A finals d'estiu es va organitzar aquesta excursió a la web de Singles, que ja feia temps que tenia al cap. Ja al 2007 amb Carloscoi (aquí) vam parlar de continuat la carena de la Serra Cavallera fins Camprodon després de baixar del Taga i el Puigsestela, però el mal estat dels meus genolls no m'ho permetia. I el juliol anterior havia passat molt a prop quan vaig enllaçar Ribes i Camprodon a través de Pardines i la Collada Verda (aquí), tot mirant des de sota l'extrem oriental de la serra (també anomenada Serra de les Pasteres) tot fent plans per venir a completar-la. Doncs encara no dos mesos més tard vaig apuntar-me gairebé de casualitat i vaig poder completar el tram que em faltava per completar la "integral" de la Serra Cavallera.
Cliqueu a sobre per a ampliar
Track a Wikiloc
Perfil i més dades
Cliqueu sobre les fotos per a ampliar-les
Des de Barcelona anem en cotxe fins a Camprodon, capital de la vall del mateix nom, que no necessita presentació
Creuem el Ter i anem a buscar el Parc de Mas Ventós, sobre el túnel de la carretera de Setcases, per començar a entrar en matèria. La primera part de la ruta anirà pujant pels boscos, resseguint l'inici de la carena de la Serra Cavallera
Algun tram està construït entre marges, sembla que el camí porta aquí bastants anys
Les primeres vistes trigaran una estona: en alguna finestra al nord apareix el Roca Colom al centre, a la seva dreta (més proper) el Puig de les Agudes i al costat el Costabona
I cap al sud aixequen les serres que separen la Garrotxa, el Ripollès i Osona
De mica en mica els arbres van perdent terreny
Una mirada enrere cap al Comanegra; mig ocult a la dreta, el Bassegoda
A partir dels 1.500 m. ja podem gaudir de les vistes: Llanars, en la confluència de la vall del Ter i la Ribera de Feitús; per sobre, a l'esquerra, el Puig de les Agudes i al darrere d'aquest el Costabona; la carena segueix a la dreta (est) cap al massís del Canigó
Mentrestant, la Serra Cavallera continua pujant amb força; al darrere ja apareix la falda del nostre objectiu, el Puig de les Pasteres
A aquestes alçades, ja res ens oculta la vista de la vall del Ter...
Ni per una banda ni per l'altra, ja que la mateixa vall tomba cap al sud-oest a Camprodon. Enftont s'alça les serres de Milany, de Santa Magdalena, de Capsacosta, el Puigsacalm... I molt lluny i gairebé difuminat, el Montseny
Al davant, encara tenim feina... però el Puig de les Pasteres ja està més a prop
Entre un coll i un altre apareix algun ramat de vaques; al darrere la vall del Ter es dirigeix cap a Ripoll. A l'horitzó s'endevina la silueta de Montserrat
La carena es va afilant
Una ullada al que portem recorregut
I una mirada al nord, cap a la zona que vaig recórrer el mes anterior, per sota. A sobre, els cims de les capçaleres del Ter i del Freser, des del Balandrau a les Borregues
A l'altre costat la vall del Ter, a sota tenim les pastures per on tornarem al punt d'inici
Ens anem acostant una mica més...
Ja tenim a la vista el cim, al darrere epareixen els altres dos cims principals de la Serra Cavallera: el Taga al mig i el Puigsestela a l'esquerra
I finalment, el Puig de les Pasteres (1.894 m.), en tres hores llargues (i molt relaxades) des de Camprodon
Anem amb la sessió de vistes: seguint la carena hi ha la Pedra dels Tres Bisbats, per on passarem en una estona; al darrere el Coll de Pal, el Puigsestela i el Taga. Molt més lluny, la Tossa d'Alp
Puigmal, Balandrau, les Borregues, Roca Colom, Costabona, Canigó...
I molt amagada al darrere de les vaques, la silueta del Pedraforca
Ens arrecerem una mica sota el cim, per esmorzar protegits del vent...
...i seguim el nostre camí, passant primer pel collet de les Pasteres...
...per assolir tot seguit la Pedra dels Tres Bisbats (1.905 m.). Tot i que és més alta que l'anterior, no hi ha ni una trista fita per assenyalar-la
Noves vistes cap a la vall de Pardines i la del Rigat al darrera, amb Puigsestela i Taga a l'esquerra, Serra de Montgrony i Puigllançada; a l'altre costat, el Puigmal i el Balandrau
A partir d'aquí ja iniciem el descens
Ràpidament arribem al Coll de Pal (1.770 m.), on mor la pista que puja d'Ogassa
Cal seguir aquesta pista fins al refugi de la Gran Jaça, més o menys on apareixen els primers arbres
Deixem el refugi i seguim més o menys les marques de PR...
...tot i que cadascun va més o menys per on li plau...
...sempre per la cara sud del Puig de les Pasteres
Arribem a una mena de collet d'on neix una nova pista, suposo que per aquí arriben tots els residents estivals d'aquests prats
De mica en mica la vegetació va fent acte de presència, per sota es veu una altra pista que enllaça Ogassa i la Colònia Estebanell. Al fons, la Vall del Bac
Cal prestar atenció a les marques del PR ja que el camí es perd, de fet ens vam passar un trencall i vam acabar baixant camp a través...
...fins que vam aparèixer al mas de Cal Noi, en reconstrucció
D'aquí sortim a la pista que travessa la serra i ja s'han acabat les dificultats. Camprodon s'amaga darrera dels arbres, a la dreta el puig de Sant Antoni
Ja només ens queda un curt tram de bosc on enllaçarem amb el camí d'anada per arribar novament a l punt de sortida, sota les arcades del Pont Nou de Camprodon
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada