Novament vaig a fer un volt per una zona per la que he passat centenars de vegades en cotxe, però que mai m'he aturat a conèixer sobre el terreny. En un primer moment, la idea era seguir el més a prop possible el curs més alt del riu Anoia, des d'Igualada fins a Calaf (millor dit: d'una de les seves branques), amb el projecte -a llarg termini- de continuar més endevant per la província de Lleida per prop del riu Llobregós. Una vegada posat a la feina, com és normal, les coses no sempre surten com es planejen...
Deixant de banda el primer intent, a principis de març, quan vaig acabar a urgències (res de l'altre món, una branqueta se'm va ficar a l'orella només sortir d'Igualada), aquest cop vaig donar més voltes que un tonto buscant camins que no apareixien i improvisant solucions d'emergència, especialment entre el mas de Comalats i Sant Pere del Vim, i acabant a Prats de Rei per tal d'assegurar l'autobús de tornada. Per això ara em centraré en el tram entre Igualada i Copons, amb un final de luxe al Gorg del Nafre, i deixant per una propera ocasió la segona part entre Copons i Calaf
Deixant de banda el primer intent, a principis de març, quan vaig acabar a urgències (res de l'altre món, una branqueta se'm va ficar a l'orella només sortir d'Igualada), aquest cop vaig donar més voltes que un tonto buscant camins que no apareixien i improvisant solucions d'emergència, especialment entre el mas de Comalats i Sant Pere del Vim, i acabant a Prats de Rei per tal d'assegurar l'autobús de tornada. Per això ara em centraré en el tram entre Igualada i Copons, amb un final de luxe al Gorg del Nafre, i deixant per una propera ocasió la segona part entre Copons i Calaf
Cliqueu a sobre per a ampliar
Track a Wikiloc
Perfil i més dades
El primer contratemps és que l'estació d'Igualada (dels FGC i del bus) està justament a l'altra punta; he de travessar la ciutat sencera pel Pg. Verdaguer, molt agradable
Al final del passeig baixo a la rotonda de la C-37, seguint aquesta carretera en direcció a Sant Martí de Tous, i després de deixar el desviament a Jorba (rotonda, inici del track) continuo uns 800 m. fins trobar una pista a la dreta, just abans de creuar el riu. En total, gairebé 5 km. d'asfalt, però a partir d'aquí ja arriba la calma. Em trobo ja a la vall de l'Anoia, en una zona amb molt de conreu
Al sud s'aixeca el Tossal de Montbui, que també hauré d'anar a visitar qualsevol dia d'aquests
El primer tram és tot pista, passo per sota d'una petita cinglera tot just abans de creuar el primer barranc
En plena primavera, els camps estan d'una verdor inmensa; entre els arbres passa l'Anoia i al mig s'intueix el pont de la carretera que m'ha portat des d'Igualada
I així, en uns 20 minuts des de la carretera, arribo a la masia de Can Cansalada, antigament conegut com a Mas de la Sala, i és que ja apareix al s. XII
En canvi, la creu que situada al davant és bastant més moderna, principis del s. XX. No és una creu de terme, com creia en un principi, sino que es va beneir al 1911 per conmemorar un multitudinari aplec que va celebrar-se un any abans
A la banda esquerra del camí em trobo amb l'ermita de la Mare de Déu de la Sala: un senzill però bonic exemplar romànic també del s.XII com el mas del que va agafar el nom
Una portalada precisoa, encara que bastant degradada,
A la façana posterior es troba la casa de l'ermità, que va estar ocupada al menys des del s. XIV i fins al 1823
Just després de l'ermita es deixa un desviament a la dreta; la pista es va tancant i entra en un bonic bosc de ribera...
...senyal de que s'acosta a creuar el riu Anoia, a gual; no serà l'última vegada...
De moment, se surt al camí del Figuerot, que uneix Jorba amb la C-37 i que cal seguir a la dreta. Una mica més endins s'ajunta la riera de Clariana, un dels principals afluents de la part alta de l'Anoia
Si s'espatlla el GPS, ja podrem localitzar-nos
Jorba és el típic poble que va crèixer primer a l'ombra del Camí Ral i després de la Nacional II, així que quan aquesta va convertir-se en autovia, va perdre bona part de la seva activitat
Avui dia sembla un poble fantasma, pel qual passo sense pena ni glòria però fent una volta una mica tonta, ja que pujo a buscar la riera de Rubió per travessar-la als pocs metres i dirigir-me a la carretera de Calaf (C-1412). És més directe seguir l'antiga nacional i passar la rotonda sobre l'autovia; a partir d'aquí se segueix encara la carretera uns 800 m. fins trobar el GR 7 a l'Hostal del Ganxo, venint de Sant Pere Sallavinera i en direcció a Bellprat
Un altre vestigi de l'antic Camí Ral, aquí cal deixar les marques de GR i desviar-se a l'esquerra per creuar la N-II i l'autovia per sota, a l'esquerra del riu. Al costat hi ha un aiguabarreig on s'ajunta l'Anoia, que baixa de la Penedella, i la riera de Veciana, que aniré seguint de bén a prop fins a Copons i que separa la zona més boscosa dels prats i alguns masos
La carretera de Calaf també passa a l'altra banda, a la dreta; hi ha alguna pista que hi arriba des dels masos
El meu caminet puja pel costat de la riera...
...i si en el primer tram encara era transitable, després es va estretant...
...el que el converteix en una passejadeta molt i molt agradable, que creua la riera en vàries ocasions...
...tot i que algin tram s'eixampla més i s'omple d'herbes, no tot podia ser tan romàntic
Finalment arribo a una pista asfaltada, junt a un camp de futbol i una mena d'àrea recreativa; senyal de que em vaig acostant a Copons...
Val la pena perdre's una estoneta pels seus carrers empedrats...
...i fer una ullada als pòrtics de la Plaça Major
Però sens dubte, el plat estrella de la jornada es troba a només cinc minutets, tot seguint un corriol al costat de la riera...
...que conduiex de seguida al Gorg de Nafre, format pel salt d'aigua de la riera de Veciana
Un indret encisador, que segurament en una altra època convida al bany, però que ara per ara només m'incita a mullar-me els peus mentre que passo comptes amb l'entrepà reglamentari
El mateix camí, ara de tornada
El següent tram entre Copons i Prats de Rei -no vaig arribar a Calaf, com era la meva intenció- va resultar ser una mica perdedor, i per tant esperaré a penjar-lo quan tingui el camí ben comprovat, espero no trigar gaire
Molt interessant i ben documentat aquest recorregut.
ResponEliminaCuriosa l'ermita de la Sala, el poble de Copons que no conec. Gràcies per compartir-ho
Val la pena de perdre's per aquests camins tan poc concorreguts...
EliminaGràcies pel comentari