GR 171: Gandesa - Garcia

Anteriors:
- Prat de Comte - Gandesa
- Barranc de la Fonteta - Coll de Cavalls

Tenia gairebé oblidat des de fa més d'un any aquest GR, que he anat començant fent trams aillats i sense gaire ordre. La veritat és que les comunicacions no ajuden gaire, ja que el primer autobús que vé de Barcelona arriba a Gandesa passades les onze del matí. Resolvent una equació de tercer grau en matèria de transport públic, vaig agafar el primer tren de Barcelona a Tortosa i d'aquí un autobús de la Hife que em deixa a Gandesa a les 9h20, encara una hora prou decent. Però la primera vegada que vaig intentar aquesta combinació estrambòtica al setembre passat, vaig perdre l'enllaç del bus gràcies als meus amics de la Renfe, obligant-me a buscar una alternativa pel GR 192 a les serres del Coll de l'Alba.

També vaig haver de modificar una mica l'itinerari "oficial" de l'etapa segons la FEEC. El primer tram, fins uns metres després del Coll de Cavalls, correspon a la variant GR 171.3 que s'inicia al Barranc de la Fonteta i passa a Gandesa pel Coll de la Font, paral·lelament a la carretera C-43, mentre que el tronc principal del GR travessa la Serra de Cavalls. Evidentment, no té cap sentit acabar una etapa i començar una altra al mig del no-res, en ple barranc i al costat d'una carretera, així que vaig allargar l'etapa anterior de Prat de Comte a Gandesa, amb Eloi, fa Gairebé 4 anys, i prèviament havíem conegut el tram corresponent a la Serra de Cavalls mentre exploràvem els escenaris de la Batalla de l'Ebre.

Track sobre mapa 1:50.000 de l'ICC
Cliqueu a sobre per a ampliar


El track a Wikiloc


Perfil i més dades



Així doncs, el principi d'aquesta etapa flanqueja els últims espadats de la Serra de Cavalls; la resta es pot considerar com una transició, travessant diversos barrancs, abans de creuar l'Ebre per enfilar-se cap al Montsant i les muntanyes del Priorat.

La sortida de Gandesa pel polígon industrial de la Plana no és gaire esperançadora; entre solars buits i naus industrials, alguna vista llunyana sobre la Serra del Pebrer, avantsala de la de Cavalls



Afortunadament, el trànsit és prou reduit i l'asfalt termina ràpid; en un quart d'hora s'arriba al final del carrer, on una pista a la dreta porta en suau pujada cap al Collet de les Forques. Des d'aquí ja s'albiren al fons el parc eòlic dels Barbers i les muntanyes de la Picossa, rera les quals se situa l'ermita de Sant Jeroni, teòric final d'etapa. Més lluny, gairebé imperceptible, una muralla rocallosa: el Montsant



Segueixo la pista, de moment envoltada de bancals amb avellaners



Després de deixar un desviament a l'esquerra cap a Corbera d'Ebre, la pista entra en una pineda i agafa poca alçada per la Serra de Santa Madrona, continuació de la del Pebrer; en alguna clariana es guanyen bones vistes sobre la Terra Alta, amb Corbera d'Ebre a la dreta i Gandesa a l'esquerra, més lluny

Cliqueu sobre les panos per a ampliar-les


Enfront ja ens apareix la Serra de Cavalls, amb la Punta Redona a l'esquerra i la Vall de Carruves al davant



Aquesta petita vall és com la continuació de la Vallada del Torner, entre el Puig Cavaller (dreta) i la Serra de Pàndols, al darrera de la Mola d'Irto (esq.), i continua més endavant per la Vall de la Torre i d'altres; totes juntes forma com una petita falla entre les muntanyes i el pla, que s'allarga des d'Horta de Sant Joan fins al riu Ebre



Així, la Vall de Carruves puja entre les Serres de Cavalls i de Santa Madrona, fins al Coll de Cavalls (530 m.)



Uns metres després d'aquest coll, la variant enllaça amb l'itinerari principal del GR 171, que baixa de la Punta Redona envoltat de pins i matolls



A partir d'aquí s'obre la Vall de la Torre, amb la Roca del Pebre a l'altra banda



 Ara ja es veu clarament el parc eòlic al mig i la Picossa a la seva dreta; entre mig es creua el Riu Sec, a tocar de la carretera N-420



El GR recórre gairebé tota la vall per la pista, però abans d'iniciar el descens flanqueja durant 1,5 km. el vessant nord de la Serra de Cavalls. Una mirada enrere cap al coll



Quan comença la baixada més pronunciada es deixa la pista momentàniament per un corriol a l'esquerra, per passar després a una petita vall paral·lela. Al fons s'obre la Ribera d'Ebre i el Priorat a l'esquerra; més lluny, a la dreta, s'endevinen les serres de Tivissa, Llaberia i la Mola de Colldejou



En deixar un coll i un parell de pistes a la dreta, s'arriba enfront de la torre que dóna nom a la vall: la Torre de Cervelló o d'Almucaten, d'origen medieval



