Barranc del Carrer Ample (bis) i l'Espina

Gràcies a la KDD que vam organitzar, entre Mendiak i el Facebook, amb l'amic Boireta, vaig tenir l'ocasió de tornar a pujar pel Barranc del Carrer Ample per segona vegada en menys d'un any. No em cansaria de fer-ho, ja que és un lloc espectacular, difícil de descriure amb paraules, on a cada pas s'endevina un detall nou, una visió diferent, una sorpresa amagada... I amb la companyia que es va ajuntar aquesta vegada, no hi ha qui pugui resistir-se; les KDDs catalanes de Mendiak ja es van internacionalitzant i ara ens visiten de llocs tan exòtics com Benicarló o Bilbao

En aquesta ocasió assolirem el cim de l'Espina, al que ja m'havia apropat tres vegades quan feia els meus intents per acabar el GR 7 català. Des d'aqui tornarem al Mas de la Franqueta resseguint gairebé tota la carena fins passar sota la Punta de Cucons. Les impressionants vistes sobre les Roques de Benet ens compensaran la boira que vam trobar a les parts altes de la serra, a partir del Mas del Maraco

Track sobre mapa 1:50.000 de l'ICC
Cliqueu a sobre per a ampliar


Track a Wikiloc


Perfil i més dades


Em convé passar per alt la falta de puntualitat d'algun membre de l'expedició; anar a dormir tard, no conèixer el camí, algun error de càlcul... No són excuses. Així que quan la Sílvia i jo vam arribar dalt del Mas de la Franqueta, mitja hora més tard que la resta, gairebé no vam tenir temps ni per les salutacions ni per les presentacions; ja feia estona que em pitaven les orelles...Sortim de la Franqueta pujant pel camí paral·lel al riu, a l'altra banda de la pista que vaig seguir l'última vegada



En deu minutets ens plantem a les marbreres, on s'ajunten el barranc del Carrer Ample...



...i el de la Vall d'Uixó



Des d'aquí enfilem cap a amunt el Carrer Ample; intentaré no repetir gaire les fotos que ja vaig penjar fa uns mesos, potser algun detall que llavors se'm va passar per alt, com aquesta foradada



...o la Font de la Figuerassa, on (per fí!) puc sortir en alguna foto

(foto d'Àngel)


Seguim amunt, el barranc es va obrint...



...i comença a pujar de mala manera...



...i a tancar-se novament en acostar-nos a l'Estret de les Palanquetes



Encara ens queda algun tram al mig d'un frondós boixar...



...passat el qual es comença a obrir el bosc...



...i ens endinsem en el que sembla la fi del mon



El tram més espectacular del barranc es caracteritza per aquests plecs o estrats i per la manca gairebé absoluta de vegetació, tot i que trobem fauna no autòctona, un bonic exemplar de cabreta bilbaina...

(Foto de Joan)


...i més ramat cabrú procedent de bona part de la geografia catalana, gairebé tots al·lucinant davant de l'espectacle



Detall dels plecs (o com es digui... no sóc geòleg)



Encara hem de passar per la zona més aspra del barranc, enmig d'un desolador paisatge gairebé lunar...



...i acostar-nos a la Cova del Frare o de la Rambla o del Llop (si algú sap el nom real, s'agrairà informació), en la unió amb el barranc de la Rambla (suposo que per això surt en algun mapa com a Cova de la Rambla)...



...on aprofitem per esmorzar i fer-nos la primera foto de grup

(foto de l'Àngel)


Després de compartir riures i queviures i estranys brebatges bicolors, continuem barranc amunt en direcció a la capçalera



De mica en mica la vegetació va tornant al seu lloc



Poc abans del Mas del Maraco ens trobem amb les marques del GR 7. Per una vegada que pujo aquí dalt sense vent, ens enganxarà la boira a les parts més altes



Seguim pujant, ja molt a prop de la carena, cap al Coll d'Alfara...



...des d'on seguim uns pocs metres el GR 7 per desviar-nos de seguida a l'esquerra i assolir la punta de l'Espina (1.181 m.)



