou, restaurat recentment...
...amb una tanca que protegeix l'entrada però no la finestra; té un diàmetre d'uns 3m. i 9 m. de fondària
Des d'aquí ja es veu el que queda de l'antic Convent d'Ancosa
Tot sigui dit, no sé qui haurà tingut la idea de ficar-hi aquella gàbia de ciment, però no crec que tingui molta antiguitat
Aquest lloc va ser donat al 1.155 pels comtes de Barcelona als monjos de Valldaura per establir-hi un monestir, però la falta d'aigua i la pobresa del terreny van provocar que es traslladessin poc després a Santes Creus, quedant com una granja propietat d'aquest últim
Suposo que va estar habitat fins al segle passat, el mamotreto anterior i l'estructura interna, encara en peu (tot i que jo no hi entraria...), així ho delaten
Per fora es conserva prou bé, per desgràcia és d'esperar que en un futur acabi caient pel seu propi pes
El camí continua cap al Coll del Corral, per on baixarem més tard; tornem a la cruïlla anterior i anem a l'esquerra (sud-est), deixant el convent enrere
Tot seguit s'acaben els camps, tornem a estar envoltats de matolls, i en poca estona entrem de nou al bosc. Es pot pujar per la pista més ampla, pel fons del barranc, o com vam fer nosaltres, un camí que es desvia a l'esquerra, també en pujada
Aquí al mig parem a fer un mos i sense més història, en una mitja hora molt tranquil·la assolim una cruïlla dalt de la carena, amb camps a banda i banda. La pista que creua és el GR 172, el seguim a cap a l'esquerra...
...ja molt a prop del nostre objectiu...
...que no triguem ni deu minuts en assolir: el cim del Puig Castellar (946 m.)
La caseta de guaita permet unes vistes gairebé tant maques com la companyia...
Cap a l'oest el prelitoral central: la Serra dels Esgavellats, continuació de la d'Ancosa, a l'esquerra. Montagut al centre, en primer terme; més al fons la Serra de Miramar i les Muntanyes de Prades; i a la dreta el Montclar
Cap al nord, l'Anoia: la Llacuna a la dreta, les serres de Bellprat i de Miralles al darrere; molt més lluny s'endevinen els cims nevats del Pirineu
La Llacuna amb la Serra d'Ancosa al centre i la de Mediona a la dreta, Montserrat al fons, el Montseny mooooolt lluny...
Havent dinat, hem de recarregar energies
De tornada, el més curt seria seguir la pista per la banda nord; tot i això encara ens queda alguna sorpresa per veure, així que baixarem primer per un bonic corriol pel vessant oriental...
...que ens deixarà a una pista, al peu mateix del Puig Castellar, i al costat d'un prat on destaca una floreta
A només 50 m. hi ha una petita traça de corriol a la dreta, buscant entre els matolls trobem les restes del que havia estat un poblat ibèric. No en queda gaire cosa, la veritat...
...però és un bon lloc on fer-se la foto
Cal dir que aquests íbers ja buscaven bé els llocs, amb vistes al mar i a la plana del Penedès...
...i al mateix temps a la muntanya, amb Pontons a l'esquerra sota el Turó de Sant Joan i destacant la Talaia del Montmell al fons
Tornem a la pista, en uns metres trobem una marcada desviació a l'esquerra en un collet; ara veiem la banda oposada, l'interior, amb tot un seguit de serres: la de Miralles, la de Rubió, la de Pinós... Així fins al Pirineu
Tombem a l'esquerra i baixem suaument, novament al mig del bosc
En arribar al Coll del Corral trobem la pista que hem deixat al convent i que baixa cap a Torrebusqueta i la Llacuna; a partir d'aquí tornem a estar envoltats del matoll típic de la Plana d'Ancosa
En poca estona la baixada es fa més pronunciada...
...i ens endinsem en una roureda
Més endavant, en arribar a un sembrat, deixarem la pista per un camí que passa al límit del camp, i que encara baixa uns metres fins al Salt del Gos, un bonic mirador sobre la vall de la riera de Miralles, amb la Serra de la Savinosa al darrere...
...així com sobre la Serra de Miralles, una de les que formen el Prelitoral Central...
...i també sobre la bona companyia que porto, que encara fan més bonic el paisatge
Des d'aquí tornem el corriol planejant cap a l'oest per retrobar de seguida a la pista anterior
Aquesta es desviarà cap a la plana, seguirem per un camí pel bosc que en un quart d'hora ens tornarà al cotxe, al costat del mas de Valldecerves
M'encanta !!!!
ResponEliminaI a mí també... la companyia sobretot
ResponEliminaUna pregunta: com sabeu que es tracta d'un poblat iberic? Seria prou interessant doncs conèixer'l més no? teniu alguna referncia fiable?
ResponEliminaxavicallejo@yahoo.es
Hola Xavi, la veritat és que ja fa un any que hi vaig anar i no recordo d'on ho vaig treure, crec que al camí no estava indicat així que ho deuria treure d'algun lloc d'internet. Si busques per exemple al google "poblat ibèric castellar ancosa" (sense cometes) en treuràs més info. Vigila pq també hi ha un altre poblat ibèric a un altre puig castellar a Sta. coloma de Gramenet
ResponEliminaSalut!!!