Per fi em decideixo a atacat l'última variant del GR 92 que em queda per completar. El GR 92-3 recorre l'interior del Massís del Garraf de forma més o menys paral·lela al GR 92-4, més curt i que va més a prop de la costa. Aquesta vegada aniré des del Coll de la Clota, entre Castelldefels i Begues, fins a Sant Miquel d'Olèrdola, deixant per a una propera ocasió la següent etapa entre aquesta població i Castellet, ja al Penedès, on es retroba l'itinerari principal del GR.
Clique a sobre per a ampliar-lo
+Bruguers+-+Ol%C3%A8rdola.JPG)
Track a Wikiloc
Perfil i més dades
Per arribar al Coll de la Clota s'ha de sortir des de l'ermita de Bruguers (s.XI), a la carretera BV-2041 de Gavà a Begues; hi ha parada d'autobús (línia 902). Foto semblant a la de fa poc més de 7 anys, quan vaig venir a fer l'etapa entre Sant Climent i Garraf
Durant uns metres torno a seguir el GR 92 cap a Eramprunyà; em serveix per fer memòria, no recordava aquest tram que sembla tallat al mig de la pedra roja...
...ni el pas sota la Foradada, una altra de les roques característiques de la zona
Tampoc recordava aquestes vistes sobre Collserola, i és que, tornant a mirar les fotos, aquella vegada la boirina em va fer la punyeta
Passo sota el Castell d'Eramprunyà (402 m.), i com llavors, aquesta vista serà la millor que tindré, ja que el recinte es troba tancat al públic. Sembla que s'organitzen visites el segon diumenge de cada més, segons la web de l'Ajuntament
Arribat a un petit coll trobo una pista que accedeix al castell. Des d'aquí es pot veure el vessant marítim de bona part del Garraf, culminat pel Puig de les Agulles a la dreta de tot i per la Morella, sostre del massís, una mica més al mig
Després de comprovar que no es pot arribar al Castell, deixo el GR per un corriol que comença a pujar a la dreta, per tal de no repetir el mateix camí que vaig fer anys enrere, i així també pujaré el petit turó de la Desfeta, un dels últims d'aquesta banda del Garraf. En cinc minuts trobo una nova pista que seguiré uns pocs metres; a sota queda Castelldefels, es veu el canal olímpic a l'esquerra
Es pot tallar per un corriol a mà dreta, però vaig pujar per la pista, que fa un revolt per aparèixer de seguida en una cruïlla; aquí segueixo a l'esquerra fins uns metres després del següent revolt, on surt un altre sender que em portarà a l'explanada del cim. Em trobo primer una torre de guaita i continuo pel corriol fins al punt que sembla més alt, ja que no hi ha res que senyali el Turó de la Desfeta (530 m., 1h de camí). Té molt bones vistes però se'm fa difícil de treure una foto sense que aparegui un cable d'alta tensió,
Mirada enrere cap a la vall de Sant Climent, població que per poc no arriba a veure's; a sobre hi ha el Montbaig i al darrere Barcelona, amb Montjuic a la dreta i Collserola a l'esquerra
Dalt del cim vé a morir una pista, la segueixo fins passar la línia elèctrica i giro a l'esquerra, com per tornar enrere; de seguida es bifurca i als pocs metres començo a baixar per un corriol en direcció a la Clota, sota el Puig de les Agulles
En aquest coll (412 m., 1h20') em retrobo amb el GR 92; evidentment el camí més curt era seguir-lo des del Castell. Aquí neix la variant que ara recorreré cap a Begues, el Puig de la Mola, l'Arboçar i Olèrdola
Deixo doncs l'itinerari principal del GR i baixo per una pista que ressegueix el Torrent de la Clota; després de comprovar l'aridesa del Garraf, no m'esperava trobar aquests camps tant verds just al costat
La pista acaba en creuar-se una altra que surt a la carretera; continuo per un camí pel dret i en arribar a una segona pista el GR tomba a l'esquerra per aparèixer en una de les rotondes d'accés a Begues (1h50'), després d'endinsar-se uns metres pels carrers d'una urbanització als afores. És més curt tirar recte pel corriol, que va a sortir a la mateixa rotonda sense passar per la urbanització.
A partir d'aquí es segueix uns metres al costat de la carretera de Gavà a Avinyonet, la mateixa des de la que he començat a caminar un parell d'hores abans. En passar junt al Mas de la Parellada la pista es desvia, cal tombar a la dreta per continuar en la mateixa direcció fins arribar a Can Térmens, una de les masies més antigues del municipi, on ara hi ha un restaurant saturat de ciclistes. Aquí es gira primer a l'esquerra en arribar al grup de cases...
...i només deixar-les enrere novament a la dreta, per seguir una pista dins una frondosa pineda
Continuo així durant una mitja hora fins arribar a un petit coll, on el GR baixa per un sender gairebé convertit en trialera; en cinc minutets retrobo la pista, passant pel costat del Mas de la Maçana, en runes
Des d'aquí se segueix baixant suaument al costat del Fondo de la Maçana
Poc abans d'arribar novament a la carretera es deixa de banda la pista i es continua pel torrent, a estones per camí i a estones pel mateix llit, fins que se surt a un camp de vinyes. Aquí es deixa de banda el Fondo de la Maçana per continuar planejant uns metres a l'esquerra...
...i començar a pujar de nou per un altre torrent, el Fondo de l'Espinadar. El primer tram és per pista, i passa també enfront d'un antic mas enrunat, els Casals...
...amb el seu pou de glaç també enrunat
Poc després s'acaba la pista i trobo un corriol que puja fort; cap enrere apareix el Montau, al límit entre el Garraf i l'Ordal, i foradat per les pedreres, com vàries muntanyes més d'aquesta zona
Una curta però intensa pujada em porta al Coll de la Ferla (437 m.- 3h30'), a partir d'aquí tornen les vistes sobre el vessant marítim del massís. El Puig de la Mola ja apareix a la dreta
Només queda l'últim esforç, pujant per la carena a la dreta per assolir en primer lloc el Puig de l'Espinadar...
...i aparèixer després en una pista que, en deu minuts més, condueix a la base del Puig de la Mola (537 m.- 4h), sostre del dia i de la comarca del Garraf, també ocupat per una torre de guaita
No m'havia passat mai, avui puc observar els dos extrems del país des del mateix lloc: el Montsià al sud, que apareix tímidament (encara que no ho sembli) al mig de la foto sobre el mar, a l'esquerra del Montgròs, i aquest sobre Sant Pere de Ribes
I pel nord, les neus pirinenques, que també apareixen tímidament, encara que no ho sembli, a banda i banda de Montserrat, darrere de l'Ordal
(Cliqueu a sobre de les panos per a ampliar-les)
I entremig, doncs un munt de constrastos: el Penedès, amb la Penya del Papiol, proper objectiu, en primer terme a l'esquerra; just al darrere la Talaia del Montmell, i al mig Vilafranca
Cap a llevant, com no, el mar, a la zona del Barranc de Vallcarca. Al mig hi ha la urbanització la Plana Novella, per on passa el GR 92-4
Mirada enrere cap a la Morella, sostre del massís, i el Puig Ginebró, delatat per la bola del radar meteorològic
Ja tornant a la pista començant la baixada, gaudeixo d'una àmplia visió del vessant meridional del massís del Garraf amb el Penedès al darrere. La Penya del Papiol queda just sota la Talaia del Montmell, al mig; a la seva esquerra el Puig de 'Àliga, cap a on es dirigirà el GR 92.3 en la propera etapa. Més al fons, les muntanyes de Prades, de Colldejou, de Vandellòs... i a l'esquerra de tot, unes taquetes blanques delaten sens dubte unes muntanyes nevades molt llunyanes; allà sí que no m'atreveixo a identificar cims, estan massa lluny
La pista anterior es converteix de seguida en un corriol que baixa fort tot resseguint la carena, fins que aquesta tomba a l'esquerra i el GR gira a la dreta per a creuar-se, 20 minuts després del cim, amb la pista per on el GR 5 vé de Sitges cap a Olesa de Bonesvalls cal deixar la pista a banda i banda i continuar per un estret corriol envoltat per la malesa, on malgrat totes les prohibicions i les normatives, em torno a trobar amb el mateix tipus de brètols de sempre... i a sobre, si no t'apartes s'enfaden!!!
En fi, continuem que si no m'escalfo... Segueixo baixant pel mateix camí, que rodeja per la dreta el petit turó de la Llaureda per encaixar-se al barranc de Santasusanna, sempre dins d'una frondosa pineda, fins que surto novament a un nou vinyar, tant característics d'aquestes contrades...
...i en creuar la Riera de Begues, deixo el camí que venia seguint per tombar a l'esquerra, just davant de la Caseria de Santasusanna, s. XII, actualment deshabitada
Bé, això de tombar a l'esquerra... millor torno a la cruilla i dono la volta per les vinyes de sota, si no vull sortir arrebossat
Un pel més endevant, a uns 200 m., la pista gira a la dreta i comença a guanyar alçada per acostar-se a una collada propera; Santasusanna ja queda a sota
Un cop al Coll (285 m.-5h30'), dalt la Serra dels Carlistes, baixo pel corriol que em trobo enfront, de seguida em desvio a la dreta per trobar-me amb una pista que segueixo cap a l'esquerra. A partir d'aquí, les vinyes configuren novament el paisatge
Ja no hem de deixar aquesta pista fins a l'entrada a l'Arboçar; als 40 minuts passarem davant del Mas Sunyer, no tan enrunat com els altres que hem anat trobant
Des de l'anomenada Plana del Pou Vell, el Puig de la Mola ja queda llunyà
En vint minuts més sortirem al vial asfaltat d'accés a l'Arboçar de les Roques, un dels tres barris de l'Arboçar...
...vial que cal seguir a la dreta per entrar a l'Arboçar de Dalt, un altre agregat del municipi d'Avinyonet del Penedès. Poblet tranquil, gairebé sense cotxes ni comerços (o al menys no els vaig saber veure)
No em trobo ningú pel carrer, potser és que he arribat a l'hora de dinar... Travesso l'Arboçar de Dalt sense pena ni glòria i de seguida agafo el trencall cap a l'Arboçar de Baix
Destaca la seva torre medieval, que formava part de les fortificacions de la Marca Hispànica, avui reconvertida en masia de turisme rural
Sortint de l'Arboçar de Baix, es continua pel bosc fins al Coll de Can Segarra, on creua la carretera BV-2415 d'Olivella a Sant Pere Molanta (7h). Aquí hi passa un autobús de Vilafranca a Sitges (Autocars Plana). El GR passa de llarg i continua carena amunt per encetar les últimes rampes de la jornada, per una pista que passa ben a prop de la masia de Cal Marc...
...i des de la qual es van guanyant grans vistes sobre part de l'etapa d'avui: l'Arboçar en primer terme, darrera el Turó de les Mentides a l'esquerra i el Puig de la Mola al mig. El Massís del Garraf ja comença a quedar enrere
I és que la Penya del Papiol (385 m., 7h30') es troba una mica en terra de ningú...
...ben bé entre el massís del Garraf que acabem de travessar...
...i les Serres de la Cogulla i de Bonaire, a sobre de Canyelles i de Vilanova respectivament, que continuen la carena de la serralada i que el GR 92-3 recorrerà en la següent etapa...
...i al mateix temps, molt a prop del mar i del vessant marítim del Garraf...
...però alhora amb bones vistes sobre la plana del Penedès i la Serralada Prelitoral a l'altra banda...
...sense oblidar l'omnipresent muntanya de Montserrat, encara amb unes ombres emblanquides al seu darrere
No em queda massa temps, només mitja hora, per baixar cap a Olèrdola, ja que si perdo l'autobús de les 16h m'hauré de quedar esperant 3 hores fins al següent, o continuar la caminata fins a Vilafranca. Així que baixo cagant llets per un corriol que ressegueix la carena a la vora d'una immensa pedrera fins arribar a Can Catantingues, on una desviació em fa dubtar
Segueixo amb bon criteri cap a l'esquerra, gairebé corrent, per arribar a l'entrada de la pedrera, on se surt al lateral de l'autovia C-15; uns metres més amunt hi ha la rotonda d'entrada a Sant Miquel d'Olèrdola (8h), on ni tant sols tinc temps de fer-hi la foto de rigor: em trobo de cara amb l'autobús que se m'està escapant a la sortida del poble
