Ja és curiós que en les meves dues últimes visites a les Muntanyes de Prades hagi visitat el mateix cim, la Mola d'Estat, tot i que per itineraris diferents: la primera, amb el Llorenç i la Colla Jovenil vam pujar per la vessant nord, un fred matí d'hivern; en aquesta ocasió vam arribar-hi des de Farena, en una KDD perfectament organitzada pels amics de les terres del Sud del grup de Camins i Senders al FB, descobrint alguns camins recentment recuperats pel Xavi Pagès i l'equip de treball de Los lunes al sol i altres racons característics i sorprenents d'aquestes contrades: la Roca Pintada, el Mas del Roquerol o el Toll de l'Olla.
Track sobre mapa de l'Ed. Piolet
Cliqueu a sobre per a ampliar
Track a Wikiloc
Perfil i més dades
Puntualment van arribant tots els caminaires a Farena, petita i molt ben cuidada localitat pertanyent al municipi de Mont-ral. Hi havia passat alguna vegada pel davant, però mai m'havia aturat a fer-hi una ullada per l'interior, i com veurem després, val la pena. Reunió a la porta del restaurant abans de començar a caminar, el petit Guillem, a braços de sa mare, serà el convidat estrella de la primera part de l'excursió
Comencem pujant pel PR C-20 en direcció nord-est, fins que al cap de 10 minuts el deixem per seguir remuntant a mà esquerra, al mig del bosc, tot i que alguna clariana ens permet una bonica visió de la vall del Brugent, amb Farena a l'esquerra, la Serra de l'Envestida al darrere i els Motllats al fons
(Cliqueu sobre les panos per a ampliar-les)
El primer tram anem envoltats de pi i alzina majoritàriament, més endavant comença a aparèixer algun castanyer...
Boireta potser intenta trobar alguna drecera...
...però seguim pel camí recentment recuperat, l'antic "Camí de les mines" ja que es poden trobar diversos pous al llarg del recorregut, alguns més visibles i d'altres més amagats. Aquesta estava ja ben a prop de la carena...
...on el nostre corriol es creua amb el Camí dels Costers, a la dreta, que baixa al Mas d'en Tous; de seguida arribem al Coll del Costers, i tot seguit trobem una variant del PR que vé de Farena. Seguirem aquest PR a l'esquerra, remuntant encara uns quants metres pel Grau del Roquerol...
...un pas que ja devia existir molt de temps enrere...
...i que ens condueix a la Roca Pintada, punt on farem el primer avituallament
Des d'aquí les vistes ja comencen a ser brutals: la Vall del Brugent, amb Farena a sota i Mont-ral a l'altra banda, dalt de la carena sobre un turó, a la dreta
La part inferior de la vall, el Camp de Tarragona i el mar al fons, diria que la Talaia del Montmell a l'esquerra
A partir d'aquí seguim pujant pocs metres fins trobar una pista, que seguirem a la dreta uns cinc minuts, fins trobar el camí d'entrada al Mas d'en Mateu
Un indret feréstec i ombrívol, envoltat d'una densa vegetació i d'algun bonic exemplar de teix
Uns metres abans del mas hi ha una font, que raja ben bé a nivell de terra; d'aquí seguim un corriol que torna en direcció a la pista però en arribar a un descampat, a 100 m. escassos, ens desviem per un trencall a la dreta, enmig d'un espès pinar adornat amb teixos...
...fins que en cinc minuts sortim dalt d'una cinglera...
...amb unes vistes magnífiques sobre la Vall del Brugent, tant per una banda, en direcció a Farena i Mont-ral...
...com per l'altra, mirant cap a la Serra de l'Envestida, els Motllats i Capafonts a la dreta de tot, a sota del Picorandan
Ara continuarem per la base del cingle, sota mateix de les roques...
...passant per les restes del Mas del Roquerol
Ubicat estratègicament, segons ens explica en Xavi no fa tants anys que estava habitat
En tot cas, gaudeix d'unes vistes que ja les voldria jo a casa meva
De seguida remuntem la cinglera i tornem a la part alta de la serra; el pinar ens envolta novament
Al Coll de Viladecabres agafarem el camí de l'esquerra, en pujada. La Mola del Roquerol ja queda enrere
Ara passarem per sobre dels Roquers de la Cansalada; m'agradaria saber d'on li vé aquest nom...
...el cas és que alguna té una forma realment curiosa que em recorda no sé què...