Continuo barranc avall, per terreny amable; la Picossa cada cop més a prop, i a la seva esquerra el coll per on passaré en un parell d'hores



Ara sí que la Serra de Cavalls va quedant enrere, sobre la Vall de la Torre



Ja tinc la N-420 a tocar



Però abans s'ha de creuar el Riu Sec, que avui no fa precisament honor al seu nom



De seguida la pista surt a la nacional, continuo cap a la dreta uns 300 m. i llavors la travesso per seguir el traçat paral·lel de l'antiga carretera; poc després aquesta se separa, fent un revolt per resseguir el curs del riu, i en uns metres apareixen les runes del Mas de Miquelet



A partir d'aquí, novament per pista, el GR remunta el barranc de Valldelladres, coronat per la Pena-roja



El paisatge és molt similar a la Vall de la Torre: oliveres, ametllers, garrofers, avellaners...



...però aquell barranc ja ha quedat enrere, a l'altra banda del Riu Sec, sota la Serra de Cavalls



En arribar al Coll de Valldelladres, la pista gira a la dreta i va a sortir a una altra de molt més ampla, que es va fer servir per pujar els generadors del Parc Eòlic dels Barbers



El GR la segueix durant uns 250 m. fins que es desvia a l'esquerra cap als molins de vent; continuem per una altra pista més estreta que en uns 10 minuts ens baixa al paratge de Sant Jeroni



Aquí es troba el punt de sortida de l'ascensió a la Picossa i altres cims de la mateixa serra; de fet ja ho coneixia de fa uns anys, quan amb Eloi, Alba i Ferran vam pujar al cim... però de nit, així que no recordo gran cosa. Amb les ermites de Sant Jeroni i Santa Madrona i l'àrea de lleure que l'envolta, és un racó molt estimat pels riberencs, que hi organitzen dos aplecs a l'any.

Segons la FEEC, aquí termina l'etapa, al mig del no res. Hi ha una pista asfaltada que vé de Móra d'Ebre, a uns 7 kms., per on continuo després d'omplir reserves d'aigua i de fer un mos



La punta més alta és la Picossa i a la seva esquerra, l'Estel. Si no recordo malament els vam pujar els dos... Però és la primera vegada que veig aquesta serra de dia







En menys d'un km. s'arriba a una cruilla: a la dreta s'arriba a Móra, cap a l'esquerra es puja per la Vall de Perles, un nou barranc que remunta el GR, amb els molins dels Barbers per sobre de la serra



En pocs metres es deixa un camí a l'esquerra que puja a la Vall del Cebollot; es creua el barranc i es continua ascendint suaument, sempre entre oliveres o ametllers, fins que s'arriba a un coll per on s'entra a la Vall de Perles; al fons el Pic de l'Àguila



En la part alta hi ha bones vistes sobre l'altre extrem de la Ribera, les Muntanyes de Tivissa



I més lluny encara, la Mola de Colldejou i la Serra de Llaberia mig tapada pels arbres



El camí es desvia a la dreta i va baixant, tot seguit el barranc...



...que va tancant-se a l'hora de passar per l'Estret de l'Esperancet



Més que un estret, es tracta d'un parell de penyes a banda i banda del barranc. Poc després la pista creua el llit i comença a pujar, i en fer un gir marcat a l'esquerra es desvia un corriol que s'enfila ràpidament cap a la carena, on seguim una nova pista a l'esquerra. Vistes des de dalt de la carena cap a la Serra de Cardó...



...i cap als Ports, ja molt llunyans



Cap a l'altra banda, les serres de l'Argentera, Colldejou i Llaberia



De seguida s'arriba a un nou coll per començar a baixar l'últim barranc de la jornada, el dels Roianos. Com sempre, pista voltada d'oliveres (aquestes abandonades, la gran majoria)...



...tot i que amb algun tram de pineda



Així s'arriba a creuar la via del tren, on es creua el GR 99, Camí de l'Ebre. Inicialment em dirigeixo cap al riu, pensant que trobaria el pas de barca obert...



...però sembla ser que entre setmana no deu ser gaire rendible, la barcassa es troba al mig del riu i sense gaire intenció de moure's



Així que torno uns metres enrere i segueixo pel GR, passant davant les Sénies de Garcia



En tornar a passar sota la via, el GR 99 se'n va cap al riu Ebre; en no haver cap altra forma de creuar-lo, el GR 171 puja a la via i el travessa pel pont del ferrocarril. No cal dir que s'ha de parar atenció a que no vingui cap tren



Vistes des del pont cap a l'Ebre avall...



...i Ebre amunt, la vila de Garcia, on s'arriba després de seguir durant 1 km. la carretera de l'Eix de l'Ebre



Tot i que no té estació de tren (es troba tancada de fa anys, a sobre de les Sénies) no vaig haver d'esperar gaire l'autobús que em va baixar a la de Móra la Nova. Una altra opció seria seguir la via durant una mica menys de 3 km. fins arribar a aquesta estació.

Següent:
Garcia - riu de Montsant