No era el millor lloc ni es donaven les millors condicions per a aturar-nos a picar alguna cosa; una pena perquè les vistes des d'aquí han de ser espectaculars. Ara continuarem una estona molt a prop de la carena, seguint les marques del PR C-185



A falta de bones panoràmiques, jugarem amb la boira i les ombres...



...i amb algun enorme exemplar de teix que flanqueja el camí...



...a una banda i una altra...



...fins que passem pel costat del coll per on teníem previst assolir la Punta de l'Enderrocada, però veient el panorama deixem de banda aquest cim i baixem de cop...



...en direcció al Bassis de la Muntanyola, una font en un raconet encantador...



...situat al mig de les Muntanyoles, a dalt s'endevina la carena per hem passat fa una estona



Aquí termina una pista que puja des de la Franqueta i que seguirem una estona, de moment pugem al Coll de la Muntanyola, on ja deixem enrere les zones més altes del Port d'Horta



Cap a l'altra banda tenim el vessant occidental de la Punta de l'Enrejolada, a bona hora li ha marxat la boira...



Vista cap a les alçades des de prop del Coll de Triadó; l'Espina encara està tapada, no així l'Enrejolada. A l'esquerra, el barranc de la Muntanyola per on hem baixat



Ara el camí es fa molt còmode i agradable, travessant una agradable pineda on segur que s'amaguen infinitat de bolets



Entre els arbres apareix la Muntanya de Santa Bàrbara en primer terme, els parcs eòlics de la Terra Alta més enrere... i tímidament s'entreveuen uns cims nevats molt, molt més lluny



Arribats al següent coll, deixem la pista i continuem pujant uns metres per un corriol...



...fins arribar a la propera carena, on ens hem d'apartar uns pocs metres per gaudir d'unes vistes escandaloses: les Gronses a l'esquerra, Roques de Benet al mig, Santa Bàrbara i la Moleta a la dreta, al darrera tota la plana de la Terra Alta...



...el Montsagre d'Horta a l'esquerra, tapat pels pocs núvols que encara queden; al mig la Tossa i a la dreta els cims per on hem passat unes hores abans



...i més a prop, la Punta de la Creueta, que acabem de flanquejar. Entremig dels arbres es veu la pista per la que hem baixat



Des d'aquí ja comencem un ràpid descens, sempre entre els arbres



Encara que de tant en tant se'ns obren bones panoràmiques sobre el barranc dels Estrets, el Penyagalera i l'extrem més oriental dels Ports



No triguem gaire en arribar al Coll de Botana, on trobem les runes de la Corralissa de Franxo...



...i on podem gaudir de la varietat de cultures gastronòmico-alcoòliques que hem aconseguit reunir

(foto d'Àngel)


Després d'omplir els dipòsits continuarem resseguint gairebé per sobre la carena...

(foto de Boireta)


...sempre amb bones vistes, la Penya del Gall al mig i la plana de la Terra Alta al darrere



Aquí baixem uns metres a la dreta, sense trobar cap camí evident...



...per tal de flanquejar les roques cap a l'esquerra i trobar l'entrada de la Cova Benaixa, amb tres entrades



Val la pena fer-hi una ullada al seu interior...



...tot i els abominables monstres que hi poden aparèixer



Continuem, ara ja per un camí més fressat i totalment de baixada, en direcció al punt de sortida que s'amaga al fons del barranc...



...tot i que encara podrem gaudir de noves panoràmiques en passar sota la Punta dels Cucons: cap al Barranc dels Estrets, amb el Penyagalera al fons...



...i cap a les Gronses, que sempre em miro amb un cert desig... Aviam si algun bon coneixedor de la zona s'anima a acompanyar-m'hi algun dia



Des d'aquí, una baixada d'uns 300 m. de desnivell que s'arriben a fer cansats, tot i la bellesa del camí, fins que arribem al Monument al Guarda Forestal



Ja tenim al costat la carretera, però millor creuar el riu dels Estrets, amb sort de trobar uns palets estratègicament col·locats...



...i tornar al Mas de la Franqueta pel camí que voreja el riu, el mateix per on vaig pujar uns mesos enrera



Tot el sant dia caminant, una mica més i hem de treure els frontals, però hem disfrutat com a criatures