De qualsevol manera, es tracta d'un indret espectacular...
...amb una vegetació igualment preciosa, encara que les alzines van substituint els pins...
...tot permetent, en algun forat entre els arbres, una bona vista de la vall, amb Capafonts i el Picorandan a sobre. Molt més lluny, sembla que la Serra de Cardó i els Ports volen treure el nas
Encara ens queda algun pas d'aquells curiosos...
...fins arribar al Coll de la Caldereta (1.040 m.); a l'esquerra deixem la Cova Fumada, on passarem en uns minuts, a la baixada. Des del coll pugem a la dreta una empinada canal que ens deixa al costat mateix de la Mola d'Estat; si bé es un lloc característic, amb unes vistes impressionants com veurem a continuació, torno a dir que no és cap cim, ja que el punt més alt es troba uns 160 m. cap a l'est, al costat d'on termina la pista que puja de Rojals. Ara bé, si a més a més els "lumbreras" del ministeri de torn et posen el nom de la Mola que no toca... Què hem de fer, en aquest país es treballa així
Ei, que no m'invento res, eh? Jo només intento informar-me (a l'ICC per exemple), cosa que no fan els polítics ni els suposats tècnics del ministeri abans de deixar-se la pasta de tothom... Ja ho sento, però això em fa molta i molta ràbia
En fi, seguim a la muntanya que d'això es tracta. Foto de les noies amb vistes cap al Barranc de Castellfollit i la Conca de Barberà
Més o menys el mateix, però sense les noies. Oi que perd molt?
Cap a l'altra banda, la Vall del Brugent, amb Barranc de la Font Gran pel que baixarem
Imatge característica de les Tres Creus sobre la cisterna, Capafonts i la part alta de la vall al darrere
Els Dedals de Vandellòs al darrere de la Serra de la Mussara i molt més lluny, cap a l'esquerra, una ombra molt difuminada delata la silueta del Montsià
Capafonts amb al Picorandan a sobre, envoltat per les Muntanyes de Prades, que no m'atreveixo a identificar
Casualitats de la vida, un cop aquí dalt tinc la sopresa de trobar-me amb l'Israel, del fòrum de Mendiak, que ha pujat des en solitari des de Rojals. Després d'uns minuts de xarrera, ens acomiadem i comencem el descens cap al Coll de la Cova Fumada, ara sí que farem una ullada a la bauma que li dóna el nom
Tornem al coll i continuem per un corriol (GR 171) que va a aparèixer a una pista; en un centenar de metres sortim al Coll de la Caldereta, on deixarem la carena i el GR per baixar cap al Barranc de la Font Gran
Aquest és un dels camins que el Xavi i cia. van posar al dia, en un primer moment travessem alguna tartera...
...però gairebé tot el descens el fem al mig d'un bonic alzinar, amb vistes cap al barranc de tant en tant
O cap a les Roques de la Cansalada, que ara ens queden a sobre
Conforme anem baixant van apareixent els pins, algun amb una forma un tant curiosa
Ens anem acostant al fons de la vall...
...i sortim a un camí més ample que ens deixa al costat del Mas d'en Toni; just abans, tombem a l'esquerra en direcció als camps...
D'aquí ja baixem cap al riu Brugent, on trobarem l'altre meravella natural del dia
El Toll de l'Olla
Una bassa alimentada per una cascada que ha anat foradant la roca durant milers d'anys
Hem de passar per la part inferior de la bassa per creuar el riu, on trobarem un curt tram de grimpada per sortir a la pista. El salt d'aigua, vist des de l'altra banda
Un cop a dalt, continuem per la pista 1 km. a l'esquerra fins trobar la carretera; cal dir que aquest toll es posava a rebentar de gent a l'estiu, i per això es va tallar l'accés per pista, colocant-hi una cadena, i es va prohibir l'estacionament a banda i banda de la carretera des de la sortida de Farena i fins a la cruilla de Mont-ral
En tot cas, ja només ens queda un últim quilòmetre per arribar a l'entrada de Farena
En comptes de donar el volt per la carretera, el Xavi ens porta a fer un tomb pels seus carrerons
La veritat és que és un dels pobles millor conservats que conec...
...amb un encant i una tranquil·litat que el fan únic
També és veritat que entre que el poble és ben petit i que la gana ja apreta, la visita es va acabar ràpidament, així que no vam trigar gens en seure a la taula del restaurant Brugent, sens dubte el millor final possible per a un bonic dia de muntanya
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada