Més de deu anys després d'iniciar el GR 7 per terres tarragonines, torno a les Muntanyes de Prades molt ben acompanyat per redescobrir aquells paisatges; al desembre de 2004 vaig patir la boira durant bona part del recorregut, i des de llavors tenia pendent de tornar per la zona a fer-hi una nova ullada. A més a més, vam afegir dos al·licients que per sí sols ja justifiquen una excursió: el Puig de Gallicant, a la llista dels 100 Cims de la FEEC, i els Gorgs de la Febró, que només coneixia en part. Va resultar una circular interessant i senzilleta, que fins i tot es pot fer amb un braç enguixat... Encara em piten les orelles.
Deixem el cotxe a l'entrada del poble i després d'esmorzar anem a buscar les marques del GR 7, passant davant de l'església de Sant Andreu (1799)
A la part alta del poble, de seguida trobem el GR, que comença a enfilar-se...
Des del primer moment anem deixant Arbolí a sota i guanyant bones vistes: la Miranda de Puigcerver a l'esquerra, les serres de l'Argentera i Llaberia més al fons, la Serra de lo Molló al mig i a l'esquerra, molt llunyana, la Serra de Cardó
No triguem gaire en arribar al Collet dels Colls (860 m.), des d'on ja s'entreveuen les cases de Gallicant rere els arbres
El GR hi va directament, però ens desviarem a la dreta per arribar als Colls...
...i encarar des d'aquí la pujada al primer cim del dia
Poc desnivell des del coll, només ens hem d'aturar una o dues vegades per agafar aire, i per gaudir de les vistes durant l'ascens: cap a la Serra de la Mussara...
...o més al sud, mirant al Priorat, amb la Serra de Cardó a l'altra punta; la boirina no deixa veure els Ports, més lluny
Sense gaire història, en vint minuts des del coll (1h des d'Arbolí) coronem el Puig de Gallicant, (1010 m.)
Millor aprofitar les vistes de la pujada, perquè un cop a dalt no es veu gaire cosa; només cap a ponent, on apareix la petita vila de Siurana enmarcada al mig de la Serra de Montsant...
...i al nord, amb la Moleta a l'altra banda del barranc i el Tossal de la Baltassana més lluny, a la dreta. Darrere del primer cim s'amaga la vila de Prades
Baixem pel costat oposat i en vint minuts retrobem les marques de GR, que seguirem a la dreta per acostar-nos a un indret que va quedar ancorat en el temps...
...i que dóna nom al puig que acabem de pujar: el poble de Gallicant, abandonat des dels anys 50 del segle passat
Gaudeix d'una panoràmica excepcional sobre el poble de Siurana, dalt del cingle, i del barranc que forma el riu del mateix nom, per on baixarem en unes hores; al darrere, la serra del Montsant, gairebé sencera, amb la Roca Corbatera a la dreta com a punt més elevat
Després d'una ràpida visita tornem al GR, que continua pel bosc i després d'uns 800 m. va a sortir a una pista; aquesta fa un parell de revolts i termina quan el barranc es comença a tancar. Continuem per un corriol que baixa fort i s'endinsa en una mena de tall entre les parets del sot
Però encara més a dins s'enfonsa el torrent de la Canaleta, que en el seu curt recorregut (recull les aigües del vessant nord del Puig de Gallicant) ja ha guanyat un cabal si més no suficient per produir un profund solc a la roca...
...que uns metres més avall forma el Gorguet, el primer dels anomenats Gorgs de la Febró
Tornem al camí que encara baixa una mica per arribar al gorg principal, el del Mas del Frare. Per desgràcia, aquí no baixa gens d'aigua
En aquest gorg deixarem el GR 7, que puja al Mas dels Frares i a la Mussara, i seguirem el camí que baixa ben a prop del riu dels Gorgs, encaixat entre parets
I ja és mala sort que vam trobar buida la cascada del gorg, perquè poc més endavant els petits torrents anaven plens
De mica en mica el curs del riu va agafant cabal
Els cingles es van elevant cada cop més
Arriba un moment en què el camí se separa del riu i agafa alçada...
...es fica en el bosc i torna a baixar, deixant a l'esquerra un trencall una mica amagat; és important no passar-se'l, ja que condueix al gorg més bonic dels tres: la Gorguina
Aquí el riu ha anat fent un tall a la roca durant milers i milers d'anys...
...esculpint unes formacions ben curioses
Una meravella de la natura, vaja
Tornem al camí principal, una mica més avall canviem de vessant, on Noe fa exhibició de la seva destresa equilibrista en creuar el riu amb una sola ma sense caure. Un cop a l'altra banda ens envolta el bosc
El camí s'aparta una estona del fons del barranc, justament quan el riu dels Gorgs vessa al riu de Siurana; però després sortim a una pista i tornem a baixar. El barranc s'obre de nou; arribem novament al riu i el podem travessar sense tantes dificultats
Poc més endavant, entre els arbres s'amaga el Molí de l'Esquirola, a tocar del Barranc de la Gritella
Aquí s'ajunta el Barranc del Carcaix, per on ve el camí de Prades
El nostre corriol segueix planejant, passem pel Mas d'en Candi...
...i ja de seguida baixem a creuar el riu per últim cop, a l'alçada del Toll de la Cinteta
A partir d'aquí deixem a sota el barranc i pugem pel vessant oposat...
...on el camí de seguida torna a ficar-se dins el bosc...
...agafant alçada ràpidament
Quan ens acostem a la part més alta apareix una bauma
És el Grau del Vincabrer, el tram més empinat, que passa per sota de les parets
D'aquí ja sortim a una pista que seguirem a la dreta per desviar-nos de seguida per un corriol. A l'altra banda del barranc, el petit poble de Siurana sobre la cinglera i Cornudella a l'esquerra; més enllà la Serra del Montsant amb la Roca Corbatera al centre
Després de vint minuts pel mig del bosc arribem a l'ermita de Sant Pau, originària del s. XIII però reconstruïda al 1927
I des d'aquí ja només ens queda un curt descens fins Arbolí, on trobarem les marques del GR poc abans d'arribar
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada