La Morera M. - Albarca
Si l'etapa anterior se'm va allargar fins entrada la nit, quedaria compensada per aquesta que se'm va fer més curta del que havia planejat. Amb la idea d'allargar-me fins Montblanc (o el refugi Cogullons si més no), poc abans de Prades vaig començar a notar una esquerda a la sola de les botes i no vaig voler arriscar a trobar-me descalç al mig d'aquestes serres.
Em va quedar una matinal d'allò més plàcida, amb poc desnivell de pujada i amb un paisatge que va canviant dels prats més propers a Albarca cap als boscos de les muntanyes de Prades, amb zones de pastura pel mig. El camí va ben a prop de la carretera que uneix ambdues localitats, creuant-la al Coll de Forcals.
Em va quedar una matinal d'allò més plàcida, amb poc desnivell de pujada i amb un paisatge que va canviant dels prats més propers a Albarca cap als boscos de les muntanyes de Prades, amb zones de pastura pel mig. El camí va ben a prop de la carretera que uneix ambdues localitats, creuant-la al Coll de Forcals.
Cliqueu a sobre per a ampliar
Track a Wikiloc
Perfil i més dades
Després d'haver arribat a les fosques la nit anterior, a primera hora del matí puc visitar la petita població d'Albarca, del terme de Cornudella. Pràcticament deshabitada des de la Guerra Civil, les cases que es conserven són principalment per a estiueig
En destaca l'església de Sant Vicenç Màrtir, original del s. XII però refeta a inicis del XVII
El poble s'acaba ràpid; en cinc minuts soc al Coll d'Albarca, on ja deixo enrere la Serra del Montsant
Aquí passa la carretera de les Borges del Camp a Ulldemolins, i hi neix el trencall que porta a Prades. Es pot considerar aquest punt com la separació entre el Montsant, del qual Albarca n'és l'últim bastió...
...i les Muntanyes de Prades, que travessarà el GR 171 durant aquesta etapa i la següent. A la dreta, a sota hi ha el barranc de la Salanca, que vessa al Pantà de Siurana, i al darrere la Serra de la Mussara
Cap al nord-oest, a l'altra banda de la vall on s'amaga Ulldemolins, s'alça la Serra de la Llena, que limita les províncies de Tarragona i Lleida
Passo pel costat d'una petita elevació, però de seguida arribo a la carretera. La segueixo durant uns 400 m. fins trobar un camí que remunta una torrentera...
...i va a sortir dalt d'una carena, amb uns camps a sota, on em creuaré amb el GR 65.5 que va direcció Santiago
En poca estona hi ha una cruïlla, amb la carretera molt a prop. El GR baixa a l'esquerra per creuar un torrent...
...i després de remuntar uns pocs metres, segueix una línia elèctrica fins una altra cruïlla on tomba a la dreta. El paisatge em recorda molt al del Mestrat: baix bosc amb predomini de l'alzina, molt de rocall i bones pastures de tant en tant. Cal parar atenció als senyals i al track, ja que es creuen un munt de camins i corriols
A la dreta em queda la vall del riu Siurana i bona part del Priorat; a sobre, uns bonics lenticulars formats per l'efecte del vent. No té la força del dia anterior, però encara es deixa notar. Molt més lluny, gairebé imperceptible, la silueta dels Ports
En algun tram s'ha d'anar endevinant el camí entre els matolls i les herbes...
Aprofito un d'aquests prats per aturar-me a esmorzar; quan em torno a posar en marxa trobo un altre petit rierol tot just abans de creuar novament la línia elèctrica
Vaig pujant encara durant un quart d'hora amb el barranc dels Calçotis a la dreta i la carretera a l'altra banda, en direcció al coll que s'endevina al fons...
I ja poc abans d'arribar, una mirada enrere cap al Montsant amb la Roca Corbatera a l'esquerra
De seguida arribo a la carretera, enfront d'un campament de colònies (o alguna cosa així... molt gran); s'ha de seguir a l'esquerra uns 400 m. fins trobar una pista a la dreta que s'interna al bosc: canvi d'ambient radical
S'acaben les alzines i les pastures, ara els arbres impedeixen veure el paisatge. En poca estona es deixa la pista per un corriol que puja fort cap al Coll del Toniet (1.005 m.), des d'on es veu el Tossal del Toniet entre les branques
Es puja encara uns metres a la dreta (sud) fins una pista per on passa el "Camí Natural" de les Muntanyes de Prades. Se segueix uns metres a l'esquerra però de seguida es desvia cap al pla
El que havia de ser la meitat de la jornada es va acostant; a partir del Coll de la Drecera el camí comença a davallar...
...però hi ha un lloc en la baixada on començo a notar els peus més humits del que seria habitual, i vaig notant massa pedretes a les botes...
Uns metres abans de Prades m'adono que una d'elles està totalment esquerdada per la sola, i l'altra fa la pinta de que tindrà el mateix destí, ja que també comença a obrir-se. Dins la mala sort, al menys m'ha agafat a l'entrada d'una població on, si no puc trobar recanvi, sí que tinc transport per tornar a casa. Només em queda creuar un dels rierols que vessen al riu de Prades...
...i després d'una última rampa, acomiadant-me de les muntanyes que l'envolten...
...entro a l'anomenada Vila Vermella, per la pedra amb que estan fets gran part dels seus edificis...
...alguns d'ells porticats, i és que la capital de les Muntanyes de Prades acostuma a rebre bones nevades en temporada hivernal
Però si hi ha un indret que caracteritza aquesta població, és sens dubte la Plaça Major
...amb la font renaixentista amb forma de globus terraqui. Aquí mateix es troba l'església de Santa Maria la Major, citada ja al s. XII
(les fotos del vespre, amb el mòbil, són del dia que vaig tornar per continuar el GR)
De transició entre romànic i gòtic, una part està situada fora del nucli primitiu emmurallat
Es conserva un bon tram de l'antiga muralla...
...tot i que en algun punt s'ha hagut de restaurar
No cal perdre's els seus carrerons típicament medievals...
...les antigues portes d'entrada i els seus arcs...
...i algun descobriment, com aquesta col·lecció exterior d'estris de pagès
Havent dinat vaig agafar l'autobús per tornar a Barcelona (quatre hores i mitja!!! no se si hauria trigat menys caminant...) i vaig tornar al cap de dos dies amb botes noves
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada