Feia temps que la Serra del Cap del Verd estava en el punt de mira, però per un motiu o per un altre no m'hi havia acostat mai; segurament és que queda eclipsada per uns veïns il·lustres com el Pedraforca o el Cadí, o més modestos com Ensija o el Port del Comte. Finalment em vaig decidir aquest estiu passat i vaig preparar l'ascensió al sostre de la serra, del mateix nom, tot i que em van quedar ganes d'acostar-me cap als altres dos cims situats més a llevant.
Cliqueu sobre el mapa i les fotos per a ampliar-les
Track a Wikiloc
Perfil i més dades
Arribo a Gósol a primera hora i després d'esmorzar, avanço escassos uns metres amb el cotxe per estalviar-me'ls després. Començo a caminar a la depuradora, sota el Castell de Gósol
Segueixo la pista que es converteix en un bon mirador de la serra, però per poc no albiro el meu objectiu
En canvi, a l'altre costat, destaquen el Pedraforca a l'esquerra i Ensija a la dreta
En uns 300 m. trobo un primer trencall; un corriol remunta a la dreta estalviant les llaçades de la pista, que torno a trobar una mica més amunt i que torno a deixar tot seguit; passo primer per una mena d'oratori...
...fins arribar a l'ermita de Santa Margarida (1.540 m. 0h25'), patrona de Gósol, construïda al 1735 possiblement sobre les restes d'una edificació anterior
A partir d'aquí el camí es va enfilant i va tallant la pista vàries vegades, entre boscos i prats, per anar-se acostant al Coll de Mola, solcat per una línia elèctrica
Quan els arbres ho permeten, s'obren les vistes enrere cap a la cara occidental del Pedraforca...
...o cap a la Gallina Pelada, la Serra d'Ensija i la Vall de l'Aigua de Valls per sota
En una mitja hora des de l'ermita surto finalment a la pista...
...que ja no deixaré fins al Coll de Mola (1.815 m. - 1h), entre el Puig dels Cloterons al nord...
...i la Serra del Cap del Verd al sud, cap a on em dirigeixo
Continuo pujant ara pel vessant occidental de la serra, totalment envoltat pel bosc. En un quart d'hora arribo al Portell de l'Ós, un mirador sobre la vall de la Vansa amb el Port del Comte a l'esquerra...
També s'albira al nord els últims contraforts de la Serra del Cadí
A partir d'aquí la pista es troba tallada al trànsit, segueix en pujada però molt suau
En acostar-se al fons d'un barranc torna a guanyar alçada ràpidament i va a sortir a un coll dalt de la carena (2000 m. - 2h), deixant ja els arbres per sota
Aquí es pot gaudir de la bona companyia bovina així com de les vistes sobre el massís del Pedraforca, amb el Cadí al darrere, i la serra d'Ensija
Pel cantó oest, el Cadí al fons i el barranc pel que venia pujant
A partir d'aquí serà tot pastures; es pot pujar pel més directe (dreta) o anar per la pista que fa un revolt, cada cop més desdibuixada
Ara ja sorgeixen els altres dos cims de la serra: el Cap de Prat d'Aubes al mig i el Cap d'Urdet mig ennuvolat a la dreta
La pista sembla morir poc abans del Coll dels Belitres...
...però només uns metres abans cal buscar a l'esquerra una traça de camí que sembla atacar el cim pel costat nord
Ja no té gaire secret, només cal guanyar escassament 100 m. de desnivell...
...per assolir el cim del Cap del Verd (2.248 m. - 2h20'), dins de la llista dels 100 Cims i dividit en tres comarques: Berguedà, Alt Urgell i Solsonès
Bones vistes sobre la serra del Port del Comte a ponent...
...el Cadí cap al nord...
...el Pedraforca omnipresent...
...el sector oriental de la serra, amb Ensija al darrere...
Pel sud la Vall de Lord, amb el pantà de la Llosa del Cavall i Sant Llorenç de Morunys. En un dia més clar es veuria Montserrat al fons
Molt més lluny, al Pallars, la Torreta de l'Orri una mica enterbolida
Després d'esmorzar començo el descens, en principi pel mateix camí de pujada, amb noves vistes sobre el Pedraforca
Però abans de baixar volia provar una cosa...
M'acosto al Coll dels Belitres per mirar si hi ha algun camí que pugi al Cap de Prat d'Aubes. La única pista que hi ha baixa pel vessant nord i no sembla que després remonti. Crec recordar que calia ficar-se entre els arbres per anar a buscar la carena, però entre que no ho veig gaire clar i que els meus genolls comencen a fer figa, decideixo donar la volta
Així que me'n torno a la pista cap al coll on he trobat les vaques...
...però abans d'arribar-hi veig una nova pista que baixa a la dreta; retallant entre els prats vaig a trobar-la...
...però per al meu desànim, trobo que va a morir uns metres més endavant, a la Cabana de la Jaça. Quan ja estava convençut de que havia de tornar a pujar, veig un corriol més avall, entre els arbres, que una mica més endavant s'eixampla i comença una davallada vertiginosa
Suposo que es tracta també d'una antiga pista que s'ha anat tancant, però amb un pendent molt pronunciat; no sé si l'agafaria de pujada...
Després de 20 minuts de baixada ja veig la pista principal per sota; deixo enrere les alçades del Cap del Verd...
...i segueixo plàcidament els últims gairebé 4 km. de tornada per la pista per la que he començat des de Gósol, o millor dit per un dels seus trencalls, ja que també hi ha una desviació cap al Coll de Mola
Mitja hora més tard ja tinc Santa Margarida a la vista, tot i que ara hi passo per sota...
M'acomiado ja del Cap del Verd amb la promesa de tornar-hi per assolir els dos cims que em falten...
...i arribo finalment sota el Castell de Gósol amb la vista fixada al Pedraforca que avui no m'ha abandonat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada